Dels laments a la reflexió

És evident que l’esquerra, a Menorca i a Europa, no viu els seus millors moments. Les passades eleccions del 28 de maig van servir, si més no, per posar-ho en evidència. Tant és així que el líder del PSOE, Pedro Sánchez, ha volgut aprofitar l’efecte rebot anticipant les eleccions generals per esmortir l’avançada de les ideologies conservadores.

A Menorca i a les Illes els efectes dels resultats electorals han estat catastròfics. S’ha perdut el govern del Consell de Menorca i de la majoria dels ajuntaments. Només Maó, amb un govern del PSOE en solitari, i a Es Mercadal, amb un pacte Entesa-PP, han sobreviscut.

És hora, emperò, de passar dels laments a la reflexió i a la reactivació. No es val tirar pilotes fora. L’esquerra social o sociològica està obligada a reflexionar sobre la seva identitat i les estratègies que ha de seguir per donar resposta a les necessitats del futur. L’esquerra política també. En canvi, per ara, no hi ha hagut ni reflexió (pública), ni autocrítica (pública) ni assumpció de responsabilitats (públiques). La culpa de l’actual desgavell deu haver estat, idò, de l’esperit sant. Preguem!

(més…)

L’escriptor, periodista i polític mallorquí Gabriel Alomar i Villalonga (Palma, 1873 – El Caire, 1941) va ser durant molt de temps una figura marginada i oblidada degut, segurament, a la radicalitat dels seus posicionaments (catalanistes, republicans i d’esquerres) i a la preeminència social d’un regionalisme eminentment tradicionalista. L’esforç de l’escriptor Antoni Serra per donar a conèixer la vida i l’obra de Gabriel Alomar és fonamental. L’any 1972 Serra publicà Gabriel Alomar (l’honestedat difícil), una de les millors biografies de Gabriel Alomar, i impulsà la reedició de l’obra alomariana La pena de mort, a la qual incorporà un estudi introductori. Abans, exactament l’any 1970, s’havia publicat El futurisme i altres assaigs (Edicions 62, 1970), amb un pròleg extraordinari d’Antoni-Lluc Ferrer. Precisament el treball de Ferrer farà que un jove periodista menorquí, Mateu Seguí i Puntas, publiqués l’any 1972 l’article «Gabriel Alomar, polític» (revista Lluc, 1972), un primeríssim intent per recuperar i reivindicar la figura intel·lectual de Gabriel Alomar. Article, quasi desconegut fins ara, que degué escriure entre finals de 1970 i inicis de 1971, tenint en compte que Seguí Puntas morí d’un accident de trànsit el 12 de març d’aquest darrer any. El treball del jove menorquí és posteriorment citat i referenciat en múltiples treballs, d’entre els quals cal destacar l’«Homenatge a Gabriel Alomar» de Gabriel Janer Manila publicat a la revista Lluc de l’octubre de 1977.

En qualsevol cas, l’article de Mateu Seguí i Puntas és un primerenc i extraordinari intent, des de Menorca, per recuperar l’obra assagística i política de Gabriel Alomar. Una aportació sense cap dubte significativa i valuosa.

També a https://mateuseguimercadal.net/gabriel-alomar-politic/
i www.nelmarti.cat