L’escriptor, periodista i polític mallorquí Gabriel Alomar i Villalonga (Palma, 1873 – El Caire, 1941) va ser durant molt de temps una figura marginada i oblidada degut, segurament, a la radicalitat dels seus posicionaments (catalanistes, republicans i d’esquerres) i a la preeminència social d’un regionalisme eminentment tradicionalista. L’esforç de l’escriptor Antoni Serra per donar a conèixer la vida i l’obra de Gabriel Alomar és fonamental. L’any 1972 Serra publicà Gabriel Alomar (l’honestedat difícil), una de les millors biografies de Gabriel Alomar, i impulsà la reedició de l’obra alomariana La pena de mort, a la qual incorporà un estudi introductori. Abans, exactament l’any 1970, s’havia publicat El futurisme i altres assaigs (Edicions 62, 1970), amb un pròleg extraordinari d’Antoni-Lluc Ferrer. Precisament el treball de Ferrer farà que un jove periodista menorquí, Mateu Seguí i Puntas, publiqués l’any 1972 l’article «Gabriel Alomar, polític» (revista Lluc, 1972), un primeríssim intent per recuperar i reivindicar la figura intel·lectual de Gabriel Alomar. Article, quasi desconegut fins ara, que degué escriure entre finals de 1970 i inicis de 1971, tenint en compte que Seguí Puntas morí d’un accident de trànsit el 12 de març d’aquest darrer any. El treball del jove menorquí és posteriorment citat i referenciat en múltiples treballs, d’entre els quals cal destacar l’«Homenatge a Gabriel Alomar» de Gabriel Janer Manila publicat a la revista Lluc de l’octubre de 1977.
En qualsevol cas, l’article de Mateu Seguí i Puntas és un primerenc i extraordinari intent, des de Menorca, per recuperar l’obra assagística i política de Gabriel Alomar. Una aportació sense cap dubte significativa i valuosa.
També a https://mateuseguimercadal.net/gabriel-alomar-politic/
i www.nelmarti.cat
