Un “Govern bipartit” a les Illes Balears?

No Comments POST-IT (nota adhesiva)

 

Fa un parell de dies tornava llegir l’expressió “Gobierno bipartito” per a referir-se a l’actual Govern de Canvi, format per PSIB, MÉS per Mallorca i MÉS per Menorca, i amb el suport extern de Podem Illes Balears. Tots quatre vam signar el document Acords pel Canvi que va fer possible deixar enrere un temps de retallades en drets socials i llibertats, i de persecució de la llengua i cultura pròpies. Però a pesar de l’evidència i contundència dels fets, massa vegades, des d’alguns mitjans de comunicació de Mallorca, es persisteix amb la idea que el Govern de les Illes Balears, presidit per Francina Armengol, és un “Gobierno bipartito” (format, entenc, que per només PSIB i MÉS per Mallorca, i oblidant o marginant a MÉS per Menorca). Un oblit o una marginació massa reiterada per a pensar que és fruït de la ignorància. Algú encara no té clar que MÉS per Mallorca i MÉS per Menorca són dues formacions polítiques diferents, amb NIFs diferents, amb estatuts diferents, amb assemblees diferents, amb partits integrants diferents,… ? Si és així evidentment MÉS per Menorca haurà de repensar la seva estratègia de comunicació. Però si no és així, i la raó té a veure amb interessos que MÉS per Menorca no comparteix, malament anam. Així no es construeix una comunitat (d’Illes Balears), i menys encara un país (si és que volem construir un país, clar!).

Avancem per la igualtat

No Comments Articles

Demà ha de ser un gran dia a favor de la igualtat d’oportunitats entre dones i homes. El Parlament de les Illes Balears aprovarà la Llei d’igualtat de dones i homes de les Illes Balears perquè aquesta igualtat d’oportunitats sigui real i efectiva en tots els àmbits de la nostra societat. MÉS per Menorca ho celebrarà amb la convicció i la satisfacció de molts anys de lluita en aquesta mateixa direcció.

Tot i el gran èxit d’aquesta fita, avui, alguns han convertit les festes de Sant Joan en exemple de no compliment del principi d’igualtat entre homes i dones. Una comparació i afirmació que des de MÉS per Menorca consideram errònia i desafortunada. La llei l’encerta; la comparació s’equivoca.

La Llei l’encerta

L’article 31.4. de la que serà la Llei d’igualtat d’homes i dones de les Illes Balears, aprovat per unanimitat de tots els grups polítics, diu “Les administracions públiques han de promoure i garantir la igualtat d’oportunitats entre dones i homes en la participació en les festes tradicionals i en la cultura popular, i corregir estereotips sexistes”.

Com no pot ser d’una altra manera la Llei d’Igualtat inclou la garantia d’igualtat d’oportunitats en l’àmbit de les festes tradicionals, recollint així una garantia ja prevista en l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears ( per només esmentar la norma autonòmica magna).

La comparació és equivocada

A les festes de Sant Joan no s’exclou ningú, ni cap dona ni cap home. És cert que per Sant Joan, com en qualsevol altre festa tradicional, hi conviuen rols diferents. Hi ha la festa ordenada -dels protocols-, i hi ha la festa desordenada, que l’envolta i l’acompanya. Ara bé, no es pot demanar al protocol d’una festa d’origen religiós i medieval que digui el que no pot dir. La religió de l’origen de la festa és la catòlica; l’estructura classista de senyors i pagesos també hi és; i el pòsit masclista que relega la dona a un paper menys protagonista, també. Vol dir açò que avui la festa de Sant Joan és catòlica, classista i masclista? No. El guió de la festa és el que és, perquè així ho han volgut mantenir els hereus d’aquest valuós patrimoni immaterial, els ciutadellencs i ciutadellenques. Vol dir açò que els ciutadellencs i ciutadellenques avalen una societat masclista? No; és evident que no.

Ara bé, el guió de la festa el marcarà l’únic que el pot marcar, Ciutadella. I es pot canviar, clar que sí. Amb seny i sentit patrimonial, si sorgeix alguna consideració discriminatòria del tipus que sigui -també entre homes i dones-, aquesta s’ha de resoldre. I s’haurà de resoldre d’acord amb normes com la Llei que demà s’aprovarà. Però la garantia que l’adaptació es faci d’acord amb el principi d’igualtat d’oportunitats i amb principi de responsabilitat amb el llegat patrimonial, és que la facin els seus propietaris immaterials, els ciutadellencs i ciutadellenques a través dels òrgans legitimats per a fer-ho.

En qualsevol cas, parlar de falta d’igualtat entre homes i dones en els protocols de les festes de Sant Joan és un error de totes totes, sobretot perquè no ens deixa parlar del que és realment important en el que demà ja serà Llei d’igualtat entre dones i homes de les Illes Balears.

L’entrevista

No Comments POST-IT (nota adhesiva)


Screenshot 2016-07-08 13.10.20

En aquest enllaç Nel Martí- Folguera Blasco podreu llegir l’entrevista que m’ha fet Mariona Folguera Blasco, estudiant de la UPF.

Quan l’AVE desconnecta les Illes

No Comments Més per Menorca,POST-IT (nota adhesiva)

650_1200

 

L’any 1995 el Parlament de les Illes Balears aprovava una ambiciosa i justa llei, de “règim econòmic i fiscal” (així es deia), que tenia com a objectiu establir mesures per a compensar els costos de la insularitat a la nostra comunitat autònoma. La llei aprovada unànimement per Parlament de les Illes va ser emperò buidada de contingut pràctic i real l’any 1998 pel Congrés de Diputats, en un acte d’humiliació només comparable al que van partir els ciutadans de Catalunya quan l’any 2006 van veure com l’Estatut d’Autonomia aprovat pel Parlament i referendat pel poble era retallat pel Tribunal Constitucional. El document final que va sortir de les Corts Generals res tenia a veure amb allò que clamaren les Illes Balears, i acabà reduït a un text generalista i sense mesures concretes que es va anomenar Règim Especial Balear. L’excusa de Madrid va ser la de sempre, no hi ha doblers. La realitat en canvi encara crema, i es diu centralisme espanyol.

No hi havia recursos per a compensar els costos de la insularitat –dèien-, però l’Estat central i centralista va trobar plata per a fer-se d’or, i iniciar aquells mateixos anys la seva colonització ferroviària amb trens l’alta velocitat (l’AVE li diuen). Des de l’any 1992, quan s’inaugurà la primera línia, entre Getafe i Córdoba, fins avui, s’han construït 2.515 quilòmetres d’AVE, i ara mateix n’hi ha uns altres 1.200 en construcció. El cost és de més de 40.000 milions d’euros, i hi ha 12.000 milions més en obres programades. Tan mateix, emperò el nombre de viatgers que van en AVE no justifica una inversió tan gran i tan poc rentable. L’any 2015 només van utilitzar l’AVE 11.800 passatgers per quilòmetre operatiu. La Fundació d’Estudis d’Economía Aplicada (Fedea) es categòrica en els seus estudis, “la construcció de les línies AVE no aporta cap benefici a les empreses públiques, ni a la societat en el seu conjunt, si es té en compte la gran inversió feta”. Uns costos, i un dèficits, que finalment i anualment pagam tots, illencs inclosos.

L’aposta pel l’AVE té a més, per a les illes, un efecte rebot important. L’amplia xarxa ferroviària de trens d’alta velocitat fa que desapareguin connexions aèries entre ciutats de l’Estat, i també connexions directes entre les illes i determinades ciutat de la península. Els anys 90 els trajectes que tenien les Illes Balears com a punt de sortida o d’arribada es feien generalment amb vols directes o amb vols amb escala, sobre els quals s’aplicava el 50% de descompte als residents. Avui, en canvi, per a fer el mateix trajecte, tenim la possibilitat o l’obligatorietat d’enllaçar i combinar avió i AVE, però en canvi el 50% de descompte de resident només s’aplica a l’avió, i no a l’AVE.

Aquesta situació ens obliga a replantejar l’aplicació del descompte de resident, contemplat en el REB i regulat en el reial decret 1316/2001, que només té en compte el transport aeri, i incorporar la mateixa bonificació als altres sistemes de transport terrestre i en espacial a la xarxa de trens d’alta velocitat.

La realitat i el resultat de l’aposta feta per l’Estat central i centralista per una connectivitat que tengui l’epicentre a Madrid, i que aposti pel tren en detriment de l’avió o sistemes combinats, ha suposat a curt i mitjà termini un empitjorament de la connectivitat dels residents de les Illes, quant a connexions, freqüències i preus. Cada dia és més difícil i car viatjar a determinades ciutats de la península sense escales, i sense combinar els mitjans de transport aeris i terrestres. El descompte de resident es va concebre per aplicar el 50% de bonificació al trajecte, i ha de seguir sent així, tant si el trajecte es fa en avió com si és en AVE.

 

P.S.: Per fer front a aquesta situació, dimarts que ve, el Parlament de les Illes Balears aprovarà, a instància de tots els grups parlamentaris, una proposició no de llei que demana incorporar la bonificació per residència al transport terrestre i en especial a la xarxa d’AVE en els trajectes amb origen o destí a les Illes Balears.

Sobre l’autor

Benvingut al bloc personal de Nel Martí, un espai per a la reflexió i la comunicació. La columna vertebral del bloc és l’article breu, publicat de forma periòdica i sempre relacionat amb l’actualitat social, cultural o política. Més sobre l'autor

Arxius

Categories

Xarxes socials