75% és més, però no millor

No Comments Activitat Parlamentària,Més per Menorca,POST-IT (nota adhesiva)

La mesura d’incrementarel descompte de resident al 75% ha de permetre unatarifa màxima de 22 euros

 

 

L’increment del descompte de resident del 50% al 75% per als vols entre illes, anunciat ahir pel president del Govern de l’Estat Mariano Rajoy, no és una mala notícia, perquè a curt termini suposarà una disminució dels preus dels bitllets per a volar dins les Illes Balears. No és una mala notícia a curt termini –ho torn a dir-, però tampoc no és una bona notícia, ni és la millor notícia. L’experiència ens diu que cada increment del descompte de resident, sense cap altra mesura, és absorbit per les companyies i el seu efecte positiu sobre el preu del bitllet va desapareixent poc a poc. El sistema de descompte de resident tampoc no incorpora bonificacions per estudiants o per famílies nombroses, ni equipara el preu per a connectar Menorca-Eivissa, ni respon a la voluntat de rompre amb una barrera a la competitivitat de l’economia menorquina, etc., aspectes que justificaven l’aposta unànime de la societat civil i les formacions polítiques a favor de la tarifa màxima. Amb la mesura de Rajoy tot seguirà igual, i un poc millor durant un temps. Quant de temps?

La demanda de la societat civil i del Parlament de les Illes Balears era –i és- substituir el sistema de bonificació per un sistema de tarifa màxima universal, precisament per a garantir l’efectivitat a llarg termini de la mesura i de l’esforç pressupostari. Per altra banda, amb el descompte de resident el preu del bitllet seguirà sent el mateix o més alt (segurament més alt) per als no residents, i per tant la barrera de la insularitat que resta competitivitat a Menorca es manté o s’agreuja.

Les mesures per contrarestar els efectes de la pluriinsularitat no tenen els mateixes efectes arreu del món, sinó que depenen de cada realitat territorial. I així com el 75% en el descompte de resident és la millor mesura per a Canàries, per a les Illes la millor mesura és la tarifa màxima universal de 30 euros (o de 22 euros, taxes incloses, en el nou context). Les Illes Canàries i les Illes Balears som dos arxipèlags però dues realitats diferents. Les companyies aèries i el volum de moviments i viatgers de les Illes Balears res té a veure amb les Canàries, on l’efecte del descompte de resident és efectiu i permanent. No passa així a les “illes desafortubades”.

Quant al descompte del 25% al 50% en el transport marítim, Rajoy també es queda curt. Es tractava d’igualar el descompte marítim i aeri, i que aquest fos assumit en la seva totalitat pels pressuposts de l’Estat. En canvi, la mesura anunciada manté la discriminació: el transport marítim només es bonificat el 50%, no el 75%, i la Comunitat Autònoma haurà d’incrementar aquest percentatge si el vol igualar amb l’aeri.

Què podem fer a partir d’ara? Hem d’acceptar la decisió unilateral del Govern de l’Estat i callar, o hem de seguir reclamant la tarifa màxima? Alguns pensam que no ens podem conformar. Independentment de quan s’apliqui el 75% en el descompte de resident, les Illes hem de seguir reclamant no només un increment en els recursos destinats a millorar les connexions entre illes, sinó també el canvi de sistema de la bonificació a la tarifa màxima universal en els vols entre illes. Volem els recursos del 75% per a poder oferir una tarifa màxima ara de 22 euros. Per tant, la proposició de llei aprovada per unanimitat del Parlament que modifica el règim espacial de les Illes Balears ha de continuar la seva tramitació, i en aquest procés adaptar-se al nou context de més recursos per assolir el 75% de descompte.

MÉS DEMOCRÀCIA, I MENYS CACIQUISME

No Comments Articles

 

Aquest proper dimarts dia 14, dia de Sant Innocenci, es debatrà al Parlament de les Illes Balears la reforma del sistema electoral per eliminar la barrera del cinc per cent, una reforma gens innocent i clarament pro-democràtica.

El març de 1995 el Parlament de les Illes Balears, a instàncies del PP, aprovava una reforma de la Llei electoral 8/1986, de 26 de novembre, per passar del tres al cinc per cent la barrera electoral de vots vàlids emesos per obtenir representació a les institucions autonòmiques. Era una modificació perfectament ajustada a la legalitat, però de dubtosa qualitat democràtica. Avui, al conjunt de l’Estat espanyol hi conviuen barreres electorals ben diverses. Nou comunitats autònomes i el Congrés i el Senat es regeixen per la barrera del tres per cent. Per què, aleshores, s’optava a les Illes per pujar la barrera al cinc per cent? Per donar major estabilitat a les institucionals en detriment de la pluralitat política? No. Per molt que la justificació oficial fos aquesta, la realitat en absolut tenia res a veure amb l’estabilitat institucional i sí amb l’oportunitat partidista.

No val enganyar-se. Cap sistema electoral és innocent, però no tots els sistemes tenen la mateixa qualitat democràtica. Però el més greu de l’operació de caciquisme electoral practicada pel PP l’any 1995 va molt més enllà del debat de les barreres electorals, i té a veure amb les males pràctiques democràtiques per a conquerir el poder.

La modificació de 1995 no és el resultat d’un debat sobre l’estabilitat i la representativitat institucionals, sinó que és el resultat de voler excloure sense contemplacions un partit –Unió Mallorquina- que fins aleshores havia estat soci del PP i després es va convertir en un competidor electoral. Efectivament, la reforma de la Llei electoral i la implantació de la barrera del cinc per cent es va produir al final de la legislatura, a menys de dos mesos de les eleccions, i quan les enquestes electorals donaven a Unió Mallorquina un percentatge de vot d’entorn del quatre per cent. Elevar la barrera al cinc per cent hagués permès excloure UM del Parlament a favor d’un diputat per al PP. Tot i açò el PP no va aconseguir el seu objectiu, UM obtenia el 5’3% dels vots i en canvi la barrera del 5% va perjudicar Els Verds, amb el 3’1% dels vots, que va quedar sense representació parlamentària.

Però, a més de modificar la Llei electoral a dos mesos d’unes eleccions, l’acte de caciquisme electoral del PP té encara més ingredients de mala praxis democràtica. Ho fa aprofitant que l’Estatut d’Autonomia de 1983 permet una reforma electoral per simple majoria absoluta, o sia amb 30 vots, quan a la majoria d’estatuts i reformes posteriors s’imposava la majoria qualificada, que en el Parlament de les Illes seria de 40 vots. I, sobretot, ho fa aprofitant el vot decisiu (29 vots del PP front dels 29 vots de tota l’oposició) d’un trànsfuga, el diputat socialista Jaume Peralta que va aliar amb el PP.

En definitiva, la reforma electoral del PP l’any 1995 per excloure de la vida política a un partit no majoritari, a dos mesos de les eleccions i amb el vot determinant d’un trànsfuga, va ser totalment legal però també totalment abusiva i caciquil, i sense cap dubte mancada de la legitimitat d’una pràctica i una motivació democràtiques.

La reforma electoral que proposa ara MÉS per Menorca i Més per Mallorca, amb el nou Estatut d’Autonomia del 2007 que estableix una majoria qualificada, vol acabar amb la pràctica caciquil del PP de l’any 1995, i sobretot vol recuperar el valor democràtic de la pluralitat. Excloure els més petits perquè són més petits, i a les minories perquè són minories, és molt poc democràtic. Ni és la democràcia a la qual hauríem d’aspirar.

Balears, per a què?

No Comments La nació dels menorquins,Més per Menorca,Mirador nacionalista,POST-IT (nota adhesiva)

Ullastre de quatre branques que resisteix el vent de tramuntana

 

El Diari de Balears m’ha demanat que respongui a la pregunta “QUÈ ÉS LA IDENTITAT BALEAR?” en motiu del Dia de les Illes Balears. Aquesta és la meva opinió en 10 línies. 

 

Balears, existeix. I les Pitiüses també. Existeix l’arxipèlag, i la comunitat de cultura, història i llengua compartides. Existeix la Comunitat Autònoma i el Parlament de les Illes Balears (que massa vegades no és el Parlament de Menorca, Eivissa i Formentera). I existeixen diversos balearismes -i no n’hi ha cap que m’interessi-. Però a pesar de tot això no existeix el més important per a construir un país real, fet de persones, paisatge i somni: la balearitat. No existeix ni té perspectiva d’existir. Per açò alguns apostam per pensar les “Illes Balears” com una comunitat d’interessos al servei d’una menorquinitat, mallorquinitat,… o sia, de quatre insularitats amb voluntat de ser -país cada una, països-. És allò de la pàtria íntima, la nació jurídica i d’interessos, i la nació cultural. Menorca, Illes i Països Catalans. I en aquest espai d’anells concèntrics la nació realment efectiva, amb e, plena de radicalitat, utopia i transformació, és la nació afectiva, amb a, Formentera, Eivissa, Menorca i Mallorca. La resta són romanços que resten a cada illa, i al seu referent cultural i nacional de catalanitat.

 

Donar veu a la gent, sense por

No Comments Activitat Parlamentària,Més per Menorca,POST-IT (nota adhesiva)

 

L’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears diu en el seu article 15 que “tots els ciutadans de les Illes Balears tenen dret a participar de forma individual o col•lectiva en la vida política, econòmica, cultural i social de la comunitat autònoma“, i que aquest dret comprèn “a) El dret a elegir els membres dels òrgans representatius de la Comunitat Autònoma i a concórrer-hi com a candidat. b) El dret a promoure i presentar iniciatives legislatives davant el Parlament de les Illes Balears i a participar en l’elaboració de lleis, directament o mitjançant entitats associatives, en els termes que estableixi la llei. c) El dret a promoure la convocatòria de consultes populars pel Govern de les Illes Balears, els consells insulars o els ajuntaments en els termes que estableixen la Constitució espanyola i les lleis.”

Fidels idò a aquest mandat estatutari, des del Parlament i des del Govern de les Illes Balears s’han impulsat i s’estan impulsant mesures a favor del dret de participació ciutadana, a molts nivells. Per exemple:

• Recuperar òrgans de participació, com el Consell de Joventut de les Illes Balears o el Consell Econòmic i Social.
• Modificar la legislació local per facilitar la participació dels veïns en les decisions dels municipis.
• Crear la Comissió General de Consells Insulars, com a peça que ha de completar l’arquitectura institucional de les Illes i ha d’encaixar els consells insulars en l’àmbit executiu autonòmic i en l’àmbit legislatiu.
• Impulsar una llei de consultes populars, tal com recull l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears en l’article 31.10.
• Etc.

I també modificar l’actual Llei 4/1991, de 13 de març, reguladora de la Iniciativa Legislativa Popular de les Illes Balears que, ens agradi o no, no ha sabut donar resposta adequadament al dret de promoure i presentar iniciatives legislatives davant el Parlament de les Illes Balears. Les xifres així ho constaten. Després de 25 anys de l’aprovació d’aquella norma s’han presentat davant la Mesa del Parlament 10 iniciatives legislativa populars, de les quals només quatre han aconseguit arribar al Ple del Parlament per a ser debatudes. I d’aquestes quatre cap ha estat acceptada pel Ple del Parlament. La darrera ILP que va arribar al Parlament va ser la iniciativa per la qual es proposaven mesures d’emergència en matèria d’ordenació del territori, impulsada pel GOB. Les 6 ILP restants no van ser admeses a tràmit o van caducar, és a dir van ser incapaces de fer front a l’exigent i restrictiu marc normatiu vigent sobre iniciatives populars.

És evident, per tant, que cal modificar la legislació actual i introduir canvis per a fer que les ILP siguin un instrument real de democràcia participativa. Sí, no n’hi ha prou amb la democràcia representativa. Cal també parlar de democràcia participativa i de democràcia directa.

En aquest sentit, la proposició de llei que ara tramita el Parlament a proposta de MÉS per Menorca introdueix canvis prou atrevits per fer de les ILP un instrument real de democràcia participativa:

– Redueix substancialment el nombre de signatures (passa del criteri general de 10.000 a 5.000), a més de facilitar les ILP impulsades des d’un sol territori insular (3% del cens electoral).
– Amplia el termini màxim de recollida de signatures per poder presentar davant el Parlament una iniciativa legislativa popular (de 3 mesos es passa a 6 mesos i 60 dies).
– Redueix les exclusions dels temes que poden ser objecte d’una ILP. S’inclouen temes de política econòmica i pressupostària, i s’exclouen iniciatives que vulnerin els Drets Humans.
– Amplia l’abast de les persones que poden signar les peticions: majors de 16 anys i europeus residents a les Illes.
– Encomana a la Junta Electoral la funció de vetllar pel procediment de recollida de signatures.
– Inclou la iniciativa legislativa popular per a la convocatòria de consultes populars, d’acord amb el que estableix l’Estatut d’Autonomia i la legislació corresponent.
– Inclou la necessitat de fixar un termini de tres mesos, per tal que les iniciatives legislatives, un cop hagin finit els tràmits parlamentaris pertinents, siguin incloses automàticament en l’ordre del dia de la sessió plenària.
– Reforça la intervenció dels promotors de la ILP en el debat de totalitat, com també en la tramitació posterior de les iniciatives que superin aquest debat. Per això, aquesta llei reconeix als promotors noves facultats d’actuació i intervenció, especialment en el treball de les comissions legislatives.
– I s’introdueix la signatura electrònica en la tramitació de les ILP.

En definitiva, es vol que les ILP siguin un instrument real de democràcia participativa i un instrument real de recuperació democràtica. I perdre la por en donar la veu a la gent.

Sobre l’autor

Benvingut al bloc personal de Nel Martí, un espai per a la reflexió i la comunicació. La columna vertebral del bloc és l’article breu, publicat de forma periòdica i sempre relacionat amb l’actualitat social, cultural o política. Més sobre l'autor

Arxius

Categories

Xarxes socials