INACEPTABLE I IMPRORROGABLE

No Comments Activitat Parlamentària,Més per Menorca,POST-IT (nota adhesiva)

 

Avui, la situació de crisi i bloqueig que viu el Parlament de les Illes Balears (arran de desafortunat desenllaç de la Mesa d’ahir, en la qual es preveia que es produiria la vacant de la Presidència del Parlament en base a l’aplicació del Reglament de la institució), ha generat tot tipus de qualificatius per part d’editorials i opinadors en els mitjans de comunicació. I segurament tots tenen raó.

La situació que viu el Parlament és inèdita i inacceptable, tant des del punt de vista institucional com des del punt de vista democràtic. El Parlament és la màxima expressió de la voluntat democràtica dels ciutadans de les Illes Balears, i per tant la institució que ha de gestionar, a través de lleis i del control al Govern, la representació plural expressada a les urnes. Tenir un parlament bloquejat és com tenir una democràcia bloquejada, i açò és des de tots els punts de vista inacceptable i improrrogable.

Per aquests motius, MÉS per Menorca demana al conjunt de les formacions, però especialment al PP i a Xelo Huertas un acte de responsabilitat institucional i democràtica. Ni el PP ha d’aprofitar la debilitat institucional per a obtenir rèdits partidistes, ni Xelo Huertas ha de gestionar la crisi des del punt de vista personal, com afectada. Tots els membres de la Mesa –també l’oposició i l’actual Presidenta- estan cridats –com a diputats i com a responsables de governar el Parlament- a treure la institució parlamentària d’aquesta situació, amb celeritat i amb responsabilitat. Cap altre interès –cap ni un-, que no sigui el vetllar pel bon funcionament de la institució, pot interferir en la resolució de la crisi. Qui no actuï amb aquesta lleialtat institucional i convicció democràtica haurà de donar comptes a la ciutadania.

Amb una cosa té raó Xelo Huertas, “aquesta situació no l’ha generada aquesta Presidència” (paraules textuals seves en el comunicat de premsa d’ahir). L’origen del conflicte té a veure amb la forma de gestionar, vehicular i resoldre els conflictes d’interessos i el codi ètic per part del partit Podemos. Ara bé, Xelo sí que tenia, i té, la capacitat i la responsabilitat d’evitar que la institució es mantingui bloquejada més temps. I açò sí que és responsabilitat seva.

De banderes i llibertats, en el codi penal espanyol

No Comments Articles,POST-IT (nota adhesiva)

 

Esquerra Republicana va presentar fa poc en el Congrés de Diputats una proposició de llei, que va ser rebutjada pel PP, PSOE i Ciudadanos, per a modificar el Codi Penal i despenalitzar les injúries a la Corona i els ultratges a Espanya. I és que en una democràcia moderna, on la llibertat d’expressió és un dret fonamental, no té sentit que cremar la bandera espanyola o una fotografia del rei, o qualsevol altra expressió política en contra, de contingut crític o satíric, sigui considerat en l’ordenament jurídic una injúria o un ultratge.

La llibertat d’expressió és un dret fonamental recollit en l’article19 de la Declaració Universal de Drets Humans i en l’article 20 de la Constitució Espanyola. En canvi la Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del Codi Penal, en els articles 490 (apartat 3), 491 i 543, s’estableixen……..
(més…)

Diada (nacional) del Poble de Menorca, i 40 anys de PSM

No Comments POST-IT (nota adhesiva)

 

Commemoració

Dia 17 de gener és la Diada del Poble de Menorca, que recorda un fets –la incorporació a la Corona Catalano Aragonesa- fonamentals en la nostra història, i que són el naixement de la menorquinitat actual, de la nostra llengua i cultura, però que també expliquen el nostre dret civil propi o el nostre autogovern actual.

.

Celebració

També és un dia de celebració. És una celebració del poble com a poble. Els pobles necessiten celebrar-se, mirar-se al mirall, i afirmar el que són i el que volen ser. En aquesta celebració d’autoafirmació l’important, o el més important, és el que uneix. I el que ens uneix ÉS SER I SENTIR-SE MENORQUINS, per damunt de si un és de Maó o de Ciutadella, i per damunt de si un es sent més o menys balear, més o menys espanyol, més o menys europeu.

 

Menorquinisme

Alguns, és cert, a més de celebrar la menorquinitat, aprofitam l’efemèride per a expressar el nostre menorquinisme, i reclamar aspectes que formen part dels grans consensos menorquins: més autogovern, compensar els costos i les barreres de la insularitat, la tarifa màxima del 30€ dels vols entre illes, etc. etc.

 

PSM

730 anys de catalanitat de Menorca, 40 anys de menorquinisme a favor de les persones, el paisatge i el país.

Reforma del dret civil a Menorca i l’herència en vida.

No Comments Activitat Parlamentària,Més per Menorca,POST-IT (nota adhesiva)


Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera tenen un dret civil propi, comú, diferenciat, que regula aspectes com el règim econòmic familiar, les successions, el patrimoni o la societat rural menorquina, entre d’altres; i els regula de forma singular i de forma preferent respecte del dret civil estatal (Codi Civil). El dret civil comú de les Illes Balears està avui recollit i legitimat en el Decret legislatiu 79/1990, de 6 de setembre, pel qual s’aprova el text refós de la Compilació del Dret Civil de les Illes Balears, i el qual és objecte en aquests moments de modificació en el Parlament de les Illes Balears.

El dret civil és, juntament amb la llengua, la cultura i la història, l’ expressió dels nostres orígens, i de la nostra forma d’entendre la vida privada, com a poble. Es tracta de drets anteriors a la Constitució espanyola -l’origen dels quals deriven de les institucions d’autogovern pròpies-, que aquesta reconeix i empara (en l’art 149), i que l’Estatut d’Autonomia recull com a competència exclusiva a desenvolupar (art. 30.27 i 54.1).

Efectivament, les Illes Balears, com Aragó, Catalunya, País Basc, Navarra i Galícia, disposen del seu dret civil, diferenciat del dret civil d’aplicació a la resta de l’Estat espanyol, fruit dels nostres orígens, costums i història, com a poble i com a pobles. En singular i en plural. En singular perquè el dret civil propi recollit a la Compilació de Dret Civil Balear de l’any 1961, i modificada l’any 1990, té el seu origen en la Carta de Franquesa atorgada per Jaume I als pobladors de Mallorca, i que va regir a tot el Regne de Mallorca. I en plural, perquè el dret civil de l’arxipèlag, a semblança del que va caracteritzar la governança del Regne de Mallorca, va respectar les normes i els costums de cada una de les illes. És per açò que el dret civil de les Illes Balears, recollit en forma de Compilació, s’estructura en tres llibres, un per cada territori insular, dels quals el II és específic de Menorca.
(més…)

Sobre l’autor

Benvingut al bloc personal de Nel Martí, un espai per a la reflexió i la comunicació. La columna vertebral del bloc és l’article breu, publicat de forma periòdica i sempre relacionat amb l’actualitat social, cultural o política. Més sobre l'autor

Arxius

Categories

Xarxes socials