MANIFEST DOCENT DE SUPORT A LA LLENGUA CATALANA COM A LLENGUA VEHICULAR I D’APRENENTATGE AL SISTEMA EDUCATIU DE LES ILLES BALEARS

No Comments POST-IT (nota adhesiva)

 

⛔️ DEFENSEM L’ESCOLA EN CATALÀ

👉👉👉Aquest és el Manifest de suport a la llengua catalana com a llengua vehicular i d’aprenentatge al sistema educatiu de les Illes Balears, creat per dos docents de Secundària (Biel Vicens, professor de Biologia, i Delfí Mulet, professor de Matemàtiques) a fi de respondre a l’Avantprojecte de llei d’educació que ha presentat la Conselleria d’Educació, pel que fa al model lingüístic.

Seria important obtenir el màxim nombre d’adhesions de claustres de professorat i/o d’assemblees de docents. Escola en català, ni un pas enrere !

 

 

 

 

La llengua pròpia de les Illes Balears és un patrimoni fonamental de la nostra cultura, constitueix un dels elements d’identitat i de cohesió social més importants del nostre país. Des dels anys vuitanta l’educació, l’escola i la comunitat educativa han estat un pilar bàsic en la transmissió de la nostra llengua com a patrimoni comú per a tots els habitants de les Illes Balears. La tasca que milers de docents han fet a tots els nivells i durant els darrers quaranta anys per generalitzar l’adquisició, estendre l’ús de la llengua catalana i construir un sistema educatiu inclusiu i de qualitat, no solament s’ha de mantenir, sinó que també s’ha de consolidar i reforçar constantment.

 

Davant la proposta d’Avantprojecte de llei d’educació de les Illes Balears presentada recentment per la Conselleria d’Educació, Universitat i Recerca, pel que fa concretament al model lingüístic, consideram necessari des de l’àmbit docent manifestar els següents punts:

 

– Qualsevol proposta de llei educativa o modificació de normativa actual ha de tenir caràcter progressiu i respectar l’esperit de l’actual marc de protecció, normalització i foment de la llengua pròpia de les Illes Balears, d’acord amb l’Estatut d’Autonomia, la Llei 3/1986, de 29 d’abril, de normalització lingüística i el Decret 92/1997, de 4 de juliol, conegut com a Decret de mínims.

– La Conselleria d’Educació ha de reforçar la garantia de l’ús normal i vehicular de la llengua catalana a l’educació. Convé destacar que les normes abans esmentades disposen que s’ha de garantir el coneixement de la llengua però que també se n’ha de promoure l’ús.

– La Conselleria d’Educació ha de multiplicar els recursos per incentivar l’ús del català en tots els sectors i centres educatius, tant públics com privats concertats, i s’han d’establir mesures perquè el català sigui més present en tots els àmbits d’actuació del sistema educatiu i arribi a ocupar el lloc que li correspon com a llengua pròpia de les Illes Balears. És ben cert que si en els altres àmbits socials no s’apliquen mesures que, amb coherència, apuntin en el mateix sentit, el sistema educatiu no és suficient, però és primordial en la consolidació social de la nostra llengua.

– La normalització lingüística als centres educatius no es pot considerar assolida amb la implantació del 50 % de l’ensenyament en català i menys quan aquesta situació no s’ha aconseguit encara de manera efectiva al nostre àmbit educatiu. En aquest sentit, seria una greu equivocació crear un marc legal que posi en perill aquest mínim bàsic.

– Una futura llei d’educació hauria d’establir els mecanismes eficients per a mantenir i desenvolupar de manera progressiva l’ús del català com a llengua vehicular i d’aprenentatge al centres educatius. Únicament d’aquesta manera s’estarà en condicions de garantir el coneixement efectiu de les dues llengües oficials, la igualtat plena que marca l’Estatut d’autonomia, l’aprenentatge necessari de llengües estrangeres i es farà possible la igualtat d’oportunitats.

–  Per aconseguir que el català sigui la llengua d’ús habitual, l’entorn escolar hi ha de contribuir. És responsabilitat de les institucions crear i mantenir les condicions perquè el català sigui la llengua d’ús habitual i normal de l’àmbit educatiu general. D’altra banda, s’ha de propiciar la integració de la població nouvinguda mitjançant la immersió lingüística i cultural, per aconseguir una cohesió social veritable i duradora. En aquest sentit, s’han d’incentivar i implantar els plans d’acolliment lingüístic i cultural en català a tots els centres que ho necessitin.

VOX VOL ANAR A L’ESCOLA (per intimidar)

No Comments Articles

 

 

👉La Conselleria d’Educació ha autoritzat, finalment, al grup parlamentari VOX poder visitar (sense saber exactament i clarament per a què) alguns dels centres escolars de les Illes i de Menorca. L’autorització, segons els mitjans de comunicació, s’ha fet sota tres premisses: la visita es farà fora de l’horari escolar, amb dos representants del grup polític i acompanyats per la inspecció i direcció del centre que podran delimitar les dependències a visitar. I he de dir que crec que la Conselleria i el Parlament han obviat el més important: DEFINIR EL CONTINGUT DE LA VISITA. És a dir saber què i per a què volen visitar aquells centres.

👉Un grup parlamentari ha de poder dur a terme la tasca de control al Govern, però l’esmentat control no pot ser una excusa per a fer d’inspectors i de Gestapo als centres escolars. Aquesta és una tasca -administrativa i tècnica- que no li correspon de fer a cap grup polític.

👉La ingerència d’un grup polític sobre la tasca del metge al quiròfan o del docent a l’aula (o de l’equip directiu a l’escola,… etc.) és un acte impropi de les democràcies modernes. Als polítics els correspon definir el marc legal en el qual els gestors i els professionals han de dur a terme la seva tasca (en l’àmbit legislatiu), i també controlar l’acció del Govern i de les seves conselleries (en l’àmbit executiu), però no definir com s’opera o com s’educa.

👉El control al Govern no té perquè incloure la visita a un centre escolar. VOX pot controlar al Govern de moltes maneres, i de les peticions o denúncies que aquest faci el Govern podrà o haurà de posar en marxa els mecanismes per a donar una resposta o una explicació. És el Govern, a través del servei d’inspecció, qui ha de garantir la legalitat, la professionalitat, etc. als centres escolars. VOX no en té cap feina.

👉Una altra cosa hagués estat que VOX demanés veure l’estat d’un edifici, o d’una obra en construcció, però no és el cas. El cas és que no sabem què vol aquesta gent. O sí que ho sabem: intimidar i desprestigiar la tasca docent. I açò, la Conselleria, no ho hauria de permetre.

 

Ja ho vaig explicar fa alguns mesos aquí 👇

 

Què vol aquesta gent de Vox?

CONTROL HORARI DEL PROFESSORAT: JUSTIFICAR O MARCAR?

No Comments Articles,POST-IT (nota adhesiva)

 

 

“Educació retira l’obligació d’usar un sistema de fitxatge i deixa que els centres decideixin”, titula el Diario de Mallorca. Altres mitjans de comunicació, en canvi, posen l’atenció en què “La Conselleria manté el control horari als centres escolars”. En qualsevol cas, la contradicció entre uns i altres és aparent. Ningú qüestiona que la gestió del personal suposa també regular i gestionar el compliment de la permanència i la puntualitat del professorat respecte de l’activitat lectiva. Seria absurd. Com tampoc ningú qüestiona que cal introduir només eines de gestió que eliminin burocràcia i facilitin la tasca docent. El debat és un altre. El debat és sobre la forma i el contingut d’un nou sistema de control d’entrades i sortides que, a més d’innecessari i generar burocràcia, distorsiona la tasca i el paper social del docent. Jo ho veig així, però tanmateix ara el tema ja és un altre.

La Conselleria d’Educació del Govern de les Illes Balears ha proposat que, tot i l’obligatorietat del control horari, aquest es podrà a dur a terme a través d’un altre sistema més eficient que elegeixi el centre, i concretament la direcció del centre. Pobre direcció!! I tornam d’allà on veníem. El sistema més eficient –crec jo- és el marcatge per defecte, és a dir el marcatge de les absències, retards i incidències, com s’havia fet fins ara. Tothom està obligat a complir amb l’horari “contractat” a principi de curs, i qualsevol alteració ha de ser justificada. El Gestib pot ser una bona eina –eficient- per a tramitar i justificar les absències, però és molt ineficient (especialment en relació als costos materials i immaterials que recauen sobre el docent) per a justificar i marcar les presències. Senzillament, com sempre (gestionant els defectes).

 

Sobre l’autor

Benvingut al bloc personal de Nel Martí, un espai per a la reflexió i la comunicació. La columna vertebral del bloc és l’article breu, publicat de forma periòdica i sempre relacionat amb l’actualitat social, cultural o política. Més sobre l'autor

Arxius

Categories