Les garanties, una excusa

No Comments Articles

 

El referèndum d’autodeterminació de Catalunya es va fer amb moltes més garanties que el referèndum del 78 de la constitució espanyola

 

Des de l’espanyolisme més reaccionari s’intenta com sigui desprestigiar, qüestionar i anul•lar el procés electoral de la consulta referendària per a l’autodeterminació de Catalunya. Un dels arguments més utilitzats és el de la maca de garanties. I és cert que la consulta s’hagués pogut fer amb més garanties, però no és Generalitat, sinó el Govern d’Espanya, qui ha posat tots els impediments possibles, legals i militars, fins i tot amb l’ús de la violència, per a impedir que la gent votes amb les garanties que serien desitjables. És l’Estat qui via política, judicial i policial dissol la junta electoral, qui confisca paperetes, qui intenta anul•lar el cens universal, qui elimina apps per saber on votar, etc. etc.

Però a pesar de tot, la ciutadania va poder votar, amb un cens actualitzat i universal, i amb observadors internacionals per a garantir la validesa de tot el procés. I en aquestes circumstàncies van votar més de 2.400.000 persones. És un èxit de la DEMOCRÀCIA, en majúscules.

(més…)

QUIN MODEL DE POLICIA AUTONÒMICA VOLEM?

No Comments Activitat Parlamentària,Més per Menorca,POST-IT (nota adhesiva)

 

Segurament alguns creuran que la pregunta correcta hauria de ser aquesta: necessitam una policia autonòmica? I d’altres, entre els qual m’inclouria pensam que l’afirmació és que necessitam una –la primera- llei integral de seguretat pública, amb un cos de policia de les Illes Balears, i que la pregunta hauria de ser: quan serà el moment encertat per a fer-ho possible?

I som també dels que pensen que, lamentablement, avui l’espoli fiscal de l’Estat no ens permet fer el que hauríem de fer, que és posar en marxa el cos de policia autonòmica dins el context d’una nova llei integral de seguretat ciutadana, que integri progressivament el conjunt de forces i cossos de seguretat (policies locals, policia autonòmica, Cos Nacional de Policia i Guàrdia Civil), delimiti clarament l’àmbit competencial de cada estament, i estableixi un procés de convergència a favor de la nova Policia de les Illes Balears. Un procés que és, precisament, el que fa quasi 25 anys posà en marxa Catalunya per a tenir el que ara és el mirall i el desig de tothom, els Mossos d’Esquadra.

Però som on som, i no podem evitar-ho. No tenim ni els recursos, ni la llei integral de seguretat pública, ni les competències de seguretat ciutadana i trànsit, i ni tan sols tenim la una llei de creació del cos de policia pròpia de les Illes Balears, tal com recull l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears, a l’article 33. I no renunciem a res. Però no renunciar tampoc no vol dir quedar-se sense fer res. I què tenim ara? I què podem fer ara?

(més…)

75% és més, però no millor

No Comments Activitat Parlamentària,Més per Menorca,POST-IT (nota adhesiva)

La mesura d’incrementarel descompte de resident al 75% ha de permetre unatarifa màxima de 22 euros

 

 

L’increment del descompte de resident del 50% al 75% per als vols entre illes, anunciat ahir pel president del Govern de l’Estat Mariano Rajoy, no és una mala notícia, perquè a curt termini suposarà una disminució dels preus dels bitllets per a volar dins les Illes Balears. No és una mala notícia a curt termini –ho torn a dir-, però tampoc no és una bona notícia, ni és la millor notícia. L’experiència ens diu que cada increment del descompte de resident, sense cap altra mesura, és absorbit per les companyies i el seu efecte positiu sobre el preu del bitllet va desapareixent poc a poc. El sistema de descompte de resident tampoc no incorpora bonificacions per estudiants o per famílies nombroses, ni equipara el preu per a connectar Menorca-Eivissa, ni respon a la voluntat de rompre amb una barrera a la competitivitat de l’economia menorquina, etc., aspectes que justificaven l’aposta unànime de la societat civil i les formacions polítiques a favor de la tarifa màxima. Amb la mesura de Rajoy tot seguirà igual, i un poc millor durant un temps. Quant de temps?

La demanda de la societat civil i del Parlament de les Illes Balears era –i és- substituir el sistema de bonificació per un sistema de tarifa màxima universal, precisament per a garantir l’efectivitat a llarg termini de la mesura i de l’esforç pressupostari. Per altra banda, amb el descompte de resident el preu del bitllet seguirà sent el mateix o més alt (segurament més alt) per als no residents, i per tant la barrera de la insularitat que resta competitivitat a Menorca es manté o s’agreuja.

Les mesures per contrarestar els efectes de la pluriinsularitat no tenen els mateixes efectes arreu del món, sinó que depenen de cada realitat territorial. I així com el 75% en el descompte de resident és la millor mesura per a Canàries, per a les Illes la millor mesura és la tarifa màxima universal de 30 euros (o de 22 euros, taxes incloses, en el nou context). Les Illes Canàries i les Illes Balears som dos arxipèlags però dues realitats diferents. Les companyies aèries i el volum de moviments i viatgers de les Illes Balears res té a veure amb les Canàries, on l’efecte del descompte de resident és efectiu i permanent. No passa així a les “illes desafortubades”.

Quant al descompte del 25% al 50% en el transport marítim, Rajoy també es queda curt. Es tractava d’igualar el descompte marítim i aeri, i que aquest fos assumit en la seva totalitat pels pressuposts de l’Estat. En canvi, la mesura anunciada manté la discriminació: el transport marítim només es bonificat el 50%, no el 75%, i la Comunitat Autònoma haurà d’incrementar aquest percentatge si el vol igualar amb l’aeri.

Què podem fer a partir d’ara? Hem d’acceptar la decisió unilateral del Govern de l’Estat i callar, o hem de seguir reclamant la tarifa màxima? Alguns pensam que no ens podem conformar. Independentment de quan s’apliqui el 75% en el descompte de resident, les Illes hem de seguir reclamant no només un increment en els recursos destinats a millorar les connexions entre illes, sinó també el canvi de sistema de la bonificació a la tarifa màxima universal en els vols entre illes. Volem els recursos del 75% per a poder oferir una tarifa màxima ara de 22 euros. Per tant, la proposició de llei aprovada per unanimitat del Parlament que modifica el règim espacial de les Illes Balears ha de continuar la seva tramitació, i en aquest procés adaptar-se al nou context de més recursos per assolir el 75% de descompte.

MÉS DEMOCRÀCIA, I MENYS CACIQUISME

No Comments Articles

 

Aquest proper dimarts dia 14, dia de Sant Innocenci, es debatrà al Parlament de les Illes Balears la reforma del sistema electoral per eliminar la barrera del cinc per cent, una reforma gens innocent i clarament pro-democràtica.

El març de 1995 el Parlament de les Illes Balears, a instàncies del PP, aprovava una reforma de la Llei electoral 8/1986, de 26 de novembre, per passar del tres al cinc per cent la barrera electoral de vots vàlids emesos per obtenir representació a les institucions autonòmiques. Era una modificació perfectament ajustada a la legalitat, però de dubtosa qualitat democràtica. Avui, al conjunt de l’Estat espanyol hi conviuen barreres electorals ben diverses. Nou comunitats autònomes i el Congrés i el Senat es regeixen per la barrera del tres per cent. Per què, aleshores, s’optava a les Illes per pujar la barrera al cinc per cent? Per donar major estabilitat a les institucionals en detriment de la pluralitat política? No. Per molt que la justificació oficial fos aquesta, la realitat en absolut tenia res a veure amb l’estabilitat institucional i sí amb l’oportunitat partidista.

No val enganyar-se. Cap sistema electoral és innocent, però no tots els sistemes tenen la mateixa qualitat democràtica. Però el més greu de l’operació de caciquisme electoral practicada pel PP l’any 1995 va molt més enllà del debat de les barreres electorals, i té a veure amb les males pràctiques democràtiques per a conquerir el poder.

La modificació de 1995 no és el resultat d’un debat sobre l’estabilitat i la representativitat institucionals, sinó que és el resultat de voler excloure sense contemplacions un partit –Unió Mallorquina- que fins aleshores havia estat soci del PP i després es va convertir en un competidor electoral. Efectivament, la reforma de la Llei electoral i la implantació de la barrera del cinc per cent es va produir al final de la legislatura, a menys de dos mesos de les eleccions, i quan les enquestes electorals donaven a Unió Mallorquina un percentatge de vot d’entorn del quatre per cent. Elevar la barrera al cinc per cent hagués permès excloure UM del Parlament a favor d’un diputat per al PP. Tot i açò el PP no va aconseguir el seu objectiu, UM obtenia el 5’3% dels vots i en canvi la barrera del 5% va perjudicar Els Verds, amb el 3’1% dels vots, que va quedar sense representació parlamentària.

Però, a més de modificar la Llei electoral a dos mesos d’unes eleccions, l’acte de caciquisme electoral del PP té encara més ingredients de mala praxis democràtica. Ho fa aprofitant que l’Estatut d’Autonomia de 1983 permet una reforma electoral per simple majoria absoluta, o sia amb 30 vots, quan a la majoria d’estatuts i reformes posteriors s’imposava la majoria qualificada, que en el Parlament de les Illes seria de 40 vots. I, sobretot, ho fa aprofitant el vot decisiu (29 vots del PP front dels 29 vots de tota l’oposició) d’un trànsfuga, el diputat socialista Jaume Peralta que va aliar amb el PP.

En definitiva, la reforma electoral del PP l’any 1995 per excloure de la vida política a un partit no majoritari, a dos mesos de les eleccions i amb el vot determinant d’un trànsfuga, va ser totalment legal però també totalment abusiva i caciquil, i sense cap dubte mancada de la legitimitat d’una pràctica i una motivació democràtiques.

La reforma electoral que proposa ara MÉS per Menorca i Més per Mallorca, amb el nou Estatut d’Autonomia del 2007 que estableix una majoria qualificada, vol acabar amb la pràctica caciquil del PP de l’any 1995, i sobretot vol recuperar el valor democràtic de la pluralitat. Excloure els més petits perquè són més petits, i a les minories perquè són minories, és molt poc democràtic. Ni és la democràcia a la qual hauríem d’aspirar.

Sobre l’autor

Benvingut al bloc personal de Nel Martí, un espai per a la reflexió i la comunicació. La columna vertebral del bloc és l’article breu, publicat de forma periòdica i sempre relacionat amb l’actualitat social, cultural o política. Més sobre l'autor

Arxius

Categories

Xarxes socials