https://www.eltemps.cat/article/6314/costa-dentendre-que-som-un-partit-sobira-no-som-mes-per-mallorca
16
febr., 2019
16
gen., 2019
El tot, i el somni menorquinista
No Comments
Més per Menorca,POST-IT (nota adhesiva)
Ja han passat quasi quatre anys de legislatura. I en quatre anys s’han canviat moltes coses, però amb quatre anys no es pot canviar tot. I MÉS per Menorca va néixer per a canviar-ho tot, en el sentit metafòric o poètic del terme. No es tracta ara de fer un balanç de gestió, de resultats en el compliment i l’execució del programa electoral (que per al qui espera açò li hem de dir que el compliment és, sense exagerar, de més del 90%, i que molt d’aquest 10% restant té a veure amb qüestions que afecten al govern central).
09
gen., 2019
MÉS per Menorca, partit polític.
No Comments
Més per Menorca,POST-IT (nota adhesiva)
D’on venim. On som. I on volem arribar?
Res neix del no-res
Després de mesos de feina, de debat i de negociació, les formacions polítiques PSM-Més per Menorca, Esquerra Republicana-Menorca, Iniciativa Verds-Equo, presentaven el manifest “Un futur millor és a les nostres mans” (http://www.mespermenorca.cat/ca/download/12/). Era el juliol de l’any 2014. Encara hi restava un any per a fer front a les eleccions autonòmiques –Consell de Menorca i Parlament de les Illes Balears- i municipals amb les que el menorquinisme polític, d’esquerres, ecologista i sobiranista, obtindria els millors resultats de la seva història. Per primera vegada el menorquinisme –a través de MÉS per Menorca- ocupava la presidència del Consell de Menorca, i tenia veu pròpia al Parlament amb un grup parlamentari menorquí. A part, en l’àmbit municipal, 20 adherits de MÉS per Menorca assumien l’acta de regidor, i quatre batllies eren ocupades per agrupacions d’electors a les quals MÉS per Menorca donava suport: Ciutadella –amb PSM-Més per Menorca-, Maó –amb Ara Maó-, Ferreries –amb l’Entesa-, Sant Lluís –amb Volem Sant Lluís-.
L’èxit de MÉS per Menorca l’any 2015 va ser un èxit electoral, però també de projecte.
22
des., 2018
Sobre el supòsit d'”homosexualitat” en la Llei de Perillositat. Restitució i dignitat.
No Comments
POST-IT (nota adhesiva)
La llei sobre perillositat i rehabilitació social va ser una llei espanyola aprovada pel règim franquista el 5 d’agost de 1970 per al control de tots els elements considerats “antisocials”, concepte que incloïa tothom qui practiqués la mendicitat, l’homosexualitat, el vandalisme, el tràfic i consum de drogues, la venda de pornografia, la prostitució i el proxenetisme, així com els immigrants il•legals i qualsevol que fos considerat perillós moralment o social pel règim.
Establia penes que anaven des de multes fins a penes de cinc anys d’internament a presons o centres psiquiàtrics per a la «rehabilitació» dels individus.
Aquesta llei al costat de la d’«escàndol públic» va ser usada de forma sistemàtica per a la repressió de l’homosexualitat en l’última part de la dictadura franquista. Després de la mort de Franco l’indult de 1975 i l’amnistia de 1976 no va incloure a cap dels considerats «perillosos socia¬ls». L’abolició d’aquesta llei va ser un dels primers objectius i resultats del Front d’Alliberament Gai de Catalunya.
Entrada la democràcia la llei va seguir en vigor, encara que sense aplicació de facto per als homosexuals. Al gener de 1979 es van eliminar diversos ar¬ticles de la llei, entre ells el referent «als actes d’homosexualitat». La lluita dels col•lectius homosexuals es va centrar aleshores a aconseguir la modificació de la llei sobre l’escàndol públic, aconseguint-ho el 1983, i sent la seva derogació en 1989. La llei de perillositat social va ser derogada completament el 23 de novembre de 1995.
Avui encara resta pendent la declaració de nul•litat de les sentències franquistes en relació a aquesta llei pel supòsit d’homosexualitat, i és urgent fer-ho: per justícia, per restitució i reparació i per dignitat.
Podeu llegir un poc més del tema en: https://www.eltemps.cat/article/1675/40-anys-en-lluita-contra-lhomofobia