Sobre la sostenibilitat patrimonial i ambiental, i el parc solar de Son Salomó

No Comments POST-IT (nota adhesiva)

220624
Aquests dies he pogut llegir diversos articles i opinions, publicats als mitjans de comunicació i a les xarxes socials, en els quals s’exposen arguments a favor i en contra del projecte de parc solar a les finques de Son Salomó. Uns i altres diuen estar a favor de les energies renovables, i a favor de la protecció dels elements etnològics i del singular paisatge rural tradicional ubicat a la zona de Punta Nati, al nord de Ciutadella. Tots o quasi tots els articles expressen el desig de trobar una tercera via que permeti harmonitzar els dos valors irrenunciables, els etnològics i paisatgístics i els de sostenibilitat climàtica i supervivència humana. Però les alternatives, a priori, no semblen massa nombroses ni massa diferents. Bàsicament es deuen poder simplificar en dues vies: redimensionar o deslocalitzar.

Comencem per la via de la deslocalització. I en aquest sentit, el primer que cal dir i saber és que una deslocalització, un canvi d’ubicació, del projecte que té els informes favorables per a construir un parc solar a Son Salomó, suposaria, inevitablement, renunciar a aquell projecte i iniciar tota la tramitació en base a una nova proposta, a una nova ubicació i a una planificació territorial -ara inexistent i urgent- de les energies renovables a Menorca. Això podria suposar, en el millor dels casos i donant per fet que els promotors volen seguir impulsant el projecte en un altre indret (o que hi ha altres promotors, o que el promotor és l’administració pública), retardar la implantació de les energies renovables per abastir el 20% del consum energètic de Menorca, entre 5 i 10 anys, sent molt optimistes.

El canvi d’ubicació era una opció bona, i molt necessària, fa 4 o 5 anys, però no lamentablement avui. Avui no només no disposam de recursos econòmics per a fer front a les indemnitzacions previsibles (que tanmateix serien justificables si es tractés d’una actuació irreversible, que no és el cas), sinó que a més no tenim ni una nova ubicació ni tenim sobretot temps. I el temps, des del meu punt de vista, és la clau que ens hauria de fer decantar -o que a jo em fa decantar- pel projecte de parc solar a Son Salomó, intentant redimensionar-lo i adaptar-lo –seguint l’altra via esmentada- per a reduir al màxim l’impacte paisatgístic que sense cap dubte tindrà.

Temps? temps per a què? Idò sí, temps per a complir amb els acords de la Cimera de l’ONU pel Canvi Climàtic, la coneguda COP21, celebrada a París l’any passat, i en la qual es marca com objectiu ambiental que l’increment de la temperatura mitjana a finals de segle sigui d’entre 1’5 i 2 graus. Segons Greenpeace aquest objectiu només és possible si s’abandonen totalment els combustibles fòssils el 2050 com a tard.

El camí per assolir aquesta fita irrenunciable passa inevitablement per la reducció immediata i constant d’emissions, per incrementar l’eficiència energètica, i per substituir els combustibles fòssils per les energies renovables, tal es recull en l’Acord de París. Però el camí esmentat no és un camí de roses; però hi ha esperança. Per al director de Greenpeace Internacional Kumi Naidoo “hi ha una enorme bretxa en aquest acord, però es pot salvar per la tecnologia neta. Estem en una cursa entre el desplegament de les energies renovables i l’augment de les temperatures i l’Acord de París podria donar a les energies renovables un impuls vital. La roda de l’acció pel clima es mou lentament, però a París s’ha mogut “. I afegeix “no és moment per a triomfalismes, donades les vides que s’han perdut ja com a resultat dels impactes del canvi climàtic, i les vides que estaran al precipici a mesura que pugin les temperatures. És moment d’actuar amb urgència. El rellotge del temps avança i la finestra de les oportunitats s’està tancant amb rapidesa “.

Estem davant una situació d’emergència ambiental i de supervivència d’espècie, que fins i tot és assumida, insòlitament, com un dels principals problemes del segle XXI en l’àmbit del consens polític. Així ho recull la COP de Cancún del 2010 en la qual s’estableix que els dos graus centígrads en relació a la temperatura preindustrial marca la línia entre un clima canviant al qual podem adaptar-nos i un desajust climàtic de conseqüències imprevisibles i sense opció de retorn.

En resum, la implantació de les energies renovables no pot esperar, ni a Menorca ni arreu del món. I perquè Menorca compleixi amb aquest compromís, i amb les generacions futures i amb l’espècie humana -perquè és un tema d’egoisme d’espècie -, necessitam de parcs solars rentables i eficients, nous parcs d’energies netes (en espais que hauríem de planificar ja), implantar l’autoconsum en domicilis i edificis públics (amb incentius i per llei), promoure el transport públic i el vehicle elèctric, estudiar i impulsar parcs eòlics en mar, etc. I seria bo que aquesta aposta per les renovables, especialment per l’energia solar, es faci també pensant amb rompre amb la dependència dels monopolis energètics – a través de cooperatives, i Som Energia n’és un bon exemple-, i per rompre amb la dependència exterior – apostant per la sobirania energètica de Menorca-.

Entenc i compartesc gran part dels arguments patrimonials i paisatgístics exposats en contra de l’actuació a Son Salomó, però pens també que aquests arguments haurien d’haver servit perquè durant els darrers 20 anys s’hagués fet la planificació energètica i territorial (a nivell local i mundial) que era necessària i que hagués evitat de trobar-nos avui en aquesta disjuntiva. Però no ha estat així, molt lamentablement. I durant aquests 20 anys s’han tramitat i executat projectes per a generar energia neta i renovable, a partir dels instruments d’ordenació disponibles, que no són pocs. En base a aquests instruments tenim Son Salomó 1 o el parc eòlic d’Es Milà. I tenim també projectat -i autoritzat, a partir de les legislació i planificació territorial actual, de les exposicions públiques corresponents, etc- el nou parc de Son Salomó. I ara, a qui ens proposa invertir i generar energia neta, en base a la planificació actual, al final del trajecte, amb informes favorables, i sense pràcticament cap al•legació en contra durant la tramitació; ara, deia, es vol aturar el projecte sense tenir la capacitat econòmica, ni normativa, ni territorial, per a garantir una alternativa que ens permeti complir amb els reptes platejats a la Cimera de París? Entenc i valor l’objectiu dels que ho defensen, i fins i tot el compartesc com a criteri del que s’hauria d’haver fet i del que s’ha de fer a partir d’ara mateix; ara bé, no el compartesc per impedir sense alternativa real un parc que ens permetrà passar del 2-3% al 20% en producció energètica. No oblidem que estem parlant sempre del 20% de la producció total de l’energia que es consumeix a Menorca, i que encara queda el 80% restant que es genera amb combustibles fòssils que s’han de substituir per energies renovables. I que per a cobrir el 100% de la demanda elèctrica de Menorca amb aquesta energia necessitarem dedicar, només, un 1’5% del nostre territori. Però ho haurem de fer! I bé!

La situació d’emergència ambiental ens obliga a prendre decisions i actuar amb responsabilitat de futur per frenar, com sigui, l’escalfament global, i per fer-ho, evidentment, sense malmetre el patrimoni cultural i paisatgístic. El parc solar de Son Salomó no només ha de garantir la no destrucció del patrimoni existent, sinó que ha de preveure la seva rehabilitació (i ho fa, amb quasi un centener d’elements etnològics) i ha de garantir la reversibilitat paisatgística (cosa que forma part de les llicències concedides).

És cert que durant 30 anys (anys de vigència de la llicència) canviarà substancialment el paisatge de Punta Nati, però és també cert que amb Son Salomó feim una contribució -petita, però imprescindible i urgent- a frenar el canvi climàtic i l’escalfament global, a més d’apostar por la sobirania energètica de Menorca. I aquest és també un paisatge emocional gens menyspreable.

Ara toca planificar els 20-30 anys per endavant, amb consciència ambiental, patrimonial, i de sobirania, perquè no ens tornem trobar en la mateixa tessitura.

Un “Govern bipartit” a les Illes Balears?

No Comments POST-IT (nota adhesiva)

 

Fa un parell de dies tornava llegir l’expressió “Gobierno bipartito” per a referir-se a l’actual Govern de Canvi, format per PSIB, MÉS per Mallorca i MÉS per Menorca, i amb el suport extern de Podem Illes Balears. Tots quatre vam signar el document Acords pel Canvi que va fer possible deixar enrere un temps de retallades en drets socials i llibertats, i de persecució de la llengua i cultura pròpies. Però a pesar de l’evidència i contundència dels fets, massa vegades, des d’alguns mitjans de comunicació de Mallorca, es persisteix amb la idea que el Govern de les Illes Balears, presidit per Francina Armengol, és un “Gobierno bipartito” (format, entenc, que per només PSIB i MÉS per Mallorca, i oblidant o marginant a MÉS per Menorca). Un oblit o una marginació massa reiterada per a pensar que és fruït de la ignorància. Algú encara no té clar que MÉS per Mallorca i MÉS per Menorca són dues formacions polítiques diferents, amb NIFs diferents, amb estatuts diferents, amb assemblees diferents, amb partits integrants diferents,… ? Si és així evidentment MÉS per Menorca haurà de repensar la seva estratègia de comunicació. Però si no és així, i la raó té a veure amb interessos que MÉS per Menorca no comparteix, malament anam. Així no es construeix una comunitat (d’Illes Balears), i menys encara un país (si és que volem construir un país, clar!).

Avancem per la igualtat

No Comments Articles

Demà ha de ser un gran dia a favor de la igualtat d’oportunitats entre dones i homes. El Parlament de les Illes Balears aprovarà la Llei d’igualtat de dones i homes de les Illes Balears perquè aquesta igualtat d’oportunitats sigui real i efectiva en tots els àmbits de la nostra societat. MÉS per Menorca ho celebrarà amb la convicció i la satisfacció de molts anys de lluita en aquesta mateixa direcció.

Tot i el gran èxit d’aquesta fita, avui, alguns han convertit les festes de Sant Joan en exemple de no compliment del principi d’igualtat entre homes i dones. Una comparació i afirmació que des de MÉS per Menorca consideram errònia i desafortunada. La llei l’encerta; la comparació s’equivoca.

La Llei l’encerta

L’article 31.4. de la que serà la Llei d’igualtat d’homes i dones de les Illes Balears, aprovat per unanimitat de tots els grups polítics, diu “Les administracions públiques han de promoure i garantir la igualtat d’oportunitats entre dones i homes en la participació en les festes tradicionals i en la cultura popular, i corregir estereotips sexistes”.

Com no pot ser d’una altra manera la Llei d’Igualtat inclou la garantia d’igualtat d’oportunitats en l’àmbit de les festes tradicionals, recollint així una garantia ja prevista en l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears ( per només esmentar la norma autonòmica magna).

La comparació és equivocada

A les festes de Sant Joan no s’exclou ningú, ni cap dona ni cap home. És cert que per Sant Joan, com en qualsevol altre festa tradicional, hi conviuen rols diferents. Hi ha la festa ordenada -dels protocols-, i hi ha la festa desordenada, que l’envolta i l’acompanya. Ara bé, no es pot demanar al protocol d’una festa d’origen religiós i medieval que digui el que no pot dir. La religió de l’origen de la festa és la catòlica; l’estructura classista de senyors i pagesos també hi és; i el pòsit masclista que relega la dona a un paper menys protagonista, també. Vol dir açò que avui la festa de Sant Joan és catòlica, classista i masclista? No. El guió de la festa és el que és, perquè així ho han volgut mantenir els hereus d’aquest valuós patrimoni immaterial, els ciutadellencs i ciutadellenques. Vol dir açò que els ciutadellencs i ciutadellenques avalen una societat masclista? No; és evident que no.

Ara bé, el guió de la festa el marcarà l’únic que el pot marcar, Ciutadella. I es pot canviar, clar que sí. Amb seny i sentit patrimonial, si sorgeix alguna consideració discriminatòria del tipus que sigui -també entre homes i dones-, aquesta s’ha de resoldre. I s’haurà de resoldre d’acord amb normes com la Llei que demà s’aprovarà. Però la garantia que l’adaptació es faci d’acord amb el principi d’igualtat d’oportunitats i amb principi de responsabilitat amb el llegat patrimonial, és que la facin els seus propietaris immaterials, els ciutadellencs i ciutadellenques a través dels òrgans legitimats per a fer-ho.

En qualsevol cas, parlar de falta d’igualtat entre homes i dones en els protocols de les festes de Sant Joan és un error de totes totes, sobretot perquè no ens deixa parlar del que és realment important en el que demà ja serà Llei d’igualtat entre dones i homes de les Illes Balears.

L’entrevista

No Comments POST-IT (nota adhesiva)


Screenshot 2016-07-08 13.10.20

En aquest enllaç Nel Martí- Folguera Blasco podreu llegir l’entrevista que m’ha fet Mariona Folguera Blasco, estudiant de la UPF.

Sobre l’autor

Benvingut al bloc personal de Nel Martí, un espai per a la reflexió i la comunicació. La columna vertebral del bloc és l’article breu, publicat de forma periòdica i sempre relacionat amb l’actualitat social, cultural o política. Més sobre l'autor

Arxius

Categories

Xarxes socials