Menorquins a l’ossera de Bunyola

No Comments Activitat política,Articles,POST-IT (nota adhesiva)

 

Dia 19 de juliol es compliran 84 anys de la desaparició i posterior assassinat dels menorquins Sebastià i Bartomeu Carretero Galmés i José Filomeno Pons Sintes. Durant molts anys, de dictadura franquista i també de democràcia, els familiars d’aquests tres desapareguts han hagut de viure en silenci el dolor d’aquelles pèrdues, carregades de preguntes, dubtes i històries incertes sobre els fets que esdevingueren la nit del 19 al 20 de juliol, i els dies posteriors, de 1936. Encara avui, després de més de 40 anys de democràcia, les famílies afectades no tenen una confirmació de la ubicació dels cossos dels seus difunts, tot i que diverses fonts, de vegades contradictòries i erràtiques, els havien situat fins aleshores a una ossera ubicada al cementiri de Bunyola, a Mallorca.

(més…)

Escrits laïcistes, de Salvador Castelló Carreras

No Comments Altres treballs i publicacions,POST-IT (nota adhesiva)

 

Dijous dia 16 de juliol, a la Sala de Cultura Sant Antoni, a Maó, tindrà lloc la presentació del llibre “Escrits laïcistes”, dins el marc dels actes organitzats per a la fira del llibre. L’acte començarà a les 20 hores, i anirà a càrrec d’Antoni Barber Orfila, professor de Filosofia de l’IES Joan Ramis i Ramis, i jo mateix.

 

 

Escrits laïcistes. Una proposta per a la convivència és treball d’anàlisi i divulgació del pensament laïcista de Salvador Castelló Carreras. De Salvador Castelló s’ha dit que era un humanista en el sentit clàssic del terme. I és ben cert. Era un home amant del saber pausat, de les arts, de l’oratòria, del bon gust. Era també, com a clàssic humanista, un home laïcista, que confiava en les capacitats humanes i en coneixia les limitacions i els excessos.

 

Efectivament, Castelló va fer aportacions molt lúcides i oportunes des del punt de vista de la laïcitat, com es podrà comprovar en aquesta selecció d’articles. I ho va fer en un moment, en un lloc –Menorca- i en un context, en un clima intel·lectual en definitiva, gens donat a manifestar públicament els valors de la llibertat de consciència i de l’ètica cívica. La de Castelló va ser per tant una contribució cultural, de cultura democràtica, que els menorquins tenim el deure de conèixer i reconèixer, tot i que encara avui molts no la sàpiguen o no la vulguin valorar.

 

En total són setze articles, publicats tots ells al diari Ultima Hora Menorca entre els anys 2003 i 2005, i una anàlisi breu del conjunt de treballs que serveix d’introducció als mateixos. L’ordre dels articles no és cronològic sinó discursiu, per a la comprensió de l’anàlisi introductori.

LA NEUTRALITAT (en democràcia) ÉS MULTICOLOR

No Comments Activitat política,POST-IT (nota adhesiva)

 

 

Vox considera que la bandera LGTBI no és neutral

 

 

 

VOX es queixa de l’Arc de Sant Martí (símbol del moviment d’alliberament LGTBI) que oneja a la balconada d’una de les oficines del Parlament. La seva queixa és -diuen ells- una queixa a favor de la neutralitat, però tanmateix tothom sap que és una queixa contra la visualització LGTBI. En qualsevol cas emperò, la seva reacció també té una altra significació: el rebuig de la concepció democràtica de la “neutralitat”.

 

Efectivament, en democràcia la “neutralitat” no és gris, no és monocolor, no és moralitat. És pluralitat. La “neutralitat” al carrer i als espais públics no consisteix en què ningú parli, i ningú s’expressi i es manifesti, sinó, contràriament, consisteix en garantir que tothom pugui parlar, i es pugui expressar i manifestar.

 

La “neutralitat” de la democràcia emperò no és neutral. Certament, en democràcia la “neutralitat” té límits. Però aquests no són els límits que imposa una doctrina (o una dictadura) o un partit, sinó la que imposen els drets fonamentals. I la llibertat d’expressió, sense cap dubte, és un dret fonamental que està molt per sobre de la posició ideològica i partidista d’un partit.

 

Tanmateix som ben conscient que la legislació espanyola, i el dret que se’ns deriva a través de múltiples sentències, ha donat peu –i ales- a aquesta forma errònia –i retrògrada- d’entendre la “neutralitat”, la democràcia i les institucions públiques.

 

Ah, i tal vegada no ho havia dit, emperò: parlar i reivindicar els drets de LGTBI és parlar de drets humans.

 

(P.S. La bandera espanyola tampoc no és neutral. És oficial. Ara bé, els símbols LGTBI, com els de la pau, o els utilitzats arran de la pandèmia del coronavirus, no pretenen cap oficialitat. No és una tema d’oficialitat, sinó de llibertat d’expressió i de drets fonamentals.)

Sobre l’autor

Benvingut al bloc personal de Nel Martí, un espai per a la reflexió i la comunicació. La columna vertebral del bloc és l’article breu, publicat de forma periòdica i sempre relacionat amb l’actualitat social, cultural o política. Més sobre l'autor

Arxius

Categories