El tot, i el somni menorquinista

No Comments Més per Menorca,POST-IT (nota adhesiva)

 

Ja han passat quasi quatre anys de legislatura. I en quatre anys s’han canviat moltes coses, però amb quatre anys no es pot canviar tot. I MÉS per Menorca va néixer per a canviar-ho tot, en el sentit metafòric o poètic del terme. No es tracta ara de fer un balanç de gestió, de resultats en el compliment i l’execució del programa electoral (que per al qui espera açò li hem de dir que el compliment és, sense exagerar, de més del 90%, i que molt d’aquest 10% restant té a veure amb qüestions que afecten al govern central).

Toca fer balanç del projecte, i del somni. Un somni menorquinista que està basat en quatre eixos. Educació: és la clau de volta del canvi revolucionari que volem construir, que ens permetrà tenir una societat més culta i oberta i una economia més dinàmica i competitiva. Gràcies a l’exigència del grup parlamentari menorquí el pressupost de la Comunitat Autònoma ha arribat als 1000 milions d’euros només per a Educació, als quals s’han d’afegir els recursos de formació ocupacional i formació contínua. 1000 milions que són insuficients, però que han de ser l’empenta per iniciar una escalada que doni resposta a les infraestructures educatives i permeti baixar ràtios i apostar per la innovació educativa.

Territori, el substracte sobre el qual volem construir el futur. La històrica defensa del territori per part de la societat civil de Menorca ha fet que avui aquest sigui el primer element d’identificació de l’illa. Un territori protegit, un paisatge cuidat i una entorn natural per a gaudir. Però cal fer una passa més enllà en la gestió de l’aigua, els residus i l’energia. Menorca ha de ser cent per cent autosuficient amb fonts renovables abans del 2050. Aquest objectiu generarà llocs de feina, evitarà panes elèctriques com les de l’octubre del 2018 i ens consolidarà com illa compromesa amb la biosfera.

Connectivitat. Els somnis sempre s’han somniat a una illa. La illaïtat és un valor i una senya de la nostra identitat. Però perquè açò sigui així cal combatre l’aïllament, amb mesures valentes i sòlides. MÉS per Menorca aposta per les tarifes màximes en totes les rutes aèries entre illes i amb la península, amb una especial urgència per la declaració de servei públic entre Menorca i Barcelona. Aquesta és la millor fórmula per a garantir bons preus als residents i evitar preus excessius que desincentivin als visitants. El transport marítim de mercaderies també ha de ser equiparat en compensacions amb Canàries. Ha arribat també l’hora que el Govern estudiï la viabilitat d’una companyia aèria balear a semblança del que ja fa temps que funciona, per exemple, a Malta.

Economia. Una bona formació que fomenti el talent i l’excel•lència, un territori que aposti per la sostenibilitat, i mesures sòlides que contrarestin els costos de la insularitat han de ser la base de la societat i l’economia del benestar que volem construir, on sigui possible la plena ocupació amb condicions laborals dignes.

La trajectòria ens avala. Menorca és la que és perquè el menorquinisme cívic ho ha fet possible. El menorquinisme polític té ara la responsabilitat de liderar i materialitzar el somni del “tot està per fer i tot és possible” de la nova Menorca. Facem-ho possible. Amb quatre anys no n’hi ha prou.

MÉS per Menorca, partit polític.

No Comments Més per Menorca,POST-IT (nota adhesiva)

 

D’on venim. On som. I on volem arribar?

 

 

Res neix del no-res
Després de mesos de feina, de debat i de negociació, les formacions polítiques PSM-Més per Menorca, Esquerra Republicana-Menorca, Iniciativa Verds-Equo, presentaven el manifest “Un futur millor és a les nostres mans” (http://www.mespermenorca.cat/ca/download/12/). Era el juliol de l’any 2014. Encara hi restava un any per a fer front a les eleccions autonòmiques –Consell de Menorca i Parlament de les Illes Balears- i municipals amb les que el menorquinisme polític, d’esquerres, ecologista i sobiranista, obtindria els millors resultats de la seva història. Per primera vegada el menorquinisme –a través de MÉS per Menorca- ocupava la presidència del Consell de Menorca, i tenia veu pròpia al Parlament amb un grup parlamentari menorquí. A part, en l’àmbit municipal, 20 adherits de MÉS per Menorca assumien l’acta de regidor, i quatre batllies eren ocupades per agrupacions d’electors a les quals MÉS per Menorca donava suport: Ciutadella –amb PSM-Més per Menorca-, Maó –amb Ara Maó-, Ferreries –amb l’Entesa-, Sant Lluís –amb Volem Sant Lluís-.

L’èxit de MÉS per Menorca l’any 2015 va ser un èxit electoral, però també de projecte.

.

El Projecte
L’objectiu dels partits i les persones impulsores de MÉS per Menorca era sumar i multiplicar. Sumar esforços i sumar idees, d’esquerres, ecologistes i sobiranistes. I multiplicar suports i adherits a favor del menorquinisme polític i d’una formació política que és autònoma respecte de qualsevol altre partit, tengui la seu on la tengui.

Un projecte menorquinista que en la vessant ideològica es fonamenta en l’Ideari, en el document Menoca2015 i en el Codi Ètic, a més, evidentment, del seu programa electoral obert (2019). Tots els documents es poden trobar a http://www.mespermenorca.cat/ca/transparencia/ i http://www.mespermenorca.cat/ca/download/85/

I un projecte que vertebra la seva estratègica en base al municipalisme –i al respecte a les diferents realitats electorals dels vuit municipis de l’illa- i l’aliança a nivell estatal i europeu amb formacions polítiques coincidents, per incidir d’aquesta manera en tots els nivells de decisió política. Les aliances han permès durant aquesta legislatura que ara finalitza establir relacions permanents amb els representants d’Esquerra Republicana, Compromís o Nova Canària, al Congrés i al Senat, per a reclamar i negociar amb l’Estat temes tan importants com la millora de la connectivitat aèria i marítima o el règim econòmic i fiscal especial per a les Illes Balears.

.

L’instrument
La figura legal amb la qual MÉS per Menorca es va presentar a les eleccions l’any 2015 va ser la “coalició”, un instrument purament electoral. Avui, precisament, aquesta figura ha donat pas a un nou instrument molt més fidel a l’esperit fundacional i a la voluntat dels seus impulsors: ser un partit polític. La legislació estatal tampoc no permet altres possibilitats, però reconeix la figura del “partit polític” com a instrument jurídic a través del qual l’organització pot actuar electoralment i cívicament, com a partit –polític- i com a moviment –social-.

MÉS per Menorca passa a ser, per tant, un partit polític, una eina més idònia i més útil per a la transformació social a la que aspira. (1)

.

L’esperit
Una assemblea de ciutadans vinculats per un ideari polític i una forma de participació, “sense quotes de partit ni condicionants orgànics”, dèiem fa quatre anys. “MÉS per Menorca no la formen partits, sinó persones procedents de diversos partits i moltes persones no afiliades a cap organització política”. Aquell esperit és avui, amb la constitució com a partit polític- més real i més fidel a la voluntat dels seus impulsors. MÉS per Menorca no és una confluència de partits, a la vella manera. MÉS per Menorca és una confluència de persones que, més enllà del seu origen ideològic o de partit, comparteixen els valors del menorquinisme d’esquerres, ecologista i sobiranista.

.

Els reptes
De reptes sempre n’hi ha d’haver molts. Ara bé, avui, el dia que el notari ha donat fe que els estatuts de MÉS per Menorca compleixen amb la normativa vigent, és oportú explicitar el següent repte. Ser un partit no és un objectiu en sí mateix. L’important és que l’instrument –el partit- sigui útil al seu projecte transformador. El repte d’ara és funcionar com a –“un”- partit.

 

 

 

 

(1) Dia 29 d’agost del 2018 els membres de l’Executiva de MÉS per Menorca, responent al mandat de la seva Assemblea, van signar davant notari, a Ciutadella, la constitució de MÉS per Menorca com a partit i l’aprovació dels seus estatuts. Avui dia 9 de gener del 2019 els estatuts han hagut de ser validats de nou, davant notari, per a incorporar algunes modificacions formals i adaptar-se a la normativa vigent.

Sobre el supòsit d'”homosexualitat” en la Llei de Perillositat. Restitució i dignitat.

No Comments POST-IT (nota adhesiva)

 

 

La llei sobre perillositat i rehabilitació social va ser una llei espanyola aprovada pel règim franquista el 5 d’agost de 1970 per al control de tots els elements considerats “antisocials”, concepte que incloïa tothom qui practiqués la mendicitat, l’homosexualitat, el vandalisme, el tràfic i consum de drogues, la venda de pornografia, la prostitució i el proxenetisme, així com els immigrants il•legals i qualsevol que fos considerat perillós moralment o social pel règim.

Establia penes que anaven des de multes fins a penes de cinc anys d’internament a presons o centres psiquiàtrics per a la «rehabilitació» dels individus.

Aquesta llei al costat de la d’«escàndol públic» va ser usada de forma sistemàtica per a la repressió de l’homosexualitat en l’última part de la dictadura franquista. Després de la mort de Franco l’indult de 1975 i l’amnistia de 1976 no va incloure a cap dels considerats «perillosos socia¬ls». L’abolició d’aquesta llei va ser un dels primers objectius i resultats del Front d’Alliberament Gai de Catalunya.

Entrada la democràcia la llei va seguir en vigor, encara que sense aplicació de facto per als homosexuals. Al gener de 1979 es van eliminar diversos ar¬ticles de la llei, entre ells el referent «als actes d’homosexualitat». La lluita dels col•lectius homosexuals es va centrar aleshores a aconseguir la modificació de la llei sobre l’escàndol públic, aconseguint-ho el 1983, i sent la seva derogació en 1989. La llei de perillositat social va ser derogada completament el 23 de novembre de 1995.

Avui encara resta pendent la declaració de nul•litat de les sentències franquistes en relació a aquesta llei pel supòsit d’homosexualitat, i és urgent fer-ho: per justícia, per restitució i reparació i per dignitat.

 

Podeu llegir un poc més del tema en: https://www.eltemps.cat/article/1675/40-anys-en-lluita-contra-lhomofobia

 

seguir parlamentant, des del carrer

No Comments Activitat Parlamentària,Més per Menorca,POST-IT (nota adhesiva),PSM-més per Menorca

Ullastre de quatre branques que resisteix el vent de tramuntana

Tots som ciutadans, i ningú pot deixar de ser polític. Un pot –o ha de- decidir si vol exercir més o menys (activament, públicament, socialment, partidísticament, institucionalment, etc.) en política, però no pot decidir ser un no-polític, com tampoc no pot decidir ser un no-ciutadà.
Viure en una comunitat humana, petita o gran, dur implícit –irrenunciablement- uns drets i uns deures que conformen la substància del “ser ciutadà” i del “ser polític”.

I com a ciutadans, i com a polítics, que som tots, ens hem de comprometre amb el bé comú, encara que sigui per egoisme d’espècie. Totes i tots som part d’un mateix astre, que es diu terra, on incomprensiblement i miraculosament hi ha vida. Vida inhumana, però també vida humana, i sobretot hi ha vida transcendent.

En aquesta tasca del ser ciutadà i polític també hi entra el deixar d’exercir unes responsabilitats, i resituar-se en un altre “lloc”; per al bé de la mateixa activitat cívica i política, per al bé de la comunitat i per al bé personal. Toca parlamentar fora del Parlament, i des del carrer; viure el carrer i seguir fent política des del carrer. No m’és nou, gens nou.

Bé idò, ara toca –perquè sí- “resituar-me”, i pot ser, fins i tot, “reinventar-me”, perquè la vida sigui vida, i no una altra cosa.

És la vida en estat líquid.

Sobre l’autor

Benvingut al bloc personal de Nel Martí, un espai per a la reflexió i la comunicació. La columna vertebral del bloc és l’article breu, publicat de forma periòdica i sempre relacionat amb l’actualitat social, cultural o política. Més sobre l'autor

Arxius

Categories

Xarxes socials