LES ILPs A LES ILLES BALEARS, UNA EINA DE PARTICIPACIÓ POLÍTICA

No Comments Activitat Parlamentària,Articles,Més per Menorca,POST-IT (nota adhesiva)

 

 

Article 15. Drets de participació
1. Tots els ciutadans de les Illes Balears tenen dret a participar de forma individual o col•lectiva en la vida política, econòmica, cultural i social de la comunitat autònoma.(…)
2. Els ciutadans de les Illes Balears tenen el dret a participar en condicions d’igualtat en els assumptes públics, directament o per mitjà de representants, en els termes que estableixen la Constitució, aquest Estatut i les lleis. Aquest dret comprèn: (…) b) El dret a promoure i presentar iniciatives legislatives davant el Parlament de les Illes Balears i a participar en l’elaboració de lleis, directament o mitjançant entitats associatives, en els termes que estableixi la llei. (…)
Estatut d’Autonomia de les Illes Balears

 

 

La democràcia real no només es fa de democràcia representativa –a través del sistema electoral- sinó també, i molt més avui, de democràcia participativa i de democràcia directa. Les iniciatives legislatives populars són –o han de ser- un d’aquests instruments de democràcia directa. I dic “són o ho han de ser“ perquè no sempre la seva regulació fa que sigui un instrument real de participació política.

Alguna cosa deu passar perquè des de l’any 1991, any d’aprovació de la primera llei autonòmica de regulació de les iniciatives legislatives populars (la Llei 4/1991), s’hagin presentat a les Illes Balears 10 iniciatives legislatives populars, de les quals només 4 han aconseguit arribar al Ple del Parlament per a ser debatudes. I, recordem-ho, la darrera va ser la ILP de mesures d’emergència en matèria d’ordenació del territori, impulsada pel GOB.

Ben segur que la Llei 4/1991 no en té tota la culpa, i alguna cosa hi deu tenir a veure la desafecció en la baixa utilització de les ILP com instrument de participació política. I ben segur també que les iniciatives populars no resolen totes les debilitats de les nostres democràcies. Però també és ben cert que la nostra obligació com a legisladors és facilitar i fer efectiu el dret de participació política, un dret fonamental que contempla el Tribunal Europeu dels Drets Humans i l’actual constitució espanyola. I en el cas de les ILPs açò vol dir revisar i adaptar la Llei vigent, 4/1991, perquè sigui una eina útil al servei del dret fonamental de participació política.

La modificació que s’aprovarà situarà la legislació autonòmica de les Illes Balears en relació a les ILPs com una de les més avançades –des del punt de vista de democràcia directa- no només de l’Estat espanyol, sinó també de tota Europa. Açò sí, amb l’excepció virtuosa de Catalunya que ja l’any 2006 modificava la seva legislació introduint canvis que encara avui són exemple de democràcia i participació directa per a moltes comunitats autònomes i països europees.

La Llei que aprovarà el Parlament de les Illes Balears dimarts 29 de maig incorpora tres importants novetats en les ILPs. La primera i sense cap dubte més important és l’ampliació de les persones legitimades que podran participar de les ILPs: ciutadans de la Unió Europea i majors de 16 anys. Serem la segona comunitat autònoma, després de Catalunya, que amplia la participació política als majors de 16 anys.

La segona novetat té a veure amb la reducció molt significativa del nombre de signatures per exercir la iniciativa legislativa popular, que passa de 10.000 signatures o el 30% dels electors d’una circumscripció electoral a 7.500 signatures o el 3% dels ciutadans residents a una illa. Cal fer notar, per tant, que la nova regulació de les ILPs reconeix el dret dels residents de cada illa a presentar una iniciativa i n’adapta el nombre de signatures.

I la tercera important modificació té a veure amb les facilitats i garanties de la tramitació, que inclou, entre d’altres, l’ampliació a quatre mesos (ampliable dos més) del termini de recollida de signatures; el debat de presa en consideració en el Parlament que es produirà sempre abans dels tres meses d’haver estat admesa a tràmit; la comissió promotora podrà participar en els treballs de ponència; etc., i es facilitarà la signatura electrònica en la presentació de la ILP.

En definitiva, una reforma substancial i positiva a favor de la participació política directa, impulsada per Més per Menorca i amb una elevat grau de consens parlamentari que ha de garantir estabilitat i continuïtat en la regulació de les ILPs.

LES BESTRETES I EL MAL FINANÇAMENT DE MENORCA

No Comments Activitat Parlamentària,Més per Menorca,POST-IT (nota adhesiva)

No tot es pot expressar en termes absoluts. No tot és només bo o només dolent. De fet, el més habitual és que en les anàlisis i valoracions dels fets hi hagi sempre un poc de blanc i un poc de negre, un poc de sí i un poc de no, un poc de bo i un poc de dolent.

Clar que és més fàcil –encara que moltes vegades inexacte- analitzar-ho tot en termes de sí o no, i açò ho saben bé els analistes i comunicadors, tant si són polítics com si són periodistes. En qualsevol cas, el principal problema del sí o no no és la seva imprecisió, sinó la voluntat de manipulació que de vegades s’hi amaga darrera.

Diu el PP, i alguns altres comunicadors, que MÉS per Menorca es va posicionar en contra –és a dir que devia dir no a tot o quasi tot- de la Llei de Finançament dels Consells Insulars del 2014. I açò és en part cert, i en part no. Avui la polèmica sobre les anomenades bestretes o aportacions addicionals per a la millora del finançament dels consells insulars, ens dóna una oportunitat per relatar en primera persona les raons del sí i les raons del no a la llei impulsada pel PP de José Ramón Bauzá.

Així idò, efectivament, la Llei 3/2014, de 17 de juny, del sistema de finançament definitiu dels Consells Insulars no és una llei que satisfaci MÉS per Menorca, ja que, tot i incorporar aspectes molt bons, obvia o incorpora aspectes que, si no es modifiquen, perjudicaran el finançament del Consell Insular de Menorca –i no dels consells insulars en general-, afectant la seva suficiència i autonomia financera, i en definitiva la seva capacitat d’autogovern. Exposem idò, resumidament, les principals raons del sí i del no de MÉS per Menorca a la llei vigent de finançament dels consells insulars.

Les raons del sí. Efectivament la llei de finançament dels consells insulars del 2014 té coses bones, i les principals, sense cap dubte, són que vincula el finançament dels consells als ingressos de la CAIB, i que estableix una garantia de mínims. Açò permet que, com ha passat aquests dos darrers anys, a mesura que augmenten els ingressos de la Comunitat Autònoma, augmentin també les aportacions que es transfereixen als consells insulars per a complir amb les seves responsabilitats i competències.

Els grisos del sí i/o del no. La llei emperò de la qual parlam té també importants mancances que, durant la tramitació, vam reclamar insistentment des de MÉS per Menorca i que tenen molt a veure amb la liquiditat i l’autonomia financeres. M’estic referint a la participació i gestió en els tributs autonòmics incorporant així la corresponsabilitat fiscal en el finançament dels consells. És a dir, que si els consells són prou adults per a gastar per què no ho han de ser per a recaptar i modelar aquesta recaptació? Val a dir, emperò, que tenir capacitat de gestió en tributs no implica crear i incrementar necessàriament una nova unitat burocràtica, ja que aquesta es pot fer perfectament per encomana o delegació de gestió, com fan alguns municipis amb l’Agència Tributària de les Illes Balears.

La primera raó del no. La llei impulsada pel PP per al finançament dels consells també té coses negatives, a parer nostre. I en citaré quatre, que tenen molt a veure, amb el present debat de les bestretes i la seva liquidació als consells insulars. La primera és que la llei Bauzá, impulsada per un conseller i un director general d’hisenda eivissencs, dóna un pes excessiu al paràmetre població, molt per damunt d’altres qüestions com el model econòmic, la protecció del territori, etc., que en cap cas afavoreixen Menorca i que amb el temps, si no s’introdueixen canvis que corregeixin aquest sobrepès del criteri poblacional, perjudicarà greument la nostra illa.

La segona raó del no. La llei de finançament del 2014 agafa com any base l’any 2012, sense correccions ni actualitzacions. És a dir, per a definir quin finançament es vol donar als consells insulars es parteix d’un any dolent per als consells, i per a Menorca, quant a finançament. Un any dolent perquè l’aportació del Govern als consells, motivada per la crisi, és baixa, i perquè s’accepta com a definitiu el mal finançament que els consells de Menorca, Eivissa i Formentera van haver d’acceptar per avançar en el seu autogovern. Tan és així, que des del 2008, aquest mal finançament es reconegut pel Govern de les Illes Balears en forma d’aportacions fora de pressupost i no regides per l’anterior llei de finançament del 2002, que s’han anomenat bestretes, i que a Menorca van suposar 3 M€ el 2008, 3 M€ el 2009, 4’5 M€ el 2010, 3 M€ el 2012 i 3 M€ el 2013, dels quals s’han pagat a hores d’ara només 8 milions.

La tercera raó del no. Les aportacions extraordinàries per a millorar el finançament i garantir la suficiència financera dels consells insulars no es van contemplar com a part de l’any base 2012, i per tant no es van consolidar com a part del finançament. De fet, el PP, en la nova llei va afegir 35 milions d’euros de recursos addicionals per al conjunt de consells insulars, quan només les bestretes del 2009 ja eren de 46’5 milions d’euros. És a dir, les millores aplicades des del 2008 al 2013 no són considerades com a una base per a la millorar el sistema de finançament en el futur, i per tant no queden consolidades en el sistema. Així ho diu la Llei 3/2014, de 17 de juny, del sistema de finançament definitiu dels Consells Insulars: “en tot aquest interval, s’han previst, amb caràcter transitori, diverses quanties addicionals màximes a favor dels consells insulars, mitjançant un sistema de bestretes addicionals al marge del sistema, a fi de reforçar la suficiència financera de les hisendes insulars”,“aquestes bestretes addicionals no constitueixen finançament consolidat dels consells insulars”.

I la quarta raó del no. La llei de finançament no només no incorpora les bestretes en l’any base 2012, sinó que a més no les regula més enllà de la disposició addicional segona de la llei, que no resol res. I si miram les lleis de pressuposts del 2008, 2009, 2010, 2012 i 2013, trobam sempre la referència al Consell Financer Interinsular al qual se li demana que estableixi les condicions i els terminis de la liquidació de les bestretes a compte, però que mai s’acaba fent. Aquesta situació d’indefinició ha portat a interpretar –tot i que no compartim aquesta interpretació- les “bestretes” o aportacions per a la millora del finançament dels consells a semblança del sistema de bestretes del finançament autonòmic.

A tall de conclusió. Així idò, si les aportacions addicionals al finançament dels consells dels anys 2008-2009-2010-2012-2013 són bestretes a semblança del sistema autonòmic de finançament –cosa que, tor a dir, no compartim- és evident que aquestes s’han de liquidar en el sentit d’avaluar i compensar en base al nou finançament aprovat l’any 2014 pel PP. I açò és el que ha fet el Govern de les Illes Balears en compliment de la Llei vigent. I quina és la conclusió? Que quan s’aplica la Llei de finançament del 2014 –que havia de millorar el finançament dels consells- als anys amb un finançament precari per la manca d’actualització de la llei anterior, del 2002, resulta que a Menorca li surt a tornar totes les aportacions addicionals o bestretes. O dit d’una altra manera, la Llei del 2014 no millora el finançament de Menorca en relació al 2002, i la manté en els mateixos paràmetres.

La sort del PP és que durant aquests darrers anys, amb el canvi de tendència econòmica i l’increment considerable dels ingressos a l’hisenda de la CAIB, les virtuts (lligar ingressos CAIB a major finançament consells) han diluït i emmascarat els perjudicis (sobrevaloració del paràmetre població, any base precari, no consolidació de les aportacions addicionals, i sobre tot la regulació en la llei de les aportacions addicionals com a bestretes) de la Llei 2014. Gràcies a aquest nou context de creixement econòmic les aportacions del finançament al Consell de Menorca han crescut a pesar de tots els perjudicis que el PP va incorporar a la Llei. Perjudicis, emperò, que amb el temps es tornaran a fer evidents si no es prenen mesures. La primera i més clara mesura, que s’haurà de plantejar en un futur proper, és la modificació de la Llei de finançament dels consells per a corregir els paràmetres que castiguen el model territorial i econòmic de Menorca, i per a incorporar les millores que es puguin derivar tant d’un nou finançament autonòmic com d’un nou règim especial per a les Illes. Mentre, afortunadament, el Consell de Menorca ja ha actuat amb mesures correctores parcials, com la negociació del traspàs de promoció turística que, a diferència de la Llei de finançament del PP, del 2014, incorpora i posa en valor nous paràmetres –protecció del paisatge- per a corregir el sobrepès del valor poblacional.

Així idò, ni blanc ni negre. Però molt grisa sí que ho és per a Menorca la Llei de finançament dels consells insulars, aprovada pel PP l’any 2014.

Les garanties, una excusa

No Comments Articles

 

El referèndum d’autodeterminació de Catalunya es va fer amb moltes més garanties que el referèndum del 78 de la constitució espanyola

 

Des de l’espanyolisme més reaccionari s’intenta com sigui desprestigiar, qüestionar i anul•lar el procés electoral de la consulta referendària per a l’autodeterminació de Catalunya. Un dels arguments més utilitzats és el de la maca de garanties. I és cert que la consulta s’hagués pogut fer amb més garanties, però no és Generalitat, sinó el Govern d’Espanya, qui ha posat tots els impediments possibles, legals i militars, fins i tot amb l’ús de la violència, per a impedir que la gent votes amb les garanties que serien desitjables. És l’Estat qui via política, judicial i policial dissol la junta electoral, qui confisca paperetes, qui intenta anul•lar el cens universal, qui elimina apps per saber on votar, etc. etc.

Però a pesar de tot, la ciutadania va poder votar, amb un cens actualitzat i universal, i amb observadors internacionals per a garantir la validesa de tot el procés. I en aquestes circumstàncies van votar més de 2.400.000 persones. És un èxit de la DEMOCRÀCIA, en majúscules.

(més…)

QUIN MODEL DE POLICIA AUTONÒMICA VOLEM?

No Comments Activitat Parlamentària,Més per Menorca,POST-IT (nota adhesiva)

 

Segurament alguns creuran que la pregunta correcta hauria de ser aquesta: necessitam una policia autonòmica? I d’altres, entre els qual m’inclouria pensam que l’afirmació és que necessitam una –la primera- llei integral de seguretat pública, amb un cos de policia de les Illes Balears, i que la pregunta hauria de ser: quan serà el moment encertat per a fer-ho possible?

I som també dels que pensen que, lamentablement, avui l’espoli fiscal de l’Estat no ens permet fer el que hauríem de fer, que és posar en marxa el cos de policia autonòmica dins el context d’una nova llei integral de seguretat ciutadana, que integri progressivament el conjunt de forces i cossos de seguretat (policies locals, policia autonòmica, Cos Nacional de Policia i Guàrdia Civil), delimiti clarament l’àmbit competencial de cada estament, i estableixi un procés de convergència a favor de la nova Policia de les Illes Balears. Un procés que és, precisament, el que fa quasi 25 anys posà en marxa Catalunya per a tenir el que ara és el mirall i el desig de tothom, els Mossos d’Esquadra.

Però som on som, i no podem evitar-ho. No tenim ni els recursos, ni la llei integral de seguretat pública, ni les competències de seguretat ciutadana i trànsit, i ni tan sols tenim la una llei de creació del cos de policia pròpia de les Illes Balears, tal com recull l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears, a l’article 33. I no renunciem a res. Però no renunciar tampoc no vol dir quedar-se sense fer res. I què tenim ara? I què podem fer ara?

(més…)

Sobre l’autor

Benvingut al bloc personal de Nel Martí, un espai per a la reflexió i la comunicació. La columna vertebral del bloc és l’article breu, publicat de forma periòdica i sempre relacionat amb l’actualitat social, cultural o política. Més sobre l'autor

Arxius

Categories

Xarxes socials