Escrits laïcistes, de Salvador Castelló Carreras

No Comments Altres treballs i publicacions,POST-IT (nota adhesiva)

 

Dijous dia 16 de juliol, a la Sala de Cultura Sant Antoni, a Maó, tindrà lloc la presentació del llibre “Escrits laïcistes”, dins el marc dels actes organitzats per a la fira del llibre. L’acte començarà a les 20 hores, i anirà a càrrec d’Antoni Barber Orfila, professor de Filosofia de l’IES Joan Ramis i Ramis, i jo mateix.

 

 

Escrits laïcistes. Una proposta per a la convivència és treball d’anàlisi i divulgació del pensament laïcista de Salvador Castelló Carreras. De Salvador Castelló s’ha dit que era un humanista en el sentit clàssic del terme. I és ben cert. Era un home amant del saber pausat, de les arts, de l’oratòria, del bon gust. Era també, com a clàssic humanista, un home laïcista, que confiava en les capacitats humanes i en coneixia les limitacions i els excessos.

 

Efectivament, Castelló va fer aportacions molt lúcides i oportunes des del punt de vista de la laïcitat, com es podrà comprovar en aquesta selecció d’articles. I ho va fer en un moment, en un lloc –Menorca- i en un context, en un clima intel·lectual en definitiva, gens donat a manifestar públicament els valors de la llibertat de consciència i de l’ètica cívica. La de Castelló va ser per tant una contribució cultural, de cultura democràtica, que els menorquins tenim el deure de conèixer i reconèixer, tot i que encara avui molts no la sàpiguen o no la vulguin valorar.

 

En total són setze articles, publicats tots ells al diari Ultima Hora Menorca entre els anys 2003 i 2005, i una anàlisi breu del conjunt de treballs que serveix d’introducció als mateixos. L’ordre dels articles no és cronològic sinó discursiu, per a la comprensió de l’anàlisi introductori.

LA NEUTRALITAT (en democràcia) ÉS MULTICOLOR

No Comments Activitat política,POST-IT (nota adhesiva)

 

 

Vox considera que la bandera LGTBI no és neutral

 

 

 

VOX es queixa de l’Arc de Sant Martí (símbol del moviment d’alliberament LGTBI) que oneja a la balconada d’una de les oficines del Parlament. La seva queixa és -diuen ells- una queixa a favor de la neutralitat, però tanmateix tothom sap que és una queixa contra la visualització LGTBI. En qualsevol cas emperò, la seva reacció també té una altra significació: el rebuig de la concepció democràtica de la “neutralitat”.

 

Efectivament, en democràcia la “neutralitat” no és gris, no és monocolor, no és moralitat. És pluralitat. La “neutralitat” al carrer i als espais públics no consisteix en què ningú parli, i ningú s’expressi i es manifesti, sinó, contràriament, consisteix en garantir que tothom pugui parlar, i es pugui expressar i manifestar.

 

La “neutralitat” de la democràcia emperò no és neutral. Certament, en democràcia la “neutralitat” té límits. Però aquests no són els límits que imposa una doctrina (o una dictadura) o un partit, sinó la que imposen els drets fonamentals. I la llibertat d’expressió, sense cap dubte, és un dret fonamental que està molt per sobre de la posició ideològica i partidista d’un partit.

 

Tanmateix som ben conscient que la legislació espanyola, i el dret que se’ns deriva a través de múltiples sentències, ha donat peu –i ales- a aquesta forma errònia –i retrògrada- d’entendre la “neutralitat”, la democràcia i les institucions públiques.

 

Ah, i tal vegada no ho havia dit, emperò: parlar i reivindicar els drets de LGTBI és parlar de drets humans.

 

(P.S. La bandera espanyola tampoc no és neutral. És oficial. Ara bé, els símbols LGTBI, com els de la pau, o els utilitzats arran de la pandèmia del coronavirus, no pretenen cap oficialitat. No és una tema d’oficialitat, sinó de llibertat d’expressió i de drets fonamentals.)

La nova escola (i l’Escola Nova)

No Comments Articles,Educació,POST-IT (nota adhesiva)

 

 

La crisi de la COVID-19 és també una crisi de l’escola? I la resposta sincera i necessària crec que ha de ser que sí. Sospitós seria que en una crisi, tant si és conjuntural com si és estructural, l’escola en restés al marge. En canvi, si l’escola n’és una part viva de la societat, quan aquesta sofreix un trasbals que la sacseja i la qüestiona, necessàriament la institució escolar n’ha d’estar afectada. I afectada no vol dir perjudicada, o relegada, o retallada. L’afectació de la crisi a l’escola ho ha de ser en el sentit més etimològic del terme krisi –per cert, d’origen mèdic-  de temps difícil, convuls, incert, que requereix de crítica –açò és de reflexió- i de nous criteris –açò és de transformació-. Així idò: crisi, crítica i criteris.

Però a més de la crisi que l’escola haurà de transitar internament, com a part fonamental de la societat hauria també de ser actora i protagonista d’aquesta travessia del desert cap a nous canvis socials en els quals ella es veurà immersa.

(més…)

MURILLO, i la revolta menorquinista

No Comments Activitat política,Més per Menorca,POST-IT (nota adhesiva),PSM-més per Menorca

 

 

Avui, dia 5 de juny, farà exactament 13 anys que l’historiador i polític Andreu Murillo i Tudurí (1930-2007) ens va deixar. I ho va fer traspassant un llegat de valor incommensurable. No em referesc només a la contribució historiogràfica de Murillo –que sense cap dubte és essencial-, sinó al seu llegat ideològic. Murillo és indubtablement un referent fonamental en el pensament polític nacionalitzador i de lluita per la democràcia (de la de veritat!) entre els anys 60 i 90 a Menorca. Va participar, durant el procés democràtic i de configuració de l’Estatut, en l’Assemblea Autonòmica de Menorca; va formar part de la Comissió dels Onze; i va ser conseller, pel Partit Socialista de Menorca (PSM), del primer Consell de Menorca (1979-1983). Però no és l’objectiu ara relatar la biografia política de Murillo, i sí, en canvi, dir fort i clar que sense ell és impossible entendre el pensament nacionalitzador menorquí del segle XX i XXI, centrat en l’autogovern de l’illa i en els vincles culturals i polítics amb els Països Catalans, dels quals, per cert, Murillo n’és un dels primers –sinó el primer- en referir-s’hi des de Menorca i des de la vessant més política.

A més de la immensa tasca com historiador, cal recuperar i posar en valor el pensament ideològic d’Andreu Murillo –i fixi’s que dic ideològic i no només polític. Afortunadament, molt prest, comptarem amb una publicació que recollirà la seva obra més assagística i més militant, sempre compromesa amb Menorca i amb la cultura catalana.

Murillo representa una altra manera de veure i voler Menorca, per la qual encara alguns lluitam. I lluitarem !

Sobre l’autor

Benvingut al bloc personal de Nel Martí, un espai per a la reflexió i la comunicació. La columna vertebral del bloc és l’article breu, publicat de forma periòdica i sempre relacionat amb l’actualitat social, cultural o política. Més sobre l'autor

Arxius

Categories