ENTESA DE L’ESQUERRA «TRANSFORMADORA» DE MENORCA (1986-1995)

No Comments ARTICLES,POST-IT (nota adhesiva),TREBALLS I PUBLICACIONS

A Joana Febrer Rotger (Ferreries, 1947-2024),
regidora de l’Entesa de l’Esquerra de Ferreries els mandats 1995-1999 i 2003-2007.

Entesa de l’Esquerra de Menorca (EEM o l’Entesa) és el nom triat per la coalició insular creada l’any 1986 amb l’objectiu de constituir-se com l’alternativa que agrupés totes les forces polítiques insulars situades a l’esquerra del PSOE. La fórmula elegida era poc habitual en aquell moment. La coalició va ser legalment conformada per dos partits, el Partit Socialista de Menorca (PSM) i el Partit Comunista dels Pobles d’Espanya (PCPE), i una coalició, Esquerra Unida (EU). Tot i això, un gran nombre dels membres de l’EEM no estaven afiliats a cap de les formacions esmentades. De fet, la majoria dels regidors de l’Entesa van ser membres independents, sense afiliació de partit.

 

Article sencer: https://laltramirada.cat/articles/?issue=laltra-mirada-109-2024-abril

LA PARTICIPACIÓ MENORQUINA EN EL DEBAT NACIONALITARI DE L’EXILI QUE INSPIRÀ “NOSALTRES, ELS VALENCIANS” DE JOAN FUSTER

No Comments Joan Fuster,La nació dels menorquins,TREBALLS I PUBLICACIONS

📌 «La participació menorquina en el debat nacionalitari de l’exili que inspirarà “Nosaltres, els valencians” de Joan Fuster», és el títol de la meva comunicació que publica el llibre “Exilis polítics a l’època contemporània (segles XIX i XX). Territoris de partida, territoris d’acollida” (Actes del XIII Congrés de la CCEPC. La Jonquera, 4, 5 i 6 de novembre de 2022).

Resum:
Durant els primers anys de franquisme prengué especial rellevància el moviment de resistència i represa a l’exili, amb un intens debat a través de les publicacions periòdiques sobre el fet nacional i la catalanitat. És en el marc d’aquest debat en l’exili, en el qual Menorca va ser ben present a través de personalitats com Ferran Soldevila, Marçal Pascuchi i Gumersind Gomila, que Joan Fuster construeix la seva formulació historicopolítica de la problemàtica del País Valencià i del seu encaix en els Països Catalans i que, envidat per la publicació de Notícia de Catalunya, de Jaume Vicens i Vives, recollirà en Nosaltres, els valencians, que representa el primer plantejament modern de la nova catalanitat del recobrament de la postguerra.

👉 IEC – PUBLICACIONS

Història del Partit Socialista de Menorca (PSM)

No Comments ARTICLES,El somni menorquí (nista),Més per Menorca,POST-IT (nota adhesiva),PSM-més per Menorca

 

El Partit Socialista de Menorca (PSM o PSMe) va ser creat el setembre de 1977 mitjançant la fusió del Moviment Socialista de Menorca i del Moviment Federalista de Menorca.

El Moviment Socialista de Menorca (MSM) es va establir a finals de 1975 sota el nom de Moviment Socialista Balear (MOSABA), tot i que ja es reunia clandestinament des de 1974. Entre els seus fundadors es trobaven Juli Mascaró, Jaume Febrer i Josep Maria Quintana. El 1976, es va convertir en MSM (MOSOME) i es va presentar públicament el 2 de juny del mateix any. Va ser l’única opció socialista a Menorca fins que, l’agost de 1976, es va establir a l’illa el PSOE. El MSM es va constituir formalment mitjançant un acord d’assemblea el 8 de febrer de 1977, i legalment amb la seva inscripció en el Registre d’Associacions Polítiques el març de 1977. El 29 de juliol de 1978, l’Assemblea General del MSM va acordar canviar el nom de la seva formació política a PSM, que seria la forma legalment utilitzada per constituir el Partit Socialista de Menorca.

(més…)

ELS MENORQUINS, D’ANDREU MURILLO I TUDURÍ

No Comments Andreu Murillo i Tudurí,ARTICLES,TREBALLS I PUBLICACIONS

 

Al número 102 (corresponent a l’any 2023) de la Revista de Menorca, hi trobareu el meu treball «La gestació d’”Els menorquins”, d’Andreu Murillo i Tudurí», disponible en format en línia en el portal de revistes RACO. És accessible a través del següent enllaç: https://www.raco.cat/index.php/RdM

L’objectiu del treball és recuperar i reivindicar l’obra inèdita “Els menorquins” escrita per l’historiador Andreu Murillo i Tudurí entre 1964 i 1972, així com analitzar el context de la seva gestació.

“Els menorquins” és una obra d’una gran significació en el procés de recuperació dels trets identitaris propis, incloent-hi la llengua, la cultura, la història i les institucions. Andreu Murillo pretén, de la mateixa manera que ho van fer en els seus respectius territoris Jaume Vicens Vives, Joan Fuster i Josep Melià, vincular la catalanitat i l’autogovern de Menorca als anhels democràtics del nou país que havia d’esdevenir després d’anys de dictadura franquista.

Les fonts d’informació utilitzades inclouen els treballs, molts d’ells inèdits, i la correspondència privada del mateix Murillo.

Sobre l’autor

Benvingut al bloc personal de Nel Martí, un espai per a la reflexió i la comunicació. La columna vertebral del bloc és l’article breu, publicat de forma periòdica i sempre relacionat amb l’actualitat social, cultural o política. Més sobre l'autor

Arxius

Categories