MÉS per Menorca, partit polític.

No Comments Més per Menorca,POST-IT (nota adhesiva)

 

D’on venim. On som. I on volem arribar?

 

 

Res neix del no-res
Després de mesos de feina, de debat i de negociació, les formacions polítiques PSM-Més per Menorca, Esquerra Republicana-Menorca, Iniciativa Verds-Equo, presentaven el manifest “Un futur millor és a les nostres mans” (http://www.mespermenorca.cat/ca/download/12/). Era el juliol de l’any 2014. Encara hi restava un any per a fer front a les eleccions autonòmiques –Consell de Menorca i Parlament de les Illes Balears- i municipals amb les que el menorquinisme polític, d’esquerres, ecologista i sobiranista, obtindria els millors resultats de la seva història. Per primera vegada el menorquinisme –a través de MÉS per Menorca- ocupava la presidència del Consell de Menorca, i tenia veu pròpia al Parlament amb un grup parlamentari menorquí. A part, en l’àmbit municipal, 20 adherits de MÉS per Menorca assumien l’acta de regidor, i quatre batllies eren ocupades per agrupacions d’electors a les quals MÉS per Menorca donava suport: Ciutadella –amb PSM-Més per Menorca-, Maó –amb Ara Maó-, Ferreries –amb l’Entesa-, Sant Lluís –amb Volem Sant Lluís-.

L’èxit de MÉS per Menorca l’any 2015 va ser un èxit electoral, però també de projecte.

(més…)

Sobre el supòsit d'”homosexualitat” en la Llei de Perillositat. Restitució i dignitat.

No Comments POST-IT (nota adhesiva)

 

 

La llei sobre perillositat i rehabilitació social va ser una llei espanyola aprovada pel règim franquista el 5 d’agost de 1970 per al control de tots els elements considerats “antisocials”, concepte que incloïa tothom qui practiqués la mendicitat, l’homosexualitat, el vandalisme, el tràfic i consum de drogues, la venda de pornografia, la prostitució i el proxenetisme, així com els immigrants il•legals i qualsevol que fos considerat perillós moralment o social pel règim.

Establia penes que anaven des de multes fins a penes de cinc anys d’internament a presons o centres psiquiàtrics per a la «rehabilitació» dels individus.

Aquesta llei al costat de la d’«escàndol públic» va ser usada de forma sistemàtica per a la repressió de l’homosexualitat en l’última part de la dictadura franquista. Després de la mort de Franco l’indult de 1975 i l’amnistia de 1976 no va incloure a cap dels considerats «perillosos socia¬ls». L’abolició d’aquesta llei va ser un dels primers objectius i resultats del Front d’Alliberament Gai de Catalunya.

Entrada la democràcia la llei va seguir en vigor, encara que sense aplicació de facto per als homosexuals. Al gener de 1979 es van eliminar diversos ar¬ticles de la llei, entre ells el referent «als actes d’homosexualitat». La lluita dels col•lectius homosexuals es va centrar aleshores a aconseguir la modificació de la llei sobre l’escàndol públic, aconseguint-ho el 1983, i sent la seva derogació en 1989. La llei de perillositat social va ser derogada completament el 23 de novembre de 1995.

Avui encara resta pendent la declaració de nul•litat de les sentències franquistes en relació a aquesta llei pel supòsit d’homosexualitat, i és urgent fer-ho: per justícia, per restitució i reparació i per dignitat.

 

Podeu llegir un poc més del tema en: https://www.eltemps.cat/article/1675/40-anys-en-lluita-contra-lhomofobia

 

seguir parlamentant, des del carrer

No Comments Activitat política,Més per Menorca,POST-IT (nota adhesiva),PSM-més per Menorca

Ullastre de quatre branques que resisteix el vent de tramuntana

Tots som ciutadans, i ningú pot deixar de ser polític. Un pot –o ha de- decidir si vol exercir més o menys (activament, públicament, socialment, partidísticament, institucionalment, etc.) en política, però no pot decidir ser un no-polític, com tampoc no pot decidir ser un no-ciutadà.
Viure en una comunitat humana, petita o gran, dur implícit –irrenunciablement- uns drets i uns deures que conformen la substància del “ser ciutadà” i del “ser polític”.

I com a ciutadans, i com a polítics, que som tots, ens hem de comprometre amb el bé comú, encara que sigui per egoisme d’espècie. Totes i tots som part d’un mateix astre, que es diu terra, on incomprensiblement i miraculosament hi ha vida. Vida inhumana, però també vida humana, i sobretot hi ha vida transcendent.

En aquesta tasca del ser ciutadà i polític també hi entra el deixar d’exercir unes responsabilitats, i resituar-se en un altre “lloc”; per al bé de la mateixa activitat cívica i política, per al bé de la comunitat i per al bé personal. Toca parlamentar fora del Parlament, i des del carrer; viure el carrer i seguir fent política des del carrer. No m’és nou, gens nou.

Bé idò, ara toca –perquè sí- “resituar-me”, i pot ser, fins i tot, “reinventar-me”, perquè la vida sigui vida, i no una altra cosa.

És la vida en estat líquid.

Perquè Formentera deixi de ser la “menor” de ningú

No Comments Articles

(Intervenció en el Plenari del Parlament de les Illes Balears, en la proposta a favor del senador propi de Formentera)

 

MÉS per Menorca donarà suport a aquesta iniciativa de Formentera perquè l’illa tengui també, com Mallorca, Eivissa i Menorca, una representació pròpia a la Cambra de representació territorial de les Corts Generals, que és la Cambra Alta, el Senat. És a dir, sigui igual que la resta, ni més ni menys. I deixi de ser la “menor” de ningú.

(més…)

Sobre l’autor

Benvingut al bloc personal de Nel Martí, un espai per a la reflexió i la comunicació. La columna vertebral del bloc és l’article breu, publicat de forma periòdica i sempre relacionat amb l’actualitat social, cultural o política. Més sobre l'autor

Arxius

Categories