Entre el recobrament de la menorquinitat i la revolta del menorquinisme

No Comments Andreu Murillo i Tudurí,TREBALLS I PUBLICACIONS

 

 

Després de molts anys de treball i, sobretot, d’espera, l’editorial Nova Moll ha fet realitat la publicació d’una àmplia antologia —pràcticament una obra completa— de l’historiador i intel·lectual menorquí Andreu Murillo i Tudurí. Aquesta publicació, repartida en dos volums i amb un total de prop de vuit-centes pàgines, representa una aportació imprescindible per posar a l’abast del públic la vasta tasca de Murillo, tant en la seva faceta d’historiador com en la d’activista cultural i polític. Amb aquesta iniciativa, es compleix l’objectiu de recuperar, apropar i reivindicar una figura clau en el procés de recobrament cultural i polític de Menorca.

En l’elaboració d’aquests dos volums, ha estat fonamental el suport de la seva esposa, Paquita, i dels seus fills. En particular, la implicació de la seva filla, Caterina Murillo, ha estat determinant per dur a terme aquest projecte. També cal destacar el valuós pròleg d’Amador Marí, reconegut com l’historiador menorquí que més profundament coneix l’obra historiogràfica de Murillo i que va tenir l’oportunitat de treballar conjuntament amb ell.

Un altre aspecte essencial ha estat el suport institucional del Consell Insular de Menorca, que ha fet viable econòmicament aquesta publicació. La família d’Andreu Murillo va confiar el seu llegat documental al Consell amb l’objectiu que fos accessible als investigadors i es donés a conèixer. Amb la publicació d’aquests dos volums, aquell compromís es materialitza, contribuint a preservar i difondre el llegat d’una figura cabdal per a la història i la cultura menorquina.

Sense cap dubte, Andreu Murillo i Tudurí és un dels «homenots» menorquins més destacats de la cultura catalana i un referent fonamental en el procés de recobrament cultural i polític de Menorca entre 1964 i 1978. La seva obra és fruit d’una intensa trajectòria com a historiador, intel·lectual, polític i dinamitzador sociocultural

Va ser un precursor i una figura clau en la renovació de la historiografia menorquina a partir dels anys setanta del segle XX, amb una visió innovadora que defensava una ruptura epistemològica per alliberar la història dels tòpics que l’encadenaven a un relat vuitcentista i provincial. Entre les seves aportacions, destaquen els estudis sobre les primeres dècades del segle XX i la Guerra Civil, amb especial atenció a les arrels socials del conflicte, els seus antecedents i les conseqüències, inclosa la repressió durant la dictadura.

El tom I inclou la biografia d’Andreu Murillo i Tudurí, juntament amb una anàlisi detallada de la seva activitat cultural, social i política.  Recull també una primera part antològica dels seus textos, entre els quals trobem treballs sobre obres tan rellevants com La revolució menorquina de 1810 o Els menorquins, i investigacions sobre el colonialisme, els intents autonòmics a Menorca i, especialment, un dels períodes als quals Murillo va dedicar més atenció: la guerra civil a Menorca. El volum inclou textos inèdits, reproduïts íntegrament o parcialment.

En el tom II hi trobam textos d’Andreu Murillo sobre el recobrament cultural i el fet nacional a Menorca, el procés de configuració política i institucional de les Illes Balears com a comunitat autònoma, i els inicis del moviment obrer. També inclou escrits relacionats amb aspectes de la història de l’educació a Menorca. A més, el volum inclou obres secundàries d’Andreu Murillo, com gloses, poemes i gravats, tots ells estretament vinculats als seus temes d’interès cultural i històric.

Finalment, el volum presenta un apartat dedicat a l’obra completa de l’historiador menorquí, amb referències a tota la seva producció escrita, sonora i gràfica disponible als diferents arxius públics i privats. L’obra està organitzada cronològicament i classificada en apartats temàtics i fonts de producció.

Raons d’Orgull: dignitat i l’alliberament

No Comments Homosexualitat i lluita LGTBIQ+,POST-IT (nota adhesiva),PSM-més per Menorca

 

 

Reflexió després del 28 de juny

 

El Dia de l’Orgull, celebrat cada 28 de juny, ha evolucionat des de la seva fundació en els disturbis de Stonewall l’any 1969 a Nova York, convertint-se en una commemoració global de la lluita pels drets LGTBIQ+. Efectivament, l’Orgull és molt més que una celebració i una festa. És, sobretot, una commemoració per reivindicar la identitat, la visibilitat i la igualtat de les persones no heteronormatives. I també la seva llibertat. I d’açò va aquest article.

(més…)

La participació menorquina a Infantívol, la revista prefreinetista dels Països Catalans, i el seu impacte en el poeta Joan Timoner i Petrus

No Comments ARTICLES,Educació,Joan Timoner i Petrus

 

Infantívol, la revista didàctica de caràcter interescolar de l’àmbit dels Països Catalans, publicada entre 1920 i 1921, representa una experiència valuosa tant des del punt de vista pedagògic ―reconeguda i admirada pel magisteri balear de l’època― com des del punt de vista cultural. És la primera iniciativa prefreinetista a Menorca que utilitza el periòdic escolar com a eina pedagògica d’aprenentatge, donant veu als estudiants i col·locant-los al centre del seu propi procés d’aprenentatge. A més, Infantívol constitueix una significativa experiència cultural en la revitalització de la llengua catalana com a nexe dels territoris de l’antiga Corona d’Aragó.

(més…)

ENTESA DE L’ESQUERRA «TRANSFORMADORA» DE MENORCA (1986-1995)

No Comments ARTICLES,POST-IT (nota adhesiva),TREBALLS I PUBLICACIONS

A Joana Febrer Rotger (Ferreries, 1947-2024),
regidora de l’Entesa de l’Esquerra de Ferreries els mandats 1995-1999 i 2003-2007.

Entesa de l’Esquerra de Menorca (EEM o l’Entesa) és el nom triat per la coalició insular creada l’any 1986 amb l’objectiu de constituir-se com l’alternativa que agrupés totes les forces polítiques insulars situades a l’esquerra del PSOE. La fórmula elegida era poc habitual en aquell moment. La coalició va ser legalment conformada per dos partits, el Partit Socialista de Menorca (PSM) i el Partit Comunista dels Pobles d’Espanya (PCPE), i una coalició, Esquerra Unida (EU). Tot i això, un gran nombre dels membres de l’EEM no estaven afiliats a cap de les formacions esmentades. De fet, la majoria dels regidors de l’Entesa van ser membres independents, sense afiliació de partit.

 

Article sencer: https://laltramirada.cat/articles/?issue=laltra-mirada-109-2024-abril

Sobre l’autor

Benvingut al bloc personal de Nel Martí, un espai per a la reflexió i la comunicació. La columna vertebral del bloc és l’article breu, publicat de forma periòdica i sempre relacionat amb l’actualitat social, cultural o política. Més sobre l'autor

Arxius

Categories