Balears, per a què?

No Comments La nació dels menorquins,Més per Menorca,Mirador nacionalista,POST-IT (nota adhesiva)

Ullastre de quatre branques que resisteix el vent de tramuntana

 

El Diari de Balears m’ha demanat que respongui a la pregunta “QUÈ ÉS LA IDENTITAT BALEAR?” en motiu del Dia de les Illes Balears. Aquesta és la meva opinió en 10 línies. 

 

Balears, existeix. I les Pitiüses també. Existeix l’arxipèlag, i la comunitat de cultura, història i llengua compartides. Existeix la Comunitat Autònoma i el Parlament de les Illes Balears (que massa vegades no és el Parlament de Menorca, Eivissa i Formentera). I existeixen diversos balearismes -i no n’hi ha cap que m’interessi-. Però a pesar de tot això no existeix el més important per a construir un país real, fet de persones, paisatge i somni: la balearitat. No existeix ni té perspectiva d’existir. Per açò alguns apostam per pensar les “Illes Balears” com una comunitat d’interessos al servei d’una menorquinitat, mallorquinitat,… o sia, de quatre insularitats amb voluntat de ser -país cada una, països-. És allò de la pàtria íntima, la nació jurídica i d’interessos, i la nació cultural. Menorca, Illes i Països Catalans. I en aquest espai d’anells concèntrics la nació realment efectiva, amb e, plena de radicalitat, utopia i transformació, és la nació afectiva, amb a, Formentera, Eivissa, Menorca i Mallorca. La resta són romanços que resten a cada illa, i al seu referent cultural i nacional de catalanitat.

 

Donar veu a la gent, sense por

No Comments Activitat Parlamentària,Més per Menorca,POST-IT (nota adhesiva)

 

L’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears diu en el seu article 15 que “tots els ciutadans de les Illes Balears tenen dret a participar de forma individual o col•lectiva en la vida política, econòmica, cultural i social de la comunitat autònoma“, i que aquest dret comprèn “a) El dret a elegir els membres dels òrgans representatius de la Comunitat Autònoma i a concórrer-hi com a candidat. b) El dret a promoure i presentar iniciatives legislatives davant el Parlament de les Illes Balears i a participar en l’elaboració de lleis, directament o mitjançant entitats associatives, en els termes que estableixi la llei. c) El dret a promoure la convocatòria de consultes populars pel Govern de les Illes Balears, els consells insulars o els ajuntaments en els termes que estableixen la Constitució espanyola i les lleis.”

Fidels idò a aquest mandat estatutari, des del Parlament i des del Govern de les Illes Balears s’han impulsat i s’estan impulsant mesures a favor del dret de participació ciutadana, a molts nivells. Per exemple:

• Recuperar òrgans de participació, com el Consell de Joventut de les Illes Balears o el Consell Econòmic i Social.
• Modificar la legislació local per facilitar la participació dels veïns en les decisions dels municipis.
• Crear la Comissió General de Consells Insulars, com a peça que ha de completar l’arquitectura institucional de les Illes i ha d’encaixar els consells insulars en l’àmbit executiu autonòmic i en l’àmbit legislatiu.
• Impulsar una llei de consultes populars, tal com recull l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears en l’article 31.10.
• Etc.

I també modificar l’actual Llei 4/1991, de 13 de març, reguladora de la Iniciativa Legislativa Popular de les Illes Balears que, ens agradi o no, no ha sabut donar resposta adequadament al dret de promoure i presentar iniciatives legislatives davant el Parlament de les Illes Balears. Les xifres així ho constaten. Després de 25 anys de l’aprovació d’aquella norma s’han presentat davant la Mesa del Parlament 10 iniciatives legislativa populars, de les quals només quatre han aconseguit arribar al Ple del Parlament per a ser debatudes. I d’aquestes quatre cap ha estat acceptada pel Ple del Parlament. La darrera ILP que va arribar al Parlament va ser la iniciativa per la qual es proposaven mesures d’emergència en matèria d’ordenació del territori, impulsada pel GOB. Les 6 ILP restants no van ser admeses a tràmit o van caducar, és a dir van ser incapaces de fer front a l’exigent i restrictiu marc normatiu vigent sobre iniciatives populars.

És evident, per tant, que cal modificar la legislació actual i introduir canvis per a fer que les ILP siguin un instrument real de democràcia participativa. Sí, no n’hi ha prou amb la democràcia representativa. Cal també parlar de democràcia participativa i de democràcia directa.

En aquest sentit, la proposició de llei que ara tramita el Parlament a proposta de MÉS per Menorca introdueix canvis prou atrevits per fer de les ILP un instrument real de democràcia participativa:

– Redueix substancialment el nombre de signatures (passa del criteri general de 10.000 a 5.000), a més de facilitar les ILP impulsades des d’un sol territori insular (3% del cens electoral).
– Amplia el termini màxim de recollida de signatures per poder presentar davant el Parlament una iniciativa legislativa popular (de 3 mesos es passa a 6 mesos i 60 dies).
– Redueix les exclusions dels temes que poden ser objecte d’una ILP. S’inclouen temes de política econòmica i pressupostària, i s’exclouen iniciatives que vulnerin els Drets Humans.
– Amplia l’abast de les persones que poden signar les peticions: majors de 16 anys i europeus residents a les Illes.
– Encomana a la Junta Electoral la funció de vetllar pel procediment de recollida de signatures.
– Inclou la iniciativa legislativa popular per a la convocatòria de consultes populars, d’acord amb el que estableix l’Estatut d’Autonomia i la legislació corresponent.
– Inclou la necessitat de fixar un termini de tres mesos, per tal que les iniciatives legislatives, un cop hagin finit els tràmits parlamentaris pertinents, siguin incloses automàticament en l’ordre del dia de la sessió plenària.
– Reforça la intervenció dels promotors de la ILP en el debat de totalitat, com també en la tramitació posterior de les iniciatives que superin aquest debat. Per això, aquesta llei reconeix als promotors noves facultats d’actuació i intervenció, especialment en el treball de les comissions legislatives.
– I s’introdueix la signatura electrònica en la tramitació de les ILP.

En definitiva, es vol que les ILP siguin un instrument real de democràcia participativa i un instrument real de recuperació democràtica. I perdre la por en donar la veu a la gent.

INACEPTABLE I IMPRORROGABLE

No Comments Activitat Parlamentària,Més per Menorca,POST-IT (nota adhesiva)

 

Avui, la situació de crisi i bloqueig que viu el Parlament de les Illes Balears (arran de desafortunat desenllaç de la Mesa d’ahir, en la qual es preveia que es produiria la vacant de la Presidència del Parlament en base a l’aplicació del Reglament de la institució), ha generat tot tipus de qualificatius per part d’editorials i opinadors en els mitjans de comunicació. I segurament tots tenen raó.

La situació que viu el Parlament és inèdita i inacceptable, tant des del punt de vista institucional com des del punt de vista democràtic. El Parlament és la màxima expressió de la voluntat democràtica dels ciutadans de les Illes Balears, i per tant la institució que ha de gestionar, a través de lleis i del control al Govern, la representació plural expressada a les urnes. Tenir un parlament bloquejat és com tenir una democràcia bloquejada, i açò és des de tots els punts de vista inacceptable i improrrogable.

Per aquests motius, MÉS per Menorca demana al conjunt de les formacions, però especialment al PP i a Xelo Huertas un acte de responsabilitat institucional i democràtica. Ni el PP ha d’aprofitar la debilitat institucional per a obtenir rèdits partidistes, ni Xelo Huertas ha de gestionar la crisi des del punt de vista personal, com afectada. Tots els membres de la Mesa –també l’oposició i l’actual Presidenta- estan cridats –com a diputats i com a responsables de governar el Parlament- a treure la institució parlamentària d’aquesta situació, amb celeritat i amb responsabilitat. Cap altre interès –cap ni un-, que no sigui el vetllar pel bon funcionament de la institució, pot interferir en la resolució de la crisi. Qui no actuï amb aquesta lleialtat institucional i convicció democràtica haurà de donar comptes a la ciutadania.

Amb una cosa té raó Xelo Huertas, “aquesta situació no l’ha generada aquesta Presidència” (paraules textuals seves en el comunicat de premsa d’ahir). L’origen del conflicte té a veure amb la forma de gestionar, vehicular i resoldre els conflictes d’interessos i el codi ètic per part del partit Podemos. Ara bé, Xelo sí que tenia, i té, la capacitat i la responsabilitat d’evitar que la institució es mantingui bloquejada més temps. I açò sí que és responsabilitat seva.

De banderes i llibertats, en el codi penal espanyol

No Comments Articles,POST-IT (nota adhesiva)

 

Esquerra Republicana va presentar fa poc en el Congrés de Diputats una proposició de llei, que va ser rebutjada pel PP, PSOE i Ciudadanos, per a modificar el Codi Penal i despenalitzar les injúries a la Corona i els ultratges a Espanya. I és que en una democràcia moderna, on la llibertat d’expressió és un dret fonamental, no té sentit que cremar la bandera espanyola o una fotografia del rei, o qualsevol altra expressió política en contra, de contingut crític o satíric, sigui considerat en l’ordenament jurídic una injúria o un ultratge.

La llibertat d’expressió és un dret fonamental recollit en l’article19 de la Declaració Universal de Drets Humans i en l’article 20 de la Constitució Espanyola. En canvi la Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del Codi Penal, en els articles 490 (apartat 3), 491 i 543, s’estableixen……..
(més…)

Sobre l’autor

Benvingut al bloc personal de Nel Martí, un espai per a la reflexió i la comunicació. La columna vertebral del bloc és l’article breu, publicat de forma periòdica i sempre relacionat amb l’actualitat social, cultural o política. Més sobre l'autor

Arxius

Categories

Xarxes socials