.
Ha mort Jaume Santandreu i Sureda, capellà mallorquí, fundador de Can Gazà, escriptor, activista i, per damunt de tot, un home bo. Un cristià lliure que mai no es va resignar al silenci ni a la submissió, que va desafiar dogmes i jerarquies amb la força serena de la paraula i l’amor pels pobres i marginats. El seu compromís amb la comunitat LGTBIQ+, amb les persones excloses i amb la fe viscuda sense hipocresies ha deixat una empremta profunda i insubornable.
.
El llibre «Déu sense armaris. Confidències de dos capellans» (El Tall, 2023), recull amb estima i respecte el seu testimoni i el d’Antoni Roig. Una doble biografia valenta, un diàleg que és memòria i denúncia, esperança i lluita. En aquest llibre, Santandreu hi deixa una part essencial de si mateix: la seva veu sincera, la seva mirada lúcida i la seva voluntat tossuda de viure fidel a qui era. Qui vulgui conèixer l’ànima d’un home de Déu fora dels armaris, hi trobarà un tresor.
.
Però Jaume Santandreu encara ens n’ha deixat més: «Massa llum cap al tard», un text inèdit i colpidor, escrit com a testament vital. Pàgines de memòria, de lucidesa poètica i filosòfica. En elles, es despulla del tot, sense por ni maquillatge, i ens regala la veritat crua i tendra d’una vida viscuda amb radical honestedat. Era el llibre que volia veure publicat, i ara, cap al tard, la seva llum ens arriba més plena.
.
El seu record perdurarà en tots aquells que, com ell, han decidit estimar sense por, creure sense dogmes i viure sense armaris.
.
