De banderes i llibertats, en el codi penal espanyol

No Comments Articles,POST-IT (nota adhesiva)

 

Esquerra Republicana va presentar fa poc en el Congrés de Diputats una proposició de llei, que va ser rebutjada pel PP, PSOE i Ciudadanos, per a modificar el Codi Penal i despenalitzar les injúries a la Corona i els ultratges a Espanya. I és que en una democràcia moderna, on la llibertat d’expressió és un dret fonamental, no té sentit que cremar la bandera espanyola o una fotografia del rei, o qualsevol altra expressió política en contra, de contingut crític o satíric, sigui considerat en l’ordenament jurídic una injúria o un ultratge.

La llibertat d’expressió és un dret fonamental recollit en l’article19 de la Declaració Universal de Drets Humans i en l’article 20 de la Constitució Espanyola. En canvi la Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del Codi Penal, en els articles 490 (apartat 3), 491 i 543, s’estableixen……..
(més…)

Diada (nacional) del Poble de Menorca, i 40 anys de PSM

No Comments POST-IT (nota adhesiva)

 

Commemoració

Dia 17 de gener és la Diada del Poble de Menorca, que recorda un fets –la incorporació a la Corona Catalano Aragonesa- fonamentals en la nostra història, i que són el naixement de la menorquinitat actual, de la nostra llengua i cultura, però que també expliquen el nostre dret civil propi o el nostre autogovern actual.

.

Celebració

També és un dia de celebració. És una celebració del poble com a poble. Els pobles necessiten celebrar-se, mirar-se al mirall, i afirmar el que són i el que volen ser. En aquesta celebració d’autoafirmació l’important, o el més important, és el que uneix. I el que ens uneix ÉS SER I SENTIR-SE MENORQUINS, per damunt de si un és de Maó o de Ciutadella, i per damunt de si un es sent més o menys balear, més o menys espanyol, més o menys europeu.

 

Menorquinisme

Alguns, és cert, a més de celebrar la menorquinitat, aprofitam l’efemèride per a expressar el nostre menorquinisme, i reclamar aspectes que formen part dels grans consensos menorquins: més autogovern, compensar els costos i les barreres de la insularitat, la tarifa màxima del 30€ dels vols entre illes, etc. etc.

 

PSM

730 anys de catalanitat de Menorca, 40 anys de menorquinisme a favor de les persones, el paisatge i el país.

Reforma del dret civil a Menorca i l’herència en vida.

No Comments Activitat Parlamentària,Més per Menorca,POST-IT (nota adhesiva)


Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera tenen un dret civil propi, comú, diferenciat, que regula aspectes com el règim econòmic familiar, les successions, el patrimoni o la societat rural menorquina, entre d’altres; i els regula de forma singular i de forma preferent respecte del dret civil estatal (Codi Civil). El dret civil comú de les Illes Balears està avui recollit i legitimat en el Decret legislatiu 79/1990, de 6 de setembre, pel qual s’aprova el text refós de la Compilació del Dret Civil de les Illes Balears, i el qual és objecte en aquests moments de modificació en el Parlament de les Illes Balears.

El dret civil és, juntament amb la llengua, la cultura i la història, l’ expressió dels nostres orígens, i de la nostra forma d’entendre la vida privada, com a poble. Es tracta de drets anteriors a la Constitució espanyola -l’origen dels quals deriven de les institucions d’autogovern pròpies-, que aquesta reconeix i empara (en l’art 149), i que l’Estatut d’Autonomia recull com a competència exclusiva a desenvolupar (art. 30.27 i 54.1).

Efectivament, les Illes Balears, com Aragó, Catalunya, País Basc, Navarra i Galícia, disposen del seu dret civil, diferenciat del dret civil d’aplicació a la resta de l’Estat espanyol, fruit dels nostres orígens, costums i història, com a poble i com a pobles. En singular i en plural. En singular perquè el dret civil propi recollit a la Compilació de Dret Civil Balear de l’any 1961, i modificada l’any 1990, té el seu origen en la Carta de Franquesa atorgada per Jaume I als pobladors de Mallorca, i que va regir a tot el Regne de Mallorca. I en plural, perquè el dret civil de l’arxipèlag, a semblança del que va caracteritzar la governança del Regne de Mallorca, va respectar les normes i els costums de cada una de les illes. És per açò que el dret civil de les Illes Balears, recollit en forma de Compilació, s’estructura en tres llibres, un per cada territori insular, dels quals el II és específic de Menorca.
(més…)

El preu de la corrupció

No Comments Més per Menorca,POST-IT (nota adhesiva)

informacion-corrupcion-espana

La corrupció és cara, molt cara. Ho és econòmicament (tant per l’hisenda pública com per l’activitat econòmica en general), i ho és democràticament.

Així ho recull l’exposició de motius de la Llei per a la creació de l’oficina de prevenció i lluita contra la corrupció, aprovada el passat dia 29 de novembre pel Parlament de les Illes Balears, quan diu que “hi ha consens en el fet de considerar que el frau i la corrupció són un problema que frena el desenvolupament social i econòmic de la societat i en la necessitat de posar-hi remei.”

Les xifres en aquest sentit són demolidores. La corrupció a les Illes Balears costa als ciutadans 1.200 milions d’euros cada any. 1.200 milions que inclouen, segons l’auditoria feta per la Universitat de Las Palmas, els doblers robats, el cost de perseguir els corruptes i els efectes negatius en l’economia. D’aquests milers i milers de milions d’euros robats a l’erari públic, al final, després de llargs i complicats processos judicials i administratius, se’n recuperen alguns, però pocs. Així, per exemple, del cas Scala, una trama de corrupció executada a través del Consorci per al Desenvolupament Econòmic de Balears (CEDEIB) durant la legislatura 2003-2007, del PP, que va suposar el saqueig final d’11’5 milions d’euros, la CAIB hauria d’haver recuperat la qualitat més important derivada d’una sentència ferma (6.294.917 euros), quan a hores d’ara només se n’han recuperat 793.704 euros.

Però no podem oblidar que hi ha també altres formes de corrupció, com el frau fiscal i l’economia submergida. Aquesta produeix una competència deslleial, fuig de pagar impostos, genera males condicions laborals i de seguretat en el treball, etc. etc. I segons els Tècnics del Ministeri d’Hisenda l’economia submergida a les Illes Balears mou prop de 5.000 milions d’euros. Els tècnics de Gestha afirmen també que reduir l’economia submergida i situar-la als nivells dels països veïns europeus suposaria uns ingressos de 967 milions d’euros/any.

Però tant o més important que la part econòmica de la corrupció, ho és la part dels valors, de l’ètica pública, de les institucions democràtiques, perquè les debilita i perverteix. Per açò, és tant important que l’administració articuli mecanismes potents contra la corrupció. I l’Oficina anticorrupció és –ha de ser- un nou, i potent, instrument contra el mal ús de les institucions públiques.

Açò sí, per a combatre la corrupció és fonamental que els principals instruments de la nostra democràcia representativa, o sia els partits, siguin exemplars. Si no és així, no hi ha res a fer. Quin sentit té demanar als ciutadans que no paguin en B, és a dir que no apostin per l’economia submergida, si els partits ho fan? I és que és molt evident: la corrupció no la poden combatre els corruptes. Així que la responsabilitat de les formacions polítiques és clau i determinant.

Sobre l’autor

Benvingut al bloc personal de Nel Martí, un espai per a la reflexió i la comunicació. La columna vertebral del bloc és l’article breu, publicat de forma periòdica i sempre relacionat amb l’actualitat social, cultural o política. Més sobre l'autor

Arxius

Categories

Xarxes socials