Les persones lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals (LGTB), incloses dins la categoria històrica de l’homosexualitat —o homosexualitat i transsexualitat—, van ser durament reprimides durant franquisme a través dels instruments (judicials, governatius i policials) de control de l’estat. Una repressió que l’estat exercí, des dels postulats del nacionalcatolicisme, a partir de tres grans fonts de legitimació: la tradició sociocultural, la doctrina defensada per l’Església catòlica i la posició de la psiquiatria.

Evidentment, el terme històric d’«homosexualitat» és anacrònic respecte del moment present per expressar la diversitat sexual, d’identitat i desig, de les persones. Però és alhora el terme que històricament millor explica la realitat definida pel patriarcat i l’heterocisnormativitat durant tot el segle XX. L’homosexualitat, especialment en el període que ens interessa aquí, és tot allò que es desvia de l’heterocisnormativitat. (més…)