nel martí

.

La llengua segueix avui formant part de l’estètica ideològica -rica de formes i pobre de continguts analítics- del nostre mapa sociopolític. És lamentable, certament, però és així -per ara- ens agradi o no. Català, menorquí, varietats insulars, subestàndard balear, llengua pròpia, llengua oficial, llibertat d’elecció de llengua, drets lingüístics,…  no formen part del comú sentir -ni del sentit comú- de la societat menorquina. Idò: repte polític, i social.

.

Val dir-ho, açò, perquè el que exposaré a continuació només té sentit si ho contextualitzam en el conflicte político-lingüístic que les Illes viuen avui reanimat per la victòria electoral d’un partit -el PP- que proposa la segregació lingüística a l’escola, la no obligatorietat del coneixement del català per accedir a l’administració, o la potenciació de les modalitats lingüístiques en detriment del català estàndard. D’aquest darrer tema voldria exposar idò la meva posició, que consider poc ideològica i més acadèmica. I sí, front de tanta arrogància d’alguns polítics que menyspreen la tasca d’estudiosos, historiadors, investigadors i del món del saber, jo els reivindic i els segueixo atorgant i reconeixent el seu valor fonamental -independent i lliure- dins la nostra societat. Maó podrà canviar un dia el seu nom de ciutat per al nom de X, però les raons històriques, filològiques, ortogràfiques definides pel món del saber (per la Universitat de les Illes Balears, per l’Institut Menorquí d’Estudis o per l’Institut d’Estudis Catalans) seran les raonables i les racionals, per molt que alguns vulguin posar el sistema democràtic en contra dels valors de la democràcia. I el coneixement contrastat i validat és un valor democràtic.

.

Dit açò vaig directe al tema que m’interessa tractar aquí, que és el de la proposta manifestada pel portaveu i conseller d’educació i cultura del Govern de les Illes Balears, Rafel Bosch, “d’un llibre d’estil que reculli les particularitats de la llengua balear “. Ho escric així, tal com s’ha publicat, perquè crec que és una frase ambigua que molts ens demanam si açò vol dir fer un llibre d’estil del que s’anomena subestàndard balear o bé en canvi el que es pretén és fer un llibre d’estil per a cada varietat insular. Segurament ni el senyor Bosch ho té clar perquè ambdues propostes són com a mínim acadèmicament inútils, i políticament perverses.

.

Dic acadèmicament inútil -açò de fer un llibre d’estil del subestàndard balear- simplement perquè ja existeix. Fa molts anys, inclús des d’abans de l’aprovació de la Llei de normalització lingüística (1986), les institucions promouen un model de llengua estàndard adaptada al màxim a les característiques i peculiaritats pròpies del que podríem anomenar subestàndard balear (morfologia verbal, lèxic,..), i en aquest sentit en són exemples els criteris sobre el model de llengua proposat a publicacions com: El llibre d’estil del Govern de les Illes Balears, Llibre d’estil dels mitjans de comunicació orals i escrits (UIB, Consell de Menorca), Documents administratius i comercials (Consell Insular de Menorca), Els verbs de les Illes Balears, Llibre d’estil per a la ràdio i televisió de les Illes Balears, etc. o molts altres treballs dirigits al món educatiu. Llibres d’estil, tots ells, que no es fixen només en el lèxic aïllat sinó també en la morfologia verbal, perquè com deia Francesc de Borja Moll, una llengua no és una col·lecció de paraules, sinó un sistema, una estructura mental i formal. És imprescindible llegir  Llengua o dialecte? Català o Mallorquí de Francesc de Borja Moll per a saber de què es parla. I em sembla que molts dels paralingüístes que militen aquí i allà, PP, Circulo Balear,…  no l’han llegit ni tenen les coses acadèmiques massa aclarides.

.

També és acadèmicament inútil l’altra versió de la proposta de Bosch, la de fer un llibre d’estil de cada varietat insular. Inútil, impossible i ridícul. Sí, acadèmicament ridícul. Algú ha trobat mai una publicació en subestàndard gironí o lleidatà? Algú ha trobat alguna publicació escrita en sevillà o cordovès? I si anam a açò perquè el batlle de Ferreries no proposa un llibre d’estil del parlar ferrerienc, i en concret del ferrerienc descendent del pagès occidental del municipi?

.

Les coses, en les intencions, són més senzilles.  Del que es tracta és de cultivar la llengua que compartim tots els parlants, amb la riquesa que aporta cada territori i cada varietat social o funcional. Açò és el que diu la llei, l’Estatut i la Llei de Normalització Lingüística. La resta són romanços de qui l’únic que pretén és debilitar i marginar la llengua catalana i tots els seus parlants.

.

.

Som d’aquells que quasi cada dia es fa un nou propòsit. I açò no sempre és bo. L’ànsia de què tot quadri només genera ansietat, i la vida és prou plena i massa complexa perquè tot quadri. Quadren els nombres, però la vida és innombrable. Ara toca viure, no sigui que de massa ordenar desordeni els queviures que més estim.

-

Avantprojecte de llei…/2011, de modificació de la Llei 3/2007, de 27 de març, de la funció pública de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears

EXPOSICIÓ DE MOTIUS

L’article 149.1.18 de la Constitució espanyola estableix que l’Estat té competència exclusiva sobre “les bases del règim jurídic de les administracions públiques i del règim estatutari del seu personal funcionari que, en tot cas, garantiran als administrats un tractament comú davant aquestes”.

L’article 31.3 de la Llei orgànica 1/2007, de 28 de febrer, de reforma de l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears, assenyala que correspon a la Comunitat Autònoma el desenvolupament legislatiu i l’executiu de l’Estatut dels funcionaris de l’Administració de la Comunitat Autònoma i de l’Administració local. A partir d’aquesta competència es va aprovar la Llei 3/2007, de 27 de març, de la funció pública de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, que es va publicar en el Butlletí Oficial de les Illes Balears el dia 3 d’abril de 2007, amb una vacatio legis de tres mesos.

Per altra banda, l’article 4 de l’Estatut d’autonomia estableix que la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, ha de tenir, juntament amb la castellana, el caràcter d’idioma oficial, sense que ningú pugui ser discriminat a causa de l’idioma, a la vegada que determina, en l’apartat 3, que “Les institucions de les Illes Balears garantiran l’ús normal i oficial dels dos idiomes, prendran les mesures necessàries per assegurar-ne el coneixement i crearan les condicions que permetin arribar a la igualtat plena de les dues llengües quant als drets dels ciutadans de les Illes Balears”.

Quan el mateix Estatut es refereix a les relacions dels ciutadans amb les administracions públiques, l’article 14 preveu el dret d’aquests a “accedir a la funció pública en condicions d’igualtat i segons els principis constitucionals de mèrit i capacitat” i a “dirigir-se a l’Administració de la Comunitat Autònoma en qualsevol de les seves dues llengües oficials i a rebre resposta en la mateixa llengua utilitzada”.

Per la seva banda, el mateix criteri és el que persegueix la Llei 7/2007, de 12 d’abril, de l’Estatut bàsic de l’empleat públic, quan indica en l’apartat 2 de l’article 56 que “Les administracions públiques, en l’àmbit de les seves competències, han de preveure la selecció d’empleats públics degudament capacitats per cobrir els llocs de treball a les comunitats autònomes que tinguin dues llengües oficials” de forma que es garanteixi el dret del ciutadà per ser atès en la llengua que sol·liciti sempre que sigui oficial en el territori, tal com preveu l’apartat 11 de l’article 54.

Amb consideració de tot el que s’ha exposat, i sobretot amb la idea de continuar avançant en la professionalització del personal que accedeix a l’Administració, amb aquesta reforma es pretenen instrumentar les mesures necessàries perquè els processos selectius permetin l’accés de les persones millor qualificades i que superin les diferents proves amb major nivell, sense que la falta de l’acreditació oficial d’un determinat nivell de català sigui, d’entrada, un obstacle per accedir-hi. Tot això sense perjudici que, una vegada dins l’Administració, aquestes persones hagin de procurar formar-se o millorar en el coneixement de la llengua catalana, amb la col·laboració de l’Administració mitjançant el foment dels cursos adients, per poder garantir l’obligació que preveu la Llei de conèixer ambdues llengües cooficials i de facilitar als ciutadans i a les ciutadanes l’exercici del dret d’utilitzar-les en les relacions amb l’Administració. Aquest objectiu també es fomentarà amb l’exigència del nivell de català corresponent per poder participar en els processos de provisió i d’ocupació per a llocs que ho exigeixin i, en definitiva, per poder progressar en la carrera professional del personal dins l’Administració.

Tot això s’ha de conjugar evidentment amb el foment de la realització de cursos entre el personal destinats a afavorir el coneixement de la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, per garantir la capacitació dels empleats públics per atendre la ciutadania en qualsevol de les dues llengües cooficials i per poder emprar-les adequadament en l’actuació administrativa.

Article únic. Es modifica la Llei 3/2007, de 27 de març, de la funció pública de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, en els termes següents:

1.La lletra d de l’article 30 passa a tenir la redacció següent:

“d) Nivell exigit de coneixement de la llengua catalana, en els supòsits en què s’estableixi d’acord amb la normativa”.

2. Se suprimeix la lletra f de l’apartat 1 de l‘article 50.

3. S’afegeix un nou article, el 50 bis, amb la redacció següent:

“Article 50 bis

El coneixement de la llengua catalana en l’accés a l’Administració autonòmica

1. El coneixement de la llengua catalana no serà, de forma general, un requisit per a l’accés a l’Administració autonòmica de les Illes Balears. No obstant això, aquest coneixement serà un mèrit de consideració necessària per a l’accés en tots els procediments de selecció de personal empleat públic.

2. Aquest principi també s’ha d’aplicar a les convocatòries que, si pertoca, es duguin a terme per seleccionar personal funcionari interí i en els procediments de selecció de personal laboral de durada determinada.

3. No obstant això, el coneixement de la llengua catalana serà requisit per accedir als cossos, escales o especialitats —o categories professionals— per als quals, ateses les característiques especials de les seves funcions, es determini.

4. S’exceptua del que disposen els apartats 1 i 2 d’aquest article l’accés a la funció pública docent, que s’ha de regir per la seva normativa reglamentària específica.”

4. Es modifica la lletra g de l’apartat 1 de l‘article 124, que passa a tenir la redacció següent:

“g) Conèixer, en els termes que estableix aquesta Llei, les llengües oficials i facilitar als ciutadans i a les ciutadanes l’exercici del dret d’utilitzar-les en les relacions amb l’Administració autonòmica.”

5. S’afegeix una disposició addicional (la dotzena), amb la redacció següent:

“Disposició addicional dotzena

Llocs de feina sense requisit d’exigència de coneixement de llengua catalana

No tindran com a requisit per a la seva ocupació l’acreditació d’un nivell de coneixements de català els llocs de feina següents:

1. Els llocs dels cossos generals i especials que, en la relació de llocs de feina de personal funcionari de l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, tinguin atribuït el nivell mínim de complement de destinació assignat al seu cos i escala, o si n’és el cas, a l’especialitat corresponent al seu cos i escala, d’acord amb el grup, subgrup, o agrupació professional.

1. Els llocs que en la relació de llocs de feina de personal laboral de l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears tinguin atribuït el complement específic mínim de cada nivell de classificació laboral.

1. Els llocs de feina de personal laboral que no siguin prefectures i els corresponents al personal directiu professional del sector públic instrumental de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

2. Amb caràcter excepcional i ateses les característiques especials de les seves funcions, es podrà exigir, de forma motivada, per a l’ocupació de determinats llocs dels esmentats en les lletres a i b de l’apartat 1, un nivell de coneixements de llengua catalana que es fixarà en la mateixa relació de llocs de feina com a requisit. Igualment, es podrà exigir per als llocs de la lletra c com a requisit quan, per les funcions que s’han de dur a terme, es motivi que és imprescindible exigir el coneixement d’un determinat nivell de català. En aquest cas s’exigirà com a requisit en l’instrument d’ordenació de llocs de feina i en les bases del procés selectiu.”

6. S’afegeix una disposició addicional (la tretzena), amb la redacció següent:

“Disposició addicional tretzena

Foment de la realització de cursos per afavorir el coneixement de la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears

L’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears ha de promoure la realització de cursos destinats a afavorir el coneixement de la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, entre el seu personal i el del sector públic instrumental autonòmic, als efectes de garantir la seva capacitació per atendre la ciutadania en qualsevol de les dues llengües cooficials i per poder emprar-les adequadament en l’actuació administrativa, així com perquè puguin assolir el nivell corresponent per poder progressar en la seva carrera professional.”

Disposició transitòria

Els procediments d’accés, de selecció de personal interí o laboral temporal, de provisió o ocupació que estiguin iniciats quan entri en vigor aquesta Llei, continuaran la seva tramitació d’acord amb la normativa vigent en el moment del seu inici, llevat que en el moment en què es trobin encara no s’hagin presentat sol·licituds i s’anunciï l’adaptació de les seves bases.

Disposició derogatòria única

Es deroguen, en general, totes les disposicions de rang igual o inferior que s’oposin al que estableix aquesta Llei, i en concret:

1. Els capítols II i III, les lletres a i b de la disposició addicional sisena i tot allò que s’oposi a aquesta Llei del Decret 114/2008, de 17 d’octubre, pel qual s’aprova el Reglament pel qual es regula l’exigència de coneixements de llengua catalana en els procediments selectius d’accés a la funció pública i per ocupar llocs de treball que es convoquin en l’àmbit de l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.
2. L’article 26 del Decret 100/1990, de 29 de novembre, regulant l’ús de les llengües oficials de l’Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears.

Disposició final primera

S’autoritza el Govern de les Illes Balears perquè dicti les disposicions que siguin necessàries per desplegar aquesta Llei.

Disposició final segona

Aquesta Llei entra en vigor l’endemà d’haver estat publicada en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.

A les converses serioses d’infants -dels infants d’abans, al manco- és freqüent escoltar aquesta expressió superlativa per a fer valer allò que s’ha dit. Invocar el nom d’una entitat moral superior -Déu- és una forma molt eloqüent de mostrar un compromís total amb allò que s’ha defensat. Amb un “t’ho jur davant Déu” sembla que la certesa està assegurada.

.

Però aquesta forma de comprometre’s no és massa raonable quan parlam d’institucions democràtiques. En l’exercici de responsabilitats públiques l’entitat moral superior no és ni pot ser Déu, ni l’interès privat, ni les conviccions personals, sinó el poble. Perquè els càrrecs només són encàrrecs que fan els ciutadans d’un poble als seus representants elegits.

.

Si açò és així caldria pensar que el compromís que manifesta una persona quan assumeix un nou càrrec públic -com ara el de diputat del Parlament de les Illes Balears- s’ha de fer “davant el poble”, “davant el propi poble”, i davant allò que el simbolitza, com ara la seva senyera, el seu escut, o aquell document -constitució i/o estatut- que dóna forma a la voluntat de viure en democràcia. I açò darrer, tant si s’està d’acord com no amb aquesta constitució i aquest estatut. El poble tindrà la darrera paraula, tan si els decideix mantenir com canviar.

.

Sí senyor. La lògica democràtica -del demos- diu que el compromís públic a una institució pública s’ha de fer “davant el poble”. Ni davant un déu, ni davant una bíblia, ni davant cap santcrist. Tot i que els deus, i les bíblies, i els santcrists, deuen guiar la vida personal i fins i tot de compromís públic d’alguns d’aquells diputats. Bé idò, la lògica poc democràtica, poc laica, poc estatutària i poc constitucional, (i no dic gens perquè aleshores diria que és una il·legalitat) del Parlament de les Illes va ser la de disposar en l’acte de jurament o promesa del passat mes de juny, d’una constitució (no és la meva però d’acord), d’un estatut de les illes (que no és el que jo voldria, però està bé) i una Bíblia i un Santcrist. Sí, Bíblia i Santcrist. Amen jesús. I l’actual president del Govern, i la totalitat de diputats del PP, van jurar davant Déu, amb la mà damunt la Bíblia i amb la creu del Jesús crucificat present.

.

Deixa-me que sigui franc. Semblava una recreació almodovariana del anys del General. Però no és així. Són les formes, noves i velles, de l’antiliberalisme i del nou clericalisme del PP. Em preocupa que el president de la nostra comunitat utilitzi les formes d’algú que ha de retre comptes a Déu. Però em preocupa més encara que aquestes formes no siguin els bous d’un viatge fosc sense l’encàrrec del poble, i dels pobles que conformam aquesta unitat d’arxipèlg.

.