L’homosexualitat o la sodomia, enteses com a categories històriques de les dissidències sexuals que no compleixen amb els cànons heteronormatius són, des de fa molts segles, sexualitats prohibides, rebutjades, perseguides i condemnades, socioculturalment i normativament. No sempre ni per tot arreu ha estat així, però sí que hem de reconèixer, lamentablement, que la nostra societat -i la menorquina en particular- és hereva d’aquesta ideologia homòfoba. La primera mostra d’açò la trobem ja en un dels documents més importants relacionats amb el naixement del poble de Menorca, que és el cartulari conegut com a Llibre Vermell. En aquest document es recullen, entre d’altres, els privilegis atorgats per Alfons V el Magnànim l’any 1427 per afavorir el repoblament de l’illa. A través d’aquest privilegi es concedia amnistia i salvaguarda perpètua als repobladors de Menorca «a excepció dels acusats de crims de lesa majestat, encunyació de moneda falsa i sodomia» (AHMC Llibre Vermell de Ciutadella, folis 86-87), cosa que era habitual en la majoria de privilegis atorgats pel Regne de Mallorca, la Corona d’Aragó i la Monarquia Hispànica.
