DÉU SENSE ARMARIS. CONFIDÈNCIES DE DOS CAPELLANS (Antoni Roig i Jaume Santandreu) Autor: Nel Martí Editorial El Tall (El calaix d’El Tall/38, 2023)

DÉU SENSE ARMARIS. CONFIDÈNCIES DE DOS CAPELLANS

(Antoni Roig i Jaume Santandreu)

Autor: Nel Martí

Editorial El Tall (El calaix d’El Tall/38, 2023)

A les llibreries de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera ja hi podeu trobar Déu sense armaris. Confidències de dos capellans. Aquest treball sorgeix a partir de la investigació que vaig començar fa anys sobre la repressió de l’homosexualitat durant el segle XX i en especial entre 1954 i 1978, període de vigència de la Ley de Vagos y Maleantes (1954-1970) i la Ley de Peligrosidad y Rehabilitació Social (1970-1978). En aquest sentit, recentment, he conclòs, amb el suport de l’Institut Menorquí d’Estudis, el treball de recerca «La repressió de l’homosexualitat a Menorca durant el franquisme» (IME, 2023).

Amb aquest nou llibre vull recuperar i reivindicar la veu d’aquells que no fa massa anys varen ser repudiats i expulsats de l’Església pel simple fet d’estimar de forma diferent al que marcaven els cànons de l’heterosexualitat procreadora, propugnats per la tradició catòlica. La història d’Antoni Roig i Jaume Satandreu calia ser contada i divulgada. 

Antoni Roig i Roselló (Eivissa, 1939) ingressà a l’ordre dels Carmelites Descalços l’any 1945. L’any 1976 fou finalista del Premi Planeta amb el llibre Todos los parques no son un paraíso. Memorias de un sacerdote, on narra la seva experiència com a persona homosexual.

Jaume Santandreu (Manacor, 1938) entrà al Seminari Conciliar de Sant Pere quan tenia 11 anys, i començà a exercir el sacerdoci l’any 1961. L’any 2004 publicà Catedral amb armaris, amb el qual obté el primer premi de narrativa gai-lèsbica Terenci Moix. En aquest llibre parla obertament de la seva homosexualitat.

En Déu sense armaris. Confidències de dos capellans els dos escriptors fan una mirada enrere, crítica, sincera i amorosa d’aquell difícil temps de repressió i exclusió. La seva és emperò també una mirada alliçonadora i alliberadora per a les generacions actuals. Moltes coses han canviat des de llavors, però també moltes segueixen intactes. La memòria d’aquests dos religiosos és una manera de visualitzar l’homofòbia que va existir i encara existeix en l’Església, i reivindicar una lectura humanitzadora i des-heterocisnormativitzada del Déu-amor. Destapem el vel! És hora que l’Església rompi els seus armaris, perquè l’amor sincer es pugui manifestar en totes les seves formes.