Dels laments a la reflexió
És evident que l’esquerra, a Menorca i a Europa, no viu els seus millors moments. Les passades eleccions del 28 de maig van servir, si més no, per posar-ho en evidència. Tant és així que el líder del PSOE, Pedro Sánchez, ha volgut aprofitar l’efecte rebot anticipant les eleccions generals per esmortir l’avançada de les ideologies conservadores.
A Menorca i a les Illes els efectes dels resultats electorals han estat catastròfics. S’ha perdut el govern del Consell de Menorca i de la majoria dels ajuntaments. Només Maó, amb un govern del PSOE en solitari, i a Es Mercadal, amb un pacte Entesa-PP, han sobreviscut.
És hora, emperò, de passar dels laments a la reflexió i a la reactivació. No es val tirar pilotes fora. L’esquerra social o sociològica està obligada a reflexionar sobre la seva identitat i les estratègies que ha de seguir per donar resposta a les necessitats del futur. L’esquerra política també. En canvi, per ara, no hi ha hagut ni reflexió (pública), ni autocrítica (pública) ni assumpció de responsabilitats (públiques). La culpa de l’actual desgavell deu haver estat, idò, de l’esperit sant. Preguem!
Idò no. Alguna cosa haurem fet malament, les esquerres, juntes i per separat, perquè ens trobem en la «crítica» situació actual. I la primera, des del meu punt de vista, és obviar el clamorós procés de desafecció, despolitització i desmobilització de la societat civil. I en açò, els partits, que la llei contempla i protegeix com a figures bàsiques del sistema democràtic, han preferit mirar cap als seus interiors, sense adonar-se que al carrer passava alguna cosa. Sí, al carrer hi ha malestar, però també desànim, i també decepció cap a l’acció dels partits polítics. I ja sabem, en aquest sentit, que l’esquerra social sol ser especialment autocrítica amb l’esquerra política. No tindrà tota la raó -el carrer-, però alguna raó tindrà.
No hauria de fer falta dir-ho, però l’esquerra no és esquerra si no és transformadora, i per transformar cal tenir, a més d’un catàleg de propostes -digueu-li programa-, idees estructuradores -digueu-li ideologia- del futur al qual s’aspira. Idees creïbles, motivadores, transformadores. I gent que les encarni i les lideri.
L’associació de Vesins de Ferreries va organitzar fa unes setmanes, molt encertadament, un encontre per iniciar aquest procés de reflexió des de l’esquerra social, per a repensar-se i, si cal, revolucionar-se. Tanmateix, no podem oblidar el què és l’important: les idees, el projecte, la utopia. El partit (amb el seu programa, estratègia, tàctica,…) és només una eina -no l’única eina- per encarar-les. I quines són les idees per les quals lluita l’esquerra menorquina avui? Lluita per un Consell de Menorca gestor de competències o per una institució capaç de governar un país o, almenys, un projecte de país? Els no-pactes postelectorals tenen a veure amb qüestions ideològiques o amb els interessos partidistes? En aquests moments de desafecció i implantació de la dreta ultraconservadora, quin paper hauríem de jugar els partits d’esquerres?
La clau no està en les respostes, sinó en les preguntes que esperen ser reflexionades des dels valors de l’esquerra per a convertir-se en idees transformadores. Reflexionar: no flexionar-se davant el realisme inhòspit i retrògrada.
