Som conscient que els ciutadans estan farts de picabaralles entre polítics, així que seré breu i clar.

Amb la darrera resposta bufònica Camps fa passes enrere en les seves afirmacions falses. Ara resulta que sí que era jo qui feia classe l’any 2007, i 2008, i 2009, i 2010, i 2011, i açò em tranquil·litza molt. Ara resulta que era ell qui va començar les responsabilitats institucionals, com a regidor a l’Ajuntament de Ciutadella, quan jo encara feina classe, l’any 1995. Ara resulta que no és cert que jo he format part del Consell d’Administració de Sa Nostra, i que he cobrat “suculentes comissions”. Per contra, ara, inventa un Consell de Control que no ha existit mai a Sa Nostra, per evitar d’acceptar que l’únic real és una comissió amb les administracions de la CAIB, a la qual ell va donar suport, i de la qual la resta de càrrecs -del PP-, com l’ex regidora d’Es Castell, li podran donar comptes. I així una darrera l’altra. Açò, sí, cap referència a la voluntat d’assumir responsabilitats per les mentides difoses, i DIMITIR.
(més…)

De nou, Antoni Camps, el diputat bufó del Parlament de les Illes Balears d’aquesta legislatura, ha agafat les seves armes de matar (la mentida, l’odi,…) per, ara, escriure sobre jo. I no és ni de prop la primera vegada que ho fa. L’obsessió malaltissa de Camps cap a la meva persona (i la meva família, per a la qual em sap més greu), és de psicoanàlisi. Amb el seu nom o amb un dels seus enèsims pseudònims de covard m’ha dit –insultat, difamat, calumniat- de tot. De veritat, lector, autènticament de tot. No reproduiré les paraules d’aquests insults calumniosos perquè em dolen, i perquè la meva gent –família, amics i companys- no s’ho mereixen. Tanmateix alguna d’aquesta esbrufades bufòniques, gens innocent, forma part de la denúncia al Jutjat que prest o tard s’haurà de resoldre. Només vull deixar constància d’una evidència que la majoria coneixeu: l’origen, o com a mínim el principi actiu, d’aquesta dèria no és la política sinó l’homofòbia.

(més…)