FIDELS AMB MENORCA

No Comments ACTIVITAT POLÍTICA,ARTICLES,Crònica,Més per Menorca,POST-IT (nota adhesiva)

 

CHTAwgdWIAE3wT2.jpg:large

Avui els diputats i diputades del Parlament de les Illes Balears hem pres possessió del nostre càrrec -que és un encàrrec- de vetllar pels interessos dels ciutadans, i ho hem fet a través d’un acte simbòlic de jurament o promesa.

Diu la fórmula de l’electe que «promet per la seva consciència i honor complir fidelment amb les tasques del càrrec de diputat del Parlament de les Illes Balears». Una primera afirmació carregada de retòrica i de bones intencions, però que avui seria més compromesa si digués, per exemple, que «promet complir amb responsabilitat i transparència les tasques del càrrec de diputat del Parlament de les Illes Balears». Tan se val, emperò; no és la part més important de la fórmula que et converteix en parlamentari. La resta és molt més significativa, simbòlicament. I diu: «amb lleialtat al rei» i «i de guardar i fer guardar la Constitució com a norma fonamental de l’Estat així com de l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears».

Pens que el text de promesa «tradicional» no s’ajusta al compromís real que, al menys jo, assumesc com a diputat del Parlament de les Illes Balears, elegit per la circumscripció de Menorca i per a representar i defensar Menorca i les Illes Balears. Crec que cal parlar per tant d’una altra fidelitat, i d’unes altres lleialtats. La meva fidelitat -que em fa vassall d’un únic senyor- és amb la gent de Menorca. Som vassall del poble de Menorca. En canvi la meva lleialtat, o compromís de legalitat, és amb la Constitució i amb l’Estatut, tot i que tant una com l’altra les pensi supeditades a la fidelitat al poble de Menorca. Pens complir la llei, clar que sí -i fer-la complir-; però pens també en canviar-la quan faci falta per posar-la al servei del poble, i perquè el poble pugui decidir.

Així idò, promet «per la meva consciència i honor complir les obligacions del càrrec de diputat del Parlament de les Illes Balears amb fidelitat al poble de Menorca i amb lleialtat a la Constitució i l’Estatut d’Autonomia com a normes fonamentals, però sense renunciar al dret a decidir com a poble».

En democràcia la sobirania recau en el poble, i el poble sobirà es vol regir democràticament.

Complir el mandat: sumar per a canviar

No Comments ARTICLES

La democràcia és molt més que un sistema electoral, però els resultats obtinguts a través del vot dels ciutadans és una consulta popular vinculant que representants i partits elegits han de respectar i complir.

Dia 24 de maig els mallorquins, menorquins, eivissencs i formenterers van expressar molt clarament que volien institucions governades des del diàleg, l’acord i el pacte. Els ciutadans no volen governs absolutistes, que converteixen la majoria numèrica en un absolut que legitima un govern de “mando i ordeno”, per a governar sense escoltar ni deixar participar el poble. No es pot governar en nom del poble, sense el poble i contra el poble, com va fer Bauzá. La democràcia no és açò.

Diàleg, acord i pacte, per a què? Evidentment per a canviar coses, i per a canviar-ho tot, com diria la cançó. “Voleu massa. És clar que sí, volem massa, més, tot, àvidament”. Un “tot” que expressa molt bé, narrativament, la magnitud del canvi. No estem davant una època de canvis, estem davant un canvi d’època, democràtica, institucional i relacional. És temps de canvis perquè esdevingui un nou temps.

Els resultats de les passades eleccions autonòmiques i municipals són senzillament clars i vinculants. Els votants van rebutjar la majoria absoluta, el bipartidisme i el partidisme burocràtic i obscur. Els resultats de dia 24 de maig no són de lectura única, però tampoc no són de lectura confusa. Les cinc candidatures de canvi, açò és PSOE, Podemos, MÉS per Mallorca, MÉS per Menorca i Gent per Formentera, estan cridades, sí o sí, a formar un nou govern perquè governi un nou temps. Tres visions polítiques i socials diferents –PSOE, Podemos i MÉS- que estan obligades pel suport dels ciutadans a complir un programa electoral comú en les polítiques i en les formes de fer política. I aquest mandat és inequívoc, inqüestionable, i no negociable. Les formacions polítiques que aquests dies s’han assegut a una mateixa taula per a conformar un govern autonòmic i varis governs insulars no poden alterar la voluntat inequívoca dels ciutadans: estem obligats a ser parts de la suma. Parlem idò de programa. Parlem idò de les formes i del fons. Parlem de l’organització i dels equips de persones. Però ningú té dret a qüestionar la voluntat plebiscitada de què el país estigui governat per un equip plural que durant la campanya s’ha compromès políticament i èticament a donar resposta a una situació d’emergència social.

Les decisions difícils no poden fer perdre de vista l’important. Decidir qui ha de ser la persona que coordini, lideri i presideixi aquest equip plural per al canvi no és fàcil, però no és més difícil que elegir el delegat de classe o el capità de l’equip de futbol. Ara és el moment de demostrar, amb l’elecció del capità, de què tots hem assumit el canvi en la manera de governar, i en la manera també de prendre decisions. Un canvi d’època no pot ser presoner de les presidències. El canvi al que ens hem compromès MÉS, PSOE i Podemos només pot sorgir de la suma.

Ara MÉS que mai, MÉS per Menorca

No Comments Més per Menorca,POST-IT (nota adhesiva)

IMG-20150331-WA0017

 

De la crisi n’hem de sortir, i en sortirem. Però n’hem de sortir amb més democràcia, açò és amb més transparència i més participació de la ciutadania. Només des d’aquesta nova democràcia serà possible construir una societat més justa, més igualitària i més lliure. En aquest procés redemocratitzador seran necessaris molts canvis, en el finançament dels partits i la seva fiscalització, en el sistema electoral (per eliminar les barreres del 3 i del 5%, introduir llistes obertes, apropar i vincular l’electe al seu territori, etc), en la distribució de les competències des del principi de la subsidiarietat, i mil coses més.

El PP i el president Bauzá han intentat en canvi aprofitar la crisi per a modificar substancialment les institucions i fer-les menys democràtiques i menys participades. D’exemples també en trobaríem mil: suspendre el Consell Econòmic i Social, eliminar el Consell de Joventut de les Illes Balears, impedir l’aprovació d’una llei de consultes populars, intentar modificar llei electoral autonòmica per a canviar la composició del Parlament i reduir la representativitat i la pluralitat, rebutjar la modificació dels criteris de les ILP per facilitar la seva tramitació,…. i impedir la ILP impulsada pel GOB per a “repensar” l’ordenació territorial i protegir el paisatge.

Per fer creïble aquest canvi democratitzador els partits han d’anticipar-se. No basta amb fer propostes i promeses, que també ho han de fer. Necessiten prendre mesures de transparència i participació per a recuperar la confiança i la il·lusió, per a integrar a les generacions escèptiques i indignades, i per ser un instrument útil al servei del canvi. La regeneració democràtica no serà possible sense una regeneració més àmplia, quasi ètica podríem dir, que impliqui als sectors econòmics, als mitjans de comunicació,….. i als partits polítics. D’aquí neix MÉS per Menorca.

MÉS per Menorca és una assemblea de ciutadans lligats per un ideari polític i un mètode de feina. Sense quotes de partit, ni condicionants orgànics. PSM, Verds, Iniciativa, Equo, ERC són els impulsors d’aquesta assemblea de ciutadans, però els partits no en són cap part orgànica de la mateixa. MÉS per Menorca no la formen partits, sinó persones procedents de diversos partits i moltes persones no afiliades a cap organització política.

MÉS democràcia, MÉS sobirania.

L’aposta de MÉS pel sobiranisme és una aposta per la radicalitat democràtica, perquè el poble -el demos- pugui exercir el seu poder -la cràcia- de decidir el seu destí, la forma de gestionar-se, de governar-se, de relacionar-se. D’autodeterminar-se, autogestionar-se, autogovernar-se, d’independitzar-se. En un món globalitzat no té sentit parlar de sobirania en termes absoluts. No hi ha ningú, ni cap estat, que sigui sobirà absolut del seu futur. En un món globalitzat les decisions del sobirà, del poble, estan afectades -o afecten-, condicionades -o condicionen-, o fins i tot determinades -o determinen- per -o a- tercers. Per això, el poder del poble a decidir és sempre un poder flexible i dialogat, en el qual el subjecte polític té sempre la darrera paraula.

Menorca és una comunitat molt identificada i cohesionada per la seva illaïtat, a més del seu paisatge, de la seva cultura i de la seva història. Menorca és un poble, i com a tal pot -i nosaltres volem- que exerceixi el poder democràtic de decidir; de decidir quin model econòmic i turístic volem, a decidir quines han de ser les prioritats col·lectives,….. I en tot allò que no podem decidir, volem participar, influir, condicionar, les decisions que ens afecten. Perquè la sobirania és també influir perquè allò que no forma part de les decisions pròpies, i que es decideix a un altre lloc, no perjudiqui o sí afevoreixi Menorca.

El sobiranisme de MÉS per Menorca es fonamenta en dos irrenunciables: el poder democràtic -i el dret- dels menorquins a decidir, i la voluntat d’exercir aquest poder democràtic en el marc cultural dels països catalans. Des d’aquest punt de sortida hi ha molts escenaris político-administratius possibles, vinculats als conceptes tradicionals d’autonomisme, federalisme, confederalisme, independentisme: la defensa de la màxima institució d’autogovern a Menorca (resultat del procés autonòmic), la voluntat de què Menorca tengui la primera o darrera paraula –la paraula determinant- en les qüestions que afecten a l’illa, la voluntat de sumar lliurement amb qui permeti avançar Menorca, a les seves persones i al seu paisatge, com a país.

MÉS per Menorca: Persones, paisatge, país.

I un país és més que la suma de moltes persones, i del seu paisatge ambiental i cultural; és la voluntat de caminar en una determinada direcció. Menorca no és un projecte de país, sinó un país que necessita d’un projecte de futur. MÉS per Menorca és açò, l’articulació d’un projecte menorquinista per donar resposta a les persones, al paisatge i al país.

 

Article signat per Maite Salord i Nel Martí a la revista L’Altra Mirada

 

TIL i LOMQE, dues cares de la mateixa moneda

No Comments ACTIVITAT POLÍTICA,POST-IT (nota adhesiva),PSM-més per Menorca

nens_perill_corrent_sos_GRAN
(Darrer plenari de la legislatura.Darrera pregunta oral a la Consellera d’Educació. Balanç zero.)

Quin és el seu balanç d’aquests quatre anys de gestió de la Conselleria d’Educació? On són les tan anunciades autopistes de l’educació del president Bauzá? I on ens han portat aquestes autopistes?

(més…)

Sobre l’autor

Benvingut al bloc personal de Nel Martí, un espai per a la reflexió i la comunicació. La columna vertebral del bloc és l’article breu, publicat de forma periòdica i sempre relacionat amb l’actualitat social, cultural o política. Més sobre l'autor

Arxius

Categories