La democràcia és molt més que un sistema electoral, però els resultats obtinguts a través del vot dels ciutadans és una consulta popular vinculant que representants i partits elegits han de respectar i complir.
Dia 24 de maig els mallorquins, menorquins, eivissencs i formenterers van expressar molt clarament que volien institucions governades des del diàleg, l’acord i el pacte. Els ciutadans no volen governs absolutistes, que converteixen la majoria numèrica en un absolut que legitima un govern de “mando i ordeno”, per a governar sense escoltar ni deixar participar el poble. No es pot governar en nom del poble, sense el poble i contra el poble, com va fer Bauzá. La democràcia no és açò.
Diàleg, acord i pacte, per a què? Evidentment per a canviar coses, i per a canviar-ho tot, com diria la cançó. “Voleu massa. És clar que sí, volem massa, més, tot, àvidament”. Un “tot” que expressa molt bé, narrativament, la magnitud del canvi. No estem davant una època de canvis, estem davant un canvi d’època, democràtica, institucional i relacional. És temps de canvis perquè esdevingui un nou temps.
Els resultats de les passades eleccions autonòmiques i municipals són senzillament clars i vinculants. Els votants van rebutjar la majoria absoluta, el bipartidisme i el partidisme burocràtic i obscur. Els resultats de dia 24 de maig no són de lectura única, però tampoc no són de lectura confusa. Les cinc candidatures de canvi, açò és PSOE, Podemos, MÉS per Mallorca, MÉS per Menorca i Gent per Formentera, estan cridades, sí o sí, a formar un nou govern perquè governi un nou temps. Tres visions polítiques i socials diferents –PSOE, Podemos i MÉS- que estan obligades pel suport dels ciutadans a complir un programa electoral comú en les polítiques i en les formes de fer política. I aquest mandat és inequívoc, inqüestionable, i no negociable. Les formacions polítiques que aquests dies s’han assegut a una mateixa taula per a conformar un govern autonòmic i varis governs insulars no poden alterar la voluntat inequívoca dels ciutadans: estem obligats a ser parts de la suma. Parlem idò de programa. Parlem idò de les formes i del fons. Parlem de l’organització i dels equips de persones. Però ningú té dret a qüestionar la voluntat plebiscitada de què el país estigui governat per un equip plural que durant la campanya s’ha compromès políticament i èticament a donar resposta a una situació d’emergència social.
Les decisions difícils no poden fer perdre de vista l’important. Decidir qui ha de ser la persona que coordini, lideri i presideixi aquest equip plural per al canvi no és fàcil, però no és més difícil que elegir el delegat de classe o el capità de l’equip de futbol. Ara és el moment de demostrar, amb l’elecció del capità, de què tots hem assumit el canvi en la manera de governar, i en la manera també de prendre decisions. Un canvi d’època no pot ser presoner de les presidències. El canvi al que ens hem compromès MÉS, PSOE i Podemos només pot sorgir de la suma.
