L’ampliació del parc fotovoltaic de Son Salomó, a la zona de Punta Nati, ha generat un debat intens (i també tens), i ha posat de manifest les debilitats del passat i els reptes irrenunciables del futur. Tothom està d’acord en la necessitat d’apostar de forma valenta i urgent per les energies renovables, i tothom està d’acord també en el valor patrimonial i paisatgístic dels elements etnològics de pedra en sec. Quines són aquestes debilitats del passat, i quins són els reptes irrenunciables per al futur, als que me referia bans?

D’entre les moltes debilitats que efecten al tema en qüestió en destacaria una: el retard en l’ordenació i planificació d’aquestes infraestructures en el nostre fràgil i petit territori, que tengui en compte tant criteris ambientals com de protecció i conservació del patrimoni històric i el paisatge cultural. El projecte d’ampliació de Son salomó té com a únic referent el Pla Director Sectorial d’Energies Renovables de les Illes Balears, aprovat mitjançant Decret 33/2015, que no té en compte ni els elements patrimonials ni els paisatgístics, que tampoc no estableix cap superfície màxima per als parcs, i que en canvi defineix la zona de Punta Nati com a zona apta per a aquestes instal•lacions. El PTI de Menorca tampoc no delimita aquest ús, tot i que ara, l’actual govern del Consell de Menorca, porta a terme la seva revisió incorporant en el mateix totes aquestes mancances.

En definitiva, el projecte de parc fotovoltaic compleix amb l’establert amb la normativa actual. També respon al repte urgent de substituir per energies renovables les energies que s’obtenen dels combustibles fòssils, i complir així amb el compromís ètic –d’egoisme d’espècie si es vol- de reduir les emissions de CO2 i altres gasos contaminants.

(més…)

Vivim en un territori limitat. El món és com una illa. Però, en canvi, vivim com si tots els recursos naturals fossin il•limitats. Consumim a ritmes fora de lo natural, que la Terra no pot ni digerir ni regenerar.

Com ha passat en altres èpoques pre-humanes, les espècies s’adaptaran al canvi de l’entorn, i les que no ho facin desapareixeran. I l’espècie humana, serà capaç d’adaptar-se al nou “clima”? O haurà de seguir transformant els recursos limitats per protegir-se –no adaptar-se- d’un entorn inhòspit i no apte per a humans?

Aquest estiu, de major afluència turística, hem experimentat com mai aquesta “sensació” del límit, efectats per l’escàs i mal tractat recurs de l’aigua. Ara mateix 27 municipis de Mallorca es troben en situació d’alerta, tota l’illa d’Eivissa està en prealerta des de fa tres anys i Menorca, que s’havia mantingut estable fins ara, des de l’agost, ha entrat també en situació de prealerta. Tanmateix emperò, la natura no ens dóna treva. Les previsions de la AEMET són d’una tardor seca, i el ritme d’escalfament del planeta no atura (encara hi ha algú que dubti de la necessitat urgent d’actuar a favor de les energies renovables?).

Ja no hi temps per a les polítiques de maquillatge ecologista. És temps d’ecologisme de veritat. Perquè amb el foc no s’hi juga, però amb l’aigua tampoc.

I quines polítiques cal aplicar? Les coneixem, apliquem-les. Consum responsable, revisió i progressivitat de les tarifes (des de l’any 2000 la Unió Europea ja va dictar a la Directiva Marc de l’Aigua, que obliga a la recuperació de costos del cicle integral de l’aigua. D’ençà del 2009 és d’obligat compliment), correcte manteniment de les xarxes de proveïment (avui les pèrdues de xarxa són del 27% de mitjana), adequada planificació de les inversions. Cal invertir en millorar els sistemes de depuració, reutilització de l’aigua i infiltració en els aqüífers per tal d’evitar la salinització. Quasi tot està per fer, però tot és possible. I, sobretot, tot és imprescindible.

Menorca és un exemple de bona protecció i gestió del territori. Però el territori és més que terra. L’aigua –tan limitada com l’illa- també forma part d’aquest territori. Cuidem-la.

(Article publicat a MENOKRATIA, de Menorca [a] Debat:  https://menorcadebat.org/2016/10/08/amb-laigua-no-shi-juga/  )