Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera tenen un dret civil propi, comú, diferenciat, que regula aspectes com el règim econòmic familiar, les successions, el patrimoni o la societat rural menorquina, entre d’altres; i els regula de forma singular i de forma preferent respecte del dret civil estatal (Codi Civil). El dret civil comú de les Illes Balears està avui recollit i legitimat en el Decret legislatiu 79/1990, de 6 de setembre, pel qual s’aprova el text refós de la Compilació del Dret Civil de les Illes Balears, i el qual és objecte en aquests moments de modificació en el Parlament de les Illes Balears.

El dret civil és, juntament amb la llengua, la cultura i la història, l’ expressió dels nostres orígens, i de la nostra forma d’entendre la vida privada, com a poble. Es tracta de drets anteriors a la Constitució espanyola -l’origen dels quals deriven de les institucions d’autogovern pròpies-, que aquesta reconeix i empara (en l’art 149), i que l’Estatut d’Autonomia recull com a competència exclusiva a desenvolupar (art. 30.27 i 54.1).

Efectivament, les Illes Balears, com Aragó, Catalunya, País Basc, Navarra i Galícia, disposen del seu dret civil, diferenciat del dret civil d’aplicació a la resta de l’Estat espanyol, fruit dels nostres orígens, costums i història, com a poble i com a pobles. En singular i en plural. En singular perquè el dret civil propi recollit a la Compilació de Dret Civil Balear de l’any 1961, i modificada l’any 1990, té el seu origen en la Carta de Franquesa atorgada per Jaume I als pobladors de Mallorca, i que va regir a tot el Regne de Mallorca. I en plural, perquè el dret civil de l’arxipèlag, a semblança del que va caracteritzar la governança del Regne de Mallorca, va respectar les normes i els costums de cada una de les illes. És per açò que el dret civil de les Illes Balears, recollit en forma de Compilació, s’estructura en tres llibres, un per cada territori insular, dels quals el II és específic de Menorca.
(més…)

.

La constitució de la Comissió General dels Consells Insulars el passat 28 de novembre és una bona
notícia. El que hem fet al Parlament, per tant, és simplement -però amb molt de sentit i significatdonar
compliment i desenvolupar allò que ja preveu l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears
amb la reforma de l’any 2007. Preveu dues noves fórmules de cooperació institucional entre el
Govern i els consells insulars. Una, en l’àmbit de l’executiu, és la Conferència de Presidents, i
l’altra, en l’àmbit del legislatiu, es la creació de la Comissió General de Consells Insulars.

Aquesta darrera figura està recollida a l’article 53 de l’Estatut. La Proposició de Llei que va
presentar Més per Menorca era el pas previ i necessari per a la constitució de l’esmentada
comissió, que serà participada paritàriament pel Parlament i Consells Insulars, (per 24 vocals: 12
nomenats pels grups parlamentaris, i 3 per cadascun dels 4 consells insulars) amb un reglament i
unes funcions que l’Estatut li atorga. La composició de la Comissió és inicial i constituent, és a dir,
que després serà ella mateixa qui, com diu l’Estatut, ha de definir la composició. Però l’important
és garantir la participació de tots els grups polítics presents als consells insulars.
(més…)

Del conveni de carreteres i altres estaques

.

La meva pàtria és Menorca. I només en tenc una. I per a ella estic disposat a donar-ho “tot”, de forma voluntària i en català (i no com aquell “Todo por la pàtria” que era obligatori i només es podia dir en castellà). La meva pàtria són les persones. I les meves armes, a diferència de la pàtria militaritzada, són les paraules i la democràcia.

Jo no me gastaria 8.000 euros, com va fer Bauzá, amb una bandera –espanyola, que ningú ho dubti- per a regalar a la Guàrdia Civil, ni faig –ni vaig a- jures de bandera –molt lamentables, per cert- per a exaltar l’espanyolisme militaritzat i excloent.

Ja ho deia La Trinca a Corasón loco, “com es poden mantenir dues pàtries i no estar tocat de l’ala?”. “La pàtria que m’hi van casar per força” no m’estima, no ens estima, ni estima aquest país de quatre pàtries que tenim –les Illes Balears-, i que des de les institucions pròpies –Parlament, Govern i consells- tenim el deure de defensar i cuidar.

(més…)