Aquests dies he pogut llegir diversos articles i opinions, publicats als mitjans de comunicació i a les xarxes socials, en els quals s’exposen arguments a favor i en contra del projecte de parc solar a les finques de Son Salomó. Uns i altres diuen estar a favor de les energies renovables, i a favor de la protecció dels elements etnològics i del singular paisatge rural tradicional ubicat a la zona de Punta Nati, al nord de Ciutadella. Tots o quasi tots els articles expressen el desig de trobar una tercera via que permeti harmonitzar els dos valors irrenunciables, els etnològics i paisatgístics i els de sostenibilitat climàtica i supervivència humana. Però les alternatives, a priori, no semblen massa nombroses ni massa diferents. Bàsicament es deuen poder simplificar en dues vies: redimensionar o deslocalitzar.
Sobre la sostenibilitat patrimonial i ambiental, i el parc solar de Son Salomó
Un “Govern bipartit” a les Illes Balears?
Fa un parell de dies tornava llegir l’expressió “Gobierno bipartito” per a referir-se a l’actual Govern de Canvi, format per PSIB, MÉS per Mallorca i MÉS per Menorca, i amb el suport extern de Podem Illes Balears. Tots quatre vam signar el document Acords pel Canvi que va fer possible deixar enrere un temps de retallades en drets socials i llibertats, i de persecució de la llengua i cultura pròpies. Però a pesar de l’evidència i contundència dels fets, massa vegades, des d’alguns mitjans de comunicació de Mallorca, es persisteix amb la idea que el Govern de les Illes Balears, presidit per Francina Armengol, és un “Gobierno bipartito” (format, entenc, que per només PSIB i MÉS per Mallorca, i oblidant o marginant a MÉS per Menorca). Un oblit o una marginació massa reiterada per a pensar que és fruït de la ignorància. Algú encara no té clar que MÉS per Mallorca i MÉS per Menorca són dues formacions polítiques diferents, amb NIFs diferents, amb estatuts diferents, amb assemblees diferents, amb partits integrants diferents,… ? Si és així evidentment MÉS per Menorca haurà de repensar la seva estratègia de comunicació. Però si no és així, i la raó té a veure amb interessos que MÉS per Menorca no comparteix, malament anam. Així no es construeix una comunitat (d’Illes Balears), i menys encara un país (si és que volem construir un país, clar!).
Avancem per la igualtat
Demà ha de ser un gran dia a favor de la igualtat d’oportunitats entre dones i homes. El Parlament de les Illes Balears aprovarà la Llei d’igualtat de dones i homes de les Illes Balears perquè aquesta igualtat d’oportunitats sigui real i efectiva en tots els àmbits de la nostra societat. MÉS per Menorca ho celebrarà amb la convicció i la satisfacció de molts anys de lluita en aquesta mateixa direcció.
Tot i el gran èxit d’aquesta fita, avui, alguns han convertit les festes de Sant Joan en exemple de no compliment del principi d’igualtat entre homes i dones. Una comparació i afirmació que des de MÉS per Menorca consideram errònia i desafortunada. La llei l’encerta; la comparació s’equivoca.
La Llei l’encerta
L’article 31.4. de la que serà la Llei d’igualtat d’homes i dones de les Illes Balears, aprovat per unanimitat de tots els grups polítics, diu “Les administracions públiques han de promoure i garantir la igualtat d’oportunitats entre dones i homes en la participació en les festes tradicionals i en la cultura popular, i corregir estereotips sexistes”.
Com no pot ser d’una altra manera la Llei d’Igualtat inclou la garantia d’igualtat d’oportunitats en l’àmbit de les festes tradicionals, recollint així una garantia ja prevista en l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears ( per només esmentar la norma autonòmica magna).
La comparació és equivocada
A les festes de Sant Joan no s’exclou ningú, ni cap dona ni cap home. És cert que per Sant Joan, com en qualsevol altre festa tradicional, hi conviuen rols diferents. Hi ha la festa ordenada -dels protocols-, i hi ha la festa desordenada, que l’envolta i l’acompanya. Ara bé, no es pot demanar al protocol d’una festa d’origen religiós i medieval que digui el que no pot dir. La religió de l’origen de la festa és la catòlica; l’estructura classista de senyors i pagesos també hi és; i el pòsit masclista que relega la dona a un paper menys protagonista, també. Vol dir açò que avui la festa de Sant Joan és catòlica, classista i masclista? No. El guió de la festa és el que és, perquè així ho han volgut mantenir els hereus d’aquest valuós patrimoni immaterial, els ciutadellencs i ciutadellenques. Vol dir açò que els ciutadellencs i ciutadellenques avalen una societat masclista? No; és evident que no.
Ara bé, el guió de la festa el marcarà l’únic que el pot marcar, Ciutadella. I es pot canviar, clar que sí. Amb seny i sentit patrimonial, si sorgeix alguna consideració discriminatòria del tipus que sigui -també entre homes i dones-, aquesta s’ha de resoldre. I s’haurà de resoldre d’acord amb normes com la Llei que demà s’aprovarà. Però la garantia que l’adaptació es faci d’acord amb el principi d’igualtat d’oportunitats i amb principi de responsabilitat amb el llegat patrimonial, és que la facin els seus propietaris immaterials, els ciutadellencs i ciutadellenques a través dels òrgans legitimats per a fer-ho.
En qualsevol cas, parlar de falta d’igualtat entre homes i dones en els protocols de les festes de Sant Joan és un error de totes totes, sobretot perquè no ens deixa parlar del que és realment important en el que demà ja serà Llei d’igualtat entre dones i homes de les Illes Balears.
L’entrevista
En aquest enllaç Nel Martí- Folguera Blasco podreu llegir l’entrevista que m’ha fet Mariona Folguera Blasco, estudiant de la UPF.