L’ampliació del parc fotovoltaic de Son Salomó, a la zona de Punta Nati, ha generat un debat intens (i també tens), i ha posat de manifest les debilitats del passat i els reptes irrenunciables del futur. Tothom està d’acord en la necessitat d’apostar de forma valenta i urgent per les energies renovables, i tothom està d’acord també en el valor patrimonial i paisatgístic dels elements etnològics de pedra en sec. Quines són aquestes debilitats del passat, i quins són els reptes irrenunciables per al futur, als que me referia bans?
D’entre les moltes debilitats que efecten al tema en qüestió en destacaria una: el retard en l’ordenació i planificació d’aquestes infraestructures en el nostre fràgil i petit territori, que tengui en compte tant criteris ambientals com de protecció i conservació del patrimoni històric i el paisatge cultural. El projecte d’ampliació de Son salomó té com a únic referent el Pla Director Sectorial d’Energies Renovables de les Illes Balears, aprovat mitjançant Decret 33/2015, que no té en compte ni els elements patrimonials ni els paisatgístics, que tampoc no estableix cap superfície màxima per als parcs, i que en canvi defineix la zona de Punta Nati com a zona apta per a aquestes instal•lacions. El PTI de Menorca tampoc no delimita aquest ús, tot i que ara, l’actual govern del Consell de Menorca, porta a terme la seva revisió incorporant en el mateix totes aquestes mancances.
En definitiva, el projecte de parc fotovoltaic compleix amb l’establert amb la normativa actual. També respon al repte urgent de substituir per energies renovables les energies que s’obtenen dels combustibles fòssils, i complir així amb el compromís ètic –d’egoisme d’espècie si es vol- de reduir les emissions de CO2 i altres gasos contaminants.
Algú pensarà, aleshores, que la solució podria ser aturar l’actual projecte de Son Salomó i ubicar-lo en altres indrets. I possiblement aquesta hagués estat l’alternativa més raonable fins fa cinc anys, però som dels que pes que avui ja no és així. Aturar aquest projecte vol dir renunciar, i iniciar una nova tramitació que podria durar perfectament més de sis anys, sempre i quan, és clar, els promotors mantinguin l’interès en redefinir el projecte per a ubicar-lo en un altre indret, i que aquest indret estigui disponible (tant si és públic com si és privat).
Podem esperar sis anys (sent molt optimistes)? Hi ha altres projectes privats en camí que puguin compensar el dèficit en renovables a Menorca? No, i no. I això em dur a parlar d’un dels reptes irrenunciables. Els acords de la Cimera de l’ONU pel Canvi Climàtic, la coneguda COP21, celebrada a París l’any passat, marquen l’objectiu ambiental que l’increment de la temperatura mitjana a finals de segle sigui d’entre 1’5 i 2 graus. Segons Greenpeace aquest objectiu només és possible si s’abandonen totalment els combustibles fòssils el 2050 com a tard.
El projecte de Son salomó ens permetrà passar del 3 al 20% de producció d’energia a través de fonts renovables. Ho torn a repetir, el 20%. Encara ens queda afrontar el 80% restant. En aquests propers 30 anys i poc més s’hauran de construir –amb una ubicació més adequada, de lloc i tamany- nous parcs, s’hauran de posar en marxa noves fonts d’energia –com l’eòlica i l’eòlica en mar-, s’haurà de millorar l’eficiència –gràcies a nous materials i nova tecnología-, s’hauràn de canviar hàbits a favor d’un consum més responsable i auster,…. I haurem d’apostar també per l’autoconsum. El temps avança en contra nostre –de la humanitat vull dir.
La producció d’energia a través de la central elèctrica al port de Maó genera un fort impacte paisatgístic i un alt nivell de contaminació, que ja no ens podem permetre. Cal assumir a partir de ja que entre l’1 i 1’5% del territori –de Menorca i de les Illes- haurà de destinar-se a l’energia solar, si volem mantenir el model de vida actual, i que això té un cert impacte sobre el paisatge i el territori. Però aquest impacte d’ocupació de sòl per a generar energia elèctrica a partir del sol és temporal i reversible, en canvi els efectes del canvi climàtic eren i són irreversibles.
El patrimoni etnològic i paisatgístic de Son Salomó no es pot malmetre. I per això, de forma molt encertada per part del Consell de Menorca, s’ha negociat amb els promotors per a reduir la superfície afectada, reubicar les plaques solars, etc. per a reduir l’impacta visual. Alhora, també amb gran sensibilitat pels bens patrimonials, s’ha obligat a l’empresa impulsora del projecte a restaurar un centenar d’elements etnològics existents, i que actualment es troben en molt mal estat. Etc. Etc.
L’opció elegida no és l’ideal, ho tenc molt clar. Però és la més intel•ligent. La redimensió i redefinició del parc fotovoltaic permet dir sí (reduint la superfície) a les renovables i dir sí (garantint la restauració i reversibilitat) als valors paisatgístics i patrimonials de Son Salomó.
Un punt final, que em sembla urgent: hem de prioritzar el foment de l’autoconsum i els espais degradats. I en aquest sentit fan feina tant el Govern de les Illes com el Consell de Menorca, com múltiples iniciatives d’economia cooperativa. Basta posar alguns exemples:
1. S’està treballant per convertir l’abocador de fems clausurat d’Es Milà, i per tant espai totalment degradat, en un parc fotovoltaic i repotenciar el parc eòlic que ja hi ha.
2. El Govern s’ha autoobligat a instal•lar en els edificis públics plaques solars per a l’autoconsum. S’ha començat pels edificis Prínceps d’Espanya, Es Pinaret i la Residència Son Llebre.
3. S’ha fet un nou contracte de subministrament elèctric amb el qual el Govern compra energia 100% renovable a tots els edificis, oficines, trens, hospitals, dessaladores i depuradores de la CAIB. A més, aquest contracte inclou la instal•lació d’uns 800kW d’energia solar fotovoltaica per a autoconsum a damunt d’edificis públics.
4. I des de la iniciativa social es porten a terme propostes tan interessants com Som Energia o Ecocotxe ( http://ecotxe.coop/ ).
És evident: hi queda molt camí per recórrer, però hi ha camí. Ara ens pertoca fer les coses bé per evitar d’haver de reproduir debats com a aquests, un exemple de les debilitats del passat i dels reptes per al futur.
