Durant els anys 80 –del segle passat, clar– es van publicar a Menorca dos documents interessantíssims que, en certa manera, caldria considerar com a precursors de l’actual Pla territorial insular. I dic que són precursors no des del punt de vista de la redacció de l’actual planejament, sinó de la voluntat política de pensar la gestió del territori d’una forma integral, considerant tant totes les activitats que s’hi desenvolupen com les administracions que hi intervenen. Em referesc al Projecte per a la protecció de Menorca, promogut per la Coordinadora en Defensa del Territori, i a l’Estudi de les zones d’interès botànic i ecològic de Menorca, elaborat per la biòloga menorquina M. Àngels Cardona i editat pel Consell Insular de Menorca. Ambdós documents són també el resultat d’un determinat moment de la nostra història, caracteritzat per una ferotge i descontrolada carrera urbanitzadora, i també per una clara reivindicació del món associatiu, en el primer cas, i del món científic, en el segon, a favor de “conservar la riquesa natural que tenim” (com diu la filla il·lustre de Ciutadella, M. Àngels Cardona). Aquesta era la gran fita. I ho continua sent, no ens enganyem; però ara la fita té una doble expressió, que alhora són les dues cares d’una mateixa moneda: conservar i gaudir. “Salvem Menorca” i “Qui estima Menorca no la destrueix”, eren els lemes d’antany. Avui s’hi hauria d’afegir que per conservar i estimar el paisatge menorquí cal que la gent, els joves especialment, el coneguin, s’hi relacionin, en gaudeixin.
És urgent posar fil a l’agulla en tot allò que ajudi al fet que els joves puguin organitzar el seu lleure en el medi natural. El Camí de Cavalls és, sense cap dubte, una passa importantíssima en aquest sentit, i haurà de permetre recuperar aquella antiga tradició escolta de fer la volta a Menorca. Però cal emprendre altres iniciatives en el mateix sentit previstes en el PTI, com és l’acampada juvenil o educativa. Les entitats agrupades en el Fòrum d’ONG ja van proposar l’any 2000 un reglament que definís i, per tant, promogués un acampada educativa segura, tant per als que la practiquen com per a l’àrea natural que l’acull. Ara, a partir de la Llei integral de joventut i de la Llei de transferència de la competència de joventut i lleure, el Consell Insular de Menorca pot desenvolupar la normativa bàsica d’una nova figura per acampar (cal recordar que fins ara només existeix la figura turística del càmping): els campaments juvenils. De fet, durant l’any 2007, sent encara conseller de Cultura, Educació i Joventut, s’inicià el tràmit per aprovar un reglament que regulés i promogués aquesta figura d’oci en el medi natural.
Campaments juvenils
En l’esmentat reglament es consideren campaments juvenils aquelles zones destinades de forma permanent a l’acampada, amb un equipament bàsic però suficient per assegurar que aquesta activitat es desenvolupi amb seguretat, tant per als usuaris com per al medi. Parlam d’infraestructures mínimes relacionades amb el tractament d’aliments, el consum d’aigua o el destí dels residus. També s’estableixen algunes restriccions relatives a l’ús del foc o de la contaminació acústica.
Cal insistir que el reglament que inicià el seu tràmit no es refereix ni als càmpings (que tenen una finalitat turística) ni a l’acampada lliure (que es duu a terme sense infraestructures i de forma no permanent). Els campaments juvenils tenen una finalitat educativa, i per açò els projectes dels futurs campaments hauran d’incloure un projecte educatiu i un reglament d’ús intern coherent amb l’anterior. Estan pensats per donar resposta a grups de joves que volen organitzar el seu temps d’oci i lleure en un entorn natural. Tot i que els destinataris preferents d’aquestes instal·lacions són lògicament els joves, la llei en permet l’ús a la resta d’usuaris d’altres edats.
Temps de tramitació, i de participació
Amb l’aprovació inicial per part del Ple del CIM, l’any 2007, del Reglament de les instal·lacions dels campaments juvenils de Menorca s’inicià un procés llarg de tràmits (publicació en el BOIB, període d’exposició pública, resolució de les possibles al·legacions, informe del Consell Consultiu i aprovació definitiva) que havia de servir per a la participació ciutadana i per a la millora del text presentat. Tanmateix, no podem perdre la perspectiva de quin és l’objectiu: fomentar l’oci educatiu en el nostre medi natural.
Una vegada aprovat definitivament el reglament, s’estableix un període de cinc anys per a l’adaptació de les actuals infraestructures permanents d’acampada. Un temps que haurà de venir acompanyat per dues mesures complementàries per part de la màxima institució insular: una línia de finançament per a la creació i l’adaptació dels campaments juvenils, i una planificació de les diferents propostes que compleixin amb els requisits del PTI per tal de garantir una distribució territorial coherent. No es tracta ara que hi hagi molts campaments, sinó que hi hagi els campaments suficients per respondre a les necessitats del conjunt de la població menorquina.
Planificar va ser la pauta del anys 80, per conservar. Planificar haurà de ser ara la pauta per conservar i gaudir. Tanmateix, no podem oblidar que avui té sentit parlar de gaudir perquè alguns, fa prop de trenta anys, van creure que la prioritat era conservar.
