Biblioteca de Son Vives
El fons bibliogràfic creat per l’advocat i historiador J. Ignasi Montobbio torna ser notícia. I dic que ho torna ser perquè el tema ja fa molt de temps que roda. Entre els anys 1999-2003 ja s’havien iniciat contactes entre la família Montobbio i l’ajuntament de Ciutadella per a la seva adquisició. Jo mateix l’any 2002 vaig acompanyar a l’alcalde Pau Lluch en una visita a aquella meravellosa biblioteca de Son Vives. Aquells mateixos anys el Govern de les Illes, quan era conseller Damià Pons, va realitzar una valoració patrimonial i cultural de la col·lecció. I per la seva banda, el Consell Insular de Menorca, amb en Josep Portella com a conseller de Cultura, incoà l’expedient per a declarar la col·lecció com a Bé d’Interès Cultural. Res de tot allò emperò va resoldre el traspàs de la petita biblioteca del bibliògraf menorquí a l’administració pública. Aquests darrers quatre anys des de l’Ajuntament de Ciutadella i des del Consell insular es van reemprendre els contactes per a trobar una proposta que tingués com objectiu principal que la col·lecció es mantingués intacta a Menorca.
Però quin és el valor de la biblioteca de Son Vives? El valor cultural vull dir, perquè l’econòmic ja ha estat quantificat vàries vegades. Crec que el 2003 es va valorar per uns 360.000€, aproximadament, i recentment ha estat de nou revisada pel Col·legi Oficial de Bibliotecaris i Documentalistes de Catalunya que l’ha valorada per uns 395.000€. Com deia, emperò, el que m’interessa és destacar algunes de les seves riqueses culturals. Una d’elles és sense cap dubte la presència d’obres de difícil localització en el fons públic menorquí, i de documents d’arxiu originals manuscrits (Cartes reials i altres). L’altra característica per jo no menys important és la unitat i la coherència de la col·lecció de Montobbio definides entorn d’un fil conductor: Menorca. Les quasi 6000 obres que composen la biblioteca de Son Vives són obres de temàtica menorquina, d’autors menorquins o d’altres temàtiques i autors on Menorca hi és present d’alguna manera. Són obres que abasten des del segle XVIII al XX, i que per tant inclouen les aportacions dels principals intel·lectuals menorquins o d’especial rellevància de l’època per a Menorca, com Hernández Sanz, Antoni Ramis i Ramis, etc.
En definitiva, culturalment parlant, la col·lecció Montobbio té un valor molt important, no tant per la quantitat d’obres inèdites com per la unitat bibliogràfica d’una col·lecció de temàtica menorquina.
Doncs quines són les dificultats per a la seva adquisició? Des del meu punt de vista són bàsicament de tipus econòmic. I quan dic econòmic no em referesc a un desacord en el preu de compra sinó a la manca de recursos econòmics per part de les administracions de l’illa. A l’ajuntament de Ciutadella o al Consell insular els serà molt difícil fer front a l’adquisició atesos els seus reduïts pressuposts i al seu poc marge de maniobra per a respondre a noves iniciatives culturals d’alt cost econòmic. Crec que en aquest cas hauria de ser clarament una actuació assumida majoritàriament per part del Govern de les Illes o del Ministeri de Cultura de l’Estat a petició de l’administració que té les competències en patrimoni documental i bibliogràfic, el CIM. Tanmateix el deute històric de l’Estat, i també del Govern de les Illes, en inversió cultural a Menorca és lamentablement evident.
