Què és el glamur? Hauré de rellegir l’assaig “Morir de glamour“ del finalista del premi Pleneta 2007, Boris Izaguirre, per a reafirmar el que tot seguit diré. Ara per ara, veig el glamur com l’elegància i la bellesa vinculades al món de l’espectacle, i especialment de l’espectacle mediàtic del cinema, la moda, el disseny, l’estètica. No dubt de la bellesa del paisatge ni de l’elegància de la gent de Menorca, però no tenc gens clar que glamur sigui un mot associable a “la vida menorquina“ (uff, quina exageració!!), adequat i estimulant per a promocionar el producte turístic “Menorca“. La illaïtat i la mediterraneïtat són “blaves i blanques“ i el glamur sempre ha estat rosa. La identitat turística de Menorca està feta principalment de paisatge i tranquil·litat.
En pocs dies el president i el conseller de turisme del Consell de Menorca han utilitzat la paraula glamur per a referir-se a noves formes de reclam turístic, i en concret ho han fet parlant de l’anunci publicitari que la marca catalana de cervesa Damm està preparant a Menorca, a semblança, es dóna a entendre, de l’exitosa campanya publicitària de l’estiu passat dedicada a Formentera. És cert, la campanya de la Damm rodada a la pitiüsa menor va ser tot un èxit, i jo mateix la vaig elogiar per la seva capacitat de conjugar amb molta sensibilitat les imatges bucòliques i tòpiques (dels bons tòpics) de l’illa amb una música hippiosa de gran bellesa. Però així és l’illa, així es reconeix la gent de Formentera, i així s’ha promocionat la menor de l’arxipèlag. Aquesta és la imatge que actua de fil conductor, de la qual se’n deriven altres subproductes i ofertes turístiques.
Una cosa semblant li ha passat a Eivissa. La imatge que identifica turísticament l’illa és precisament la festa, la nit, els iots,… el glamur? Ja fa vint anys que Eivissa es va fer valer de la cançó de Locomia per associar el seu producte a la idea d’elegància, d’extravagància, de llibertat estètica.
M’agrada que les nostres autoritats cerquin el glamur però sincerament ni la idea ni el mot em semblen massa adequats ni massa coherents amb la tasca de promoció turística que semblava més vertebradora: mar, paisatge, tranquil·litat. Cal diversificar el producte, és cert. Però caldria també no malmetre el comú denominador de tots els subproductes. Així m’ho havia explicat un empresari turístic fa alguns anys:
Esperem que es respecti aquesta idea vertebradora d’altres idees, i que el glamur de Damm sigui un glamur tranquil i biosfèric. Un color rosa que combini bé amb el blau i el blanc de Menorca.
Casualitat. Aquesta setmana el Diario Menorca publicava aquesta informació: http://www.menorca.info/menorca/130756/ciutadella/playas/isla/escenario/anuncio/estrella
No diu res del “glamur”. ¿?