Els crims masclistes i les seves estructures culturals

No Comments ARTICLES,POST-IT (nota adhesiva)

 

 

Fa un parell de mesos el diari Menorca recordava el primer crim masclista -conegut i noticiat- a l’illa de la calma, que es va produir l’any 1987 i que va tenir com a víctima a la jove Veronique Bousbib.

Tot i que han passat trenta-dos anys, el fet és més actual que mai tant per la magnitud que ha assolit avui la violència masclista com per la creixent sensibilitat contra aquesta xacra.
Aquests dies he vist a les xarxes socials comentaris d’indignació sobre el cas de Veronique Bousbib, i tots tenen raó. Tanmateix, és important destacar que cada cas de violència masclista no és només un incident individual i aïllat, sinó que forma part d’un problema col·lectiu i estructural. La violència de gènere sorgeix d’una cultura que cosifica, aliena i margina les dones pel simple fet de ser-ho. La menor presència de les dones en l’espai públic no es deu a una suposada incapacitat natural o a una decisió personal, sinó que és el resultat d’una cultura masclista que ho perpetua. Aquesta cultura es troba present en tots els àmbits, incloent-hi les institucions i els partits polítics.

És essencial sentir indignació davant qualsevol manifestació de violència. Totes les formes de violència són inacceptables, i especialment la violència masclista, que ha estat ignorada durant massa temps. No obstant això, aquesta indignació ha de servir també per a l’autoreflexió, reconeixent com cadascun de nosaltres, d’alguna manera, ha contribuït a mantenir la violència institucional que implica la invisibilització de les dones en els àmbits de responsabilitat pública.

Així, massa vegades, trobam que l’escenificació política i institucional no coincideix amb la forma d’actuar interna de l’estament. El llistat seria llarg, però que quedi d’exemple aquell cas d’una dona a la qual es «convida» a deixar el seu càrrec públic pel fet d’estar embarassada i voler exercir el seu dret al temps de maternitat. Açò és violència masclista. Defensar estructures internes de partit que exclouen expressament la discriminació positiva en la representació pública —una eina fonamental per trencar el sostre de vidre que les afecta— també és una violència estructural masclista i antidemocràtica.

Serà molt complicat avançar en la reeducació cultural contra el masclisme si les institucions públiques i els partits polítics no fan una autocrítica del seu compromís, ara per ara feble i inconsistent, amb el feminisme.

El futur del menorquinisme i l’estratègia del jonc

No Comments ARTICLES,POST-IT (nota adhesiva),PSM-més per Menorca

 

Campanya electoral del PSM, 1979.


 

Quin paper hauria de jugar avui, en el context actual, el menorquinisme social i polític? Quins són els seus reptes fonamentals? I, sobretot, de quins actius disposa per encarar aquests reptes?

La reflexió que plantejam va dirigida a aquelles persones que comparteixen els axiomes menorquinistes segons els quals Menorca és —històricament— i vol ser —en el futur— una comunitat vertebrada i cohesionada nacionalment al voltant de tres trets diferencials fonamentals: la seva llengua, el seu paisatge i el seu autogovern. I qui diu llengua, diu tot el pericarpi cultural que l’alimenta. I qui diu paisatge, diu tot el substrat territorial que el sosté. I qui diu autogovern, diu els valors democràtics i els drets humans que el fonamenten. En definitiva, persones, paisatge i país. (més…)

La lluita històrica per a l’autogovern de Menorca

No Comments ARTICLES,El somni menorquí (nista),La nació dels menorquins

 

 

Article de Josep Joan Casasnovas, publicat l’11 gener 2022 a Diari de Balears, arran de l’edició del llibre El Somni menorquinista (Lleonard Muntaner Editors, 2022)Ara que arriba el 17 de gener, Diada del Poble de Menorca, he pensat que era ben oportú recuperar l’article.

 

 

El somni menorquinista’, el llibre de Nel Martí publicat el més passat, és, sens dubte, una valuosa aportació a la història dels processos i esdeveniments polítics de Menorca i, més en concret, al menorquinisme (sigui en les formes de regionalisme, nacionalisme, federalisme, republicanisme, o sobiranisme) com ens es mostra abastament en aquest treball. Hi trobarem la compilació dels fets, decisions i processos pels quals l’illa de Menorca ha volgut sempre dirigir el seu futur, si més no amb la màxima autonomia possible i d’una manera prou raonable. Un llibre amb una gran quantitat d’informació que cronològicament, i des d’èpoques i posicionaments diversos, abasta la llarga tradició del sentir social dels menorquins i de llurs institucions.

(més…)

Entre el recobrament de la menorquinitat i la revolta del menorquinisme

No Comments Andreu Murillo i Tudurí,TREBALLS I PUBLICACIONS

 

 

Després de molts anys de treball i, sobretot, d’espera, l’editorial Nova Moll ha fet realitat la publicació d’una àmplia antologia —pràcticament una obra completa— de l’historiador i intel·lectual menorquí Andreu Murillo i Tudurí. Aquesta publicació, repartida en dos volums i amb un total de prop de vuit-centes pàgines, representa una aportació imprescindible per posar a l’abast del públic la vasta tasca de Murillo, tant en la seva faceta d’historiador com en la d’activista cultural i polític. Amb aquesta iniciativa, es compleix l’objectiu de recuperar, apropar i reivindicar una figura clau en el procés de recobrament cultural i polític de Menorca.

En l’elaboració d’aquests dos volums, ha estat fonamental el suport de la seva esposa, Paquita, i dels seus fills. En particular, la implicació de la seva filla, Caterina Murillo, ha estat determinant per dur a terme aquest projecte. També cal destacar el valuós pròleg d’Amador Marí, reconegut com l’historiador menorquí que més profundament coneix l’obra historiogràfica de Murillo i que va tenir l’oportunitat de treballar conjuntament amb ell.

Un altre aspecte essencial ha estat el suport institucional del Consell Insular de Menorca, que ha fet viable econòmicament aquesta publicació. La família d’Andreu Murillo va confiar el seu llegat documental al Consell amb l’objectiu que fos accessible als investigadors i es donés a conèixer. Amb la publicació d’aquests dos volums, aquell compromís es materialitza, contribuint a preservar i difondre el llegat d’una figura cabdal per a la història i la cultura menorquina.

Sense cap dubte, Andreu Murillo i Tudurí és un dels «homenots» menorquins més destacats de la cultura catalana i un referent fonamental en el procés de recobrament cultural i polític de Menorca entre 1964 i 1978. La seva obra és fruit d’una intensa trajectòria com a historiador, intel·lectual, polític i dinamitzador sociocultural

Va ser un precursor i una figura clau en la renovació de la historiografia menorquina a partir dels anys setanta del segle XX, amb una visió innovadora que defensava una ruptura epistemològica per alliberar la història dels tòpics que l’encadenaven a un relat vuitcentista i provincial. Entre les seves aportacions, destaquen els estudis sobre les primeres dècades del segle XX i la Guerra Civil, amb especial atenció a les arrels socials del conflicte, els seus antecedents i les conseqüències, inclosa la repressió durant la dictadura.

El tom I inclou la biografia d’Andreu Murillo i Tudurí, juntament amb una anàlisi detallada de la seva activitat cultural, social i política.  Recull també una primera part antològica dels seus textos, entre els quals trobem treballs sobre obres tan rellevants com La revolució menorquina de 1810 o Els menorquins, i investigacions sobre el colonialisme, els intents autonòmics a Menorca i, especialment, un dels períodes als quals Murillo va dedicar més atenció: la guerra civil a Menorca. El volum inclou textos inèdits, reproduïts íntegrament o parcialment.

En el tom II hi trobam textos d’Andreu Murillo sobre el recobrament cultural i el fet nacional a Menorca, el procés de configuració política i institucional de les Illes Balears com a comunitat autònoma, i els inicis del moviment obrer. També inclou escrits relacionats amb aspectes de la història de l’educació a Menorca. A més, el volum inclou obres secundàries d’Andreu Murillo, com gloses, poemes i gravats, tots ells estretament vinculats als seus temes d’interès cultural i històric.

Finalment, el volum presenta un apartat dedicat a l’obra completa de l’historiador menorquí, amb referències a tota la seva producció escrita, sonora i gràfica disponible als diferents arxius públics i privats. L’obra està organitzada cronològicament i classificada en apartats temàtics i fonts de producció.

Sobre l’autor

Benvingut al bloc personal de Nel Martí, un espai per a la reflexió i la comunicació. La columna vertebral del bloc és l’article breu, publicat de forma periòdica i sempre relacionat amb l’actualitat social, cultural o política. Més sobre l'autor

Arxius

Categories