Nous temps per a l’educació infantil

Durant aquests darrers mesos s’han publicat moltes notícies relacionades amb l’educació infantil de 0 a 3 anys a les Illes Balears i a l’Estat. Fa uns dies, per exemple, es donava a conèixer l’estudi Qualitat dels serveis per a la primera infància i estimació de la demanda (fet per la Universitat de Vic), i avui mateix s’informava de la primera vaga d’escoles públiques infantils de la Comunitat de Madrid contra la rebaixa en els criteris mínims de qualificació per a treballar com educador, la disminució de les condicions de l’edifici escolar i l’augment del nombre màxim d’alumnes per aula. També en algunes de les informacions s’esmenta la precària situació de la primera educació a les Illes Balears. Es diu, per exemple, que existeixen 205 centres privats no autoritzats, o que algunes “guarderies” no tenen ni tan sols la llicència municipal per l’activitat que desenvolupen, o que en algunes d’elles els professionals no tenen la titulació corresponent. Pot ser cal posar en evidència que aquesta situació és avui impossible de trobar en cap altre nivell educatiu de la xarxa pública i privada d’escoles. I és que l’educació infantil fins els tres anys, conjuntament amb l’ensenyament de persones adultes, ha estat la gran oblidada del sistema educatiu. Ho ha estat degut a molts motius, encara que només en voldria destacar un. Al nostre sistema escolar li ha costat molt d’assumir una cosa que en altres àmbits era una evidència psicopedagògica i una exigència ètica: l’infantesa no és un temps d’espera sinó un temps de plenitud. No és un temps pre-educatiu, sinó educatiu. No pot ser una etapa pre-escolar, sinó escolar. I en la institució educativa cal exigir responsabilitats, compromisos, qualificació, seguretat, transparència.

Però si avui l’educació infantil ha assolit la consideració de primera notícia en els mitjans de comunicació no és degut només a les mancances existents en la xarxa de serveis d’atenció a la primera infància, que fa quasi vint anys que no evolucionen com una vertadera estructura educativa. El que realment ha capgirat la presència informativa de les escoletes ha estat una nova forma de mirar l’infant i els serveis que l’han d’atendre.

Una evidència d’aquest nou temps és el compromís que va fer el govern de l’Estat durant la passada legislatura d’universalitzar l’educació infantil. Universalitzar ha de voler dir considerar l’educació infantil primerenca com un dret que s’exerceix amb la consideració de l’escola infantil com a servei públic, i a la qual hi poden tenir accés totes les famílies que ho vulguin. Ara cal fer real aquest propòsit.

També és una evidència d’aquest canvi de temps el decret que el Govern de les Illes aprovarà properament, i en el qual, a la fi, s’ordenen d’una manera clara i precisa els criteris que han de complir les escoles (els edificis, els professionals, el funcionament, etc) per a desenvolupar correctament la seva funció educativa.

Davant els canvis, i especialment quan els canvis són estructurals, es generen respostes d’immobilisme comprensibles però inacceptables, com les que han abanderat a Mallorca PIME i l’Escola Catòlica de Balears. Crec que des de Menorca açò ho podem dir ben clar i fort. Les escoletes menorquines fa anys que van iniciar aquest llarg camí d’adequació i qualificació per a ser el que són avui, un model de referència en l’educació infantil de l’Estat i d’Europa. Moltes d’elles van néixer en situacions precàries, impulsades per associacions de veïns o de pares, amb moltes dificultats financeres, amb poc reconeixement social i en locals que avui no dubtaríem de rebutjar, però amb el convenciment que el temps que han d’oferir al nen ha de ser un temps educatiu, que és un temps d’oportunitats i d’acolliment.

Twitter

Facebook

0

email