PRESENTACIÓ-DEBAT DEL LLIBRE
DIJOUS dia 10 de juny, a les 20 hores, es presentarà “La nació dels menorquins”, assaig sobre el fet nacional pensat, viscut i sentit des de Menorca. L’acte tindrà lloc a Ciutadella, a la Casa de Cultura, en format d’aportacions breus i debat. Intervindran Miquel Àngel Maria (autor del pròleg), David Sintes i jo mateix.
M’agradarà comptar amb la vostra assistència.
Supòs que hi ha moltes formes d’estar en silenci. Hi ha el silenci de qui vol escoltar amb delit la simfonia cinquena de Beethoven, o la del mestre que reclama l’atenció dels seus alumnes. Hi ha el silenci del bosc o de la mar, que no són ben bé silencis però que algú s’ha atrevit a dir-los així, “silencis sonors”. I deu ser cert.
Hi ha el silenci de qui atorga la raó, o de qui no té la valentia d’afirmar-se amb autoritat. També és silenci la censura. Hi ha silencis que oprimeixen. Massa silenci!!
Encara hi ha el d’aquell que vol reflexionar, o pregar sense xiuxiuejar, o llegir, o descansar. I el silenci amorós i de complicitat empàtica.
Hi ha sorolls de vida i silencis de mort. En el part el nounat esquerda el silenci. I el silenci dolç hauria d’acompanyar una mort digna.
Alguns d’aquests silencis són una virtut i d’altres són una covardia.
I encara n’hi ha més, hi ha el silenci dels místics. De la mística amb religió i de la mística sense religió. Aquest és un silenci per al recolliment personal, per a l’aïllament sensorial i sensitiu, per a la interiorització, per a la soledat espiritual. Sol ser un silenci sense inputs sonors ni visuals ni tàctils ni gustatius ni temporals -sí en canvi que de vegades hi ha inputs olfactius.
Saber estar en silenci és una virtut? Sí. Des del meu modest punt de vista sí. Saber callar i escoltar quan toca és una virtut cívica, i saber callar els sentits per escoltar –i mirar, i sentir- interiorment és una (bona) virtut vital. Callar els sentits per a sentir, quina paradoxa!!!. No és estrany idò que en algunes místiques es parli de veu o ull interior que permet escoltar (o no-escoltar) i veure (o no-veure) sense so ni llum l’essència del ser. La meva tesi d’experiències és que el silenci és una virtut vital necessària per a viure amb llibertat i harmonia. És també un goig.
I les virtuts s’han de mostrar i exaltar, i transmetre i educar.
La laïcitat, per una societat lliure i plenament democràtica.
“Ha de ser un pacte que tingui com a objectiu potenciar els valors de la llibertat de consciència i de religió, el pluralisme, la igualtat, el respecte, i la cohesió com a pilars fonamentals de la convivència al nostre país. Aquests són els fonaments de la laïcitat. Perquè la laïcitat constitueix una ètica civil, universalista i independent de qualsevol confessió o ideologia. Només des de la laïcitat, la llibertat de pensament i el pluralisme es pot construir una societat lliure i plenament democràtica. I estem convençuts que arribar a consensos que puguin convertir-se en un Pacte Nacional per la Laïcitat, és una passa més en la construcció d’aquesta societat desitjada.” (Paràgraf final del manifest a favor d’un Pacte per la laïcitat a Catalunya.)
———————————
Signa a favor dels pactes per la laïcitat (també a Menorca i a les Illes Balears). Coneix l’experiència de Catalunya: www.pactelaicitat.cat Promouen la iniciativa Esplais Catalans, Acció Escolta de Catalunya, Casals de Joves de Catalunya, Cooperacció, Ateneus Laics i Progressistes, la Fundació Ferrer i Guàrdia, la Fundació Terra, l’Escola Lliure El Sol i ENTORN sccl. Sumem un total de 180 entitats i projectes locals, 17.000 persones associades i donem serveis a 50.000 persones usuàries.
La Fundació Emili Darder acaba de publicar un recull d’articles on persones de diferents àmbits exposen la seva visió del fet nacional a les Illes Balears. El resultat final és aquest llibre titulat El nacionalisme progressista a les Illes Balears. De Menorca hi han participat Joan López Casasnovas, Àngel Misfud, Pau Obrador Pons, Josep Maria Quintana i jo mateix.
El llibre es presentarà per primera vegada dilluns dia 17 de maig a les 20.30 hores a l’edifici de Sa Riera (Carrer Miquel dels Sants Oliver, 2, de Palma de Mallorca). Esper que properament també es pugui presentar a Menorca.
Aquest és un retall de la meva aportació:
“Parlar del fet nacional només és possible si abans hem acordat què és una nació, quina és la nostra nació i quina nació volem ser. D’aquest tema n’hem parlat infinites vegades. Des d’aquelles “Jornades de debat sobre els Països Catalans” celebrades a Barcelona l’any 1976, i la seva posterior publicació l’any 1977 (Curial Edicions Catalanes), a l’edició de “Països Catalans, en plural” l’any 2005 (Editorial Moll), han passat moltes coses, però els reptes segueixen sent si fa no fa els mateixos. L’historiador Josep Fontana ho resumia així aleshores, en aquell llibre publicat dos anys després de la mort del Dictador: “una nació no és el producte fatal d’un passat sinó un sentiment de comunitat en el present i, per damunt de tot, un projecte de futur lliurement acceptat per un poble”. La qüestió nacional no és un tema inútil ni retòric, però tampoc no és una qüestió suficient. Ens cal un concepte de país que determini una certa racionalitat nacional, i ens cal també una complicitat emocional que faci viable la ruta. En el nostre país, com sol passar en tots els països frustrats (front els països excel·lits, en termes de Joan Fuster), el debat nacional és molt essencialista i conceptual. No és rar que sigui així, ni tampoc és dolent. Però també hauríem de reconèixer que és hora de tancar portes, i d’obrir finestres. És hora de tancar consensos nacionals i d’obrir horitzons creïbles i transformadors.”
Blog "nel martí" | Una publicació del PSM Menorca.
Potenciat per Wordpress i dissenyat per DinamicStudi.com © 2012 All rights reserved.