La Fundació Emili Darder acaba de publicar un recull d’articles on persones de diferents àmbits exposen la seva visió del fet nacional a les Illes Balears. El resultat final és aquest llibre titulat El nacionalisme progressista a les Illes Balears. De Menorca hi han participat Joan López Casasnovas, Àngel Misfud, Pau Obrador Pons, Josep Maria Quintana i jo mateix.
El llibre es presentarà per primera vegada dilluns dia 17 de maig a les 20.30 hores a l’edifici de Sa Riera (Carrer Miquel dels Sants Oliver, 2, de Palma de Mallorca). Esper que properament també es pugui presentar a Menorca.
Aquest és un retall de la meva aportació:
“Parlar del fet nacional només és possible si abans hem acordat què és una nació, quina és la nostra nació i quina nació volem ser. D’aquest tema n’hem parlat infinites vegades. Des d’aquelles “Jornades de debat sobre els Països Catalans” celebrades a Barcelona l’any 1976, i la seva posterior publicació l’any 1977 (Curial Edicions Catalanes), a l’edició de “Països Catalans, en plural” l’any 2005 (Editorial Moll), han passat moltes coses, però els reptes segueixen sent si fa no fa els mateixos. L’historiador Josep Fontana ho resumia així aleshores, en aquell llibre publicat dos anys després de la mort del Dictador: “una nació no és el producte fatal d’un passat sinó un sentiment de comunitat en el present i, per damunt de tot, un projecte de futur lliurement acceptat per un poble”. La qüestió nacional no és un tema inútil ni retòric, però tampoc no és una qüestió suficient. Ens cal un concepte de país que determini una certa racionalitat nacional, i ens cal també una complicitat emocional que faci viable la ruta. En el nostre país, com sol passar en tots els països frustrats (front els països excel·lits, en termes de Joan Fuster), el debat nacional és molt essencialista i conceptual. No és rar que sigui així, ni tampoc és dolent. Però també hauríem de reconèixer que és hora de tancar portes, i d’obrir finestres. És hora de tancar consensos nacionals i d’obrir horitzons creïbles i transformadors.”
Per favor prou de tonteries ja, voleu destroçar sa cultura menorquina, si voleu ser nacionalistes, que sigui de sa “nació” menorquina, no Catalana. Si tant estimau ser catalans anau a Catalunya, tothom més content.