«Gabriel Alomar, polític», l’article pòstum de Mateu Seguí i Puntas.

No Comments POST-IT (nota adhesiva)

 

 

 

L’escriptor, periodista i polític mallorquí Gabriel Alomar i Villalonga (Palma, 1873 – El Caire, 1941) va ser durant molt de temps una figura marginada i oblidada degut, segurament, a la radicalitat dels seus posicionaments (catalanistes, republicans i d’esquerres) i a la preeminència social d’un regionalisme eminentment tradicionalista. L’esforç de l’escriptor Antoni Serra per donar a conèixer la vida i l’obra de Gabriel Alomar és fonamental. L’any 1972 Serra publicà Gabriel Alomar (l’honestedat difícil), una de les millors biografies de Gabriel Alomar, i impulsà la reedició de l’obra alomariana La pena de mort, a la qual incorporà un estudi introductori. Abans, exactament l’any 1970, s’havia publicat El futurisme i altres assaigs (Edicions 62, 1970), amb un pròleg extraordinari d’Antoni-Lluc Ferrer. Precisament el treball de Ferrer farà que un jove periodista menorquí, Mateu Seguí i Puntas, publiqués l’any 1972 l’article «Gabriel Alomar, polític» (revista Lluc, 1972), un primeríssim intent per recuperar i reivindicar la figura intel·lectual de Gabriel Alomar. Article, quasi desconegut fins ara, que degué escriure entre finals de 1970 i inicis de 1971, tenint en compte que Seguí Puntas morí d’un accident de trànsit el 12 de març d’aquest darrer any. El treball del jove menorquí és posteriorment citat i referenciat en múltiples treballs, d’entre els quals cal destacar l’«Homenatge a Gabriel Alomar» de Gabriel Janer Manila publicat a la revista Lluc de l’octubre de 1977.

 

En qualsevol cas, l’article de Mateu Seguí i Puntas és un primerenc i extraordinari intent, des de Menorca, per recuperar l’obra assagística i política de Gabriel Alomar. Una aportació sense cap dubte significativa i valuosa.

 

També a https://mateuseguimercadal.net/gabriel-alomar-politic/
i www.nelmarti.cat

 

 

DÉU SENSE ARMARIS. CONFIDÈNCIES DE DOS CAPELLANS

No Comments POST-IT (nota adhesiva),TREBALLS I PUBLICACIONS

 

 

DÉU SENSE ARMARIS. CONFIDÈNCIES DE DOS CAPELLANS (Antoni Roig i Jaume Santandreu) Autor: Nel Martí Editorial El Tall (El calaix d’El Tall/38, 2023)

 

DÉU SENSE ARMARIS. CONFIDÈNCIES DE DOS CAPELLANS

(Antoni Roig i Jaume Santandreu)

Autor: Nel Martí

Editorial El Tall (El calaix d’El Tall/38, 2023)

 

A les llibreries de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera ja hi podeu trobar Déu sense armaris. Confidències de dos capellans. Aquest treball sorgeix a partir de la investigació que vaig començar fa anys sobre la repressió de l’homosexualitat durant el segle XX i en especial entre 1954 i 1978, període de vigència de la Ley de Vagos y Maleantes (1954-1970) i la Ley de Peligrosidad y Rehabilitació Social (1970-1978). En aquest sentit, recentment, he conclòs, amb el suport de l’Institut Menorquí d’Estudis, el treball de recerca «La repressió de l’homosexualitat a Menorca durant el franquisme» (IME, 2023).

Amb aquest nou llibre vull recuperar i reivindicar la veu d’aquells que no fa massa anys varen ser repudiats i expulsats de l’Església pel simple fet d’estimar de forma diferent al que marcaven els cànons de l’heterosexualitat procreadora, propugnats per la tradició catòlica. La història d’Antoni Roig i Jaume Satandreu calia ser contada i divulgada. 

Antoni Roig i Roselló (Eivissa, 1939) ingressà a l’ordre dels Carmelites Descalços l’any 1945. L’any 1976 fou finalista del Premi Planeta amb el llibre Todos los parques no son un paraíso. Memorias de un sacerdote, on narra la seva experiència com a persona homosexual.

Jaume Santandreu (Manacor, 1938) entrà al Seminari Conciliar de Sant Pere quan tenia 11 anys, i començà a exercir el sacerdoci l’any 1961. L’any 2004 publicà Catedral amb armaris, amb el qual obté el primer premi de narrativa gai-lèsbica Terenci Moix. En aquest llibre parla obertament de la seva homosexualitat.

En Déu sense armaris. Confidències de dos capellans els dos escriptors fan una mirada enrere, crítica, sincera i amorosa d’aquell difícil temps de repressió i exclusió. La seva és emperò també una mirada alliçonadora i alliberadora per a les generacions actuals. Moltes coses han canviat des de llavors, però també moltes segueixen intactes. La memòria d’aquests dos religiosos és una manera de visualitzar l’homofòbia que va existir i encara existeix en l’Església, i reivindicar una lectura humanitzadora i des-heterocisnormativitzada del Déu-amor. Destapem el vel! És hora que l’Església rompi els seus armaris, perquè l’amor sincer es pugui manifestar en totes les seves formes.

L’illa de Menorca en un mapa de fa uns 300 anys

No Comments POST-IT (nota adhesiva)

Font: Col·lecció de Mapes de l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona

 

En el mapa hi ha indicats els camins, les principals localitats, camps i boscos. La inscripció en tinta al marge inferior diu: «Escala de Leguas Mallorquinas de una hora y media de camino para un Hombre á Pié». M’ha semblat una imatge preciosa, aquesta de viure entre camins, pobles, camps i boscos. I un poc de la mar també.

Barraca de «Beni-atí»

No Comments POST-IT (nota adhesiva)

 


La recerca a través dels arxius et sol posar en contacte amb peces curioses i precioses, com aquesta, el dibuix en secció de la barraca de «Beni-Ati» (que supòs que és Biniati, a Sant Lluís), fet per l’arquitecte i polític català Joan Rubió Bellver (Reus, 1870 – Barcelona, 1952), oncle de l’arquitecte Nicolau Maria Rubió i Tudurí (Maó, 1891 – Barcelona, 1981), deixeble i col·laborador d’Antoni Gaudí i militant de la Lliga Regionalista d’Enric Prat de la Riba. El dibuix està fet l’any 1914 per publicar a l’anuari de l’Associació d’Arquitectes de Catalunya, dins l’article «Construccions de pedra en sec» de l’arquitecte i historiador Leopoldo Torres Baldás. Rubió Bellver també va ser el director de la restauració de la Catedral de Menorca l’any 1939.

Sobre l’autor

Benvingut al bloc personal de Nel Martí, un espai per a la reflexió i la comunicació. La columna vertebral del bloc és l’article breu, publicat de forma periòdica i sempre relacionat amb l’actualitat social, cultural o política. Més sobre l'autor

Arxius

Categories