Per a dia 15 de juny PIME Menorca ha organitzat, amb molt d’encert, una conferència sobre la figura de l’herència en vida que, des de la modificació de la Compilació de Dret Civil de les Illes Balears, és aplicable a Menorca. Una oportunitat magnífica per a conèixer millor aquesta figura, així com els beneficis i les oportunitats que ofereix la seva aplicació.

Efectivament, l’any 2017 el Parlament de les Illes Balears va aprovar una modificació substanciosa de la Compilació del Dret Civil de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera, a través de la Llei 7/2017, de 3 d’agost. Aquesta modificació, de llarga i complexa negociació, fa afectar especialment i específicament Menorca en tres importants qüestions. La primera és la successió intestada a favor de les administracions territorials, consells i ajuntaments, en detriment de l’Estat i del Govern de la CAIB. És a dir que, a partir del desenvolupament del dret civil propi de Menorca i les Illes Balears fet a la nova llei, les persones amb veïnatge civil balear que moren sense testament i sense familiars que tenguin reconegut el dret a heretar, el patrimoni del difunt passa als ajuntaments i als consells, a parts iguales. En canvi, abans de la modificació de la Compilació del 2017 el patrimoni dels sense hereu passava directament a l’Estat central. A més, a la nova norma, es fixa també que les administracions hauran de destinar preceptivament els béns heretats, o el seu producte o el seu valor, a institucions o establiments d’assistència social, d’educació o culturals ubicats en el seu respectiu territori. 

(més…)

El passat 28 d’abril es varen celebrar les eleccions generals espanyoles a través de les quals s’elegí als diputats electes, per la circumscripció de les Illes Balears, i als senadors electes, per les circumscripcions de Mallorca (tres), Menorca (un) i Eivissa i Formentera (un). Tanmateix emperò la composició de la Cambra Alta no només depèn de l’elecció directa per sufragi universal (208 senadors). Una part dels senadors (actualment 58) són elegits per les diferents assemblees legislatives de les Comunitats Autònomes, a raó d’un senador per assemblea i un altre per cada milió d’habitants del seu territori. Per tant, a les Illes, ens corresponen dos senadors autonòmics que seran elegits a partir de la constitució del nou Parlament de les Illes Balears resultat de les eleccions autonòmiques del 26 de maig d’enguany.

De les eleccions del 28 de maig a les Illes Balears se’n van derivar 4 senadors del PSOE i 1 senador del PP. Els senadors autonòmics, en canvi, Francesc Antich, del PSOE, i Antoni Fuster (que va substituir a José Ramón Bauzá), del PP, seran substituïts a partir dels resultats de les eleccions autonòmiques del 26 de maig. En aquesta darrer cas, tant la Constitució espanyola i l’Estatut d’autonomia com el nou Reglament del Parlament de les Illes Balears aprovat el 19 de març de 2019 (BOPIB núm. 190, de dia 11 d’abril de 2019), estableixen que la designació dels dos senadors autonòmics de les Illes s’ha de fer a través de l’aplicació del criteri de representació proporcional, i per tant seran els dos grups majoritaris, PSOE (19 diputats) i PP (16 diputats), els encarregats de proposar els nous senadors que es votaran de forma conjunta al ple del Parlament. Tot i les propostes dels grups sobiranistes, insularistes i regionalistes (MÉS per Mallorca, MÉS per Menorca, Gent per Formentera i PI) de modificar la forma d’elecció dels senadors (a través de votacions separades i de la majoria qualificada) per tal d’incrementar la vinculació de la seva elecció al territori que representen, la manca de consens al si de la ponència per a la reforma del Reglament, especialment per part del PP i del PSOE, no ho van fer possible. Per tant, una vegada constituït el nou Parlament, la majoria més que suficient dels 35 diputats agrupats del PP i del PSOE, podrien fer possible l’elecció conjunta dels seus candidats a la Cambra Alta.

És cert, emperò, que el PP i el PSOE tenen també l’opció d’intentar consensuar amb la resta de grups polítics els senadors designables pel Parlament per a representar les Illes Balears a la cambra de representació territorial. Però a més a més de poder-ho fer, el PSOE es podria veure obligat a haver-ho de fer si en la negociació del nou Govern de les Illes Balears es planteja que la designació del senador de la banda esquerra de l’hemicicle ha de format part del contingut del nou pacte de governabilitat que faci presidenta a Francina Armengol. I no seria una novetat. Així va passar ja l’any 2015 per exigència de Podemos, tot i que finalment el senador fos Francesc Antich, aquell que va sortir de la cambra per a no votar l’article 155 per a suspendre l’autonomia de Catalunya.

(més…)