Herència en vida

No Comments Activitat política,Més per Menorca,POST-IT (nota adhesiva)

 

Per a dia 15 de juny PIME Menorca ha organitzat, amb molt d’encert, una conferència sobre la figura de l’herència en vida que, des de la modificació de la Compilació de Dret Civil de les Illes Balears, és aplicable a Menorca. Una oportunitat magnífica per a conèixer millor aquesta figura, així com els beneficis i les oportunitats que ofereix la seva aplicació.

Efectivament, l’any 2017 el Parlament de les Illes Balears va aprovar una modificació substanciosa de la Compilació del Dret Civil de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera, a través de la Llei 7/2017, de 3 d’agost. Aquesta modificació, de llarga i complexa negociació, fa afectar especialment i específicament Menorca en tres importants qüestions. La primera és la successió intestada a favor de les administracions territorials, consells i ajuntaments, en detriment de l’Estat i del Govern de la CAIB. És a dir que, a partir del desenvolupament del dret civil propi de Menorca i les Illes Balears fet a la nova llei, les persones amb veïnatge civil balear que moren sense testament i sense familiars que tenguin reconegut el dret a heretar, el patrimoni del difunt passa als ajuntaments i als consells, a parts iguales. En canvi, abans de la modificació de la Compilació del 2017 el patrimoni dels sense hereu passava directament a l’Estat central. A més, a la nova norma, es fixa també que les administracions hauran de destinar preceptivament els béns heretats, o el seu producte o el seu valor, a institucions o establiments d’assistència social, d’educació o culturals ubicats en el seu respectiu territori. 

Aquesta modificació va provocar la reacció contrària del centralisme, tant de Mallorca com de l’Estat, que volien que el patrimoni del sense hereu passés al Govern de les Illes Balears i no als consells insulars. En aquest sentit l’Estat va emetre un advertiment d’inconstitucionalitat contra el protagonisme dels consells insulars com a receptors de les herències declarades intestades. Finalment, l’advertiment va decaure, i els consells seran receptors i administradors de les herències sense testament.

La segona qüestió de la Compilació que es revisa i modernitza és la figura de la societat rural menorquina, un contracte de societat civil propi i particular de Menorca entre el propietari d’una finca rústica i el conreador, per a la seva explotació associativament.

I la tercera novetat específica per a Menorca és la donació amb definició, o herència en vida. Tot i la significació històrica i política dels dos temes anteriors, l’aplicació a Menorca de l’anomenada herència en vida, fins aleshores només prevista per a Mallorca (i per a Eivissa i Formentera a través d’una altra figura), suposa sense cap dubte un gran i just avantatge per a les famílies menorquines que vulguin traspassar en vida bens als seus hereus, amb la fiscalitat molt més favorable de les successions. Concretament, la transmissió després de la mort és d’un 1% en l’Impost de successions i un 0% en IRPF; en canvi, la donació en vida és del 7% en l’Impost de successions i del 20% en IRPF.

Les herències en vida són aplicables a Menorca des de l’any 2017, i des de llavors, en un any i mig, s’han dut a terme, segons l’Agència Tributària de les Illes Balears, 251 operacions, que han suposat un estalvi per a les famílies menorquines de més de tres milions i mig d’euros. Uns recursos que han permès en molts casos fer donacions destinades a crear noves inversions productives o facilitar l’accés a l’habitatge dels hereus (Veure taula adjunta, construïda a partir de les dades facilitades pel Govern de les Illes Balears). En qualsevol cas, tant en aquests casos com en la resta, el benefici és evident; a més d’acabar amb una discriminació avui injustificable, que perjudicava greument Menorca respecte de la resta de la Comunitat Autònoma.

Finalment, i a part dels canvis i beneficis exposats anteriorment, la simple modificació de la Compilació ha suposat no només l’actualització i l’inici de la desmomificació del nostre dret civil, sinó també la reafirmació de la nostra història i del nostre autogovern. El dret civil és, juntament amb la llengua, la cultura i la història, l’expressió dels nostres orígens i de la nostra forma d’entendre la vida privada com a poble. Recordem que es tracta de drets anteriors a la Constitució espanyola -l’origen dels quals deriven de les institucions d’autogovern pròpies-, que aquesta reconeix i empara (en l’art 149), i que l’Estatut d’Autonomia recull com a competència exclusiva a desenvolupar (art. 30.27 i 54.1).

La Compilació té el seu origen en la Carta de Franquesa atorgada per Jaume I als pobladors de Mallorca, i que va regir a tot el Regne de Mallorca. El dret civil de l’arxipèlag, a semblança del que va caracteritzar la governança del Regne de Mallorca, va respectar les normes i els costums de cada una de les illes. És per açò que el dret civil de les Illes Balears, recollit en forma de Compilació, s’estructura en tres llibres, un per cada territori insular, dels quals el II és específic de Menorca, i que ara, amb la modificació del 2017, recull l’herència en vida.

 

(La conferència organitzada per PIME Menorca serà dia 12 de juny, a les instal·lacions de PIME a Maó. S’ha de fer reserva a la seva pàgina web www.pimemenorca.org Els ponents, experts en el Dret Civil de les Illes Balears, són Miquel A. Mas i Colom, advocat, i Alejandro del Campo, advocat i assessor fiscal.)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Sobre l’autor

Benvingut al bloc personal de Nel Martí, un espai per a la reflexió i la comunicació. La columna vertebral del bloc és l’article breu, publicat de forma periòdica i sempre relacionat amb l’actualitat social, cultural o política. Més sobre l'autor

Arxius

Categories