Diumenge que ve, dia 17 de maig, es celebra el Dia Internacional contra la LGTBIfòbia per a denunciar totes les violències contra la diversitat afectivosexual. Aquests dies previs són un bon moment per a informar, reflexionar, reivindicar,… i cridar. Precisament el curtmetratge #ElMundoEntero (2016), de l’escriptor i director de cinema Julián Quintanilla, és un bell crit contra la LGTBIfòbia.

Certament, #ElMundoEntero és una petita i bella joia que val la pena recuperar aquests dies per a convertir-la en un homenatge, o millor dit en un LGTBInatge a favor de totes aquelles Charys –protagonista del curt- que es rebel·len contra les heteronormativitats masclistes i patriarcals, plenes de prejudicis, valoracions i conductes que marginen i violenten les persones LGTBI. El crit de na Chary és un crit llibertador, a favor de la llibertat afectivo-sexual, d’identitat, expressió i orientació sexual. Visca la #LaChary.

¡Visca todes les Charys del món sencer i que… “En esta puta vida y pa’ dos días que vamos a vivir, que cada uno se coma lo que quiera mientras no moleste a nadie“.

Podeu veure el curtmetratge sencer > ver.elmundoentero.com i http://www.elhijolachary.com/  @quintanillaconq

#Stophomofobia  #visibilidadlgbt  #lgtbifobia   #LGTBI+   #Trans   #OrgullLGTBI2020   #Menorca

@menorcalgtbi  @llavedelarmario  @benamics  @FLGFamiliesLGTB  @fagc_catalunya   @ChrysallisAEFMT   #Diverxia   @sesfoneres

No fa falta afegir res al viscut i sentit patiment de la gent. Patiment de mil patiments alhora. Tan mateix la força de la voluntat optimista haurà de vèncer.

Ara és hora, emperò, d’ajuntar tot el talent polític per a fer front a les crisis –en plural- del covid-19. I no deu ser hora, encara, de posar damunt la taula les escandaloses mancances i errors d’aquestes darreres setmanes (a tots els nivells), però sí les demandes. I una –demanda- que encara no entenc com ningú no l’ha plantejada i executada és la constitució urgent i permanent de la Comissió menorquina de batlles i batlesses per a gestionar tant la crisi sanitària com la crisi econòmica i social que se’n derivarà. És hora de posar tota la intel·ligència i talent polítics al servei de la gent. I no basta en dir-ho.

A hores d’ara algú hauria d’haver posat damunt la taula, en l’àmbit de Menorca, el pla de mesures que necessita l’illa per a recuperar-se, i que hauran d’executar i unificar els ajuntaments, que hauria de coordinar i liderar el Consell i que totes, unes i altres, haurien d’exigir unànimement a Palma i a Madrid. Com què ningú no ho fa, ho faran des de Palma i des de Madrid; i des de la perspectiva, sensibilitat i model de Palma i Madrid.

La Comissió de Batlles de Menorca era i és l’instrument ideal per a sinergiar el talent polític, i deixar-se de laments i complaences. És hora de coordinar, de liderar, de compartir, d’estudiar, de reivindicar.