
L’impacte de Joan Fuster i «Nosaltres, els valencians» en Andreu Murillo i Tudurí

La promesa autodeterminista (des de la perspectiva menorquinista)

A Joan F. López Casasnovas
El jurament o la promesa per ser diputat, conseller, regidor o qualsevol altre càrrec públic, és una previsió que, avui, jurídicament té poca eficàcia. La seva formulació és bàsicament formal i protocol·lària. Ara bé, també no és política. L’objectiu del present article és, ni que sigui de forma genèrica, analitzar i valorar la promesa autodeterminista del menorquinisme polític des de l’any 1983.
«L’hora tretze», de Pompilio Piris Seguí

Divendres dia 10 de juny, a la Llibreria VaDllibres, es va presentar el primer poemari de Pilio Piris, Tretze campanades i altres sons, una reflexió poètica sobre el temps i la recerca del propi alliberament.
En Pilio Piris Seguí va néixer a Ciutadella l’any 1944, i des de fa ja uns quants anys viu a Vilassar de Dalt. Sempre ha viscut a pont entre Menorca i Catalunya. Els seus estudis de primària els va cursar a Ciutadella, però els va continuar a Sarrià on, a més, va exercir de mestre. És un gran afeccionat a les «coses antigues» -com diu ell- i un actiu col·laborador en les xarxes socials dedicades a les fotografies d’època. També és un apassionat de la rellotgeria; de la màquina del rellotge, més que no de la capsa o del moble. No és estrany per açò que publicàs l’any 2007, amb l’editorial Nura, Història dels rellotges Públics de Ciutadella de Menorca, un estudi de recerca sobre els rellotges en els espais públics de Ciutadella des del segle XVI fins l’actualitat. I què té a veure tot açò amb l’estrena de «Tretze campanades»? Idò sí, hi té a veure. I molt. El fil conductor és el mateix: el temps.
D’aquesta hora tretze, d’aquesta campanada tretze, diu
[El rellotge]
«d’ell vaig aprendre a viure
les hores d’esperança,
les que ningú em pot robar»
JOAN BENEJAM I VIVES, EN L’OBRA DE JOAN TIMONER I PETRUS

Joan Benejam i Vives (1846-1922), a més de gran mestre i gran escriptor, va ser també un actiu publicista que entre d’altres treballs publicà una reducció a escala 1/44000 del mapa de Menorca elaborat per Miquel Sorà. Joan Benejam i Josep Moll, pare de Francesc de Borja Moll, s’encarregaren de la reproducció a escala i dels addicionals del mapa que medeix 116 per 69 centímetres. La gravació fou feta per A. Soler i la impressió es va fer a Barcelona l’any 1887. La seva edició va ser àmpliament recollida als mitjans de comunicació de l’època, tant de Menorca com de fora de l’illa, com El bien púbico (14 d’abril de 1887), El Vigía de Ciudadela (20 d’abril de 1887), El Liberal (25 d’octubre de 1887), El Áncora (4 de gener de 1988), El Mahonés (21 de desembre de 1887), entre d’altres. L’11 de febrer de 1988 surt publicada una ressenya del mapa a El Magisterio Balear, en la qual es proposa que el mapa sigui distribuït a les escoles, especialment de Menorca, per a ús docent.
