Divendres dia 10 de juny, a la Llibreria VaDllibres, es va presentar el primer poemari de Pilio Piris, Tretze campanades i altres sons, una reflexió poètica sobre el temps i la recerca del propi alliberament.
En Pilio Piris Seguí va néixer a Ciutadella l’any 1944, i des de fa ja uns quants anys viu a Vilassar de Dalt. Sempre ha viscut a pont entre Menorca i Catalunya. Els seus estudis de primària els va cursar a Ciutadella, però els va continuar a Sarrià on, a més, va exercir de mestre. És un gran afeccionat a les «coses antigues» -com diu ell- i un actiu col·laborador en les xarxes socials dedicades a les fotografies d’època. També és un apassionat de la rellotgeria; de la màquina del rellotge, més que no de la capsa o del moble. No és estrany per açò que publicàs l’any 2007, amb l’editorial Nura, Història dels rellotges Públics de Ciutadella de Menorca, un estudi de recerca sobre els rellotges en els espais públics de Ciutadella des del segle XVI fins l’actualitat. I què té a veure tot açò amb l’estrena de «Tretze campanades»? Idò sí, hi té a veure. I molt. El fil conductor és el mateix: el temps.
D’aquesta hora tretze, d’aquesta campanada tretze, diu
[El rellotge]
«d’ell vaig aprendre a viure
les hores d’esperança,
les que ningú em pot robar»
(més…)
