Quin oi aquesta gent que cada dia ens ha de contar la seva perfecta vida a través d’Instagram i Facebook,…. “desconfiau” ens hagués dit Wayne Dyer, autor de “Les teves zones errònies”, perquè en alguns casos és una mostra de les pròpies debilitats o de sospitoses campanyes d’autoafirmació d’intencionalitats incertes (o molt certes).

Per a la resta de mortals, la vida és una altra cosa, més complexa, més autèntica, més privada, més sincera, menys virtual. En definitiva: real.

[Text de Carla Segura i il·lustracions de Blanca A. Mató, i altres col·laboradores (Menorca, 2022)]

Aquesta publicació –fanzine, s’autodefineix ella mateixa- recull les vivències sobre la identitat i el desig afectivosexual de divuit persones d’entre quinze i setanta-quatre anys, que han crescut o viscut a Menorca. És clarament una rara avis a la nostra illa. Un iniciativa inèdita per donar veu a aquelles persones que no compleixen amb els cànons normatius d’identitat i/o desig sexuals, i que han estat silenciades «no innocentment» i «no sense patiment».

Converses pendents és un crit d’alliberament per sonoritzar els silencis darrera dels quals s’hi amaga intolerància, incomprensió, supremacia, paternalisme i masclisme. Perquè visibilitzar i sonoritzar és alliberar, i alliberar-se. Perquè no es tracta de ser normal, sinó de ser lliure per viure la intimitat –el jo afectivosexual- plenament i constructivament. La vida és massa breu per reduir l’important a un simple silenci. Que no ens quedi mai, idò, una conversa pendent!

El 28 de desembre de 1977 Joan Fuster publicà al diari La Vanguardia l’article «Apuntes para un juicio final», una espècie de necrologia de Charles Chaplin (que havia mort el 25 de desembre de 1977 a Suïssa) on comenta certs aspectes biogràfics del genial còmic i cineasta britànic, i analitza algunes de les pel·lícules més rellevants de la seua filmografia en el context històric i polític de la primera meitat del segle XX.

En ple mes de desembre, i en el context de la clausura de l’Any Fuster, ben val la pena recordar la seva faceta de crític cultural, i sense cap dubte al gran Chaplin.

Aquesta imatge pertany al treball de Francesc de Borja Moll, «Nomenclatura de les sínies del País Valencià i les Illes Balears», publicat l’any 1937 al Butlletí de Dialectologia Catalana de la Revista Catalana de Lingüística, dirigida per Pompeu Fabra i Joan Coromines. A la revista, entre altres dibuixos, hi surt la sínia de L’Havana a Ciutadella.

La publicació no esmenta l’autor del dibuix, la qual cosa fa pensar que és el mateix Francesc de Borja Moll, autor del treball. Tanmateix es sabut que Moll tenia una gran habilitat per al dibuix, cosa que es pot veure en moltes de les il·lustracions del Diccionari.