Tres dies. Només falten tres dies per a la data final de tancament del nou model de finançament de les comunitats autònomes. Açò sí, esclar, a no ser que s’estableixi una enèsima pròrroga. En qualsevol cas, sembla que el tema respira malament per a la psudonació de les Illes Balears.
La xifra que el govern de Zapatero ha posat damunt la taula com a quasi-darrera-oferta (entre 300 i 400 milions d’euros anuals) està molt enfora d’allò que la societat civil i política balear considera just. Una justícia que té a veure amb un dèficit fiscal de 3.000 milions d’euros anuals. Som una de les comunitats autònomes que més aporta a l’Estat i la que menys rep en finançament i en inversions. La conseqüència és evident: tenim una estructura de serveis bàsics (educatius, sanitaris, de comunicació,…) extremadament fràgil que posa en perill el benestar i la cohesió social de les Illes.
Quin finançament reclamam? Ni més ni menys que aquell que equipari la despesa pública per càpita a la mitjana de l’Estat; que corregeixi el dèficit acumulat al llarg de 30 anys per un finançament injust i una despesa estatal molt inferior a la mitjana (fet que tant l’exministre Solbes com el president Zapatero han reconegut obertament); que té en compte l’increment de població; i que compensi el cost de la insularitat i pluriinsularitat de la nostra comunitat. Amb quins nombres es tradueix açò? El PSM-Entesa Nacionalista ho ha valorar en uns 897 milions d’euros més, i la Plataforma Cívica en uns 800 milions. La Plataforma, a més a més, ha fixat un mínim (molt mínim) de finançament addicional de 500 milions, xifra a la qual ni tan sols s’aproxima l’actual proposta del govern de Madrid.
Caldrà esperar, però els vents no ens són favorables. Què farem aleshores? Què farà aquesta comunitat, la seva societat civil i les seves institucions, si la proposta de finançament no arriba ni als mínims més mínims per a garantir el benestar i la igualtat de drets amb la resta de ciutadans de l’Estat? Què farà aquesta societat si l’Estat decideix actuar contra el sentir i la llei de l’Estatut d’Autonomia? Les opcions són vàries:
– No signar la proposta.
– Iniciar la via judicial, per l’incompliment de l’Estatut.
– Fer un front patriòtic de tots els representants electes de les Illes a les Corts Generals, votant en contra de la llei de finançament i dels pressuposts generals de l’Estat.
– Proposar un canvi de model de finançament, i reclamar el Concert econòmic.
I segur que moltes altres opcions menys o més agosarades, però ens caldrà sobretot unitat de nació política. Ara és l’hora de veure on cadascú situa les seves lleialtats i fidelitats.
