1. Fa uns mesos vau rellevar Joan Lluís Torres com a portaveu del PSM a Menorca; podem dir que és el primer pas de l’estratègia electoral del PSM cap a les eleccions del 2011?

El relleu en el càrrec de portaveu no té res a veure amb la candidatura a les eleccions del 2011. En Joan Lluís va assumir en el seu moment el càrrec de portaveu per tal de separar la veu institucional al Consell de la veu del PSM. Des del moment que ell passa a ser conseller, el partit sap que ha de tornar a separar les dues funcions, institucional i de partit. I ho va fer aleshores, el maig passat. Açò és tot. Quant a les eleccions autonòmiques i municipals només puc dir que el PSM ha iniciat un procés de debat intern per tal de definir programes i candidatures. És, emperò, un procés molt inicial i ningú no està en aquests moments en disposició d’afirmar qui serà el candidat. El Consell de Direcció Política o l’Assemblea ho hauran de decidir.

2. D’acord, però tothom dóna per fet que vós sereu el cap de llista a les eleccions.

 Quan vaig decidir no repetir com a conseller de Cultura ho vaig fer amb la clara voluntat de fer un temps distanciat de l’activitat del partit i especialment de l’activitat institucional. No hi ha motius polítics, només opcions personals. Així i tot, he de dir que el desgavell del PP i del grup mixt a Ciutadella no em van deixar tota la tranquil·litat que volia, però què hi farem? Ara, després de dos anys, he acceptat la responsabilitat de portaveu perquè així m’ho han demanat i perquè és una activitat que puc compaginar amb la meva professió de mestre. La gent pot donar per fet el que vulgui, però només serà real quan l’Executiva del partit ho plantegi formalment (si ho ha de fer), quan jo ho accepti (si ho faig) i quan el Consell Polític ho ratifiqui (si ho fa). Encara no ha passat res de tot açò. Què contestaré si açò passa? No ho sé, de veritat, ho hauré de pensar molt bé. Tenc moltes raons per dir que no, i moltes altres per dir que sí. Raons personals i raons polítiques, lògicament.

3. Suposem que no arribau a ser candidat, us presentaríeu per segona vegada a la Secretaria General del partit?

No en tenc ni idea. No tenc ni la vida personal ni la visió política tan estructurades per saber què faré en cada circumstància. Som ordenat, però no tant.

4. És necessari el relleu a cal PSM? És hora de “jubilar” algunes persones per deixar pas a sang nova?

Jo som dels que crec que un partit ha de saber combinar les dues forces, la de la renovació i la de l’experiència. No es tracta ara de posar gent jove o cares noves perquè sí. En cada moment el partit ha de saber triar les persones més adequades per a cada responsabilitat, i en aquesta presa de decisions caldrà tenir en compte l’experiència, l’oportunitat, la renovació i molts altres factors. És evident que les persones són un element central en el partit, però per a mi la sang del PSM són les seves idees, les seves utopies i esperances. I aquestes són molt vives. En tot cas, si hagués de renovar alguna cosa renovaria el vocabulari.

És difícil de saber. En qualsevol cas, valor positivament que en l’escenari polític insular hi hagi una nova formació –em referesc a UME– que s’identifiqui amb el menorquinisme, més centrada i més liberal que el PP. Quant a UPCM, crec que té la seva efectivitat a Ciutadella, però no veig extrapolable el seu model al conjunt de l’illa. I finalment, quant a UpyD, no sé què dir: no té una identitat política clara. L’únic que crec que uneix els seus simpatitzants i afiliats és el model d’una Espanya-nació forta davant el federalisme i el sobiranisme.

10. Creis que el PSOE us pren espai electoral? Quina és la relació entre els dos partits?

La seva intenció ho és, d’açò no en tenc cap dubte. Ara bé, el camí de les idees de cada partit és ben diferent. El PSOE ha optat per prioritzar la visió d’estat-nació i renunciar així a un posicionament més autònom, més menorquinista, més insularista. El PSM, en canvi, és l’únic referent ideològic del menorquinisme d’esquerres que, sense renunciar a la seva identitat, aspira a obtenir la confiança de sectors més amples que tenen com a idea central el dret dels menorquins a decidir i gestionar el propi futur. Menorca necessita un canvi. I aquest canvi no vindrà mai de la mà del PSOE o del PP. Ells juguen a la política com qui juga a ping-pong. L’alternança és ara tu i ara jo, i res no canvia. Nosaltres proposam canviar de taula i de regles de joc. La seva taula es diu Espanya, la nostra Menorca. En les seves regles de joc Menorca és perifèrica, en les nostres Menorca és central.

11. Quina valoració en fas d’aquests primers mesos del govern PSOE-PSM a l’Ajuntament de Ciutadella?

En primer lloc jo voldria recordar que el govern a l’Ajuntament no era l’opció del PSM, crèiem que l’electorat ens havia demanat seguir fent una oposició rigorosa i constructiva. Ara bé, les circumstàncies absolutament excepcionals provocades pel PP i els seus trànsfugues ens van obligar a assumir aquesta opció en forma de govern progressista en minoria. Han estat uns mesos de molta feina i amb uns objectius molt clars: recuperar la transparència, la confiança i el prestigi de la institució. S’ha aprovat un nou pressupost municipal, rigorós i auster. S’han reactivat els àmbits de participació ciutadana. I s’han redefinit i racionalitzat de forma consensuada molts dels projectes i equipaments culturals. S’ha creat una comissió assessora de patrimoni, el Consell de Ciutat, un protocol de compres, s’ha licitat una nova escoleta infantil, etc. El balanç és sense cap dubte positiu. I respecte de l’acció de l’equip de regidors del PSM n’esteim molt satisfets, fan molt bona feina.

12. A Ciutadella gestionau àrees tan importants com Hisenda, Cultura o Serveis Socials quasi sense pressupost i amb molts projectes ja començats. La pregunta és clara: ha valgut la pena assumir el govern? No us pot desgastar cap al 2011?

Els resultats de les passades eleccions municipals van ser molt bons per al PSM. La llista que encapçalava na Maite Salord ens va donar quatre regidors. En qualsevol cas, la nostra lectura i la nostra opció era la de fer política d’oposició quatre anys més i no forçar un govern progressista en minoria ni un govern amb la dreta social d’UPCM. Però les circumstàncies excepcionals generades pel PP i els seus trànsfugues ens van obligar a canviar de plantejament i assumir la nostra responsabilitat en forma de govern de salvació.Les expectatives d’aquest govern són molt realistes, i tenen com a objectiu central regenerar l’Ajuntament tant des del punt de vista econòmic, com de prestigi social, com de la seva relació i posició amb la resta de l’illa. No és hora de fer volar coets, i sí que és l’hora de planificar molt bé, de cercar recursos i d’estar molt a prop dels ciutadans que passen uns moments difícils en aquest temps de crisis.

13. Continua sent el partit del NO: no al desdoblament de la carretera general, no als camps de golf, no a l’ampliació de l’aeroport, no als ducs d’alba del dic de Ciutadella… no al progrés com diu el PP?

Con ho faig ara per dir-te que açò no és cert sense dir “no”? Tots els partits diuen que no a algunes coses i sí a d’altres. Per exemple, el PP diu no al català, diu no a la conservació del paisatge, diu no a les infraestructures dimensionades, diu no a una estructura de comunitat autònoma fonamentada en els governs insulars, diu no a la capacitat de decidir dels menorquins… A tot açò nosaltres deim que sí.

14. Tots coneixem el discurs del PSM en temes com identitat, país, cultura, educació, llengua… però després gestionau Agricultura o Economia; quin és el vostre discurs sobre aquests temes?

Encara que ara s’hagin posat de moda els partits unidireccionals, és a dir que es fonamenten en un sol objectiu (tant si aquest es diu Espanya, ecologia o regeneració democràtica), jo pens que un partit és realment un partit si és capaç de tenir una visió global d’allò a què aspira. El PSM creu en un determinat model d’illa, de país, de paisatge. I des d’aquest model ha d’oferir plantejaments i respostes a la seva realitat. Volem una economia que no perdi de vista allò que és essencial: que ha d’estar al servei de les persones. Volem una economia equilibrada, dinàmica i moderna, que situï el paisatge com a valor afegit, que faci de l’illa una “illaïtat” (un valor positiu) i no un aïllament (un valor negatiu). I per açò hem de pensar des d’aquesta illaïtat: hem de tenir els millors sistemes de comunicació, per desplaçar-nos (en avió o vaixell) i per a no desplaçar-nos (amb les tecnologies de banda ampla).

15. Tenim l’Estatut que ens mereixem?

Tenim l’Estatut que van elegir els partits que tenien una majoria parlamentària en aquell moment. No és l’Estatut del PSM, tot i que el PSM hi va fer molta feina. És un Estatut que no equipara les dues llengües oficials, i posa el català com a llengua de segona categoria. És un estatut que no ens reconeix com a nació. És un Estatut que no resol el tema del finançament com a comunitat autònoma. Així i tot, té també moltes coses bones que encara no s’han aplicat, com el nou protagonisme que atorga als consells insulars com a institucions autonòmiques. Clar que aquest protagonisme només serà real si tenen la capacitat i l’autonomia financera suficient. I per ara no és així.

16. Quina és la vostra opinió del nou model de finançament?

Que és insuficient, i no respon a les aspiracions ni a les necessitats dels illencs i dels menorquins. La nostra comunitat seguirà aportant molt a l’Estat i no rebrà els recursos suficients per oferir uns serveis equiparables als del conjunt d’Espanya. Aquest no és el model del PSM. En la reforma de l’Estatut ja vam proposar un finançament basat en el concert econòmic i que comptés amb les parets mestres de l’arquitectura institucional balear: els consells insulars. Però tenim l’Estatut que tenim perquè PSOE i PP ho van voler així.Ara el conseller d’economia, Carles Manera, afirma que l’aportació extra del nou finançament servirà per eixugar deute. De cap manera, deim noltros? El finançament a servir per reforçar la capacitat dels consells insulars i els ajuntaments per respondre a les necessitats dels ciutadans. En una època com aquesta, de crisi profunda, no seria raonable fer una altra cosa.

17. Sigueu sincer: qui defensa més els interessos de Menorca a Madrid, el senador per Menorca Artur Bagur o el senador autonòmic Pere Sampol?

Pere Sampol.

18. Quina és la recepta del PSM (que, no ho oblidem, comparteix tasques de govern a les Balears) vers la crisi econòmica que patim? 

Abans de res ens toca estar al costat dels més afectats per la crisi. Aquesta és una prioritat. Una altra prioritat és dissenyar, amb acords i consensos politics i socials, un itinerari cap a un model econòmic equilibrat, sostenible i generador de benestar. És absurd que a hores d’ara tots reconeguem que el turisme actua de motor de l’economia menorquina i alhora no tinguem clar quina és la imatge (i per tant els productes i qualitats) de Menorca que volem promocionar.

19. Finalment, què té la política per a en Nel Martí que fa que, tot i intentar tornar plenament a la docència, no aconseguiu deslligar-vos-en?

I no ho sé! La política com a forma d’organitzar la vida pública i els límits amb la vida privada hauria de ser una característica del ser ciutadà. Jo em consider mestre perquè vull ser un bon mestre, i els temps de dedicació exclusiva a la política són per a mi uns parèntesis. M’agrada el debat polític i la gestió pública; però no són les meves prioritats, o les meves úniques prioritats.

Setmanari El Iris, agost 2009