L’ideari lingüístic dels diaris de Menorca
Vostè deixaria de comprar el Diari Menorca o l’Ultima Hora-Menorca si aquests es publiquessin en català? Quin és el motiu real perquè la premsa diària insular no utilitzi el català com a llengua vehicular? Em vénen al cap molts arguments però bàsicament tots es podrien encaixar en una mateixa triada formada per la competència lingüística, la rendibilitat econòmica i l’opció ideològica.
No fa falta estendre’s gens en la competència lingüística dels redactors dels mitjans escrits ni en la dels seus lectors. Segons les enquestes sociolingüístiques la debilitat de la nostra llengua no es troba en el coneixement sinó en l’ús. La immensa majoria de menorquins i menorquines entenen tant el català oral com l’escrit, però en canvi no el poden utilitzar en tots els àmbits de la vida. La competència lingüística no és un argument significatiu.
Respecte del segon argument –la rendibilitat econòmica- no em convenç. No he vist cap estudi de mercat en aquest sentit, i dubt molt que s’hagi fet. Si la immensa majoria de lectors actuals són competents tant en català com en castellà, perquè haurien de deixar de comprar el seu diari habitual escrit en la llengua pròpia (i fixau-vos que no dic exclusiva) de Menorca? I les empreses que s’anuncien, deixarien de fer publicitat per aquesta mateixa raó? Home, açò és el peix que es menja la cua. Si els anunciants saben que es venen el mateixos diaris, el més lògic és també que ells mantinguin la confiança en un mitjà que han triat per a invertir publicitàriament. El temor i el risc empresarials poden ser una raó, però no són suficients. Aquests mitjans de comunicació es passarien al català si l’administració assumís aquest risc empresarial durant un prudencial temps d’adaptació?
I l’opció ideològica? Açò ja són figues d’un altre paner. La meva sensació és que la raó primera perquè la premsa escrita insular no s’editi en català té més a veure amb l’ideari, amb la línia editorial –amb l’ideologia, vaja- del mitjà en qüestió que no amb raons de tipus empresarial. Un ideari que per altra banda és un ideari ocult, no manifest, no explicitat, i que està relacionat amb la idea de “neutralitat”. Així com anys enrere el castellà tenia l’estatus social –el prejudici diria jo- de llengua de prestigi, avui, que açò no és així en absolut, ha assolit l’estatus de llengua neutral. Sembla com si s’hagi instal·lat en la subconsciència col·lectiva un judici lingüístic segons el qual escriure en català és fer catalanisme, però escriure en castellà no és fer espanyolisme. És un argument estúpid, ja ho sé, però és increïblement eficaç. Ni escriure en català és fer catalanisme, ni escriure en castellà és fer espanyolisme. Ser competents en les dues llengües és una riquesa cultural. Utilitzar el català com a llengua vehicular a les Illes és una necessitat perquè aquesta esdevingui una llengua completa, com totes les altres, ni més ni menys. És possible capgirar aquesta situació perquè els diaris esmentats esdevinguin diaris que tenen el català com a llengua vehicular? És una tasca inútil? Hi ha altres motius que cal tenir en compte?
En qualsevol cas, no hauríem d’oblidar l’impacte que poden tenir les noves tecnologies de la comunicació en el mitjans informatius tradicionals. Internet hauria de ser el nostre repte principal. I en aquest sentit els mitjans de comunicació insular no han estat valents. Han seguit la mateixa lògica de la neutralitat. Tant la pàgina web del Diari Menorca com la del diari Ultima Hora-Menorca s’editen en castellà, només en castellà. I el nou diari digital menorcadiario ha fet el mateix. Efectivament, ens resta molt camí encara.
Hola Nel,
Potser tens raó que un mitja de comunicació, especialment d’ambit local, ha de ser un element que ha de servir per potenciar la difusió de la llengua pròpia. Estic d’acord amb tu en aquest aspecte, però (tot té sempre un però) que tot i que una gran majoria de la gent de menorca enten i xerra el català; tenc el meus dubtes que sigui capaç de llegir-lo amb facilitat.
Per exemple, jo, que tenc una edat similar a la teva, però que he estat educat en l’ensenyament públic, no va ser fins que vaig arribar a l’institut quan vaig cursar una assignatura obligatòria que es deia català, i tot i així a n’aquell moment me va semblar una imposició, ja que jo havia estat educat en castellà (o espanyol).
Pens que molta gent, amb 10 anys més que jo, que no ha tingut una educació en un altre llengua que no hagi estat la llengua espanyola, té moltes dificultats per poder llegir en català, i segurament cada vegada que reben un full informatiu en català ja passen prou pena per llegir-la i de vegades entendrer-la, per tan si una cosa tan simple com un fulleto ja suposa una dificultat, no crec que aquestes persones siguin tan massoquistes per comprar un diari escrit en una llengua que els hi suposa una dificultat afegida que es llegir-lo, i pens que aquesta es la majoria de la gent que compra els diaris locals de Menorca.
Per altre banda, tens raó de criticar al medis de comunicació, que actualment tenen diari digital, ja que possiblement l’accés a n’aquest mitja si es propi de la gent més jove, i tots han estat educats en la llengua pròpia de les illes. El motiu de perque no ho fan? … es simple, aquest mitjà es basa en un “cortar” i “pegar” d’un arxiu electrònic que forma part del diari.
Amb una tirada tan curta de diaris a Menorca, si no es que les entitats públiques donin subvenció o suport econòmic per tal que s’editin en català els diaris no crec que es faci rés.
Arà be, també hi ha la possiblitat que es reguli l’idioma en que s’escriu un diari o un percentatge mitjançant normativa legal, així idò com es que no es fa una proposició de llei al Govern de les Illes, per exemple!
Ni tant, ni tant poc.
Els meus pares són gent majors de 70 anys i també es queixen que els costa molt llegir en català. Ells entenen que actualment la gent jove no té problemes per escriure ni llegir en català, però i ells?, es que ningú i pensa?
Personalment pens que no veurem mai a Menorca els diaris insulars escrits completament en català.
Després de llegir la resposta que dóna avui el “redactor jefe” del diari Ultima Hora al seu “pont i cova” m’ha quedat clar que, a més de l’opció ideològica que bé apunta en Nel (i que no és el mateix que la línia editorial, encara que una és conseqüència de l’altra), l’altre motiu principal és la manca d’iniciativa, la deixadesa. En definitiva, l’acomodació en l’opció més fàcil. “La cuestión es que, hoy, un diario exclusivamente en catalán no es viable”, i ja està, tema liquidat. Dit d’altra manera, per a què prendre cap iniciativa si ja esteim “apalancats” en el que ens funciona més o manco?
Ara, no som prou innocent per no veure que aquesta vessa i aquesta deixadesa només és una conseqüència de l’opció ideològica que hi ha darrera.
L’entrada en marxa de les edicions digitals (o edicionetes, les edicions digitals semblen francament molt millorables amb molt poquet d’esforç addicional) mostra ben clara aquesta deixadesa. Si hi hagués interès en avançar en aquest sentit, és la plataforma perfecta per emprar com a banc de proves i veure quin podria ser el nivell d’acceptació d’un producte en català. Supòs que en realitat deuen tenir por de que una edició digital en català (d’un cost econòmic ben petit) tingués una acceptació massa bona i es quedessin sense l’argument de la manca de viabilitat.
Ens resta molt camí encara… però que el faci un altre, sembla dir.
Després de llegir el que diu el “redactor jefe” de l’Ultima Hora a jo també m’ha quedat ben clar, i sobretot veig que segueixen bé l’actualitat de varis blocs, així sempre tenen més coses que dir als seus articles de premsa.
Ei, gràcies per la vostra referència del “pont i cova” de l’UH. No l’havia llegit. Estic de vacances, però no som un il•lús. Conec l’opinió sobre aquest tema de Pons Fraga, ja que ell la va explicar clarament en una de les Jornades de Normalització Lingüística que el Consell de Menorca va dedicar als mitjans de comunicació, fa tres o quatre anys. Sé el que pensa, però sé també que aquest és un tema en el qual es podria donar un canvi de postura. O no Josep?En Pons Fraga ha escrit per al diari Avui i per al setmanari El Temps, coneix prou bé la realitat lingüística de l’illa i, el que és més important, no té cap al•lèrgia al català. Què hi fa falta? Idò jo diria que seguir reforçant la idea que un projecte periodístic en català tindria un suport majoritari, i suficient.
Àlmax, ho deixes ben clar. Poc a afegir. Pons Fraga, dius Nel, no té al•lèrgia al català, però quan en Pere Serra li ho va proposar, no ho va acceptar. Com dius, ell coneix la realitat lingüística de l’illa, i per açò diu que un diari en català no és viable a Menorca. Però tots sabem que aquesta idea la pot variar en un tres i no res. (Les revistes i setmanaris locals hi funcionen).
.
La batalla lingüística dels mitjans escrits insulars (no els audiovisuals) no reforçarà el creixement d’UH. Açò és el que crec pensa Pons Fraga. Perquè aquesta llança no l’utilitza tampoc el diari Menorca i per tant no li faria, creu, competència en aquest sentit. Però hi ha un repte que cap dels dos diaris han provat mai: apostar clarament per la informació en català. Llavors veuríem el que faria l’altre i, sobretot, quina acollida real tindria el diari en català. Jo pens que molts quedaríem gratament sorpresos. Quan PF diu que un diari en català no és viable, és la resposta clara que ell, de moment, no el necessita.
.
Apostar per un diari en català és un risc amb poc perill perquè si no funciona té una rectificació ràpida sense pèrdues d’importància. El dubte és que la seva massa lectora-subscriptora és d’ideologia contrària a aquest fet.
.
I n’hi ha una altra d’important: els redactors. Caps dels dos diaris estan ara en condicions d’oferir la informació íntegra en català, si més no en un alt percentatge. I aquests sí és un contratemps important. El canvi hauria de ser d’una pacient transició. I l’esforç, en aquest sentit, l’entent com un sacrifici poc rendible ara mateix, i com que s’han ‘apalacant’, com diu nÀlmax, ja estam bé com estam. No és que açò és el que jo vulgui, és que he fet d’advocat del diable.
.
El que sí és d’agrair de PF, és que al manco ha comentat la teva entrada, Nel, al seu diari, el que pot significar que no li és indiferent.
Si en el moment de la seva fundació s’hagués pres l’opció lingüística catalana hauria estat possible que ara mateix tinguéssim un diari Última Hora Menorca consolidat i en català. Veig difícil a aquestes alçades que es canviï, ara que hi ha un projecte consolidat, aquella decisió. D’altra banda, tampoc veig que hi pugui haver espai per un projecte periodístic nou. És des d’aquest punt de vista que crec que el pas a l’àmbit digital ha estat una oportunitat perduda. O de fet tal vegada encara no ho està. La minsa aposta digital que s’ha fet fins ara s’haurà inevitablement de d’eixamplar, i és aquí on segurament sí que es podria anar més cap a una refundació d’aquesta edició digital, que bé podria cobrir tant l’àmbit del disseny (ara mateix molt fluix) de la web, com el de contingut (simplement es cobreix l’expedient com es pot) com de l’aposta lingüística. Aquest seria el moment d’apostar fort i donar-los tot el suport possible a la iniciativa.
Menorquit i Àlmax, crec que coincidim en moltes coses. Però la qüestió important és saber què caldria fer per canviar la situació. Ho torn a demanar: quines són les raons reals perquè UH i DM, en paper, i UH, DM i MD, en digital, no hagin optat pel català com a llengua vehicular? Són raons relacionades amb la competència lingüística, amb la rendibilitat econòmica o en la posició ideològica? Jo el que dic és que tenc dubtes importants de què la raó principal sigui de tipus empresarial, però si fos així demanaria: quines condicions empresarials s’haurien de donar per canviar al català? Si aquesta pregunta té resposta ja està, ja sabrem en què pot actuar i col•laborar la societat civil i l’administració. Si no hi ha resposta és que les raons són d’un altre tipus, o sia de tipus ideològic, bàsicament.