L’escola i les hores

3 Comment POST-IT (nota adhesiva)

      

Una escola és un tros de poble, i és també un tros de vida. I déu n’hi do quin tros de poble i quin tros de vida! De les 24 hores circadianes 8 són per a dormir, i 16 per a resistir. De les 16 hores de resistència, unes 7 són d’escola, i 9 per estar a fora. De les 9 hores extres, posau-n’hi 2 per a menjar, arribar i cuidar. 7 hores queden. 2 les posam per a deures i extraescolars. No en queda cap. On són les altres cinc?

                                            

Presentació-debat de Les raons del sentit

No Comments POST-IT (nota adhesiva)

                       

5254_101614769852646_100000123700127_48861_1141429_n1.jpg

Lloc: Sala d’actes Jeroni Marquès del Cercle Artístic de Ciutadella
Data: 11 de setembre, a les 20.30 hores

Participants:       Pau Obrador, sociòleg
                        Miquel Barber, quiropràctic i artista plàstic
                        David Sintes, politòleg
                        Tomeu Truyol, geògraf i poeta

                        Nel Martí, autor del llibre

Presenta i modera:

                        Fàtima Anglada, documentalista

                                                               

Dreta

10 Comment POST-IT (nota adhesiva)

Què és la dreta (política)? Existeix una forma de pensar de dretes? Què té a veure la dreta amb el liberalisme econòmic? I amb el dogmatisme moral? Per què la dreta no és conservacionista i sí conservadora? Deia la dreta de manual què menys estat i més societat, què menys intervenció pública i més iniciativa privada. Però és la dreta la que ordena la forma de desvestir la gent a la via pública i de vestir la gent a les platges nudistes; i és la dreta qui malgasta els recursos públics en velòdroms (què un marcador val 3 milions d’euros?) i llagostes (és el plat diari dels menorquins que no mengen oliaigua amb figues?). Què és la dreta?

Conclusió: la dreta és tot allò que queda quan has llevat l’esquerra i el centre polítics.                                                                                  

kelokatils

1 Comment POST-IT (nota adhesiva)

                                     

M’agrada escriure, però no m’agrada gens sentir l’obligació d’escriure. Aquí on hi ha l’escriure posau-hi també el llegir. No sempre es tenen ganes de llegir, i/o d’escriure. Però escriure i llegir s’aprenen llegint i escrivint. Com ho faig, idò, Maite? Hi ha algun equilibri possible entre l’esforç de la responsabilitat i la cultura de l’espontaneïtat? És possible una responsabilitat espontània? És desitjable una espontaneïtat responsable?

Ai, mare meva! On són els kelokatils?

                                                             

Sobre l’autor

Benvingut al bloc personal de Nel Martí, un espai per a la reflexió i la comunicació. La columna vertebral del bloc és l’article breu, publicat de forma periòdica i sempre relacionat amb l’actualitat social, cultural o política. Més sobre l'autor

Arxius

Categories