kelokatils

29 ago 2009 1 comentari

                                     

M’agrada escriure, però no m’agrada gens sentir l’obligació d’escriure. Aquí on hi ha l’escriure posau-hi també el llegir. No sempre es tenen ganes de llegir, i/o d’escriure. Però escriure i llegir s’aprenen llegint i escrivint. Com ho faig, idò, Maite? Hi ha algun equilibri possible entre l’esforç de la responsabilitat i la cultura de l’espontaneïtat? És possible una responsabilitat espontània? És desitjable una espontaneïtat responsable?

Ai, mare meva! On són els kelokatils?

                                                             

Publicat a POST-IT (nota adhesiva) dia 29 agost, 2009 | 1 comentari

Un comentari a “kelokatils”

  1. # Maite Salord Escrit el 02 set 2009 a les 22:30

    Nel, es diuen “Kolocatils”! No sé que col·loquen, però. El cap, tal vegada?
    Sobre els ritmes de lectura i escriptura, se’n podria fer un tractat. Si vols, l’escrivim a quatre mans, ara que em fas la competència.

Adreça per fer retroenllaços | RSS dels comentaris

Escriu un comentari

« Les raons del sentit
Dreta »
Benvingut al bloc personal de Nel Martí, un espai per a la reflexió i la comunicació. La columna vertebral del bloc és l’article breu, publicat de forma periòdica i sempre relacionat amb l’actualitat social, cultural o política.

Si vols, pots conèixer més coses sobre la meva persona o bé et pots posar en contacte amb jo.

Cercar

Premi ENTER quan acabi d'escriure

Arxiu


Enllaços