Per un transport aeri digne (1)

1 Comment Activitat política,Proposicions i interpel·lacions

(Aquesta és la meva intervenció en el ple ordinari del Parlament de les Illes de dia 20 de setembre. És el primer debat que no neix de la urgència d’un decret-llei del govern, sinó d’ una iniciativa parlamentària que en aquest cas ha presentat el PSM-Més per Menorca. El text de la intervenció s’ha penjat en el mateix moment en què aquesta es produïa en el Parlament)

.
Avui celebram el primer plenari ordinari, i també avui debatem la primera interpel·lació que de forma molt significativa el nostre grup ha volgut dedicar al transport aeri. Sí, aquest primer debat hauria de ser significatiu de què aquest és un dels primers temes en  la llista de prioritats, en dedicació d’esforços i en voluntat política per a trobar una solució satisfactòria i estable. Perquè tan evident és que el transport, i el transport aeri especialment, és una qüestió vital per a la nostra comunitat feta d’illes, com evident és que les institucions i les formacions polítiques que les han representat no han resolt satisfactòriament i definitivament la qüestió.

Efectivament, tots sabem que sense unes connexions, unes freqüències i uns preus adequats que comuniquin entre sí aquesta xarxa d’illes que som i alhora que comuniquin aquestes amb les principals ciutats espanyoles, europees i mundials; si no és així, deia, tenim un futur ruïnós, que és com dir que no tenim futur. Aquesta, sense cap mena de dubte, és una qüestió d’estat. Sí, és una qüestió de primer ordre, però és també una qüestió on l’estat central hi ha de posar sentit d’estat, voluntat i recursos. Ni més ni  menys voluntat, recursos i sentit d’estat que han portat a destinar més de 50.000 milions d’euros per a construir 2.600 quilòmetres per a trens d’alta velocitat per a connectar ciutats que estan ja comunicades per carretera, autopista, tren o avió. Un cost que ens dóna una proporció molt il·lustrativa de l’esforç estatal cap a les illes: l’aportació anual de l’estat que fa possible el descompte de resident del 50% suposa un aportació equivalent al cost de 2’2 quilòmetres d’AVE.

Dic açò ja d’inici per deixar les coses clares: el tema del transport aeri exigeix sentit d’estat, però també obstinació i lleialtat al poble que representam. Si avui no tenim una declaració de servei públic entre illes o entre les illes i la península que ens asseguri que el transport és una qüestió d’interès públic, vital per al desenvolupament d’aquesta comunitat, és simple i clarament perquè algú sempre ha tirat pilotes fora. Aquí ho tenim clar, crec. Tenim un acord de la mesa de mobilitat que marca un full de ruta compartit, crec. (Acab sempre amb un “crec” perquè ningú entendria el sentit dels debats i de les votacions si repassa amb atenció les intervencions fetes en aquest parlament, i fetes al Congrés i al Senat). Però -ho torn a dir- si avui no tenim una DSP entre illes adequada, si no tenim ni tan sols una DSP amb la península, si no tenim bones freqüències i no tenim preus assequibles i equiparables als de recórrer el mateix trajecte entre dues ciutats peninsulars és perquè a Madrid sempre ens diuen que no. I perquè davant Madrid molts han callat, i han primat els interessos de partit més que no els de la comunitat. Però les Illes no poden esperar més, perquè ara més que mai ens hi va el futur.

Una bona connectivitat i accessibilitat aèria significa moltes coses. Significa facilitar i democratitzar la mobilitat per motius de formació, de salut, de gestions, d’empresa, de turisme. Significa dinamitzar la nostra societat i la nostra economia. És una qüestió -com es diu a la meva illa- de dignitat. De dignitat com a poble, diria jo.

És normal que si açò és així el Govern articuli la seva estructura interna donant la importància que té al transport aeri, i disposant d’un departament que hi treballi dia i nit. El Govern anterior així ho va entendre i així ho va fer, amb la direcció general de transport aeri i marítim. I en aquest sentit hi trobaran molta feina feta i molts bons resultats, encara que també hi trobaran fracassos. Les mil i una negociacions amb el govern de l’Estat han estat moltes vegades esgotadores i decebedores. Però deixant de banda açò que haurà de ser objecte de major debat en posteriors plenaris, sí que vull centrar-me en els resultats. Ja vindrà el moment de recuperar les preguntes que feia el PP sobre la declaració del servei públic. Ara parlem de la realitat dels resultats, i especialment d’aquells resultats que, dia rere dia, veim amb preocupació com van perdent la seva vigència.

La realitat és emperò la que és, i la llegim anunciada dia rere dia en els mitjans de comunicació.  És una realitat esquizofrènica. Per una banda tenim el Govern i el PP que ens anuncia en ple mes d’agost intervencions divines i explica com l’anunci d’Iberia de recuperar les línies Palma-Madrid és ja una mostra de la mà invisible del PP. Voldria saber senyora Cabrer què va fer el Govern del PP per aconseguir aquest canvi de titular en les línies (que no canvi en les connexions). N’estic molt interessat en saber què va fer vostè? Sincerament, molt interessat.

Tenim també la realitat de l’estreta de mà entre el president Bauzà i el nou senador del parlament, el sr. Antich, anunciant la bona sintonia per a defensar a Madrid les demandes històriques en transport. És una llàstima que aquesta sintonia PSOE-PP no existís quan el senador Pere Sampol presentava propostes per a millorar el transport aeri, en la DSP entre illes, o en una DSP amb la península, o en la gestió aeroportuària, etc.

Tenim també la realitat del president Bauzà que en diversos fòrums, i en concret en el de l’Illa del Rei a Menorca, anuncia intencions i propostes que signaríem tots, perquè són les mateixes propostes que va defensar el govern anterior i la seva direcció general en transport. Deixi sr. President que reproduesqui les seves paraules, i que ho faci amb l’única llengua pròpia d’aquest país que comparteix oficialitat amb el castellà:

“la normativa europea i  estatal preveu la declaració de Servei Públic, un servei que ha d’utilitzar-se en aquelles línies que són deficitàries per al lliure mercat, però que no obstant són necessàries, requisits que es donen a Menorca i a Eivissa. I donat que la normativa ja ho recull, del que es tracta és de fer feina perquè açò sigui així.”

També hi ha la realitat dels compromisos: el president Bauzà es compromet a Menorca a revisar les actuals condicions de la OSP entre les pròpies illes i a ser reivindicatiu davant l’Estat amb les rutes que connecten l’arxipèlag amb les principals ciutats de la resta del territori estatal. Els mateixos compromisos, mira per on, per als que va treballar amb força l’anterior govern, i no van obtenir mai el suport clar del PP.

Tot açò pertany a una realitat, però hi ha una altra realitat -la dels fets- que és més palpable i menys divina. Aquesta realitat diu que:

(1) Air Nostrum elimina una de les freqüències Eivissa-Madrid i elimina els vol de primera i darrera hora entre Menorca-Madrid,  que evitaven una possible pernoctació, i que va costar tant d’esforç a l’anterior Conselleria de Mobilitat.

Aquesta nova relació d’horaris entre Menorca i Madrid dificulta i encareix de forma alarmant qualsevol gestió que hagi de fer un ciutadà, un empresari, un malalt o un estudiant, a la capital de l’Estat. Per a fer un tràmit a qualsevol hora del matí un menorquí es veu obligat a pernoctar a Madrid com a mínim una vegada, sinó dues, en molts casos. Aquesta situació és intolerable i demostra la poca capacitat de reacció de les nostres institucions, Consell insular de Menorca i Govern balear, per evitar aquest greuge que perjudica enormement a l’activitat empresarial i social de l’illa.

Idò sí, tot açò que hem perdut en un no-res ho aconseguia l’anterior Govern per primera vegada. Un avió d’Air Nostrum, fins i tot basat a Menorca, sortia a les 7 del matí i tornava a les 8,20 del vespre. Una línia que permetia connectar també amb moltes altres destinacions.

En el cas d’Eivissa, en lloc de tenir un vol diari, se’n tenien dos, i a més s’aconseguia tenir vols directes amb València, Alacant i Màlaga.

(2) Air Nostrum (Iberia) reduïx freqüències entre Menorca-Mallorca a partir del novembre, passant dels 10 vols actuals als 7 o 8, depenent dels dies. També redueix els retorns de Mallorca a Menorca fins als 6 vols diaris. El mateix passa a Eivissa. I l’única reacció que se’ls ocorre de dir és que Air Nostrum ja ho havia anunciat.

(3) Air Europa redueix de 3 a 1 vol (també a partir del novembre) entre Menorca i Barcelona, que surt a les 10.45 hores i no té vol de retorn el mateix dia amb la mateixa companyia. Ja em diran on hi veuen la gràcia?

(4) Air Berlin redueix un 20% l’oferta de vols que tenen origen o destí a l’aeroport de Palma. Redueix o elimina freqüències amb Faro, Lisboa, Oporto, Basilea, Dresde, Murcia, Erfurt i Karlsruhe.

(5) Dia 6 de juny el Ministeri de Foment aprova una pujada de les tarifes dels vols interinsulars que opera la companyia regional Air Nostrum. (La tarifa puja de 84 a 86 euros per trajecte). Una altra mesura que aïlla més a la nostra ja mal comunicada societat illenca i afegeix més rovell a les desproporcionades tarifes que han de pagar menorquins, eivissencs i formenterers.

I en aquest punt li he de recordar que la Conselleria de Medi Ambient i Mobilitat havia aconseguit des del gener 2009 congelar la tarifa de vols interinsulars, sense cap tipus d’increment durant aquests darrers anys. La conselleria dirigida per Biel Vicens, a través de la Direcció General de Transport Aeri i Marítim, s’havia oposat sistemàticament a qualsevol pujada de les tarifes, per ser una mesura injusta i insolidària amb els habitants de les Illes Balears que pateixen el problema de la insularitat. No obstant això, el Ministeri de Foment immediatament després de les eleccions ha autoritzat aquest increment sol·licitat per la companyia que opera els trajectes interinsulars. Quina ha estat la reacció del Govern? Quantes reunions ha tingut la conselleria i la direcció general responsables del transport aeri amb Air Nostrum i amb Foment per a tractar aquesta qüestió?

I sap què, senyor president? aquesta decisió es produeix pocs dies després del “pacte Bauzá-Antich” per a defensar els interessos de Balears. Déu vulgui que aquesta no sigui l’estreta de mà de l’espanyolisme insensible i arrogant cap a la realitat de la nostra comunitat. Déu vulgui que tot hagi estat producte dels daus i de la casualitat.

Senyor Bauzà, com diu vostè, les xifres són les que són. La realitat és la que és. Són xifres que exigeixen una reacció immediata, clara i dialogant. Estem només a l’inici de la     legislatura i en només tres mesos s’han generat massa preguntes. Preguntes a les quals jo li he de demanar una explicació:

Què ha fet la DG per evitar la reducció del 20% de les freqüències anunciada per Air Berlin?

Què ha fet la DG de ports i aeroports per evitar la pèrdua de connexions vitals per als menorquins, eivissencs i formenterers, i que tan va costar obtenir i conservar?

Què ha fet o que no ha fet la Conselleria de Transport i la DG perquè tres mesos després de la presa de possessió del nou govern, Air Nostrum decideixi cancel·lar vàries línies?

Quines actuacions ha dut a terme la DG amb Spanair i amb quins directius ha parlat per anunciar per premsa que la companyia Spanair podria substituir les línies d’Air Nostrum?

Què ha fet la DG davant la reducció de les freqüències dels vols entre illes?

Quin és el nivell de cancel·lacions de les línies declarades OSP durant els mesos d’estiu? Es compleixen els mínims que marca la llei? Quan es donarà compte del nivell de compliment de la DSP, tal com feia l’anterior DG?

Quines actuacions ha dut a terme la DG per evitar la pujada del preu dels vols entre illes?

Què ha fet durant aquests mesos la tan preuada DG de ports i aeroports, hereva de la primera DG de transport marítim i terrestre, davant aquest retrocés escandalós en la connectivitat, freqüències i preus del transport aeri?
Massa preguntes, certament. Ara, emperò, el que esperam són les respostes, i especialment les reaccions eficaces i justes del Govern.

One thought on “Per un transport aeri digne (1)”

  1. Nel Martí ha dit:

    No puc dir que el debat hagi estat interessant, entre d’altres coses perquè hi ha hagut poc debat i molta retòrica. Així què, com era d’esperar, presentaré una moció derivada d’aquesta interpel·lació. La podeu trobar en l’entrada Per un transport aeri digne (2). La moció s’enregistrarà demà dimecres dia 21 de setembre. Bona sort, moció.

Comments are closed.

Sobre l’autor

Benvingut al bloc personal de Nel Martí, un espai per a la reflexió i la comunicació. La columna vertebral del bloc és l’article breu, publicat de forma periòdica i sempre relacionat amb l’actualitat social, cultural o política. Més sobre l'autor

Arxius

Categories