Avantprojecte de llei…/2011, de modificació de la Llei 3/2007, de 27 de març, de la funció pública de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
L’article 149.1.18 de la Constitució espanyola estableix que l’Estat té competència exclusiva sobre “les bases del règim jurídic de les administracions públiques i del règim estatutari del seu personal funcionari que, en tot cas, garantiran als administrats un tractament comú davant aquestes”.
L’article 31.3 de la Llei orgànica 1/2007, de 28 de febrer, de reforma de l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears, assenyala que correspon a la Comunitat Autònoma el desenvolupament legislatiu i l’executiu de l’Estatut dels funcionaris de l’Administració de la Comunitat Autònoma i de l’Administració local. A partir d’aquesta competència es va aprovar la Llei 3/2007, de 27 de març, de la funció pública de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, que es va publicar en el Butlletí Oficial de les Illes Balears el dia 3 d’abril de 2007, amb una vacatio legis de tres mesos.
Per altra banda, l’article 4 de l’Estatut d’autonomia estableix que la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, ha de tenir, juntament amb la castellana, el caràcter d’idioma oficial, sense que ningú pugui ser discriminat a causa de l’idioma, a la vegada que determina, en l’apartat 3, que “Les institucions de les Illes Balears garantiran l’ús normal i oficial dels dos idiomes, prendran les mesures necessàries per assegurar-ne el coneixement i crearan les condicions que permetin arribar a la igualtat plena de les dues llengües quant als drets dels ciutadans de les Illes Balears”.
Quan el mateix Estatut es refereix a les relacions dels ciutadans amb les administracions públiques, l’article 14 preveu el dret d’aquests a “accedir a la funció pública en condicions d’igualtat i segons els principis constitucionals de mèrit i capacitat” i a “dirigir-se a l’Administració de la Comunitat Autònoma en qualsevol de les seves dues llengües oficials i a rebre resposta en la mateixa llengua utilitzada”.
Per la seva banda, el mateix criteri és el que persegueix la Llei 7/2007, de 12 d’abril, de l’Estatut bàsic de l’empleat públic, quan indica en l’apartat 2 de l’article 56 que “Les administracions públiques, en l’àmbit de les seves competències, han de preveure la selecció d’empleats públics degudament capacitats per cobrir els llocs de treball a les comunitats autònomes que tinguin dues llengües oficials” de forma que es garanteixi el dret del ciutadà per ser atès en la llengua que sol·liciti sempre que sigui oficial en el territori, tal com preveu l’apartat 11 de l’article 54.
Amb consideració de tot el que s’ha exposat, i sobretot amb la idea de continuar avançant en la professionalització del personal que accedeix a l’Administració, amb aquesta reforma es pretenen instrumentar les mesures necessàries perquè els processos selectius permetin l’accés de les persones millor qualificades i que superin les diferents proves amb major nivell, sense que la falta de l’acreditació oficial d’un determinat nivell de català sigui, d’entrada, un obstacle per accedir-hi. Tot això sense perjudici que, una vegada dins l’Administració, aquestes persones hagin de procurar formar-se o millorar en el coneixement de la llengua catalana, amb la col·laboració de l’Administració mitjançant el foment dels cursos adients, per poder garantir l’obligació que preveu la Llei de conèixer ambdues llengües cooficials i de facilitar als ciutadans i a les ciutadanes l’exercici del dret d’utilitzar-les en les relacions amb l’Administració. Aquest objectiu també es fomentarà amb l’exigència del nivell de català corresponent per poder participar en els processos de provisió i d’ocupació per a llocs que ho exigeixin i, en definitiva, per poder progressar en la carrera professional del personal dins l’Administració.
Tot això s’ha de conjugar evidentment amb el foment de la realització de cursos entre el personal destinats a afavorir el coneixement de la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, per garantir la capacitació dels empleats públics per atendre la ciutadania en qualsevol de les dues llengües cooficials i per poder emprar-les adequadament en l’actuació administrativa.
Article únic. Es modifica la Llei 3/2007, de 27 de març, de la funció pública de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, en els termes següents:
1.La lletra d de l’article 30 passa a tenir la redacció següent:
“d) Nivell exigit de coneixement de la llengua catalana, en els supòsits en què s’estableixi d’acord amb la normativa”.
2. Se suprimeix la lletra f de l’apartat 1 de l‘article 50.
3. S’afegeix un nou article, el 50 bis, amb la redacció següent:
“Article 50 bis
El coneixement de la llengua catalana en l’accés a l’Administració autonòmica
1. El coneixement de la llengua catalana no serà, de forma general, un requisit per a l’accés a l’Administració autonòmica de les Illes Balears. No obstant això, aquest coneixement serà un mèrit de consideració necessària per a l’accés en tots els procediments de selecció de personal empleat públic.
2. Aquest principi també s’ha d’aplicar a les convocatòries que, si pertoca, es duguin a terme per seleccionar personal funcionari interí i en els procediments de selecció de personal laboral de durada determinada.
3. No obstant això, el coneixement de la llengua catalana serà requisit per accedir als cossos, escales o especialitats —o categories professionals— per als quals, ateses les característiques especials de les seves funcions, es determini.
4. S’exceptua del que disposen els apartats 1 i 2 d’aquest article l’accés a la funció pública docent, que s’ha de regir per la seva normativa reglamentària específica.”
4. Es modifica la lletra g de l’apartat 1 de l‘article 124, que passa a tenir la redacció següent:
“g) Conèixer, en els termes que estableix aquesta Llei, les llengües oficials i facilitar als ciutadans i a les ciutadanes l’exercici del dret d’utilitzar-les en les relacions amb l’Administració autonòmica.”
5. S’afegeix una disposició addicional (la dotzena), amb la redacció següent:
“Disposició addicional dotzena
Llocs de feina sense requisit d’exigència de coneixement de llengua catalana
No tindran com a requisit per a la seva ocupació l’acreditació d’un nivell de coneixements de català els llocs de feina següents:
- Els llocs dels cossos generals i especials que, en la relació de llocs de feina de personal funcionari de l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, tinguin atribuït el nivell mínim de complement de destinació assignat al seu cos i escala, o si n’és el cas, a l’especialitat corresponent al seu cos i escala, d’acord amb el grup, subgrup, o agrupació professional.
- Els llocs que en la relació de llocs de feina de personal laboral de l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears tinguin atribuït el complement específic mínim de cada nivell de classificació laboral.
- Els llocs de feina de personal laboral que no siguin prefectures i els corresponents al personal directiu professional del sector públic instrumental de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.
2. Amb caràcter excepcional i ateses les característiques especials de les seves funcions, es podrà exigir, de forma motivada, per a l’ocupació de determinats llocs dels esmentats en les lletres a i b de l’apartat 1, un nivell de coneixements de llengua catalana que es fixarà en la mateixa relació de llocs de feina com a requisit. Igualment, es podrà exigir per als llocs de la lletra c com a requisit quan, per les funcions que s’han de dur a terme, es motivi que és imprescindible exigir el coneixement d’un determinat nivell de català. En aquest cas s’exigirà com a requisit en l’instrument d’ordenació de llocs de feina i en les bases del procés selectiu.”
6. S’afegeix una disposició addicional (la tretzena), amb la redacció següent:
“Disposició addicional tretzena
Foment de la realització de cursos per afavorir el coneixement de la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears
L’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears ha de promoure la realització de cursos destinats a afavorir el coneixement de la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, entre el seu personal i el del sector públic instrumental autonòmic, als efectes de garantir la seva capacitació per atendre la ciutadania en qualsevol de les dues llengües cooficials i per poder emprar-les adequadament en l’actuació administrativa, així com perquè puguin assolir el nivell corresponent per poder progressar en la seva carrera professional.”
Disposició transitòria
Els procediments d’accés, de selecció de personal interí o laboral temporal, de provisió o ocupació que estiguin iniciats quan entri en vigor aquesta Llei, continuaran la seva tramitació d’acord amb la normativa vigent en el moment del seu inici, llevat que en el moment en què es trobin encara no s’hagin presentat sol·licituds i s’anunciï l’adaptació de les seves bases.
Disposició derogatòria única
Es deroguen, en general, totes les disposicions de rang igual o inferior que s’oposin al que estableix aquesta Llei, i en concret:
- Els capítols II i III, les lletres a i b de la disposició addicional sisena i tot allò que s’oposi a aquesta Llei del Decret 114/2008, de 17 d’octubre, pel qual s’aprova el Reglament pel qual es regula l’exigència de coneixements de llengua catalana en els procediments selectius d’accés a la funció pública i per ocupar llocs de treball que es convoquin en l’àmbit de l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.
- L’article 26 del Decret 100/1990, de 29 de novembre, regulant l’ús de les llengües oficials de l’Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears.
Disposició final primera
S’autoritza el Govern de les Illes Balears perquè dicti les disposicions que siguin necessàries per desplegar aquesta Llei.
Disposició final segona
Aquesta Llei entra en vigor l’endemà d’haver estat publicada en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.




Idò si hi ha d’haver igualtat entre llengües que qualsevol sigui requisit i l’altra mèrit o que totes dues siguin mèrit. No entenc com es pot contractar algú que incompleix l’Estatut i que el pugui complir “a posteriori”. Si jo tenc el dret de parlar amb un funcionari en català, aquest n’ha de saber des del primer dia que fa feina, no des del segon, perquè si no em lleva un dret. Mèrit han de ser les llengües no oficials: anglès, italià, francès, alemany…
Si és que tot és problema de llengües. Sembla ser que els polítics que encarreguen redactar aquests tipus de lleis no acaben de relacionar el significat amb el significant de les paraules. Com diu n’Ignasi, no es pot dir una cosa (citen el que diu l’Estatut) i demanar-ne una altra (escriuen el contrari). Per favor, no es pot exigir una micona de nivell als dirigents de les nostres illes (tot açò ho ensenyaven a l’antiga EGB, és ver? Esper que tenguin el graduat)!!!
Ja que hi haurà modificacions en aquesta llei, propòs derogar la Disposición adicional novena, que crec és injusta, dóna privilegis, en resum, és indignats (en resum, un aux.admistratiu que ha estat d.insular passa a cobrar uns 1000€ més, cada mes fins la jubilació ) i diu:
1. El personal funcionario de carrera de la Administración de la Comunidad Autónoma de las Illes Balears o de las entidades públicas que dependen de ella y el personal estatutario al servicio de la sanidad pública autonómica tienen derecho a percibir el complemento de destino en la cuantía que la Ley de presupuestos generales del Estado fija anualmente para los directores o las directoras generales de la Administración del Estado, cuando se reincorporan al servicio activo después de haber desempeñado durante dos años continuados o tres con interrupción cualquiera de los siguientes cargos:
a) Presidente o presidenta de las Illes Balears, vicepresidente o vicepresidenta del Gobierno, consejero o consejera, director o directora general o secretario o secretaria general de la Administración de la Comunidad Autónoma de las Illes Balears o de la Administración preautonómica a partir del 13 de junio de 1978.
b) Presidente o presidenta, gerente o secretario o secretaria general de las entidades autónomas de la Administración de la Comunidad Autónoma de las Illes Balears.
c) Presidente o presidenta o gerente de las empresas públicas o de los consorcios con participación mayoritaria de la Administración de la Comunidad Autónoma de las Illes Balears.
d) Presidente o presidenta, vicepresidente o vicepresidenta, consejero ejecutivo o consejera ejecutiva, director o directora insular o secretario técnico o secretaria técnica de los consejos insulares de las Illes Balears.
e) Presidente o presidenta o gerente de las entidades autónomas, de las empresas públicas o de los consorcios con participación mayoritaria de los consejos insulares de las Illes Balears.
2. El personal funcionario de carrera de la Administración de la Comunidad Autónoma de las Illes Balears tiene el mismo derecho cuando se reincorpora al servicio activo después de haber ocupado durante dos años continuados o tres con interrupción puestos de la Administración del Parlamento de las Illes Balears, asimilados a los cargos previstos en la letra a) del punto anterior mediante un acuerdo de la Mesa del Parlamento.
3. El personal laboral fijo de la Administración autonómica de las Illes Balears, de las entidades autónomas y de las empresas públicas a que se refiere el punto 1 de la letra b) del artículo 1 de la Ley 3/1989, de 29 de marzo, tiene derecho a percibir una cantidad equivalente a la diferencia entre los importes previstos anualmente en la Ley de presupuestos generales del Estado para el complemento de destino de nivel 24 del personal funcionario y el complemento de destino establecido para los directores o las directoras generales de la Administración del Estado, cuando se reincorpora al servicio activo después de haber ocupado durante dos años continuados o tres con interrupción cualquiera de los cargos enumerados en el punto 1 de esta disposición.
4. Los derechos que reconoce esta disposición se extienden al personal que adquiera la condición de personal funcionario de carrera o de personal laboral fijo con posterioridad al cese de los cargos.
Com que en sóc desconeixedor, quina necessitat tenen d’embolicar-se amb un tema com aquest? Tan fort o important és el gonellisme a les Balears? O és només una qüestió genètica, que els ho demana el cos?
L’altra possibilitat que hi veig és que les Balears, com València, hagi passat a ser només un peó més dins de la política estatal i el PP us faci servir de torna a la bestreta per a les concessions que calculen que hauran de fer a CiU després del 20-N.
Segurament l’embolic té a veure amb tot açò que dius, però sobretot té a veure amb una cosa més semzilla, l’estètica. L’estètica del PP a través de la qual obté vots inclou l’espanyolisme, la marginació del català, la negació del principi de llengua pròpia a favor de la cooficialitat de llengües, etc. Aquesta és la seva simbologia identitària, contrària a la llei (Estatut, LLei de Normalització, etc.) i contrària a la racionalitat i al saber. La manca de “sentit comú” és una de les nostres grans debilitats com a país.