El kitsch de la política

20 ago 2010 2 comentaris

               

sabem que els polítics tenen vida privada perquè alguns la fan pública

            17783.jpg          128199974571514-foto1dn.jpg

No és un error. És la mateixa foto repetida dues vegades. Una publicada al Diario Menorca i l’altra a l’UH-Menorca. És evident idò què no hi ha dos fotoperiodistes captant el mateix instant de cames alçades, sinó què és una filtració (intencionada o no, malintencionada potser) d’algun dels quarantanyeros. Deixant de banda la intencionalitat (difícil d’esbrinar, per altra banda) tant del filtrador com del divulgador, la publicació de la fotografia comentada dels tres càrrecs públics gaudint d’una jornada festiva privada és paradigmàtic. És un exemple significatiu de la desorientació (deguda al mercat, diuen uns) del periodisme de rigor (que no rigorós) i del desvarieg d’alguns responsables públics. Quin interès públic pot tenir saber que Pilar Carbonero i Antoni Camps tenen 40 anys i surten de festa junts? Podria repetir quasi textualment algunes respostes ridícules pronunciades pels defensors de les tesis grogues: “a la gent li agrada”; “açò humanitza la política”; “els polítics també saben oblidar les diferències i fer festa junts”; “l’activitat política converteix en públic algunes activitats privades”;…… En definitiva, que saber que la persona que ostenta la responsabilitat de batllessa i la persona que ostenta la responsabilitat de conseller del CIM mengen i fan festa com la resta de la vulgar ciutadania és una gran aportació a la humanitat. Ara ja som més feliços, i segur que demà tot serà diferent. Vat aquí el kitsch de la qüestió.

                                      

Publicat a POST-IT (nota adhesiva) dia 20 agost, 2010 | 2 comentaris

2 comentaris a “El kitsch de la política”

  1. Maite Salord Escrit el 21 ago 2010 a les 16:03

    Nel, intentarem que aquesta cita que tenim pendent sigui del tot discreta. Ja ens veig, fent un cafè, a la portada dels diaris: “Martí i Salord conspirando”! Bé, sempre podem fer un monòleg al Youtube!

  2. Nel Martí Escrit el 22 ago 2010 a les 11:34

    Sí, jo havia pensat de fer la “cita” de forma més que discreta, fins i tot diria secreta. I havia pensat també que ens podríem veure d’amagat enmig del kaleo de sant bartomeu, entre la pomada i els cavalls. Per cert, de què podríem conspirar? Ara no em vé res al cap però aniré a l’arxiu històric per a consultar els primers exemplars de l’UH. Segur que allà hi trobaré alguna cosa interesant.

Adreça per fer retroenllaços | RSS dels comentaris

Escriu un comentari

Benvingut al bloc personal de Nel Martí, un espai per a la reflexió i la comunicació. La columna vertebral del bloc és l’article breu, publicat de forma periòdica i sempre relacionat amb l’actualitat social, cultural o política.

Si vols, pots conèixer més coses sobre la meva persona o bé et pots posar en contacte amb jo.

Cercar

Premi ENTER quan acabi d'escriure

Enllaços