nel martí

La crònica

Dia 19 de març, Sant Josep, se celebra a Europa el Dia del Pare (o Dia dels Pares), una festa intimament lligada al comerç i al consum que moltes famílies celebren comprant regals per als progenitors. A les escoles els alumnes també elaboren detalls per obsequiar els seus pares en aquesta data.

La tradició situa el naixement de la festa als Estats Units, concretament l’any 1909. Sembla que va ser una dona, Sonora Smart, qui va inventar la festa per honrar el seu pare, Henry Jackson Smart. El veterà de la guerra civil americana es va quedar viudo al morir la seva dona en el part del sisè fill de la família i ell sol va cuidar els seus fills i va tirar endavant tota la família. Per això, la seva filla Sonora va voler compensar-lo i el 19 de juny de 1910, coincidint amb el seu aniversari, li va preparar una festa. Aquest va ser el primer Dia del Pare de la història. Poc després, diversos pobles i ciutats dels Estats Units van prendre exemple d’aquesta festa i la van estendre per tot el país. I el 1924 la celebració va adquirir un caràcter oficial i es va acordar crear un Dia Nacional del Pare. Dos anys més tard va tenir lloc la primera reunió del denominat Comitè Nacional del Dia del Pare i el 1966, el president Lyndon Johnson va firmar la proclamació que declarava el tercer diumenge de juny el Dia del Pare com a festa nacional. El 1972, Richard Nixon va fer una llei que li va atorgar carácter permanent.

Una vegada la festa es va fer oficial als EUA van passar dues coses. La primera és que el Dia del Pare es va estendre a Llatinoamèrica, Europa, l’Àfrica i l’Àsia. I la segona, que la celebració va adquirir un aire més comercial i ara genera un gran volum de negoci. A Espanya, qui va introduir la tradició va ser l’empresari asturià Pepín Fernández, fundador de Galerías Preciados, i la va fer coincidir amb el dia del seu sant: Sant Josep.  

El post-it

Tan se val emperò tot açò. El realment important és allò que és viscut com una cosa important, valgui la redundància. Idò sí, l’humanització ha fet de la fecundació una necessitat insuficient per esdevenir l’oportunitat d’una paternitat amorosa.