Irracional (Tríptic de curs/1)

No Comments Educació,POST-IT (nota adhesiva)

 

– “Ho sé però no ho sé explicar”, em diu ben convençut l’alumne.

Home, no sé si açò és possible! Sí sé emperò que les coses es saben millor quan es saben explicar bé. Narració i comprensió són una parella de fet molt raonable.

– “Intenta-ho”, li vaig dir. “Quins són els nombres irracionals?”.

– Contestació: “aquells que no tenen raó”.

Passen tres llargs segons.

– “Aquells que no són comprensibles”, hi afegeix.

I té raó. No és fàcil d’assimilar l’infinit en el nombre de decimals (ni en cap altra cosa) i més quan aquests no segueixen cap lògica previsible. L’infinit és explicable però incomprensible. Ningú no ha vist ni escrit mai sencer un nombre irracional.

– “I el nombre pi?”, li deman.

Cinc alumnes aixequen acceleradament el dit apuntant cap al cel. Oh, sí, el nombre pi és un nombre extraordinari! Decimal, infinit i no periòdic. A més és una constant en la relació entre la longitud i el diàmetre de qualsevol circumferència.

Longitud / Diàmetre = pi

És un nombre transcendental i transcendent, que posa en evidència les limitacions humanes –la finitud. Pi és tres coma u quatre u cinc nou dos etc. Infinit. Però per què aquest nombre i no un altre? Diuen que aquesta afirmació és de Isaac Newton: “La naturalesa es redueix a un nombre: pi. Qui descobreixi el misteri de pi, comprendrà el pensament de Déu”.  

Qui diu que les matemàtiques no són una mística?

El poeta canta l’inefable, i per açò la poetessa i premi Nobel de Literatura el 1996 Wislawa Szymborska versa el nombre pi:

El nombre Pi és ben digne d’admiració
tres coma u quatre u.
Totes les xifres que segueixen són també xifres primeres
cinc nou dos, perquè no s’acaba mai.
No permet de ser abastat sis cinc tres cinc amb la mirada,
vuit nou amb el càlcul,
set nou amb la fantasia,
ni tan sols tres dos tres vuit amb la broma o comparant-lo
quatre sis amb qualsevol cosa
dos sis quatre tres arreu del món.
La serp més llarga de la Terra després d’uns metres s’acaba.
Si bé un xic més tard, els passa als drac de les rondalles.
La processó de xifres de què consta el nombre Pi
no s’atura al marge del paper,
és capaç de prolongar-se per la taula, per l’aire,
per la tàpia, les fulles, un niu d’ocells, els núvols, i continuar pel cel,
per tota la immensitat i la inflor de l’aire.
La cua d’una cometa és tan breu com la d’una rata!
la llum d’un estel és tan feble que fins es torça dins l’espai!
Aquí en canvi dos tres quinze tres-cents dinou
el meu número de telèfon el teu número de camisa,
any mil nou-cents setanta-tres sisena planta
nombre d’habitants que té la Terra quatre rals
dos dits l’ample dels malucs una xarada i un codi xifrat
en el qual trobem rossinyol meu, ara volaràs, ara cantaràs
seguit de “es prega de conservar la calma”
i també el cel i la terra un dia moriran,
però no pas el nombre Pi, ell sí que no,
ell continuarà endegant el seu bon cinc
el seu vuit selecte,
el seu set no pas definitiu
esperonant, ai, esperonant la mandrosa eternitat
fins a esdevenir perdurable.

Sobre l’autor

Benvingut al bloc personal de Nel Martí, un espai per a la reflexió i la comunicació. La columna vertebral del bloc és l’article breu, publicat de forma periòdica i sempre relacionat amb l’actualitat social, cultural o política. Més sobre l'autor

Arxius

Categories