PSOE i PP, junts amb el nacionalisme espanyol

                                   

El procés de negociació a Euskadi per a constituir un nou govern a partir de la representació obtinguda en les passades eleccions autonòmiques, ha posat de manifest una realitat ideològica que és constantment negada per part d’aquells que es diuen no nacionalistes o constitucionalistes. I és aquesta: PSOE i PP posen a un segon pla les seves diferències per tal de fer fora a una formació política del nacionalisme sense estat. O dit d’una altra manera: l’eix ideològic nacional (del nacionalisme espanyol front del nacionalisme perifèric) és més decisiu que l’eix ideològic dreta-esquerra, quan és majoritària l’opció d’un partit no espanyolista. Pregunta: si a les Illes el PSM-Entesa Nacionalista assolís una majoria insuficient per a governar sol, quina seria la posició del PSOE? Donaria suport al govern nacionalista o pactaria amb el PP per evitar un president no constitucionalista (que sí constitucional)? I a Menorca? Que faria el PSOE en el mateix cas d’Euskadi si el PSM obtingués 5 consellers, i socialistes i populars 3 cada un?

El PSOE, a les Illes, sempre que ha interessat, ha parlat en termes de majoria progressista per a trobar la complicitat del PSM, d’EU, d’ERC i fins i tot d’UM. Ara en canvi des d’allà ens parla en termes de majoria constitucionalista, que és el mateix que dir nacionalisme espanyol i estat unitari.

La situació a Euskadi ens hauria de dur a reflexionar sobre quina hauria de ser l’estratègia dels nacionalismes perifèrics a l’Estat espanyol: saber quan és raonable pactar amb el nacionalisme espanyol progressista i quan és necessari marcar distàncies amb aquest. Ens cal una estratègia compartida dels diferents partits sobiranistes front de la unitat espanyolista, per guanyar en capacitat d’influència i avançar en la transformació del model actual d’estat? El PSOE, que és nacionalista i progressista, ja hem vist que s’alia amb qui calgui, fins i tot amb el seu oponent més directe, el PP, per tal d’evitar un mal major: el nacionalisme basc.

D’acord, no és qüestió d’extrapolar però sí de repensar el futur nacional del país, del país petit que es diu Menorca, del país polític que es diu Illes Balears, i del país gran que es diu Països Catalans. I de repensar també quina és la millor política d’aliances per aquest futur nacional.

                                           

7 Respostes a “PSOE i PP, junts amb el nacionalisme espanyol”

  1. francesc sintes

    I el PSM, Nel, hauria de ser solidari amb els nacionalistes d’arreu. Açò és bo de dir, ja que el PNB, per exemple, sempre ha anat a la seva i ha pactat amb qui fos per aconseguir els seus objectius. Els catalans han rebut prou vegades per culpa del PNB.

    Planteges una bona pregunta.

  2. Nel Martí

    Sí, efectivament, Francesc. Plantejo exactament açò: afermar coincidències, solidaritats i lleialtats amb qui també planteja un futur estatal i nacional diferent a l’Espanya “pàtria comuna i indivisible de tots els espanyols” de la cosntitució del 78.

  3. Simó Ferrando

    Jo crec que aquest pacte PP – PSOE pot ser un precedent molt negatiu per al partits “petits”, és un pas mes cap el bipartidisme, que és l’objectiu final dels dos grans partits, també es una manera de donar un cop d’atenció als nacionalismes, no oblidem que el PNB ha estat l’unic partit capaç de proposar un referèndum per decidir el futur del seu pais,(res mes democratic), d’aquesta manera posen fre i adverteixen als altres partits fins on poden arribar. Tot plegat molt trist.

  4. Talaiòtic

    Jo no tenc cap dubte que si el PP$O€ necessitàs mostrar la seva unitat identitària espanyolista per poder governar en contra dels nostres partits nacionals no tindrien cap inconvenient en fer-ho. Al País Basc ja s’estan entrenant, però aquí de moment ni ho necessiten…

  5. pau

    jo crec que la resposta la tenim a Menorca i Mallorca no a Euskadi. Al 1999 El PSOE no va tenir cap problema a “regalar” l’alcaldia de Mercadal a un militant del PSM, el 2007 s’hi va oposar tot el que va poder. I el mateix pel pacte de progrés. El 1999 el pacte es basava en un repartiment de presidències: PSOE (govern balear), UM (Consell de mallorca), PSM (ajuntament de palma però no va poder ser). El 2007 el PSOE ha posat com a condició que ell presidia totes les institucions (govern Balear, Consell i Ajuntament de Palma). Aquí el que hi ha hagut és un canvi bastant important d’estratègia dins el PSOE que no s’ha explicat ni debatut però que ara esteim començant a veure els fruits. ZP que va arribar a la secretaria general com al candidat de l’espanya plural ara ha decidit que cal lluir el més possible la E del PSOE.

  6. Àlmax

    El fet de no tenir un centredreta modern i intel·ligent al nostre pais (com a mínim al petit i al polític, ja que en el cas del principat sí que hi ha un partit que podria fer aquest paper) fa que els únics pactes possibles del nacionalisme siguin amb el PSOE, cosa que té l’efecte de baixar espectacularment les possibilitats de negociació a l’hora de firmar pactes de govern. Els darrers anys de govern Matas van ser tan devastadors que hauria estat un error monumental deixar que seguís dirigint el govern aquesta gent, però a mitjà o llarg termini hauria de ser possible plantejar la possibilitat de quedar a l’oposició si no s’arriba a un acord prou satisfactori per als partits amb manco representació al parlament, encara que això hagués de significar per exemple que governàs el partit popular en minoria. Que el PSOE doni per descomptat (aquí i a altres llocs) el recolzament dels partits nacionalistes per la sensació de que és l’opció manco dolenta no crec que a la llarga ens sigui gaire favorable. Com que la dreta que tenim fa gairebé impossible trobar punts d’acord amb ells, pens que hauríem d’anar cercant altres plantejaments menys previsibles i més imaginatius de cara al futur.

  7. Àlmax

    En aquest sentit vull afegir que el plantejament que vau fer en el cas de l’ajuntament de Ciutadella crec que comença a obrir un poc el camí en aquest sentit, plantejant diversos escenaris possibles (des del govern de gestió incluïnt el PP fins a fer oposició constructiva facilitant la formació d’un govern en minoria del PSOE i el regidor d’UPCM). Cert que és un cas envoltat per unes circumstàncies molt excepcionals i concretes (i en el pla local, que segurament dóna més joc), però és un exemple de del que pot donar de sí una manera de fer política feta amb imaginació i voluntat d’acord, però també amb exigència i responsabilitat.