M’havia proposat no parlar massa del tema de les negociacions entre PSOE, PSM, PP i UPCM per assolir un govern de concentració a l’Ajuntament de Ciutadella. De fet, fins avui, només havia escrit dues entrades al bloc sobre aquest tema. Ara, emperò, em toca dir alguna cosa. El punt d’inici de les negociacions és centrava en dues idees bàsiques: “concentració” i “salvació”. La primera idea –de concentració- responia al com havia de ser el govern: format pels quatre partits que van obtenir representació a l’Ajuntament. La segona idea –de salvació-, en canvi, responia al perquè: recuperar la legitimitat i la credibilitat municipal. Un acord d’aquest tipus –de concentració i de salvació- només és possible si hi ha una voluntat sincera de no excloure ningú i de què cap partit assoleixi un rang de “més protagonisme” o de “guanyador” que pugui desestabilitzar l’espai de consens.
Cap partit dels que ens vam seure a la taula de negociació no pot dir que no ho sabia açò. De fet tots coneixíem des del primer dia les nostres posicions: UPCM, havia proposat el govern de concentració i havia negociat prèviament amb el PP; el PP, havia explicat el seu canvi de postura respecte de l’alcaldia; el PSOE, havia manifestat que l’alcaldia no seria un problema; i el PSM, escèptic respecte del procés, assumia el repte amb la voluntat d’arribar a un acord de mínims. Tots els partits havíem afirmat que l’alcaldia no seria una qüestió infranquejable, i tots sabíem també que ara el PP volia un poc d’alcaldia. El que no sabíem en canvi és que el PSOE exigiria de forma inqüestionable que Carbonero fos l’única batllesa; i que faria de l’alcaldia pesoista la seva primera i pràcticament única batalla. No ho sabíem perquè el PSOE no ho havia dit, i sobretot perquè havia predicat exactament el contrari, que ells no posarien traves per qüestions com aquesta de l’alcaldia.
Ara sabem tota la veritat, i coneixem la tàctica del PSOE quan pretén fer camí cap a l’alcaldia. No importa ni el programa, ni l’organització, ni les formes, ni la transparència, ni la coherència. Totes les fórmules són bones si s’aconsegueix el propòsit de presidir la corporació municipal: el govern de concentració, el govern d’esquerres, el govern en solitari, el govern amb UPCM, el govern amb el grup mixt. Tot s’hi val ara. La resta seran obstacles. Una proposta de mediació com l’alcaldia col·legiada (repartida entre tots els partits del pacte) proposada pel PSM esdevé un obstacle quan algú no ha posat totes les cartes damunt la taula o no juga net. Aleshores es posa nerviós, i fa açò que ha passat: filtra informacions a la premsa per destruir l’esperit conciliador i negociador. Caldria saber, amb noms i llinatges, qui ha incomplert l’acord de discreció i de tarannà negociador. Perquè qui a ho ha fet el que realment pretenia era acabar amb la possibilitat d’un govern de concentració.
Ens ho han posat molt difícil, la veritat. I el PSM ja ha dit tot el que havia de dir. O encara hi haurem d’afegir alguna cosa més?
Uf, el que costa fabricar un líder. Que s’ho cregui. Que s’ho tengui cregut. Sembla que a ca’l Psoe el que necessàriament importa és açò: tenir un líder per a les properes eleccions, idò, consolidar una imatge per al maig de 20011, emperò, i del present què en feim, perquè, governar és açò groller de gestionar el dia a dia, aquest present immediat… Si el Psm no sap vendre aquesta moto. Si el Psm no sap seduir aquest espai relliscós, tindrà les hores comptades i, inevitablement, tornarà a la redossa dels dos regidors anteriors havent tingut la oportunitat de fer més cosa: de demostrar que sap gestionar en temps de crisis morals i econòmica…
Efectivament, el PSM ha de pensar en el futur, en un futur més engrescador, més ambiciós i més transformador. Però també ha de pensar en donar una sortida a aquest temps caòtic creat pel PP i els seus trànsfugues. Aquesta alternativa es deia govern de concentració, format pels tots els partits legítimament representats a la corporació municipal, amb un programa de mínims i de “salvació” (que poc m’agrada aquest mot!). Açò sí, un govern que vetlla més per la cohesió i l’acció col·legiada que no pel rèdit partidista. El PSM ja no pot cedir res més, la qüestió de l’alcaldia és un tema del PP i del PSOE. Si ells són incapaços de renunciar a una part del protagonisme el govern de concentració es farà inviable, i tanmateix posaran de manifest que el pacte possible –PSOE-PSM-PP-UPCM- hagués estat un autèntic fracàs. Ells tenen la darrera paraula, si no l’han dita ja.