—————
Hi ha moltes maneres de ser president. Les seves característiques depenen de la personalitat de qui ha assumit el càrrec i de la forma d’entendre el propi exercici de la presidència. És evident que l’actual president del Consell de Menorca (deixeu-me que obviï el redundant “insular”, que potser ens hauríem de repensar d’eliminar oficialment del nom de la màxima institució menorquina) vol mostrar el seu propi estil de manar. I en té tot el dret. Supòs que d’aquesta forma intenta definir la seva pròpia identitat respecte de l’anterior presidenta, Joana Barceló. Objectiu que, per altra banda, no és gens fàcil.
Però no és de l’estil personal del que m’interessa parlar aquí, sinó de la forma de presidir la institució. I en aquest sentit em dóna la impressió que no es diferencia massa de la seva antecessora. Ambdós mandataris van optar per equiparar el lideratge amb el protagonisme. És cert que la definició de president insular que marca l’Estatut fa que els consells puguin ser molt “presidencialistes”, valgui la redundància. Però aquesta possibilitat no és una prescripció, sinó una decisió que cal adaptar a les circumstàncies de cada govern. Al president li corresponen les funcions de màxima representació i direcció (“El president del consell insular dirigeix el govern i l’administració insulars i assumeix la màxima representació de la institució”), però aquestes funcions es poder exercir liderant la institució sense diluir la presència, el protagonisme i el lideratge del conjunt de consellers que dirigeixen cada un dels departaments del Consell. I fins ara açò no ha estat així. Una de les característiques del mandat de Joana Barceló és precisament aquesta voluntat de ser omnipresent i unipresent en tot i per tot, deixant als consellers la feina diària de la gestió. El nou president sembla que vol mantenir-se continuista en aquesta qüestió.
Però el govern del Consell de Menorca no està format per un sol partit, sinó per dos (o millor dit per tres). I el president ho és perquè va obtenir la confiança de la majoria dels consellers electes d’aquests partits. El president és per tant el president d’un govern pactat, que per necessitat i per compromís el primer que ha de saber exercir és aquesta cultura del pacte.
Per què dic tot açò? Idò perquè des del PSM, partit que governa al Consell de Menorca, sempre s’ha considerat que el lideratge presidencial no havia d’anorrear el lideratge departamental de cada conseller, ni del PSOE ni del PSM. La imatge d’unitat no es guanya eliminant o diluint el protagonisme dels consellers, sinó fent que la presència de cada un d’ells sigui la que correspon o la que s’ha acordat, amb lleialtat institucional i fidelitat de pacte.
Ara per ara, en Marc Pons, i per tant el PSOE, ha optat per estirar de la corda, i voler exercir els màxims que contempla l’Estatut (allò de “màxima representació i direcció de la institució”), fins i tot més enllà del que havia aconseguit la seva antecessora, oblidant els mínims que es requereixen per gestionar un pacte. En Marc ha decidit recuperar la cultura del “presidencialisme” i ocupar tots els espais mediàtics i físics possibles per tal de què tothom sàpiga qui és el nou president del Consell de Menorca. Vull pensar que aquesta és una realitat transitòria, i que amb el temps es recuperarà el multilideratge departamental acompanyat del lideratge presidencial.
Tanmateix els excessos no sempre aconsegueixen els efectes pronosticats.
————-
Benvolgut Nel,
Hi ha moltes maneres d’ensinestrar a un animal per tal que pugui viure entre el humans, primer s’ha d’intetar educar de bones maneres i amb una manera pedagògica, però si no funciona se li ha donar algun toquet (un toquet pedagògic per suposat).
El principal problema que té avui en dia el PSM a l’hora de tractar amb el PSOE es que ha arribat a acords a molts ajuntaments, i l’estabilitat d’un condiciona l’acció a una altre administració, així i tot pens que amb la única intenció de desgastar l’acció conjunta d’ambdos partits sempre hi hauria alguna força política, concretament el PP, disposada a recolzar alguna acció en al qual PSM i PSOE tinguessin diferències.
Per altre banda, pens que l’acció de govern al Consell de Menorca, com a qualsevol altre ajuntament, tot i les competències pròpies de qui ocupi la presidencia, es una acció conjunta d’un equip de govern i no hauria de succeir com sol passar en alguns temes que les poques persones informades d’un tema són aquelles que n’exerceixen la competència.
Salutacions.
Jo també ho pens que per a governar junts dos o tres partits cal molt de diàleg i enteniment, però crec que també és imprescindible saber gestionar les diferències. I per açò és necessari que els partits que co-governen (no només co-gestionen i governa el més poderós) enforteixin la cultura del pacte. Per altra banda em sembla important que els consellers del Consell de Menorca recuperin el protagonisme que varen tenir en altre temps: protagonisme públic, i responsabilitat també davant la ciutadania. Tothom que sap un poc de la política menorquina identifica a Ramon Orfila, o Joan López Casasnovas, o Andreu Murillo, amb una tasca institucional al Consell. Avui, mentre es jugui al presidencialisme omnipresent, només existeixen presidents. Molts dels consellers actuals són quasi desconeguts pels ciutadans, entre d’altres coses perquè poques vegades poder donar la cara i representar a la màxima institució menorquina en solitari. I si un conseller no és conegut pels ciutadans, difícilment se li demanarà responsabilitats públicament.
Na Joana Barceló sempre va tenir molt clar qui eren els amics i els enemics. Va mantenir un respecte molt escrupolós cap al PSM i en el seu dia també EM. Tot indica que el PSOE d’en Marc treballa des d’una perspectiva diferent, més zapateriana. No es tracta tant de col·laborar com d’aprofitar-se. Sovint sembla com si l’enemic a batre fos el PSM i no el PP.
No és això l’únic aspecte que ha canviat. La presidència de na Joana va estar marcada per un programa de govern molt sòlid que girava a l’entorn del PTI. La presidència d’en Marc igual que la d’en Zapatero no descansa sobre cap narració o projecte substancial. Pura imatge!
Sí sí, és així com dius. El que jo volia valorar emperò era una cosa molt més quotidiana, però que per al PSM crec que és important: recuperar una forma més compartida, més col·legiada i més lleial de presidir el Consell de Menorca. O sia menys “presidencialista”, quan aquest presidencialisme va en detriment d’un mínim protagonisme i lideratge dels consellers. En aquest moment, de vegades, dóna la impressió que al CIM només hi ha tres o quatre consellers, i açò no és raonable. N’hi ha que no surten practicament mai, i quan han de comunicar alguna cosa important actuen d’acompanyants del president. I açò sí que és una constant del PSOE, de na Joana i den Marc. Ara bé, en Marc, com molt bé dius, no té la capacitat de lideratge de na Joana i ho ha de complementar amb molta foto i molt discurs.
Benvolgut Nel,
Començaré per dient que en Marc no és en absolut ‘sant de la meva devoció’ però que des del meu punt de vista el problema no és ni molt manco el que comentes. El ‘problema’ per al PSM és que na Joana Barceló no movia un dit sense abans comptar amb l’opinió i l’autorització de na Tuni Allès. De fet, totes les persones que ens movem en el món polític insular sabem que entre na Joana i na Tuni hi havia una molt bona relació personal i encanvi entre en Marc i na Tuni el que hi ha és um mal rotxo fruit de la ruptura per par del PSM de l’acord signat entre PSOE i PSM as Mercadal. És més, el canvi al capdavant el Consell de Menorca (estic d’acord amb tu que la paraula insular del nom s’hauria de treure, ja que és reiteratiu pel fet que els Consells són ja insulars) ha fet obrir unes expectatives al PSM de poder guanyar vots al PSOE per la pèrdua d’un actiu electoral tan fort com ha estat na Joana Barceló. I en aquesta lluita interna típica dels polítics preocupats només la seva cadira esteis el PSM i el PSOE o, més concretament, en Marc i na Tuni.
De totes maneres, el que sempre m’ha ‘irritat’ del PSM és la vostra capacitat per ‘veure la palla a l’ull aliè i no veure la viga al propi’. Perquè acò que denuncies al Consell -que a part és totalment fals, ja que na Tuni té molta més presència mediàtica que en Marc amb diferènca- passa as Mercadal i a Ferreries multiplicat per mil i en canvi ja us està bé,perquè qui actua de manera ‘presidencialista’ són càrrecs públics del PSM. O algú ha vist mai una roda de premsa des Mercadal on no hi sigui en Ramón? o a Ferreries amb en Carre?
Amic Nel, està molt bé voler ‘tapar’ amb discurs polític una cosa tan baixament humana -i sobretot política- com la lluita personal per la cadira i per l’ego.
Estia millor que, enlloc de perdre el temps amb barralles de fiets, es dediquessin a treballar d’una vegada per la gent de Menorca enlloc de fer-ho pels seus. I un exemple clar, púbic i notori és e tema Escandell, que és només la punt de l’iceberg del que passa cada dia a les àrees gestionades pel PSM-VERDS on es premia la seva gent i es ‘veta’, aïlla i es persegueix a tots els que no són de la corda.
Per la meva part, crec que en Marca hauria de tenir la valentia de fer com en Tirso en el seu moment: trencar l’acord de govern i passar a governar amb minoria… estic segur que, com ja van fer en Ramón Orfila i en Joan López, na Tuni i els seus més de 15 enxufats a sou del Consell no estarien ni sis mesos a tornar a tocar a la porta den Marc per recuperar el poder i els ingressos mensuals.
Només hi ha un prolbema al que diu en Joan, i és que en cas que es trenqués el pacte, seria el PP qui governés en minoria, ja que és el primer partit en número de vots. Per la resta, el que crec és que si el PSM no està d’acord amb Marc Pons, és molt fàcil: n’hi ha prou amb no recolzar-lo, per exemple, en els pressuposts de 2009.
Joan, hi ha algunes coses que dius que no em semblen justes. És molt fàcil fer el discurs de què a la política i a les institucions s’hi accedeix per a tenir una cadira i un sou. Segur que n’hi ha d’aquests, i segur que n’hi ha massa. Però no és cert, de cap manera és cert, que la política sigui una forma de lucrar-se i de viure sense fer feina. I ja que poses noms (Tuni Allès, Marc Pons, Joan López, Ramón Orfila, etc.) jo et vull dir que precisament tots ells hi són o hi han estat per conviccions polítiques, i no per cap motiu de comoditat personal. Una cosa és que a jo no m’agradi la forma de presidir el Consell i una altra de molt diferent afirmar que l’interès den Marc és purament personal. No és cert, ni ho he dit mai. La política es construiex a partir del diàleg, de l’acord i de la dissenció.
Estic d’acord amb n’Olmo, no val justificar una situació amb exemples equívocs. Al Consell li manca presència i protagonisme de la resta de consellers. De tots els consellers, tant del PSOE com del PSM. I precisament na Tuni no és la més efectada per aquesta forma de presidir el Consell. Al contrari, jo diria que na Tuni sí que dóna una imatge de direcció i lideratge polític fort i clar.
En qualsevol cas, estic d’acord Joan en què l’important és que el Consell sàpiga respondre a les necessitats dels menorquins, i les expliqui, i les lideri. Tal vegada dissentim en la forma com aquestes han de ser comunicades i liderades.
Amic Nel, crec amb total sinceritat que si algú ha demostrat amb esqueix que no és a la política per una qüestió dinerària sinó per principis ets tu. En un determinat moment vas exercir de càrrec públic remunerat i, quan vas considerar que havies fet la teva feina -o el que sigui- ho vas deixar i vas tornar a la teva feina. I ja que hem posat noms, el mateix pens de’n Joan López. No així de’n Marc, na Tuni o en Ramón (que va trencar un acord subscrit entre la seva Secretària General i el del PSOE per poder continuar a la cadira des Mercadal)… com tants altres que hi ha a les institucions de tot l’Estat Espanyol.
Però el tema no és aquest -concretament, encara que sí colateralment-. La qüestió és com es presideix o es deixa de presidir una instituació -en aquest cas el Consell. I jo, amic Nel, discrep totalment amb tu, ja que abans na Joana i ara en Marc, el lideratge i per tant el crèdit o descrèdit de la gestió de Govern és responsabilitat de qui Presideix la Institució. Per tant, a mi el que m’importa no és que e Damià Borràs o en Joan Lluís Torres o na Tuni es posin medalles als mitjans de comunicació, sinó que treballin en favor dels menorquins i menorquines sota la responsabilitat úlitma del President, en aquest cas en Marc Pons.
El problema és que els polítics no estan en política tant per resoldre problemes com per tornar ser elegits, i clar, aquí és on, estar a l’ombra d’algú altre -diga-li president o batle-, impedeix la projecció personal i política del “tapat/da”. I açò és el que us preocupa a la gent del PSM, que en Marc agafi volada, es consolidi i d’aquí a dos anys es presenti al cap davant del PSOE rendabilitzant la feina positiva feta per tot l’Equip de Govern (si és que es dóna aquest cas, el de la feina ben feta vull dir).
Finalment, en relació al comentari de n’Olmo Heras -per cert, tu vas ser director insular de joventut, no?- perquè el PP governi en minoria s’haria de donar el fet que, un cop en Marc tingués la valentia peronal i política de fer fora del Govern Insular el PSM-VERDS i tots els seus càrrecs, el PSM presentés o recolzés amb el PP una moció de censura al PSOE i, un cop aquest fora del Govern, es fes una nova votació de President en la que, en aquest cas sí, el PP governaria en minoria com a partit més votat. Per tant, Olmo, la ruptura del govern PSOE-PSM-VERDS no implica automàticament un govern del PP, sinó que el PSM s’hi hauria d’implicar de forma activa: i tu creus que ho faria? és a dir, voleu dir que el PSM-VERDS sino té cadires al CIM prefereix que governi el PP?. Aniré més enllà, en cas que a les properes eleccions el resultat fos el mateix que ara -on el PP empata a consellers amb el PSOE però és la llista més votada- i no s’arribés a un acord de govern entre PSOE i PSM serieu tant poc responsables -o tant poc d’esquerres- que no recolzarieu un govern en minoría del PSOE? Si la resposta fos SÍ, quedaria encara més palès quin és l’interès real del PSM al Consell de Menorca: ocupar cadires remunerades.
Quin debat més interessant. A estones una mica de política ficció…però molt interessant.
Unes coses, Joan, amb el que comentes i l’actitud i el to del teu comentari, supos que aquestes dues frases només són per descriure l’actitud del PSM-Verds?. Supos que en cap cas les deus atribuir al PSOE, ni als seus conseller no electe ni als seus directors insulars? Enxufats?
“del que passa cada dia a les àrees gestionades pel PSM-VERDS on es premia la seva gent i es ‘veta’, aïlla i es persegueix a tots els que no són de la corda”
“na Tuni i els seus més de 15 enxufats a sou del Consell”
De fet, i m’agraden els exemples, recorda la carrera meteòrica d’en Marc en els seus darrers 5 anys: Dirctor Insular, delegat del govern, secretari general del PSOE, Conseller i finalment President del Consell, sense haver estat elegit com a cap de llista!!! Supòs que tot això pels seus mèrits i habilitats personals i no per altres qüestions de poders, d’interessos de partit o de recolzaments interns??
De totes maneres, és igual, segurament n’hi ha d’enxufats i segurament n’hi ha per la seva vàlua en tots els casos!!!
D’altra banda m’agrada que comentis allò de la “veure la palla a l’ull aliè i no veure la viga al propi’..però crec que, desgraciadament és el què fem tots.
Comentes que potser el PSOE hauria de fer com en Tirso i trencar amb el PSM, que em semble que descriu una possibilitat real, però després en canvi comentes, per justificar que el PSOE seguís governant que:
“sinó que el PSM s’hi hauria d’implicar de forma activa: i tu creus que ho faria? és a dir, voleu dir que el PSM-VERDS sino té cadires al CIM prefereix que governi el PP?. Aniré més enllà, en cas que a les properes eleccions el resultat fos el mateix que ara -on el PP empata a consellers amb el PSOE però és la llista més votada- i no s’arribés a un acord de govern entre PSOE i PSM serieu tant poc responsables -o tant poc d’esquerres- que no recolzarieu un govern en minoría del PSOE? Si la resposta fos SÍ, quedaria encara més palès quin és l’interès real del PSM al Consell de Menorca: ocupar cadires remunerades”.
Crec que defineix molt bé la postura, d’un sector del PSOE, respecte a la posició que hauria de tenir el PSM de seguidisme amb el PSOE: “ fer el possible que governi el PSOE en totes les institucions però sense les “ dificultats” de governar amb el PSM. És a dir, que ens facin president o batlles i ens deixin tranquils. És més, no fer-ho no seria d’esquerres!!!!!!!!
Per començar, supòs pel que dius que els del PSOE no seuen, o més ben dit, no tenen cadires i no en volen i tots i són per altres qüestions. De fet, a Ciutadella són capaços a gestionar el govern amb partits tan antagònics com UPCM i PP, però per interès dels ciutadans i no del partit ni per les cadires!!!
Si no s’arriba a un acord de govern deu ésser per alguna qüestió que afecta als dos partits o fins hi tot, podria provocar-ho un dels dos partits d’una manera conscient i planificada. Per exemple, posem que el PSOE té clar aquest plantejament que tu fas, de governar sense el PSM i reclamar-li alhora la presumpta “coherència política” al PSM per recolzar al PSOE– per què és un parit d’esquerres i és la seva responsabilitat -. Llavors, intencionadament, en lloc d’arribar a acords amb el PSM li bastaria impossibilitar l’acord, de tots totes, i fer aquest discurs polític i públic. No creus?
Es curiós perquè no t’has plantejat que potser la gent que vota al PSM ( com al PSOE, els verds, EU al PP…) ho fa per alguns motius concrets que fan que no voti les altres opcions. Si no fos així, i els hi donés igual que governés el PSOE ja el votarien directament.
Però faré una canvi més: “ és molt d’esquerres provocar ruptures amb el PSM i obrir la possibilitat a governs del PP en gairebé totes les institucions de l’Illa?” Seria tant poc d’esquerres el PSOE que preferiria obrir la possibilitat d’un govern de dretes del PP abans de fer un esforç d’enteniment i diàleg amb el PSM per aconseguir governs d’esquerres?”
Es més, en el cas, per exemple d’un Ajuntament com el de Sant Lluís on hi ha la segünet distribució d’escons PSOE 5, PSM-Verds 2, Eu 1 i PP 5 segons tu si a les properes es donés, per exemple, el següent resultat PSOE 4, PSM-Verds 2, Eu 1 i PP 5..la coherència del PSOE, aquest partit tant d’esquerres, duria al govern del PP ..aquest partit….d’ esquerres? Ja que d’altra manera quedaria palès que l’iterés dels partits seria únicament les cadires!!!!!
O encara més, en la legislatura del 1999-2003 tant el CIMe com el Govern tots els parits es van moure només per l’iterés de les cadires, ja que el parit que haguera pogut governar amb minoria era el PP!!! O a l’actual Govern balear, vols dir que tots els partits, el PSOE inclòs, han signat un acord de govern, segons tu, per la simple raó de mantenir les cadires ?
Com deia abans, tots fem lectures esbiaixades de la realitat política segons els nostres interessos polítics o els interessos del partits polítics en determinats moments!!! I sobretot tos fem molta demagògica política i falses crides a la responsabilitat política!!
Per sort o per desgràcia ni el PSM, ni els Verds ni EU són marques blanques del PSOE que han de fer seguidisme a cegues del mateix!! En el meu cas, si fos així, estaria ben preocupat!! Ja que no trobaria cap alternativa d’esquerres a les Urnes i hauria de quedar-me a casa en les eleccions…tot i tenir moltes ganes de votar i participar!! Però això, és una percepció molt personal, que segurament no comparteixes!!! Com segurament deus pensar que el PSM no seria una alternativa possible ni desitjable per tu votar!!
De totes maneres insisteixo, molt interessants totes les reflexions
Benvolgut moro…tat, abans de res et diré que, si llegeixes detingudament totes les meves argumentacions veuràs que en cap cas he dit que el PSOE fos millor o pitjor que el PSM ni molt manco en Marc Pons. Sento dir-te que no em sento representat per cap de les opcions polítiques del Consell de Menorca -ni per les que tenen representació ni per les que no en tenen. Per tant, feta aquesta precissió, compendràs que per mi tots els que a dia d’avui estan ‘asseguts’ a les ‘cadires’ del CIMe, tant a l’esquerra com a la dreta em mereixen la mateixa consideració política. Però veig que aquest no és el teu cas ni molt manco el den Nel Martí, ja que ambdós manifestau -en Nel més que tu- una clara predilecció pel PSM.
El tema que jo he volgut posar de manifest en les meves intervencions és simplement que el PSM critica una manera d’exercir la Presidència del Consell per part de’n Marc Pons no perquè el que aquest fa sigui més o menys positiu pels menorquins i menorquines; o que les seves actuacions no s’ajustin al que es considerarien polítiques d’esquerres; o, és més, que prengui decissions contràries als acords de govern entre PSOE i PSM… sinó simplement per que en Marc vol tenir massa protagonisme polític.
I és en base a açò que faig tota la meva argumentació i crítica política.
Entenc que per algú que defensa una posició política sigui difícil argumentar segons quines coses amb un altre que no està posicionat, ja que el recurs més utilitzat en política és aquell de ‘i tu més’. Però me sap greu per voltros, però amb jo haureu d’intentar esforçar-vos un poquet més, ja que jo som es primer, per exemple, que crec que en Marc Pons ha arribat a la Presidència del Consell de Menorca de rebot i amb una nul·la capacitat i experiència política. Però aquesta no és la meva responsabilitat.
De totes maneres, ja que t’esforces en posar exemples, podem incloure també el cas des Migjorn Gran, on el PSM-VERDS governa amb el PP i no veig que a ningú li preocupi excessivament. I ho fan per la cadira?, evidentment que sí.
Des del meu punt de vista, el gran problema que tenim a dia d’avui els ciutadans i ciutadanes és que estem governats per unes persones que han convertit la política en la seva feina. I açò no seria greu si, com proposava Plató a la República les classes governants haguéssin estat instruïdes per dirigir els interessos generals i es rellevesin amb naturalitat cada X anys. El problema és que la immensa majoria han aconeguit amb la política un sou i una situació social que mai haurien tingut ‘amb la suor del seu front’.
Finalment, pel que fa als pactes entre partits, el meu posicionament de partida és que aquests s’han d’articular entorn a polítiques i no a càrrecs: o és que el PSM no pot fet en Marc president del Consell simplement perquè considera que prefereix un govern d’esquerres que un de dretes? perquè sempre s’han d’incloure les cadires abans de la votació? perquè per ‘col·locar’ a una quants dels VERDS s’ha hagut de crear una macroestructura de càrrecs públics que ens costen un dineral i la meitat no saben què han de fer? -i açò, creu-me que t’ho dic amb coneixement de causa-.
Bnvolgut Joan, molt interessants els teus comentaries, insisteixo, només un parell de comentaris.
Tot i que algunes coses del comentari no les comparteixo, si comparteixo i subscric del tot aquest paràgrafs:
“estem governats per unes persones que han convertit la política en la seva feina. I açò no seria greu si, com proposava Plató a la República les classes governants haguessin estat instruïdes per dirigir els interessos generals i es rellevessin amb naturalitat cada X anys. El problema és que la immensa majoria han aconseguit amb la política un sou i una situació social que mai haurien tingut ‘amb la suor del seu front”
No obstant, crec que deixes massa sols a les persones i eximeixes de responsabilitat als partits. Les persones forma part d’un col•lectiu, el partit, i aquest, posa les regels, coordina, control i forma els seus membres. Així, molts cops els càrrecs actuen així degut a les dinàmiques i a la “ maner de fer” dels partits, i a voltes són aquests qui incentiven aquesta manera d’actuar. Jo crec, que el canvi a les institucions i a la manera de fer política s’ha de precedir d’un canvi amb la manera de funcionar dels partits a l’estat espanyol, la manera de finançar-se i en l’estructura interna de presa de decisions. En definitiva, necessiten d’una modernització bestial.
De fet, en el múltiples caos de corrupció del càrrecs del PP de l’anterior govern que sorgeixen a Mallorca, darrera també hi ha “ pressumiblement”, o una falta de control i lideratge del partit o una comnició- i incentivació per part- del Patit per unes necessitats de finançament i de creació de xarxa i/o estructura bestial.
D’altra banda, el que no comparteixo és aquesta qüestió:
“ o és que el PSM no pot fet en Marc president del Consell simplement perquè considera que prefereix un govern d’esquerres que un de dretes”
Sota aquest enunciat i afirmes una premissa que a jo, i vista els darrer anys no comparteixo: que això sigui un govern d’esquerres. És més, se’m fa difícil catalogar algunes de les polítiques amb esquerres o dretes i, en d’altres, crec que tendeixen més a ser de dretes i liberals. Per tal, se’m fa difícil donar la confiança a una persona així. Tal com et deia abans, i veig que tu comparteixen, la gestió diària i les circumstàncies que esdevenen en el dia a dia , molts cops, fa que l’actuació política s’allunyi del programa o els presumibles principis que els partits defensen en els programes electorals.
Per això et deia que . si hi ha altres opcions polítiques més enllà del PP i el PSOE deu ésser perquè el programa polític, la manera de fer i la ideologia d’aquest partits no reflecteixi el que jo busco. Per tant, no em satisfà ni em vull resignar a donar el suport merament perquè anuncia que és “ presumiblement” d’esquerres. Em sap greu, però som així de caparrot. De fet, com bé comentes tu en el cas d’es migjorn, haguera tingut la mateixa cadira tant si pactava amb el PSOE com amb el PP, però altres circumstàncies, que no es van moure en l’eix esquerra-dreta, van impossibilitar formar un presumpte govern d’esquerres.
De totes maneres, crec que la visió que tenim de la política, dels partits, de la democràcia actual i les seves mancances, pel to dels teus comentaris, no s’allunyen massa.
Amic digital Moro..tat, els partits polítics són el reflex de les persones que’ls dirigeixen i, per tant, em mereixen la mateixa consideració intel·lectual que l’expressa amb la classe política en les meves anteriors intervencions.
En el sistema actual ningú que no formi part d’un partit polític té opcions per guanyar unes eleccions i accedir a un càrrec public, i donat que a les estructures dels partits els seus membres es mouen també per la cadira, resulta del tot impossible que una persona amb ganes i idees per canviar l’actual sistema pugui fer-hi res. Per tant, podem donar la culpa als partits, al sistema o al que sigui, però el problema segueix essent el mateix: la mediocritat de les actuals classes dirigents. I que quedi clar que aquesta frase no implica que em consideri ni millor ni superior a cap d’ells -al contrari, penso que estic al seu mateix nivell. El que vull dir és que les persones vàlides prefereixen dedicar els seus esforços al sector que premia la capacitat i la feina real: el privat. I així ens van les coses.
En relació al tema de si el govern del Consell de Menorca és o no d’esquerres, només et diré que per mi el PSM és més de dretes que el PSOE -que ja ho és bastant. De fet, l’exemple des Migjorn serveix per il·lustrar el que dic. Però com ja vaig explicitar en la meva anterior intervenció per mi el problema no és tenim un govern d’esquerres o de dretes, sinó si les persones que tenen la responsabilitat de gestió els interessos de tots i totes són o no vàlides, i en aquest punt -excepe comptades excepcions- és on afirm que en aquests moments els nostres polítics no ho són gens de capaços. Tant els de dretes com els d’esquerres. Encara que t’he de dir que els dos representants dels VERDS s’enduen la palma.
I tu Nel, què trobes de tot el que deim? No vols participar en aquest intercanvi virtual d’opinions? Pel respecte que et tinc, m’agradaria molt conèixer el teu punt de vista.