El far és lluny, en un paratge agrest
d’una bellesa abrupta, colpidora.
Resulta molt difícil arribar-hi;
però compensa de l’esforç poder
contemplar el mar, immens, acollidor,
i d’horitzó incitant, sempre assequible,
i escoltar el vent i l’aigua que compassen,
sense malmetre’l gens, el gran silenci.
Dos grans per ilustrar aquest post: Martí Pol i n’Olga. Fàntastica foto, de les poques de Favaritx en blanc i negre.
Sí, és cert, és una foto molt bella, i estraordinàriament emotiva. És una de les millors imatges de Favàritx que he vist.
Preciosa, sí. Crec que és perquè el far es veu més petit de normal, i dóna sensació de feblesa, de dessolació vers la tempesta.
Precioses paraules de Martí i Pol per acompanyar la imatge. Estic contenta que us agradi la foto.