De sous i (ir)reponsabilitats
L’episodi que setmana rere setmana viu l’Ajuntament de Ciutadella voreja el surrealisme, és a dir que supera la realitat i no segueix cap lògica, ni tan sols la lògica política. O sí? Fa temps que vaig contrastant una hipòtesi: la lògica dels ex-PP no és una lògica, és una càrrega d’emocions que oscil·len entre l’odi i la venjança. Les declaracions fetes a la roda de premsa de divendres pels trànsfugues (“Ara esteim més motivats que mai que fer feina per Ciutadella”) dóna força de veracitat a aquesta hipòtesi.
Així les coses –previsibles per altra banda- haurem d’esperar algunes setmanes per saber si aquesta actitud es manté. La retirada d’alguns regidors de l’actual equip mixt pot capgirar del tot la situació, i fer que l’actitud mostrada a l’endemà de què el plenari aprovés la retallada de sous es torni insuportable. Així i tot, val la pena dir algunes coses sobre allò que s’ha publicat aquests darrers dies, especialment als dos diaris insulars. Ambdós coincideixen, més o menys, en afirmar que: l’Ajuntament està paralitzat; hi ha un malestar creixent en la població; i és urgent trobar una sortida ràpida i definitiva a la situació actual. He de dir que no hi estic del tot d’acord.
Dir que ara l’Ajuntament està paralitzat no és del tot cert. L’Ajuntament de Ciutadella ha mantingut un ritme de treball molt semblant durant els darrers cinc anys (de PP-PMQ, PP-UPCM i Grup Mixt), al qual es podria donar un valor numèric entorn del zero. Sí, les evidències són aclaparadores: poca agilitat en la gestió, mancança absoluta de planificació, indefinició total respecte dels projectes prioritaris de la ciutat, incapacitat de pactar els grans temes del mandat, i, sobretot, deixadesa en la coordinació i el lideratge que correspon a l’alcalde. Fixi’s que tot el que dic no es refereix a posicions polítiques o a projectes concrets, sinó al tarannà i a la voluntat de les persones que van assumir la responsabilitat de governar la ciutat.
La realitat és que durant aquests dos darrers mesos els partits de l’oposició, PSM, PSOE, UPCM i PP, amb acord o sense, junts o per separat, han presentat una extensa bateria de mocions destinades a aconseguir un major control i transparència de la gestió municipal (les juntes de govern són públiques a partir d’ara), la reorientació política de temes importants per a la ciutat que ara obtenen una majoria suficient (incorporació al Consorci de Disciplina de Sòl Rústic) i situar els trànsfugues en el context d’il·legitimitat en la qual incorren (posar les presidències de les comissions de participació en mans dels partits que es van presentar a les eleccions, o retallar les retribucions de les dedicacions exclusives).
Respecte de la segona qüestió que plantegen els diaris (indignació i malestar de la població) només puc dir que hi estic d’acord. És cert, i és molt preocupant. I aquí sí que dic també que la responsabilitat és de tots els que actuen en l’esfera pública, i especialment dels partits polítics. No val mirar cap a una altra banda.
I finalment diuen també els esmentats mitjans de comunicació que és urgent de trobar una ràpida resposta que finiquiti l’actual penúria municipal. Clar que sí, és el que tothom vol. Però les solucions possibles són poques i difícils de gestionar. De fet, la solució més senzilla i clara és la que des del PSM hem reiterat una i una altra vegada: el primer objectiu ha de ser recuperar la representació política que va sortir de les passades eleccions municipals. I perquè açò sigui possible només fa falta una cosa: que els trànsfugues renunciïn a l’acta de regidor. Però no ho fan –i açò és el que pens que s’obvia de dir massa vegades- per una qüestió estrictament emocional, d’orgull i de revenja contra el PP i contra na Tonia Gener. Que quedi clar emperò que açò que dic no és cap defensa de la gestió de la regidora del PP en les àrees econòmica i cultural de l’Ajuntament. Ella i el PP són els responsables (amb majúscula) de l’actual situació. Abans i ara la crisi municipal és una crisi del PP.
En qualsevol cas, temps al temps. Segur que encara malauradament no hem vist el darrer episodi.
Hola Nel,
Una altre vegada, després de llegir una exposició com les que ens tens acostumats (esper que no canviïs), he de dir que el tema de la retallada de sous va ser un tema que durant el més d’agost ja va surgir a alguns blocs, abans que en parlessin publicament els grups de l’ajuntament, i pens que era el primer pas qie s’havia de donar. Un primer pas per minar la moral dels regidors del grup mixt (als que jo sempre he dit que es el grup dels “renegats”).
Pens que encara no s’ha aconseguit quasibe res, ja que els regidors del grup mixt encara segueixen ocupant el seu acte de regidor, tot i que crec que alguns potser prest renunciaran al seu càrrec ja que la seva va ser una postura de solidaritat amb el grup i no per convenciment, tot i que tenc dubtes que durant aquesta legislatura es pugui restituir els resultats sorgits de les urnes.
Crec que quan hagin passat unes setmanes, 3 o 4, i segons les passes que facin els membres del grup mixt s’hauran de prendre noves mesures ja que en cas contrari, com a membres de l’equip de govern es podrien beneficiar, quan comencin a arribar als jutjats els cassos de pressumpte corrupció (com per exemple el cas Nerer), de defensa jurídica per compte dels contribuents, i pens que aixó els grups polítics representats a l’ajuntament no ho haurieu de permetre.
Crec que els grups polítics, i les persones, hem d’actuar amb coherència i no només amb eficàcia. Ho dic perquè jo, com qualsevol, també tenc dubtes de l’eficàcia d’alguna de les mesures aprovades, però estic en canvi convençut que s’havien de prendre. Estic d’acord amb tu que ben possiblement alguns dels regidors del grup mixt (els menys vinculats a la trama) abadonaran prets o tard aquesta insubordinació democràtica, i que açò pot precipitar els esdeveniments. Però tot s’ha de veure.
Respecte dels pressumptes casos de corrupció jo només hi voldria afegir una cosa: tenen a veure amb les persones del grup mixt però també -i sobretot- amb el PP. No ho hem d’oblidar. És el PP qui ha tolerat aquesta situació durant els passats cinc anys, i per tant qui ha de respondre públicament de les possibles sentències judicials.