oct
02

Conferència d’Emilio Calatayud

Publicat a POST-IT (nota adhesiva) | 3 Comentaris

Aquest divendres dia 3 d’octubre, Emilio Calatayud, jutge de menors a Granada conferenciarà sobre l’educació en l’etapa de l’adolescència. Ho farà al Teatre Principal de Maó, a les 20.30 hores, convidat per Caritas.
Calatayud és un jutge singular. S’ha fet especialment famós gràcies a la difusió per YouTube de la seva intervenció de 12 minuts (que podeu veure aquí) durant les jornades anuals del Projecte Educatiu de Ciutat de Barcelona. S’expressa amb paraules clares i directes, carregades de molt de seny. Segur que valdrà la pena escoltar de nou les seves reflexions.

3 Respostes a “Conferència d’Emilio Calatayud”

  1. A.P.T

    Tot i que ningú s’ha atrevit a dir-ho clar, la conferència va ser bastant patètica. Vaig sortir malalta del Teatre Principal

    dilluns, 6 octubre, 2008 a 14:56 | # Permalink
  2. Nel Martí

    M’agradaria saber l’opinió de la gent que va assistir a la conferència d’Emilio Calatuayud. Hi pensava anar però finalment, per raons que no vénen al cas, no ho vaig fer. Pel que deia la premsa em dóna la impressió que la seva intervenció al Teatre Principal va ser molt semblant a la que havia fet fa uns anys a Barcelona, i que vaig enganxar del YouTube al meu bloc. És així?

    dilluns, 6 octubre, 2008 a 16:52 | # Permalink
  3. Joan Carles

    He sentit comentaris de diferent tipus, i a pesar que no hi vaig anar, pel que he sentit i les ressenyes dels diaris, va ser una intervenció carregada de tòpics. És la sensació que a vegades em queda quan es parla d’educació. Se’n diu, escriu, parla de forma profusa, però de coses interessants i profitoses, ben poques. Tenc la mala impressió que del món de l’educació (i, sense cap ganes de ser apocal·líptic, avui dia de forma més complexa) des del punt de vista diguem-ne mitjanament mediàtic (i no tant) ja se’n pot teoritzar hores i escriure llibres sencers, que hi ha unes ganes de dir obvietats que fa por. I segurament perquè en aquest marc actual de cap on camina la relació entre pares-mares i fills-filles ningú no en té ni idea, i aquesta mancança (que no critic, només constat, el desconcert és un poc lògic) es visualitza en una mescla de nostàlgia d’una educació anterior, esnobisme, complaença, que no saps on t’has d’agafar. Sé que he amollat pedrades, però ja era la meva intenció.

    divendres, 10 octubre, 2008 a 14:26 | # Permalink