Bono, o la corbata de l’oportunisme
La veritat és que José Bono, president del parlament espanyol, no té massa sentit de l’oportunitat, i sí en canvi de l’oportunisme. Aquesta vegada ho ha posat de manifest amb els sous dels parlamentaris. Una proposta que per cert ja han aplicat o volen aplicar altres institucions.
És oportunista proposar que els sous dels diputats i dels senadors es congelin per tal de, en aquest temps de crisis, posar-se al costat dels ciutadans que cada dia ho tenen més difícil per arribar a final de mes. És oportunista perquè la mesura no resol res, i perquè no té cap sentit que es congelin -i es conservin impecables, no ho oblidem- els sous dels que cobren molt per damunt de la mitjana. És una actuació producte de la desafecció política (del distanciament), però en aquest cas de sentit invers, del polític respecte del ciutadà.
I no era oportú perquè el que realment ha fet Bono es recordar a tota la ciutadania que els diputats i senadors cobren des de 6.000 a 14.000 euros mensuals. Ell és precisament qui rep quasi 14.000 euros cada mes, que és el que molta gent cobra durant tot un any. El que calia fer, per tant, era una altra cosa: proposar que els sous dels parlamentaris de les Corts Generals, igual que els dels parlamentaris autonòmics i de la resta de càrrecs electes i no electes de totes les institucions públiques, es regulessin per normes generals deslligades de les lleis de pressuposts anuals, com han proposat per enèsima vegada algunes de les federacions i associacions de municipis per a les administracions locals. Segurament d’aquesta forma es podria posar un poc d’ordre i molt de seny a aquest tema de les retribucions als càrrecs públics. I el que és més important, s’evitarien molts dels debats demagògics que es repeteixen a cada legislatura i mandat.
Atès el moment que viu Ciutadella, caldria no oblidar en aquesta llei que els trànsfugues han de quedar fora de qualsevol retribució pública. Però d’açò ja en parlarem durant les properes setmanes.
.
Bon dia,
En primer lloc dir que crec que téns raó a l’hora de defensar la proposta de que per llei s’hauria de regular les retribucions que haurien de percebre els càrrec públics, així d’una vegada per totes s’acabaria l’etern debat sobre si són excessives o no les quantitats que perceben tots els càrrec públics.
Tenc clar que en cas d’aprovar-se una norma a n’aquest sentit s’harien de tenir en compte més d’un parametre, així per exemple no s’hauria de tenir en compte la població o el pressupost, tot i que serien els principals (ambdos combinats i no de manera individual i agafant el que més convingui com s’està fent fins ara), però també s’hauria de determinar quantitat destinada a retribuir tots els càrrec polítics de l’administració a més del tope màxim de cadascun, ja que si es fixa un tope salarial però se’n retribueixen molts al final no arriban enlloc.
Crec que a vegades, a l’hora de fer valoracions en el tema de les retribucions de càrrecs públics no cal mirar molt lluny, al Consell Insular de Menorca, per exemple, els càrrecs públics electes i per designació com els directors inulars (tot i que pens que aquesta no hauria de ser la forma d’elecció si tenen la consideració de tècnics), tenen un cost en sou de més de 1.800.000,oo euros (més de tres-cents milions de les antigues pessetes) a més de la seguretat social per un cost superior a 400.000,00.- Euros, tot i aixó sense comptar el cost de càrrecs de lliure designació (secretaris de partits, mitjes dedicacions,….) i retribucions als membres de l’oposició.
Si aixó ens costa un consell, que ha de gestionar els interessos de 75000 habitants, que no ens de costar mantenir a madrid.
En quan al tema transfuguisme …, a Ciutadella més que transfugues pens que són renegats, ja que abandonant al partit que els va elegir … no han propiciat la creació d’un nou govern distint del que hi havia.
Hola jonarz. Com pots comprendre no és la meva intenció entrar a valorar al detall ni la quantitat ni la fórmula per assignar les retribucions al càrrecs públics. Però del que no hi ha cap dubte és de què cap polític ha de cobrar 14.000 euros mensuals. En aquest sentit vàries associacions i federacions han fet propostes més o menys raonables.
Pel que fa als directors insulars del CIM crec que s’ha de rompre ja d’una vegada amb la falsa idea de què són càrrecs tècnics. No és cert. Són clarament càrrecs polítics, amb un contracte eventual. Una altra cosa és que pel nivell de responsabilitat que ocupen, en molts casos de relació directa amb els tècnics ja que no hi ha caps de servei, el seu perfil hauria de ser preferentment tècnic. El perfil he dit, però no el càrrec.
I finalment, què són els actuals regidors del grup municipal mixt? Renegats? Sí. Trànsfugues? També. És clar que tot depèn de la definició que s’utilitza. Segons l’IEC són trànsfugues. Segons els documents polítics signats en els darrers anys açò és discutible perquè el canvi de govern que han propiciat (han propiciat un canvi de govern, açò que quedi clar!) no és el previst. Presideix el mateix batlle, però governa un altre grup polític. Ja ho hem dit repetidament: el transfuguisme és un concepte polític, no jurídic. I el contingut més important d’aquest concepte, més enllà de la casuística, és la ruptura de la relació entre els representants i els representats. Aquesta ruptura (o corruptura) de la democràcia és el que la majoria d’estudis jurídics i polítics destaquen com element definitori i definitiu. És opinable, en som conscient.
Estic d’acord que si entenem la política com un servei públic en cap cas un polític hauria de cobrar 14000 euros, i talvegada la meitat i tot seria excessiu tinguent en compte el salari mig a nivell estatal, però com moltes vegades hem sentit dir dels polítics estatals, diuen que són dels més mal pagats d’europa (molts voldriem estar tan mal pagats).
Si s’hauria de regular per llei? Crec que si, hi s’hauria d’establir un màxim tan de manera individual com a nivell col·lectiu, per tal d’evitar un excés de “malpagats”.
En quan al tema dels directors insulars? Bé, deixem-ho estar, jo no ho he estat, ni crec que ho arribi a ser mai, en primer lloc perque no tenc un perfil tècnic, en segon perque la única participació en política la faig cada vegada que hi ha eleccions anant a votar, i per altre banda, la filósofia de tècnic mirant un per un els actuals directors insulars… que vols que et digui, alguns si i altres no, per desgracia tot es relatiu, i no tenim una certesa absoluta per molt que ho intentem. Ah, un darrer comentari, l’estatut de l’empleat públic ja preveu la figura del directiu (tot i que no tenc clar si es contingut polític o funcionarial, ho hauria de mirar)
Sí, d’acord. Crec que coincidim en la valoració. Només una cosa: jo tampoc se que diu l’estatut de l’empleat públic, però la realitat és aquesta. Els directors insulars, igual que els directors generals del Govern, són càrrecs polítics. En qualsevol cas m’agradaria saber què diu l’estatut, així que si t’ho mires ens ho podries dir.