Aquestes darreres setmanes s’ha dit a través dels mitjans de comunicació que l´actual senador per Menorca i alhora batlle de Maó, Artur Bagur, abandonarà la seva activitat municipal per a centrar-se de ple en l’activitat parlamentària. Pens que és una decisió comprensible, però mal gestionada. I no parl de la gestió que interessa al PSOE, que segurament és encertada i positiva per al seu partit. Parl de la gestió del càrrec a la Cambra alta, proposat per una unitat d’esquerres.
És del tot raonable que s’intenti evitar l’acumulació de càrrecs, especialment quan el nivell de responsabilitat d’aquests és de primer ordre. I no hi ha dubte que la batllia i la Cambra alta (com a representant territorial únic per a Menorca) ho són. Tant per una qüestió d’eficàcia com de democràcia, és positiu promoure una major i millor distribució de les responsabilitats públiques.
Per altra banda, també em sembla raonable que a hores d’ara el PSOE i el propi Bagur plantegin una renovació en l’alcaldia per tal de donar continuïtat al projecte socialista (que governa conjuntament amb el PSM i EM) i fer un relleu suau del nou batlle.
El que no em sembla raonable, en canvi, és com s’ha articulat aquesta transició en relació al càrrec de senador per Menorca, en una candidatura unitària de PSOE-PSM-EM-Verds. No em sembla bé que durant la campanya es digui que el candidat compaginarà ambdós càrrecs, i que fins i tot aquesta duplicitat pot ajudar a reforçar el protagonisme dels municipis a la Cambra alta, i ara, quatre mesos després s’actuï de forma contrària. Clar que molts em diran: però si açò és el que fan els polítics cada dia. No, cada dia no. Les persones poden canviar d’opinió, i els polítics també. Però als polítics els correspon justificar raonadament i de forma convincent davant la ciutadania. El seu camp de joc no són les institucions (que també) sinó l’esfera pública.
Tanmateix, emperò, la decisió no correspon només al PSOE. Correspon al PSOE, al PSM, a EM i als Verds; i també a Artur Bagur i a Betlem Calafell. Tots ells formen part del govern municipal i/o de la candidatura al Senat. I a tots ells els correspon valorar aquest canvi de compromís que es va prendre davant els electors.
Benvolgut Nel,
He de dir que mai hagués pensat fer un plantejament com el que has fet, talvegada per la meva no-experiència política, tot i que compartesc tots els teus raonaments, tenc clar que el sr. Bagur va ser la cara visible d’una candidatura d’esquerres al senat i per tant, tot i que sembla que a hores d’ara se n’ha oblidat, hauria de tenir en compte a tots i cadascun dels partits que varen recolsar la seva candidatura.
També pens, perque algunes vegades puc arribar a pensar, que en cas d’haver-se fet una candidatura unitària en la qual s’hagués exigit l’alternança com a representació al Senat per part de la persona suplent al 2n o 3r any segurament el sr. Bagur no hagués dimitit de seguida, i potser abans hagués cercat un alternativa per a la seva carrera com a “polític professional”, no crec que s’enrecordi de la seva professió (i segurament, a hores d’ara, no es conformaria amb el sou d’auxiliar de farmacia).
Crec que el senyor Bagur, ha estat captivat per l’eròtica del poder, i pensa que ell la persona que fa guanyar les eleccions i no els partits i col·lectius que l’ha respaldat. Jo diria que es un cas similar al que tenim a Ciutadella amb l’actual Alcalde.
Jonarz, gràcies pel teu comentari. Supòs que aquests propers dies sabrem alguna cosa més sobre el tema. Esper, emperò, que les coses es facin bé, i que la decisió que es prengui sigui coherent i raonable. És una decisió que, com molt bé dius, correspon a tots els partits que van participar en la candidatura d’esquerres, i no només al PSOE. I és així, sobretot, perquè una vegada darrera l’altra es va dir que els dos càrrecs eren compatibles, i que la seva compaginació era fins i tot positiva. D’açò només fa quatre mesos.
Sí, Nel, va dir que compaginaria els dos càrrecs, però… de debò algú s’ho va creure? Jo, no. Tal com diu Jonarz, els que vivim a la part de llevant sabíem que Bagur estava cansat de la batllia (són molts anys), però que, evidentment, no tornaria a fer de boticari. Per tant, la sortida ideal era la de senador, que al cap i a la fi és una forma de no fer res fins que et jubilis.
El que em sap greu i alhora em sorprèn és que una persona de certa importància dins un dels partits que comformava la candidatura conjunta al capdavant de la qual estava Bagur, com ets tu, no sapigués de què anava la jugada, completada amb la presència de Vicenç Tur a la llista del PSOE a l’Ajuntament (Vicenç Tur, per si algú no ho sap, és el principal candidat a substituir Bagur).
Jo sí m’ensumava com anirira tot, i per aixì vaig votar en blanc al Senat.
Hola Pere. Sí, efectivament, jo també era conscient de què aquest podia ser el camí triat per Artur Bagur i el PSOE, però vaig haver de confiar amb la paraula donada. I per açò ara exigeixo coherència i compliment dels compromisos, o explicacions raonables. Crec que seria bo que hi hagués un resposta clara i precisa en els propers dies. El clima s’està enrarint, i la desconfiança entre les formacions progressistes només afavoreix al PP.
Al comentari que vaig fer ahir no vaig pensar a dir que crec que després de les eleccions a les Corts Generals el partit que crec que va sortir més reforçat a Menorca va ser el PSOE, ja que a més de posar com a senador un membre del seu partit, la resta de partits com EU o el mateix PSM, que participava al Congrés dels Diputats en la Candidatura Unitat Per les Illes, van tenir un resultats més bé discrets.
Per altre banda, el comentari que fa en Pere Piris, relatiu al vot en blanc de molta gent d’esquerres al senat crec que es un fet demostrable, i potser els mals resultats, sobretot de PSM (en la seva coalició al Congrés dels Diputats) també puguin venir, no ja del vot en blanc sino de l’abstenció de molts votants del PSM, ja sigui per no votar a unes eleccions a l’estat espanyol o per indiferència davant el candidat al senat i que va repercutir a l’altre candidatura.
És curiós, jo mateix vaig defensar una postura més o menys semblant a la teva durant la darrera assemblea general del PSM, però no va ser majoritària. He estat crític amb aquest pacte, i ho som. Però no puc canviar el passat, i ara ens toca valorar amb rigor i perspectiva els avantatges i desaventatges d’aquest acord. Sobretot crec que ho hem de fer per tenir clar quina ha de ser la política d’aliances del PSM.
Per cert, Pere Piris i jonarz, quina creis que hauria de ser la política d’aliances del PSM? Com, o amb qui, creis que s’hauria de presentar el PSM a les eleccions estatals? I a les Europees? I a les autonòmiques? M’interessa conèixer la vostra opinió.
Francament, Nel, no som simpatitzant del PSM (de fet, era simpatitzant dels Verds fins que van decidir aliar-se amb el PSM actual, el de Tuni Allés, que a mi no és el que m’agrada), així que ho deix a les vostres mans…
Hola Nel. La història de les aliances preelectorals de grups de l’esquerra amb el PSOE sempre han acabat igual: afavorint al PSOE. La idea del PSOE és i ha estat sempre succionar el PSM, fer-lo desaparèixer. No em va semblar bé la coalició d’esquerres (!?) al Senat, senzillament perquè a la Cambra Alta, (que diuen és la cambra que representa els territoris -que no m’ho crec-) s’hi fa política d’Estat relacionada amb els territoris i el model territorial del PSOE dista molt del que té el PSM.
Si la coalició menorquina al Senat era per prendre el senador menorquí al PP, s’ha aconseeguit, però…i ara què? Si demanam a qualsevol menorquí les polítíques aplicades i proposades pel Senador de Menorca a Madrid no sabrà distingir les que feia en Pepe Seguí de les que podrà fer n’Artur Bagur. Tot es ressumeix a la lluita del PP i PSOE per ser majoritaris a la Cambra Alta. I el PSM ha afavorit açò, res més. Polítiques per a Menorca, i més les que s’apropin al que pregona el PSM, ben poques, per no dir cap.
Tanmateix, sobre el fet que Bagur deixi la batlia, no veig que hagi d’afectar al pacte pel Senat. Ell es va presentar al Senat amb el vist i plau de la resta de partits. Si deixa la batlia, res hi te a veure amb l’acord de la coalició. Són els votants del PSOE qui li han de recriminar que deixi un lloc a l’Ajntament de Maó al qual es va presentar i ara l’abandona.
Salut.
Estic d’acord amb quasi bé tot. I de fet ho he defensat així fins ara. El que no compartesc és que la decisió de deixar l’alcaldia sigui un tema només del PSOE. Artur Bagur es va presentar fent bandera de què compaginar ambdós càrrecs suposaria traslladar al Senat una visió municipalista a la cambra, i va afirmar reiteradament que mantindria les dues responsabilitats. Ara, quatre mesos després, s’anuncia que abandona l’alcaldia. La coherència i la credibilitat que es posa en joc, en aquest cas, no només afecte al PSOE, afecta també al PSM, i a altres. Qui va dir el que ara no compleix era candidat del PSM, EU i Verds,i no només del PSOE. Aquesta és la diferència.
D’acord, en part, del que dius, però no hi veig massa transcedència en el que farà ara només com a senador i el que haguera fet en els dos càrrecs. És cert, pel que dius, que hagi pogut enganar a les altres forces signats de la coalició d’esquerres, però ja haurien de saber aquestes forces el que sol acostumar a fer el PSOE quan se sent hegemònic dins una coalició.
Per cert, volia puntualitzar sobre les aliances preelectorals del PSOE i resta de partits d’esquerra. Han de tenir molta més força electoral les esquerres perquè el PSOE es quedi assegut i de mans plegades (són els casos de Ferreries i es Mercadal). I tot i així pitjaran per tenir poder, cadira (batlia) o decisió.
Per altra banda aprofit per introduir la ‘fugida’ de Joana Barceló al Govern balear. Marc Pons es postula com a president del Consell. Un fet que consider una altra ‘estafa’ als votants del PSOE al Consell (açò de què la gent vota unes sigles, personalment no m’acaba de convèncer. El carisme del cap de llista diu molt a unes eleccions).
Davant açò, no creus, Nel, que també s’ha traït el pacte de govern en el Consell que té el PSM? És igual pactar un govern amb un o altre presidenciable? Sé que aquests pactes es duen a terme al sí dels partits i no només dels grups polítics al Consell, però és igual pactar perquè presidesqui Joana Barceló el Consell que si ho ha de fer en Marc Pons? És una pregunta.
Uf, que difícil! A veure, jo insistesc que és rebutjable (com ha fet Artur Bagur i el PSOE) açò d’afirmar durant la campanya electoral que els dos càrrecs són compatibles i que a més el candidat els pensa compatibilitzar, i només alguns mesos després s’actuï de forma contrària. D’aquesta forma no només s’enganya als partits de l’acord, sinó també a la ciutadania. Faria açò canviar el vot d’algú? No ho se, però no ho crec. L’important per jo no és açò, sinó la credibilitat i coherència que haurien de lluir els polítics si volem que aquesta activitat -la política- recuperi la noblesa i el prestigi que li cal en una societat democràtica. No és una minúcia açò de canviar d’opinió (públicament) i quedar-se tan tranquil. Jo vull que ho expliqui n’Artur i el PSOE, i que em convencin, per (com a part del pacte) no haver-me d’excusar de les seves decisions.
Quant a la “fugida” de Joana Barceló segurament s’haurien de dir moltes coses, però crec que val la pena esperar un poc. Ara bé, del que no hi ha dubte és de què esteim davant d’una necessària renegociació del pacte de govern al CIM. Per molt que la sopèrbia i la prepotència del PSOE el facin actuar pensant que el PSM sempre hi anirà darrera, jo som de l’opinió que és un bon moment per fer una aturada i deixar algunes coses clares.
Devant els arguments abans expresats que romanen ferms sota fets i evidències empíriques contrastades i tan ben descrites i explicades, reflexionem sobre la dita:
“No hi ha vent favorable pel que no sap a quin port es dirigeix”
Hi ha vegades, pareix que el PSM, traslúa masa sovint la qualcosa desorienta als navegants.