Consultes populars
.
Reiteradament es parla de la necessitat d’enfortir la democràcia i d’articular mecanismes perquè els ciutadans recuperin la confiança i la credibilitat en la política, o més exactament en els partits polítics.
El pensament republicà (1), des de la seva especial concepció de la llibertat com a no-dominació, situa com a centre protagonista d’una necessària regeneració democràtica a l’esfera pública, a la res pública, per a la qual reclama: la promoció de les virtuts cíviques i polítiques i l’articulació de noves pràctiques destinades a reforçar la transparència, la participació i la deliberació. Efectivament, no hi democràcia sense ciutadans “virtuosos”, és a dir sense ciutadans que valoren l’activitat política duta a terme des de l’associacionisme o des dels partits polítics, que respecten la legalitat i les institucions públiques, que s’impliquen en la recerca del bé comú, etc. Però tampoc no hi ha democràcia –almenys una democràcia no només delegativa- sense mesures per a fer possible l’apropament entre les institucions públiques i el ciutadà.
La immensa majoria de manuals per a una bona democràcia, tant si provenen del republicanisme com si ho fan del liberalisme, contemplen propostes de participació ciutadana com l’audiència pública, la consulta popular o el referèndum. De fet, les tres mesures esmentades han estat incorporades recentment en els nous estatuts d’autonomia d’Andalusia, Catalunya i les Illes Balears. Concretament aquest darrer estatut, que és el que ara m’interessa, diu: (art. 15. c) “El dret de promoure la convocatòria de consultes populars pel Govern de les Illes Balears, els consells insulars o els ajuntaments, en els termes que estableixen la Constitució Espanyola i les lleis”. Quines lleis? Idò, les lleis que desenvolupen i fan possible l’execució del precepte estatutari. Ara per ara, no s’ha dut a terme aquest desplegament legislatiu a les Illes Balears que faci possible el que diu l’estatut, que qualsevol govern pugui demanar l’opinió a la ciutadania sobre les qüestions que considera d’interès.
Amb l’objectiu de donar prioritat a aquesta llei autonòmica de consultes populars, el militant del PSM i regidor pel Bloc a l’ajuntament d’Inca, Andreu Caballero, va presentar una moció on s’insta al Govern de les Illes a que iniciï la tramitació de l’esmentada llei. La moció va ser aprovada per unanimitat el 25 de juliol. Pot ser interessant recordar que el batlle d’Inca és Pere Rotger (PP) i els grups amb representació municipal són PP(12), PSOE (6), Independents (1) i Bloc (1).
Em sembla una iniciativa que mereix ser destacada, i escoltada.
.
.
Nel, molt interessant el teu article. A les Illes Balears encara ens consta la normalitat democràtica i política. Em dóna la impressió que sempre anam molt endarrerits en gairebé tot (en termes d’actualització política, vull dir). Ahir mateix en feia tembé un comenari a un altre bloc, a rel de la crisi política que viu l’Ajuntament de Ciutadella. És allò que la participació ciutadana en el debat polític i social és absent; o bé que han anat eliminant els òrgans de participació que sí tenia abans el Consistori. Avui en dia, els grans temes de Ciutat (o d’Illa, fins i tot) compten amb la feble veu dels sectors socials.
Per tant, pens que la Llei de Consultes Populars ha de ser una eina que ens faci avançar. Tanmateix, pot ser últil a les petities comunitats locals i regionals, però en els grans temes d’Estat les consultes populars són incostitucionals, tot i que les recull la Constitució (cas d’Euskadi). Quina paradoxa!! No creus.
Aznar va ser elegit democràticament pel poble espanyol; tanmateix es va ficar fins al coll amb la guerra d’Iraq, on s’hi va mantenir amb prepotència, tot i que el 90% de la població n’estava en contra d’aquesta guerra. No creus que són fets que demostren que quelcom de la democràcia encara falla?
Les institucions tenen els representants del Poble, sí, però hi calen mecanismes perquè els clams populars no quedin en simples manifestacions. A més cal tenir també en compte la decisió de convocatòria. Ja la pot demanar tot un poble a la ‘consulta’, que qui l’ha de convocar (el govern) no ho fa perquè no li interessa fa que la llei sigui una voluntat disfressada de democràcia, però no efectiva. Tot i així, la Llei de Consultes Populars és, sens dubte, una eina per anar avançant.
Salut.
M’agrada la teva reflexió Menorquit.
Jo no se qui té raó jurídicament en aquest tema de la consulta popular convocada pel govern d’Ibarretxe, però el que sí pens és que l’actitud del govern de l’estat és molt poc democràtica. Constitucionalment i/o estatutàriament el projecte de consulta pot ser qüestionable (tot depenent de la interpretació i de la flexibilitat d’aquesta interpretació), però democràticament és legítim. Un govern, tan si és local com si és d’estat, ha de poder consultar les qüestions d’interès als ciutadans a través de les fórmules que establertes.
Ibarretxe hauria de poder consultar al seu poble si vol que el govern d’Euskadi iniciï un diàleg amb el govern de l’estat per tal de fer efectiu el dret d’autodeterminació, açò és el dret que tenen els pobles d’elegir democràticament el seu futur.
La reacció del PSOE a la demanda del govern basc no té cap sintonia amb allò de l’Espanya plural. En una Espanya plural no hauria de causar cap reacció d’esverament parlar d’una nova forma d’organitzar la vida de l’estat, perquè tanmateix és açò. Hi ha ciutadans a l’estat espanyol que voldríem organitzar la vida col·lectiva d’una forma més confederalitzada.
Totalment d’acord Nel. Tot clam d’independència, i/o qualsevol altra inciativa que doni als Pobles majors drets d’autogvern, fa trontollar els fonaments de l’Estat. L’espanyolisme (PP i PSOE) fa sinònim d’independència qualsevol fórmula que avanci en un Estat pluninacional i pluriculutural. I aquí rau el problema. Pens que en aquests posicionaments el PP no engana a ningú, però sí el PSOE. Sempre ha estat ambigú en aquest termes i diu avui el que nega demà. ZP va prometre l’Estatut que sortís del Parlament de Catalunya… i engany posterior. El finançament de les Autonomies del Govern central pot desdir una llei orgànica com ho és un Estatut de Catalunya o de les Illes Balears… Sempre estam igual. Qui pot tenir la força de canvi és el PSC, però ja veuràs com els fan callar, sinó temps al temps. Va dimitir Pasqual Maragall, un pilar de socialisme, i què? No va passar res. Més que una decpeció va ser una alegria per als ‘sociates’ espanyolistes (Ibarra, Bono & Cia).
En definitiva… seguirem escrivint el que ens agrada.
Salut.
I és clar que sí, seguirem escrivint el que ens agrada. I potser un dia ho escriurem també en paper d’estat. Que ningú no ho descarti !
Subscric tot el que dius. No hi sabria afegir res més.
Cercar al blog
Parlament
Pàgines
Arxius
Categories
Twitter de @nel_marti
Twitter de @mespermenorca
Blocs personals
Entitats i institucions
Portals de blocs
Xarxes Socials
Blog "nel martí" | Una publicació del PSM Menorca.
Potenciat per Wordpress i dissenyat per DinamicStudi.com © 2012 All rights reserved.