nel martí

Ha arribat l’hora de fer la declaració de l’Impost sobre la Renda. És també el moment de recordar que els recursos econòmics que es destinen a l’Església Catòlica a través de la ics a la casella 105 de la declaració són diners que deixen de ser gestionats per l’Estat, i per tant que no poden ser distribuïts en funció de criteris públics ni de necessitats socials. L’any 2006 açò va suposar 144 milions d’euros que administrà directament la Conferència Episcopal Espanyola (CEE). És clar que açò no inclou les ajudes que rep l’Església d’altres administracions en conceptes finalistes, ni els salaris dels professors de l’escola concertada, ni els salaris dels catequistes (millor que diguem les coses pel seu nom) de l’escola pública, etc, etc. El total de diners públics que rep l’Església és per tant molt més del que obté per la via de la declaració de l’IRPF.

Una part dels recursos que rep la CEE han servit i serveixen per nodrir a qui es posiciona contra la llei del divorci, o contra l’eutanàsia, o contra la família (homoparental), o contra l’educació per a la ciutadania i els drets humans,….. i a qui es creu legitimat per adoctrinar en el si de l’escola pública, fer apologia de l’homofòbia, justificar la pena de mort (mirau el Catecisme catòlic),… I és clar que l’Església té el dret de pensar i expressar la seva opinió, no en tenc ni el més mínim dubte d’açò; però el ciutadà també té el dret de no finançar de forma extraordinària a qui ha fet d’aquests motius la seva raó de ser. Si hi ha una altra església aquesta no pertany a la CEE. Si algú vol finançar un projecte social que gestiona aquesta altra església que ho faci, però no a través de la CEE ni a través de l’impost sobre la renda.

És innecessari ara exposar la flagrant contradicció que suposa constituir-se com un Estat aconfessional i finançar l’Església Catòlica a través del sistema general impositiu, que grava la renda disponible del contribuent. La veritat és que l’acord Església-Estat del 2006 incorpora aspectes negatius i aspectes positius respecte del que ha de ser l’objectiu final (o ho havia de ser, perquè aquest era l’objectiu fixat l’any 1979): l’autofinançament de l’Església, o si es vol el finançament ordinari de l’Església a través de la Llei general de subvencions, com ho fa qualsevol altra entitat o associació de tipus cívic. Un aspecte negatiu és que incrementa un 33.6% el valor del que amb la ics un contribuent destina a l’Església, passant del 0.54% al 0.7 % de la quota íntegra. I un de positiu és que no es fixa cap quota de transferència mínima, amb la qual cosa tot –ni més ni menys- el que es recapta anirà a l’Església.

Posant una “x” (una creu?) a la casella que diu “l’Església Catòlica” es sosté i es financia a qui no ha après a viure en una societat democràtica, secularitzada i laica. Per a ells (CEE), els que no combregam som uns immorals que vivim sense sentit i en el buit del relativisme. Ho he dit altres vegades: cada dia res perquè Déu existeixi i en el dia del judici final sigui clar i compassiu amb qui ha dedicat la seva existència a maleir l’existència de la resta de mortals.

NO POSIS UNA “X” A “L’ESGLÉSIA CATÒLICA”

POSA NOMÉS LA “X” A “FINS SOCIALS”

-