Ja ha començat la campanya. Quin oi! Quin oi la campanya bruta, vull dir. I sinó mirin vostès aquesta foto. No noten res estrany? Candidats del PP, al Consell i al Parlament i a l’Ajuntament de Maó, envoltant al president de l’AECC de Maó (que també és militant del PP). La foto incita moltes preguntes.

Primera. Un militant visible i destacat del PP hauria de ser president d’una entitat plural que agrupa efectats i familiars pel càncer? Crec que no hauria de ser cap problema. Vivim en una democràcia prou madura per comprendre que la gent pot i ha de militar alhora en espais socials ben diferents.

Segona. Una entitat com AECC hauria demanar el suport dels partits polítics a les seves propostes i peticions? I tant què sí! I fins i tot diria que l’entitat hauria de publicitar quines entitats han recollit les seves propostes i quines no ho han fet.

Tercera. Una entitat com AECC, amb el seu president enmig i l’anagrama per bandera, hauria de fer una roda de premsa amb els candidats del PP per a dir que “el PP estudiarà la viabilidad de la radioterapia en Menorca”. No, mai hauria de fer açò. Fer-ho suposa traicionar als socis de l’entitat que, segur, n’hi haurà del PP, però també del PSOE, i del PSM, i d’EM, i del vot en blanc. La foto ben calculada tant pel PP com per Pedro Orfila és insultant, indignant i de la més absoluta manca de sensibilitat amb qui pateix una enfermetat i lluita cada dia per guanyar-la. És tan indignant que no dubtaria ni un minut a fer tots els retrets tant a Pedro Orfila, com a Antònia Gener, Santiago Tadeo, i a aquesta senyora ara candidata del PP a Maó. Retrets de dimissió a Orfila. I retrets al PP que, esper, facin també els socis d’AECC.

Ja ha començat la desfeta: tot val per al PP per obtenir una presidència per a qui a partir d’avui serà una possibilitat més indigna que mai.

                                                                             –

                                                                            –       

A la Menorca que conserva i gaudeix del seu paisatge, que cuida la costa i gestiona el territori insular de forma conjunta; a la Menorca que sap que l’economia i l’ecologia separades no són sostenibles; a la Menorca que sap respondre a les necessitats de benestar dels seus ciutadans; a la Menorca que es regeix pel nord de la justícia social; a la Menorca que es rebel·la contra els reïnosos preus dels bitllets d’avió; a la Menorca que defensa la llengua catalana com a la llengua pròpia dels menorquins; a la Menorca que posa l’educació dels infants com una prioritat; a la Menorca que sap que la formació al llarg de tota la vida és una aposta de futur; a la Menorca que cuida el seu capital humà i social; a la Menorca que genera llocs de feina i es posa al costat dels emprenedors; a la Menorca inclusiva capaç de convertir-se en pàtria dels nouvinguts; a la Menorca que no accepta cap forma de corrupció; a la Menorca que

A la Menorca que vol decidir tot açò. A aquesta Menorca, suma-t’hi, afegeix-t’hi.

                                                                            –

                                                                                –  

Miquel Martí i Pol

Deia en un anterior post-it que per a governar sobiranament Menorca (i decidir el model territorial i socioeconòmic) és imprescindible tenir el control de la gestió dels ports i de l’aeroport. Açò és així en qualsevol territori, però és absolutament determinant en una illa.

El pes dels ports respecte dels transport de passatgers no és ni de prop tan significatiu com el de l’aeroport, açò és ben cert, però sí que tenen la seva rellevància en el transport de mercaderies i en la gestió de l’activitat nàutica, tant pesquera i recreativa com turística. Cal dir en aquest sentit que al transport de passatgers li resta una qüestió fonamental: igualar el descompte de resident del transport marítim interinsular (avui del 25%) al del transport aeri (actualment del 50%). El transport regular amb barco mai podrà substituir a l’avió però ha d’existir com una alternativa diferent i atractiva.

En qualsevol cas, el que val la pena posar de relleu és que la gestió dels nostres ports és fonamental tant per a ordenar l’activitat comercial i turística com per evitar la pressió caòtica i destructiva de les embarcacions nàutics sobre la costa. Hem d’assumir d’una vegada que la vorera és un dels grans valors de la illaïtat. Gestionem-la bé. En aquest sentit val a dir que la reivindicació social d’un pla d’ordenació integral i insular de la costa, conegut com a PIC (i que avui ja és un plantejament assumit pel Consell de Menorca), és absolutament necessari i del tot coherent amb aquesta voluntat de gestionar responsablement l’illa, tant des del punt de vista ecològic i paisatgístic com econòmic i social.

Responsablement, havia escrit només, perquè sobiranament ara per ara no és possible. La costa és avui propietat de vàries administracions. El port de Maó és del Ministeri de Foment (Autoritat Portuària), el port de Ciutadella i de Fornells del Govern de les Illes Balears (Ports de Balears), i la resta del Ministeri de Medi Ambient (Demarcació de Costes). Cada una funciona independentment i amb criteris absolutament dispars, poques vegades consensuats amb els municipis implicats, i mai acordats amb el Consell de Menorca, que són els que tenen competències en urbanisme i ordenació del territori. No seria més lògic (i fàcil, i eficient, i subsidiari) que una sola entitat, controlada pel CIM, pogués actuar (a partir del PIC i del PTI) sobre tota la vorera? I què ho pogués fer amb exclusivitat a partir de la voluntat democràtica (i parlamentària) de l’illa o el seu arxipèlag? I ho podria fer tant si actua com a propietari sobirà com si ho fa com a propietari competent, que és, si més no, un exercici de pre-sobirania. No hi ets per decidir, però et deixen decidir. No és un mal camí.

El caos a la costa només perjudica la illaïtat: iots dins la platja, preus impossibles per a les petites embarcacions d’oci, golondrines a tota hora i a qualsevol lloc, duplicitat d’infraestructures portuàries (amb els seus costos d’inversió i de manteniment), visió segmentada del litoral, etc. Tot açò perjudica els valors ambientals i paisatgístics, perjudica l’activitat econòmica i perjudica la voluntat dels menorquins. Vet aquí un altre deure que resta pendent.

                                                                              –